coses nostres / família Lloreda-Piñol

POLÍTICA/ EUiA Sentmenat, una decepció

2011-11-19T08:42:00.000-08:00

Ep, hola de nou.
Em veig amb la necessitat de fer un comentari al respecte de la indignació i la decepció que he experimentat al llegir l'escrit que ha publicat l'agrupació municipal de Sentmenat de EUiA en el seu butlletí "Caleidoscopi Roig"

En ell, i sota el títol "Pacte de govern", podem dir que intenten informar a la gent sobre com van anar les negociacions que vam realitzar algunes forces polítiques just desprès de les últimes eleccions municipals amb l'objectiu de formar un nou govern a Sentmenat.

La meva indignació no l'ha generat el "què" diuen sinó molt més el "com" ho diuen.

En primer lloc crec que és molt lamentable fer públiques unes negociacions que, en teoria, haurien de ser privades, molt lamentable.
I no em malinterpreteu, no és que s'hagi publicat res que sigui mentida ni res que cap de nosaltres (la secció local d'Esquerra) no defensem o vulguem amagar, res d'això, però la forma d'explicar-ho, sincerament, diu molt poc d'EUiA de Sentmenat.

Entrem en l'anàlisis:

Què es busca a l'escriure així?:
"Aquest acta que va ser redactat per un membre d'ERC, recull com a punts més importants els següents:" o "ERC opina que la rescissió de contractes ha d'incloure...."

Potser donar a entendre que tots aquests punts que es detallen a l'escrit eren només aportacions o peticions d'Esquerra? just desprès d'escriure: "on es recullen els acords als quals es va arribar per consens de les tres formacions"? o també: "Una vegada acabades les intervencions, amb gran coincidència programàtica de tots els grups"? va home va! una mica de serietat senyors i senyores d'EUiA de Sentmenat, serietat i dignitat si us plau.

I no, no passaré per alt el parlar dels punts publicats, no.
I no ho faré perquè ni jo, ni la secció local d'esquerra Sentmenat tenim res que amagar.

El nostre objectiu ha estat sempre, abans i durant les negociacions i ara que estem al govern, el reduir tant com sigui possible, els costos salarials que suposen tècnics i personal de confiança que han portat a tenir, crec jo, un ajuntament sobredimensionat en qüestió de personal.

Sobre-dimensió de personal que ja va començar a crear-se, i és important recordar-ho, en temps de govern socialista i EUiA i que també va créixer erròniament en el mandat en solitari de CiU.

I no és que ens agradi haver de decidir sobre fer fora a la gent o no renovar contractes, no ens agrada i és molt dur haver de fer-ho, però està sota la nostra responsabilitat (actual govern) trobar la formula de no fer pagar a tot el poble els errors que altres van cometre en el passat.
I mai parlem de gent o de noms, per favor!, però si tenim amics i coneguts treballant al ajuntament, parlem de llocs de treball, de posicions, de feines.
Treballs i feines que, en el actual context de crisi brutal i de mancança d'ingressos que pateix el ajuntament, al igual que moltes famílies del poble, hem d'intentar reorganitzar i redistribuir amb l'objectiu d'intentar donar el mateix servei amb un cost menor per el conjunt de la població, aquest és i serà el nostre principal objectiu.

I no, evidentment les negociacions amb diferents partits no van sempre igual, mai van igual.
Sempre hem defensat els nostres punts irrenunciables però clar, en una negociació, quan més avances has d'estar disposat a donar i també a renunciar.

I és cert, així com estàvem convençuts que en un hipotètic govern d'esquerres, amb uns resultats electorals no iguals però molts semblants entre les tres forces, l'alcaldia havia de ser per Esquerra, en les negociacions amb CiU no, en aquest cas pesava molt el resultat electoral i l'experiència de CiU al capdavant del consistori.
En l'altre opció, i amb tots els respectes, el Jordi era la millor elecció per fer d'alcalde.

La resta de punts publicats són objectius que encara estan vigents per Esquerra i que intentarem complir des del govern.

Seguim, també escriuen:
"no entenem que principis innegociables davant les forces d'esquerres deixin de ser-ho en un pacte de dretes" en fi, no sé si cal massa comentari, deu haver estat un error al escriure "dretes" crec jo perquè dir que Esquerra és un partit de dretes és, apart de patètic, d'una incultura supina.
Ha estat això o potser hi ha alguns que pensen que ells són l'esquerra de l'esquerra, o que més d'esquerres que ells no hi ha res o també que la seva esquerra és la millor, si us plau, feu-vos-ho mirar.

I per últim la traca final.
La vella cançó d'aquells que pensen que ells són els únics que miren per els serveis socials, ells són els únics que miren i treballen per els desfavorits, els únics als que els preocupa l'atur, la precarietat laboral.... i la resta no, la resta de partits..... uns defensen els empresaris i el poder i altres, en aquest cas Esquerra, perden massa temps en "xorrades" del tipus: independència, defensa del català, drets nacionals, autodeterminació, etcètera i això els aparta de la dura realitat....per favor!
Diuen: "Des d'IC-EUiA pensem que l'aportació que es pot fer a l'independentisme des d'un ajuntament de poc més de vuit mil habitants és ben poca" us felicito fills! us deveu haver quedat a gust! en això també estem en desacord.
Som molts els independentistes que creiem que la independència del nostre país seria la millor de les solucions per moltes de les nostres mancances i la millor eina per solucionar molts dels problemes dels que parlàvem abans, vés per on.
I sobretot, una cosa de la que estic convençut com a independentista és de la gran importància de la feina ("l'aportació") d'un sol independentista, imagineu doncs la importància d'un ajuntament de "poc més de vuit mil habitants"

I encara que és cert, al pacte de govern fet públic per ERC i CiU no hi ha cap referència explicita sobre aquests temes....... no ens cal, som conscients que a CiU no tothom és independentista però tenim la sensació que són una mica més sensibles que no pas ICV-EUiA Sentmenat.
Potser ens ajudaran a sortir de dubtes, per exemple, les votacions dels diferents partits a la moció que presentarà l'associació local de l'ANC (Assemblea Nacional Catalana) per formar part de l'associació d'ens locals "Municipis per l'Independència" al pròxim ple de l'ajuntament, a veure que vota cada partit.

Acabo ja.
Dirigents d'ICV-EUiA de Sentmenat, si us plau, passin pàgina, de veritat i sense ànim d'ofendre, és hora de que superin el seu problema amb Esquerra.
El millor que poden fer ara és el que hem fet tots quan ens ha tocat estar a la oposició, treballar per aportar coses al poble i fer control de la feina de l'actual govern a ser possible d'una manera constructiva i no destructiva, esperem.
Pel que fa a Esquerra no patiu, vam fer una elecció sempre pensant en el que seria millor per el poble, treballem dur per intentar governar el millor possible i esperem que això arribi a la gent del poble, ells decidiran la pròxima vegada.

Amb tot, ja sé que potser he estat un pel dur, a Esquerra no tanquem les portes a cap possibilitat de col·laboració amb qualsevol formació d'esquerres però crec que era important aclarir les coses.

Espero els vostres comentaris.
Gràcies.

Apa!!

RECOMANACIONS/ Important

2011-11-11T09:33:00.000-08:00

Ep!!! família,amics, coneguts.... ja tornem a ser aquí!!!
Aquest cop és per fer-vos una recomanació que crec que pot ser interessant.

Comença a Sabadell Fent camí, un servei de pedagogia dirigit a totes les persones motivades per treballar aspectes de la seva realitat vital mitjançant processos d'ensenyament-aprenentatge.

No dubtis a plantejar les teves idees sobre el teu futur acadèmic i professional, o les teves inquietuds per formar-te al llarg de tota la vida.

Fent camí posa a la teva disposició un servei d'orientació i acompanyament en el camí que decideixis emprendre.

Si entreu aquí trobareu tota la informació necessària sobre el projecte pedagògic, a qui va dirigit, preus, contacte, etcètera.

La directora del projecte és la nostre amiga, i col·laboradora d'aquest blog, la Glòria Marrugat Domenech, garantia de fiabilitat, serietat i professionalitat.

Amb la Glòria no només trobareu la millor professional que us pugui ajudar a assolir els vostres objectius acadèmics o laborals, també trobareu una persona entranyable i una amiga de la que mai més us voldreu deslligar.

Entreu al blog i consulteu les moltes possibilitats que ofereix, de ben segur us podrà ajudar.

Ja em direu!

Apa!

ACTUALITAT/ Moviment “Indignats Sentmenat”

2011-09-09T02:47:00.000-07:00

Fa temps que volem donar la nostra opinió al respecte del moviment “Indignats Sentmenat” i ho faré aquí i ara i ho faré des d’una perspectiva personal però també com a president de la secció local d’Esquerra Sentmenat.

El moviment dels indignats es va iniciar el passat 15 de maig promogut per un grup fins llavors desconegut denominat «Democràcia Real ja!». En un manifest, difós principalment per les xarxes socials, denunciaven sentir-se «indignats pel panorama polític, econòmic i social» i cridaven a la mobilització per «construir una societat millor» convocant manifestacions a diferents capitals de l’estat a la que van respondre milers de persones.

Aquestes manifestacions i aquestes mobilitzacions també han arribat a Sentmenat i ara el moviment sembla establert i actiu.

Des de la seva aparició aquest moviment ha estat motiu de seguiment i d’anàlisi per part de les persones que formem part la secció local d’Esquerra Sentmenat i, al marge de les diverses i diferents opinions personals que cada un puguem tenir, la posició oficial de la secció local en vers a aquest moviment és de respecte absolut.

Respecte i comprensió a les seves denúncies i peticions i, admiració per l'èxit de les seves mobilitzacions populars que han arrossegat al carrer a un munt de persones preocupades per el seu present i el seu futur.

Respectem i compartim moltes de les peticions que el moviment ha publicitat en aquests mesos com per exemple: la lluita contra l'atur, el dret a l'habitatge, el control del sector bancari, reformes fiscals, eliminació dels privilegis de la classe política i protecció dels serveis públics i de les llibertats ciutadanes.
Peticions i denuncies en les que un partit com el nostre ha treballat des de la seva creació, segueix treballant en el present i ho farà en el futur.
Però al contrari del moviment 15M, i aquí és a on el nostres camins no coincideixen plenament, nosaltres encara estem plenament convençuts de que el nostre sistema democràtic, polític i parlamentari encara és el camí a seguir per ordenar, gestionar i organitzar la nostra societat.
Fent, per suposat, el canvis necessaris, lluitant, des de dins, contra el que no ens agrada del sistema, per regenerar-ho, per netejar-ho, per fer-ho més transparent, més accessible al poble i, en definitiva....millor.

En conclusió: mateix objectiu, diferents camins per arribar-hi, cap problema.

Estic plenament convençut de que qualsevol dels dos camins és perfectament vàlid, quedem-nos amb la part bona de cada un i rebutgem el que no ens agradi tant.

Respectem-nos mútuament i treballem lliurement i activament en pro d'aconseguir el nostre objectiu que no és altre que construir una societat millor i, potser en el transcurs del camí, en algun moment, la lluita pugui ser plenament conjunta, benvinguts tots, hi ha molta feina a fer i el camí serà llarg i dur, aquí no sobra ningú, som-hi!

Vosaltres, què opineu? gràcies.

Apa!!

La Raquel ens recomana una pel·lícula

2011-08-06T01:48:00.000-07:00

Ep!!! quant temps, no?
El cert és que, com ja heu pogut comprovar, hem tingut el tema del blog una mica oblidat.
Però gràcies a la meva cunyada, la Raquel, el tornem a activar i esperem poder donar-li més vida.

Per començar us deixo la recomanació d'una pel•lícula que ens fa la Raquel, jo ja estic desitjant veure-la!!!

Raquel: “Acabo de veure una pel•lícula que m'ha captivat com poques.”

HACIA RUTAS SALVAJES

Un film molt profund que parla sobre la recerca de la VERITAT.
Tracta d'un jove que tot just acaba la universitat, i te al davant la obligacióde començar a forjar-se un futur.
És en aquest punt, quan fa la reflexió...(el be que se separa del ramat).

Es qüestiona si realment el que vol és lluitar per una bona feina, casar-se, tenir fills, comprar-se un bon cotxe, una bona casa, … , sumergit en un món on ell no acaba d'encaixar, un món ple d'hipocresia, individualisme, capitalisme, materialisme, ple de coses inútils que creiem útils, ple de distraccions que ens allunyen de la felicitat (fent-nos creure alhora, que ens hi apropen), ple en definitva, de coses superflues.

Decideix abandonar el seu “destí ” com a jove de Virginia i empendre un viatge cap a RUTES SALVATGES, un viatge espiritual i ple d'aventures on anirá treient-se tot les pells que la vida li ha anat afegint fins aleshores, per adonar-se del que realment és important a la vida.

Aventures, paissatges impressionants, uns actors que conmouen, un missatge important, una història real basada en la vida de Christopher McCandless, un jove idelaista amb uns forts valors morals.

“Hay placer en los bosques sin caminos,
Hay éxtasis en las orillas solitarias,
Hay compañía donde nadie pisa,
Cerca del profundo mar y de su rugido musical;
No amo menos al hombre, sino más a la Naturaleza”.
Lord Byron

Salut!

aquí podeu veure el tràiler
i aquí podeu consultar la fitxa tècnica

Gràcies Raquel!!!

ep! esperem els vostres comentaris post visionat de la pel•lícula!
Apa!

pis en venda a Sentmenat

2011-05-13T09:51:00.000-07:00

Ep!!!

Us demano un favor important.
Feu un cop d'ull a la seguent entrada.
Tenim una certa urgència en vendre el pis del meu germà i ja sabeu com
està el tema.

Si coneixeu algú a qui li pugui interessar o a qualsevol persona que
estigui relacionada amb el món immobiliari, si us plau, envieu-li.

Gràcies

PIS EN VENDA A SENTMENAT

OBRA SEMI NOVA A LA ZONA DE CAN BAIXERES A SENTMENAT.
91 m2 TOT EXTERIOR AMB, AMPLI MENJADOR:

CUINA:

3 HABITACIONS:

2 LAVABOS, 1 AMB PLAT DE DUTXA:

...I L'ALTRE AMB BANYERA:

BALCÓ.
ZONA COMUNITÀRIA AMB PISCINA I "PARKING".
I AMB UN PARC INFANTIL JUST AL DAVANT:

Si esteu interessats, contacteu amb:
Raúl: 627989299 o amb Bessi: 675866442

I concerteu una visita sense compromís.

Gràcies!!!

Perquè votar Esquerra Sentmenat

2011-04-25T13:05:00.000-07:00

(nota important!! aquest escrit serà publicat a la pròxima edició del "Torre Roja" especial eleccions municipals que trobareu pròximament a les vostres busties)

Aprofitaré aquesta formidable oportunitat de poder dirigir-me als veïns i veïnes de Sentmenat per exposar, de la millor forma possible, les raons per les que crec que ens haurien de fer costat i votar Esquerra Sentmenat en les pròximes eleccions municipals.

I no entraré a analitzar els aspectes més tècnics o polítics del nostre programa electoral, els quals els trobareu magníficament resumits en aquesta publicació i extensament detallats a la nostre web, no, vull aprofitar aquesta oportunitat per intentar apropar, amb tota humilitat i sinceritat, els valors més personals de la nostra candidatura, del nostre equip de treball.

I així és com ens agrada veure'ns, com un equip de treball, un grup de persones, amics, veïns i veïnes de Sentmenat que destinem unes quantes hores del nostre temps lliure en intentar, en la mida que ens és possible, millorar el nostre poble.

I és important que així ens vegi tothom, tant senzill i a la vegada tant complicat, aprofitem experiències personals, formacions professionals i recursos propis únicament i exclusivament en benefici del poble, del nostre poble.

Estem orgullosos de defensar les sigles d'Esquerra, molts som militants o simpatitzants del partit però també tenim la sort de comptar amb col•laboradors sense cap relació amb el partit, la nostra prioritat és Sentmenat i la resta és secundari.

Som dels pocs que defensem i treballem en polítiques i propostes en defensa de la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra cultura i els únics, amb representació consistorial, que defensa la independència de Catalunya també des de Sentmenat.

Sempre he pensat que la gent hauria d'aprofitar-se dels molts recursos que els partits disposen en benefici del poble que estimen, això és el que intentem fer a Esquerra Sentmenat i això és que esperem que la gent valori.

Ja ho veieu.....esforç, amistat, treball en equip, col•laboració, generositat, i sobre tot respecte i amor profund per el poble en el que vivim és que que podeu trobar en la nostra candidatura, si us sentiu identificats amb alguna de les coses que us he explicat, no ho dubteu, feu-nos costat i voteu Esquerra Sentmenat perquè som l'alternativa real.

En tot cas, no us quedeu a casa, el dia 22 aneu a votar, preneu la paraula, preneu partit, col•laboreu, gaudiu.

Gràcies.

ACTUALITAT/ ...censura

2011-03-12T01:17:00.000-08:00

Continua la polèmica encetada a rel de la projecció, al passat festival de Sitges, de la pel•lícula "A serbian film".

El director del Festival de Sitges és imputat per la projecció d'‘A serbian film', sota l'acusació d'exhibir pornografia infantil

No estic d'acord amb aquesta imputació i tampoc estic d'acord amb la censura.
Crec que la llei que avala aquesta sentència està desfasada i que, mentre en altres països no ha existit tanta polèmica i fins i tot s'ha premiat la pel•lícula citada, aquí ens dediquem a tancar les portes a la cultura i a la llibertat d'expressió……no s'ajusta als tems que vivim.

Una altre tema és que entrem a analitzar la pel•lícula.
És molt dura, molt, recordo que quan vaig acabar de veure-la vaig sentir una sensació barreja de fàstic i de mosqueig important i, evidentment, no recomano a ningú que la miri.

Però també reconeix-ho que la pel•lícula, en quan a aspectes tècnics (sense ser jo un expert….trama, diàlegs, muntatge, argument, imatges, interpretacions....etcètera) no està malament.

Imatges de sexe i violència explicita que guanyen en agressivitat i rebuig gràcies al argument que fa que l'espectador quedi "tocat", enfadat i sorprès.

Amb tot segueixo pensant que no s'ha de censurar, crec en el sentit comú de les persones per decidir en llibertat si l'han de veure o no (recordem que a ningú l'obliguen a veure-la) i crec també en el sentit comú de la majoria de les persones per saber que el que allà estan veient no deixa de ser una ficció, una interpretació de les idees d'un director de cine i la seva obra.

Criticar-la, fer campanya en contra, recomanar no veure-la....d'acord però censurar-la?, no estic d'acord.

Com ho veieu vosaltres?

Apa!!

ACTUALITAT/ controladors....descontrolats!

2010-12-07T07:37:00.000-08:00

Doncs si, ja tenim un nou (que no és tant nou) sarau a sobre de la taula:

Una vaga encoberta de controladors aeris bloqueja l'espai aeri en ple pont de la Puríssima

.....al que no li falta de res, la suposada vulneració dels drets laborals d'un gremi, l'emprenyamenta de molts usuaris atrapats als aeroports, i per rematar, la actuació d'un govern ineficaç militaritzant un sector (mai vist abans!) segurament per culpa de la seva pròpia ineficàcia en trobar solucions anteriors i millors.

Jo sóc contrari a totes les vagues que comportin perjudicis a tercers, aquelles que normalment fan els sectors que treballen en punts estratègics i que, quan s'aturen, perjudiquen a un gran volum de persones i la pressió en defensa dels seus drets és més forta.

No estic en contra de que hom defensi els seus drets, faltaria més!, però entenc que s’han de trobar altres formes de defensa que no impliquin el perjudici a innocents a la seva causa.

Dit això és evident que no estic d'acord amb la actuació dels controladors aeris que, a més, sembla que han escollit el dia que més mal podia fer la seva reivindicació.
Però també penso que molt, molt cremat ha d'estar aquest gremi (per molt privilegiat que sigui) per exposar-se a les greus conseqüències que aquesta acció els hi pot ocasionar.

I per rematar, com deia al principi, la solució pressa per el govern......militaritzar els aeroports…..increible!
No estic en disposició de dir si hi havia una altre sortida a la crisi generada divendres passat però del que si que estic segur és d'assegurar que aquesta mesura (l'estat d'alerta) fa molta, molta por.

Això de la utilització de l'exercit com a solució d'un problema que s'hauria d'haver solucionat democràticament, no us fa por? no és un pas enrere en la feina feta des de la dictadura del Paquito fins ara? a mi em sembla que si.

I llavors? qui té la culpa? doncs a mitges....de lo que va passar divendres...els controladors.
De que la situació hagi arribat fins a lo que va passar divendres......el govern.
Els perjudicats? com sempre, ni uns, ni altres.

Osti! en quina mena de democràcia vivim?

Apa!

POLÍTICA/ ara no és hora de plegar

2010-12-02T01:55:00.000-08:00

Puigcercós sotmetrà el lideratge a votació secreta

Ara no és hora de plegar, ara és hora de treballar més que mai des de l'oposició per tornar a elaborar una opció forta, independentista i sobretot, d'esquerres.

I, en la meva opinió, en Joan Puigcercós és la persona que ha de seguir liderant aquesta feina, reuneix de sobres tots els requisits,: preparació, experiència, lideratge i, al meu entendre, una visió clara de quin és el camí a seguir i, que collons!.... s'ha guanyat amb el seu esforç i amb el seu treball aquest dret.

Una de les moltes evidències que ens han deixat els resultats de les últimes eleccions és que l'independentisme, lluny del que voldríem molts, no és a dia d'avui una prioritat per la gran majoria dels catalans.

Crec que ara toca, per si no ho hem fet prou!, prioritzar el treball d'integració al nostre projecte de gent nouvinguda i cal també generar complicitats i adhesions de gent poc o gens independentista amb l'objectiu de demostrar-lis que el nostre camí cap a la independència del nostre país és la millor opció per els seu futur.

I com crec jo que ho hem de fer?
Doncs amb la força de la esquerra, potenciant la integració de tothom al projecte, defensant polítiques en l'àmbit social, polítiques en defensa dels més necessitats, també treballant en polítiques agràries i mediambientals pera aconseguir sostenibilitat, polítiques educatives i de joventut, polítiques d'ocupació, seguir treballant en polítiques per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i un llarg i llarg etcètera.

També hem de continuar demostrant a tothom que estem nets, que no hem ficat la ma a la caixa i que la transparència en tot el que fem és bàsica per tal de fer les coses com volem fer-les, no tothom pot dir el mateix, oi?

I hem de deixar de treballar en la defensa dels nostres objectius nacionals? Evidentment......NO!
La defensa de la nostra llengua, la nostre cultura, la nostra identitat i la llibertat del nostre país són part del nostre adn i part important de la nostra raó de ser però no cal que li demostrem res a ningú, no ens cal ser més independentistes que altres que també ho siguin, el que cal, crec jo, és tenir molt clar quin és el camí que volem seguir per arribar a ser independents.

Ara cal que la gent d'esquerra fem pinya, que treballem plegats i que fugim, tant com puguem, de tot aquell que no entengui i recolzi el nostre camí.

Jo, com he llegit que diu en Pere Aragonès…..”sóc independentista i d’esquerres i, per tant, el meu lloc és a ERC” Pere Aragonès: 'Ara és el moment de fer pinya a Esquerra'

Apa!

POLÍTICA/ eleccions 2010, una nit trista.

2010-11-28T15:43:00.000-08:00

Aquest és el meu particular anàlisi.
Amb els resultats de les eleccions al parlament de Catalunya ja definitius a sobre de la taula, hi ha per posar-se a plorar.

CiU arrasa, el tripartit s'enfonsa i Solidaritat Catalana irromp al Parlament

El gir cap al centre-dreta que donarà el parlament serà espectacular i inapel•lable i, inevitablement, la caiguda de les esquerres és, desgraciadament, proporcional.
CiU és el partit clarament guanyador i Esquerra és, amb similar claredat, el partit perdedor.
El PP treu els seu millors resultats a Catalunya i l'independentisme, tot i que tindrà una nova formació al parlament, NO és a dia d'avui, una prioritat per el catalans.

Fan por (a mi em fan) els resultats de la dreta I dels partits no nacionalistes catalans.
Fan por els milers i milers de vots que ha aconseguit un partit com PxC.

Hi haurà qui trobarà explicacions per tot, justificacions per tot el que ha passat però els resultats són molt clars i la gent ha parlat a les urnes.
Aquest és el país que tenim i no un altre.

Ara el que ens toca, als independentistes d'esquerres, és tornar a treballar des de la oposició en construir una alternativa real, una alternativa independentista i d'esquerres.

No serà fàcil, tenim molta, molta feina a fer.....som-hi! comencem a treballar en aquest sentit des de ja.

No ens queda un altre camí.

Apa!

ACTUALITAT/ panorama electoral actual

2010-10-25T09:57:00.000-07:00

Ep! S'apropen les eleccions i les diferents forces polítiques comencen a marcar el camí que volen seguir i a mostrar el seu full de ruta intentant marcar un perfil clar del que són i de lo que ofereixen.

Crec que aquest és un dels moments més importants de tot el procés electoral ja que una de les coses que més demana la gent, el poble, és precisament aquesta, tenir clars els posicionaments de cada una de les forces, saber a què estan disposats i que totes elles s'allunyin el més possible de la tant famosa equidistància que tant mal esta fent a la relació entre la política i el poble.

En aquest sentit intentaré fer un repàs de com veig jo (segons el que he anat llegint) el panorama que tenim fins a dia d'avui....

En els que no m'entretindré massa serà en els partits que, per mi, no volen el millor per Catalunya sinó que només volen treure'n profit d'uns quants pobres arguments que, exposats d'una forma demagògica i manipuladora, atrauen només aquells que, erròniament, pensen com ells.
El PP, Ciutadans i fins i tot el partit de la Montserrat Nebreda són exemples clars d'això que dic i són els encarregats d'anar dient que aquí maltractem el castellà, que som uns radicals separatistes, que acceptem tot tipus d'immigració maltractant-la i obligant-los a parlar en català i que només ens preocupem d'escampar l'odi contra Espanya.
Ja s'ho faran, no cal parlar gaire més.

Començaré doncs amb el repàs que realment m'importa i ho faré parlant en primer lloc dels partits que han format govern aquests últims anys, el famós tripartit.

El PSC sembla tenir clar que no vol reeditar el tripartit actual, felicitats! Estan d'acord crec amb el 90% de la població...enhorabona:

Montilla enterra el tripartit

Han deixat clar en varies ocasions que no volen saber res ni de consultes, ni de independentismes ni de separacions traumàtiques d'Espanya.
Amb aquestes dades sembla bastant clar amb qui NO podran pactar (Reagrupament, Esquerra o Solidaritat Catalana) però no amb qui SI que podrien formar govern, potser amb CiU? Fins i tota amb el PP? No seria una novetat, oi? Només cal fer un cop d'ull a Euskal Herria....compte!

ICV-EUiA sembla ser l'únic component de l'actual tripartit al govern al que no els importaria reeditar la mateixa formula:

Herrera reconeix que el tripartit es reeditarà si torna a sumar

…. sembla clar que no pactarien res amb cap força de dretes (CiU, PP, Ciutadans, etcètera) però no tinc molt clar si podrien establir relació amb altres forces independentistes tret d'Esquerra (Reagrupament o Solidaritat Catalana).

Esquerra també ha marcat el seu camí, controlar la caixa dels diners, no oblidar les polítiques socials i lligar qualsevol pacte post electoral al compromís d'un referèndum d'independència:

El concert econòmic arrasa entre els seguidors d'ERC, al costat del seu tradicional independentisme

Quasi res! Si això és així Esquerra només podrà pactar (si fes falta, clar) amb els nous partits independentistes (Reagrupament i Solidaritat Catalana), potser amb ICV-EUiA i molt difícilment podrà arribar a cap pacte amb la resta de partits...ni amb CiU, a no ser que els resultats els obliguin a radicalitzar cap al independentisme la seva ideologia, tampoc amb el PSC, ni, evidentment amb cap partit de dretes (CiU, PP, Ciutadans, etcètera).
Jo, com a militant d'Esquerra que sóc, estic d'acord amb aquests punts estratègics i innegociables que el meu partit ha marcat i fins i tot amb l'ordre, començar per controlar la caixa per poder donar al poble el que necessita sense deixar de treballar per la independència, és un bon full de ruta.
L'únic que li demano al meu partit és fermesa en el compliment de tots aquests punts a l'hora de seure a negociar qualsevol pacte.

Els nous partits independentistes han deixat clar que, per separat, la seva prioritat és la lluita per la independència de Catalunya, això està molt bé:

Solidaritat i Reagrupament es presentaran per separat a les eleccions

El que no acaba d'estar del tot clar, com a mínim jo no ho sé, és el com i amb qui, oi?
Però bé, sembla que tant Reagrupament (que hem de recordar que és un partit creat per ex-militants d'Esquerra), com Solidaritat Catalana (al que encara no coneixem ideològicament parlant) tenen les mans igual de lligades que Esquerra a l'hora de formalitzar possibles pactes post electorals, no? .....només podran arribar a acords amb aquells partits que defensin el camí de la independència com a únic possible, desgraciadament aquestes opcions no són tantes com jo desitjaria.

Acabaré aquest repàs intentant exposar quina és la situació de CiU per les pròximes emocionants i importants eleccions.
CiU al que totes les enquestes donen com a clar guanyador, l'únic que ha deixat clar és que vol el control de la caixa dels diners i poca cosa més:

CiU prioritza el concert econòmic i descarta cap referèndum d'autodeterminació

Diuen que no pactaran amb el PP però, no seria la primera vegada, oi? ….i si pactant poden formar govern, estic quasi segur que pactaran.
Diuen que no pactaran amb el PSC però tampoc la negativa és contundent, no?
Diuen que no volen saber res de referèndums i que encara és molt d'hora per parlar seriosament d'independència però clar, no poden girar-se d'esquena al augment del sentiment independentista clarament emergent al país i inclús dintre del seu propi partit,no? o si? O sigui, CiU = equidistància total.

Resum final.

Els que volem realment que el nostre país faci una passa més cap a la plena sobirania, els que volem que tots aquests guanys que hem aconseguit entre tots durant tants anys de lluita al respecte de la defensa de la nostre cultura, la nostre llengua, la nostra identitat i la nostra necessitat i el nostre dret a ser lliures, només podem votar independència, només podem votar llibertat, només podem votar qualsevol dels partits que defensen aquest camí a seguir:

ESQUERRA, SOLIDARITAT CATALANA o REAGRUPAMENT.

Només així assegurem que la lluita avanci, que la lluita no tingui fre.

Potser serà difícil aconseguir una plena majoria independentista al parlament però, només si aquestes formacions fan un bon paper i aconsegueixen uns bons resultats, forçarem el canvi per a que això sigui possible i que formacions que ara no són independentistes passin a veure la independència com a única via possible, la millor via possible.

Està en les nostres mans poder aconseguir-ho, el pròxim 28 de novembre tenim una oportunitat d'or i no la podem desaprofitar.

Si realment t'importa el teu futur i el dels teus fills, si realment estimes aquest país, no ho dubtis, vota independència, vota llibertat!!

Així ho veig jo, esteu d'acord?

Apa!

ACTUALITAT/ ...prohibim fumar als cotxes?

2010-09-12T12:39:00.000-07:00

Home! No fotem, no? Jo crec que no, que potser ens estem passant, no?
M'explico......
....jo no fumo, no m'agrada el tabac, no m'agrada la olor ni del tabac ni de l'alè que deixa quan fumes, em fa fàstic.
Detesto que la gent fumi allà a on pugui haver nens, o allà a on puguin molestar a gent que no fuma, m'enfado quan veig una dona embarassada fumant i trec fum (ves per on!) pels queixals quan veig a un/a fumador/a llençant la cigarreta al terra o la tira per la finestra del cotxe.

Dit això no crec que la prohibició sigui la solució per a tot.
Vull dir, prohibir fumar en llocs públics, espais reduïts, espais esportius, etcètera em sembla bé, multar a tot aquell que llenci una cigarreta per la finestra del cotxe també però, decidir si fumar o no al cotxe igual que a casa de cada un, no hauria de ser un exercici de sentit comú personal de cada un de nosaltres?

Està bé voler tenir cura de la salut dels més petits però voleu dir que no ens passem? Ja posats, potser hem de multar a les dones que fumen estant embarassades , no? I també instal·larem càmeres de vídeo a totes les cases amb nens i multarem també a tots aquells que fumin dintre de casa seva?

Jo crec que hem de treballar més en fer campanyes de sensibilització i crides al sentit comú del gent fumadora que no pas pensar en lleis que sancionin i persegueixin actes propis de la privacitat de cada un.

Això si, cada un és lliure, si ho creu necessari, de cridar l'atenció d'aquell que amb els nens al cotxe va fumant i recordar-li lo dolent que pot arribar a ser per els petits tot esperant que pugui fer cas i deixar de fumar, potser hi ha sort!

Va! Fem un esforç entre tot plegats, que no ha de ser tant difícil!

Com ho veieu?

Apa!!

ACTUALITAT POLÍTICA/ …unes eleccions importants

2010-09-08T00:28:00.000-07:00

En una de les coses que puc estar d'acord amb tot el que va dir ahir el president Montilla en la seva declaració institucional per donar a conèixer la data de les pròximes eleccions al parlament català per el pròxim 28 de novembre, és que segurament seran unes de les més importants, per no dir la més important, dels últims anys.

L'anunci del 28-N obre la cursa electoral a Catalunya

Desprès d'un estiu bastant mogut respecte els moviments dels partits independentistes en busca d'una més que complicada unitat prèvia a les eleccions, sembla clar , a falta d'una sorpresa d'última hora, que aquests partits aniran per separat a les urnes.

A mi em sembla bé, no hi veig cap problema. Cada formació ha posat les seves cartes al damunt de la taula i la unitat no ha estat possible, no passa res.
El que és important per mi és l'augment de partits independentistes que es presenten , diferents formes de fer un camí que, amb una mica de sort ens portara a tots al mateix lloc.....la independència.

I dic que no hi veig cap problema perquè sembla clar que no quedarà cap persona amb ideologia independentista sense trobar la seva opció per anar a les urnes.
En tindrem 3 de candidatures clarament independentistes, Esquerra, Reagrupament i Solidaritat, llàstima que la Cup no sigui la quarta.

Jo ho tinc molt clar, com tothom sap sóc militant d'Esquerra des de fa més de 8 anys i per mi continua sent la millor opció, per moltes raons, per lo que va fer per el nostre país en el passat, quan ser independentista no era tant fàcil com ara, per tot el que ha fet (o l’han deixat fer) quan ha tingut una mica de poder i per tot el que podrà fer en un futur liderant , al costat de la resta de forces independentistes, el camí cap a la independència.

Això si, no veig la resta de forces independentistes com a contrincants o enemigues de cap manera, tot el que sigui possibilitats de sumar vots independentistes benvingut sigui.
Que cada un faci el mateix camí a la seva manera, no ens molestem entre nosaltres, col·laborem tant com sigui possible i desprès de les eleccions, quan cada un estigui al seu lloc, llavors si, siguem capaços d'unir-nos i de treballar junts per els nostre objectiu, que no deixa de ser el mateix.

Crec jo.

Com ho veieu?

ACTUALITAT/ curses de toros?...ara ja no!

2010-07-31T07:47:00.000-07:00

Això és el que publicàvem al març del 2009:

nosaltres diem….PROU!!

Un any i poc desprès finalment ha arribat el dia que molts estàvem esperant:

El Parlament prohibeix els toros a Catalunya

No puc negar que estic molt i molt content.
S'ha parlat molt aquests dies sobre tot aquest debat tant interessant i han hagut opinions (a favor i en contra) que han merescut atenció, s'ha de escoltar/respectar a tothom.

Però nosaltres seguim amb les mateixes. Creiem que és una bona notícia en general i sobretot és una bona notícia per els animals que pateixen aquest càstig.

Hem de felicitar a les persones que van iniciar tot aquest procés que tant democràticament ha acabat per donar mort a la tortura, han sigut capaços de mobilitzar a un munt de persones i utilitzant a la perfecció les regles del joc democràtic, han acabat d'una vegada per totes amb una festa majoritàriament rebutjada.

Alguns defensen que es prohibeix quelcom que tenia els dies comptats....llavors? que més dona? millor prohibir-ho ara que esperar,no? l'animal pateix igual si la plaça està plena com si està buida, no?

No estem d'acord amb els que comparen volent equiparar altres tradicions, que tenen els animals com a eix principal (correbous), amb les curses de braus, hi ha moltes deferències.
En qualsevol cas si en alguna d'aquestes altres tradicions també es maltracta animals...... s'haurien de prohibir, sense dubte.

I no entenem als que volen, per interes propi, emmarcar la prohibició en una qüestió identitària, una lluita Catalunya contra espanya, s'equivoquen, ens agradaria que no es fessin curses de braus ni aquí ni enlloc, els animals pateixen igual a Barcelona, a Madrid o a qualsevol plaça del món, no?
Aquí el que és important són els animals i la poca necessitat que tenim de tenir un espectacle que els tortura fins a la mort en viu i en directe.

Moltes felicitats i moltes gràcies a la plataforma "prou" i enhorabona per la feina feta.
També volem donar les gràcies a tots els diputats que van votar a favor de la ILP fent realitat així el som-ni de tanta gent.

Ei! Ara el que toca és obrir un debat per decidir que fem allà a on hi hagi una plaça de de toros.....recintes esportius, per exemple!

Apa!!

ACTUALITAT/POLÍTICA/ serem capaços?

2010-07-18T13:16:00.000-07:00

Si, en aquesta entrada seré crític amb la meva ideologia.
Bé, més que amb la meva ideologia amb qui seré crític és amb els polítics i partits que, suposadament, ens han de portar fins a ella (la independència).

Seré crític perquè m'agradaria que les coses es fessin, sinó millor, de diferent manera.
I també perquè d'alguna manera (no sé per quan temps més) crec que ha de ser la fórmula que millor gestionarà el nostre país, la fórmula que ens portarà a la llibertat.

La sentència del TC contra l’estatut només ha fet que ratificar que la situación és inaguantable per més temps ja.

Crec que ja no podem aguantar més agressions i hem de prendre part decisiva en tot el que passa.

També crec que hem esgotat totes les vies possibles que teníem a l'abast i no dic que no hagi servit de res, no dic que no hagin funcionat coses però ha arribat el moment en que amb això només.......... no és suficient.

La gent ha sortit al carrer per protestar contra una sentència que retalla brutalment un estatut que, tot i no ser el millor, si que era el que tots els catalans i catalanes van votar democràticament com a seu.
Però no només per això va sortir la gent al carrer, també va sortir a demanar respecte i sobretot la gent surt al carrer en busca de reaccions.
I les reaccions ha de ser clares i contundents i han de ser instantànies.

És inexplicable doncs que els partits catalans s'omplin la boca dient que treballen per defensar al parlament el que demana la gent al carrer i just
desprès votin en contra d'una ILP per organitzar un referèndum d'autodeterminació independentment de les raons.

S'impulsen lleis per organitzar consultes populars quan som plenament conscients de que aquesta llei (tal i com està ara) haurà de passar per l'aprovat de l'estat espanyol i que això no ens portarà enlloc.

És inexplicable (ara ja si) que ERC formi part d'un govern amb altres partits que mai han sigut (i mai ho seran) independentistes.
De cap manera volem ni l'estat de les autonomies amb el poder real a Madrid que defensen uns, ni un suposat federalisme de pa sucat amb oli que defensen uns altres, el nostre camí ha de ser més ambiciós, més pròxim al que la gent demana al carrer.

No cal esperar més, ja prou de càlculs aritmètics, prou de resolucions/mocions/IP'S/ILP'S/opcions totes dependents del país que ens maltracta.
Com diu la meva iaia....... "qui té el cul llogat....no seu mai a on vol!" I nosaltres portem massa anys de lloguer.
Prou d'experiments i de proves, comencem des de ja a construir, al costat de tots aquells que de veritat vulguin la llibertat del nostre país, un camí real cap a la independència.
No valen discursos a mitges o ideologies confuses, és igual amb qui compartim el camí, siguin de dretes o d'esquerres, siguin partits, associacions, entitats o persones individuals, lo realment important és el propi camí i sobretot la meta.

Ara és hora de estar alerta, esmolem ben bé les eines i fem que l'enemic tremoli de veritat tot veient la nostra ensenya.

Fem un bon cop de falç a espanya!! Que no als espanyols….eh!!!

Dic jo.

Apa!!!

ACTUALITAT/ ser independentista no significa ser anti espanyol....en cap cas

2010-06-26T00:14:00.000-07:00

Com a mínim no en el meu cas.

L'objectiu d'aquesta entrada és debatre sobre les sensacions que desperta la participació de la selecció nacional espanyola de futbol al mundial que s'està jugant aquests dies a Sud-àfrica.

"Espanya passa ronda i jugarà vuitens contra portugal"

No entenc perquè hi ha gent (de un i l'altre cantó) que pensen que al ser independentista català obligatòriament he de estar en contra de tot el que sigui espanyol.
No és així.
El cas de l'esport és un bon exemple per intentar explicar-ho.

Efectivament no desitjo que Espanya perdi el mundial és més, potser de totes les participants, és la que menys m'importaria que guanyés.
Per moltes raons.

Perquè (sense ser un expert)crec que juguen molt bé al futbol, perquè juguen molts jugadors catalans, per proximitat, per simpatia.....
D'alguna manera sóc capaç de separar les coses intentant no treure-les de context, entenc també la decisió d'alguns jugadors catalans (que potser no se senten "tant" espanyols) a l'hora de defensar la samarreta espanyola, esportivament parlant jugar un mundial és un dels reptes de qualsevol futbolista.

Una altre cosa molt important és la sensació de profunda enveja que sento quan veig els partits del mundial per televisió.
Independentment del país que juga sento enveja dels aficionats que poden seure davant del televisor o anar al camp per veure jugar la seva selecció. Sento enveja dels jugadors que poden defensar els colors de la seva bandera i sento enveja de tots aquells que poden escoltar i emocionar-se amb el seu himne, jo no puc.

Jo no puc perquè la meva selecció desgraciadament no juga aquest mundial.
Però si m'imagino per un moment a Catalunya en el mundial automàticament puc entendre totes les reccions que això genera, les entenc i les respecto.

Podrem els catalans algun dia viure una experiència d'aquest tipus? tant de bo!
A la espera de que això sigui possible, de moment només podem aspirar a seure davant del televisor com aficionats al esport i en aquest cas al futbol.
En aquest sentit només podem desitjar que guanyi el millor equip i esperar gaudir amb un bon espectacle.

Com ho veieu?

Apa!!

SENTMENAT/ tarda d'estrenes!!!!

2010-06-06T13:15:00.000-07:00

Ep!!! Hola a tothom!!! si, com ja heu pogut comprovar les actualitzacions al bloc cauen amb compta gotes però no patiu encara estem per aquí fent el que puguem.

Avui, desprès d'un dia horrible (havíem sortit en bici i ens hem hagut de tornar, no hem pogut fer res amb el nens al matí, dia nuvolat, trist....), a la tarda hem decidit que havíem de sortir al carrer a que, com a mínim, ens donés una mica l'aire.

Hem aprofitat i hem fet un petit recorregut per les últimes estrenes del poble.

Ens referim a les novetats del parc de la plaça de la constitució i la flamant estrena del "nou" coro.

És de justícia que, amb lo que ens hem preocupat i amb lo que ens preocupen en aquest bloc els parcs del poble (entrades anteriors), fem referència a les millores que per sorpresa ens hem trobat en aquest parc.

Curiosament novetats que no van, en principi, dirigides als nens! si nosaltres també hem flipat una mica.
Resulta que és un espai lúdic i de salut per la gent gran!

Bé, ells també han de tenir dret, oi?

Que voleu que us digui, a nosaltres ens sembla bé i els nens també ho han provat i s'ho han passat pipa!!

Bé, segurament grans i petits acabaran compartint jocs i espai.

I desprès ens hem passat a veure quina cara fa el "nou" coro!!!

La veritat és que fa molt bona pinta!! però avui, com era d'esperar no hem pogut ni seure!!!
Però bé podem donar fe de que el canvi ha estat a millor, ja era hora!!
Ara només falta veure com evoluciona el canvi, com funciona el bar i si es converteix realment en el bar que el poble necessita, un bar a on tothom tingui el seu espai i un bar a on puguem anar en família a berenar o a fer un dinar o un sopar......

Enhorabona per aquesta nova aventura, bona feina i sort, molta sort!!

Articles i opinions relacionades:

"quimsent" el bloc del Quim Cortilla

"sentmenat.com"

Apa!!!

ACTUALITAT/ESPORTS/...campions d'europa!!!

2010-05-09T22:24:00.000-07:00

El Barça se proclama campeón de Europa tras dar un recital ante el Olympiacos

Navarro hace al Barça campeón en París

Només podia ser París

Cap a l'any perfecte

El Regal Barça obté l'Eurolliga i es reconcilia amb París

EP! Fàcil molt fàcil serà aquesta entrada sobre la merescuda victòria d'ahir del Regal F.C.Barcelona en la final del campionat europeu de clubs de bàsquet.
Una paraula: Immillorable.

La copa guanyada ahir és el premi no només a una temporada espectacular, és el premi a una trajectòria, a un model de joc, a un super equip amb un super entrenador i un super equip tècnic.

Pot arribar a semblar fàcil si només mires el números, només dos partits perduts en la lliga regular, partits guanyats per més de 15 punts, guanyar la final a tot un Olympiacos per 18 punts de diferència, etcètera però el que sap una mica d'això sap que de fàcil....res de res.

Enhorabona als campions....... per tot, però si fins i tot van saber controlar els nervis no engegant a pastar a més d'un jugador grec que....de veritat que s'ho mereixia, s'ha de saber guanyar i s'ha de saber perdre.

Enhorabona de nou i a seguir fent història!!!!

Apa!!!

ACTUALITAT/ la que s'ha muntat per culpa d’un mocador!

2010-04-22T03:22:00.000-07:00

Torna a estar a primera plana de la actualitat la polèmica necessitat de prohibir o no portar el mocador islàmic (L'Hijab) en llocs públics.

Feu un cop d'ull:

El Govern rebutja prohibir l’ús del hijab a les aules

Sarkozy ultima una llei de prohibició total del burka

Un instituto de Madrid prohíbe a una alumna llevar el pañuelo musulmán

El problema no és nou i la seva solució no serà fàcil i segurament no li agradarà a tothom.

Crec que és important, per començar, fer una aclaració al respecte de les diferencies entre el mocador (hijab) que no cobreix completament la cara, i el burca, que oculta completament el rostre de la persona que ho porta.

A on veig jo el problema és en no poder identificar a la persona amb la que has de parlar i en el cas que ens ocupa, deu ser molt difícil per un professor o professora dirigir-se a una persona a la que no pot identificar perquè només li veu els ulls.
Dit això jo estaria en contra del burca i fins i tot puc estar d'acord en la seva prohibició en llocs públics però no amb la prohibició de la utilització del mocador.

Puc estar d’acord amb les raons d’uns i les dels altres, per exemple:

Si entre les normes internes d’un centre està la prohibició de portar qualsevol complement que cobreixi el cap, per què hem de deixar portar el mocador?

Si no està prohibit portar el cabell pintat o portar una cresta, per què no puc portar un mocador?

No s’hauria de permetre portar el mocador perquè és un clar símbol de la submissió de la dona.

Jo porto el mocador perquè vull, per respecte a la meva religió, ningú m’ha obligat ens al contrari, la meva família ha intentat que no el porti.

Tant difícil és treure’s el mocador per entrar a classe i tornar-se’l a posar quan surts?

Tant difícil és acceptar que un mocador al cap no fa mal a ningú i que no interfereix en cap cas en la relació que hagis de tenir amb la persona que el porta?

Està clar que hem de tenir unes normes bàsiques de convivència subjectes, això si, a canvis si són per millorar-les.
En aquest sentit vestir-se cobrint tot el teu cos impedint així la teva identificació és tant il·lògic com que, per exemple, la gent comences a sortir al carrer totalment nua per molt que això potser agradés a més gent, no pot ser.

Però també és important afavorir, en la mida que sigui possible, la integració de tothom a la nostra societat i, en el cas que ens ocupa, el més important de tot és que aquesta nena pugui continuar estudiant i formant-se.

En conclusió, en aquests casos, com en quasi tots, s’ha de saber respectar i també s’ha de saber cedir i estar oberts a modificar la nostre postura particular en benefici del conjunt.
Burca no, mocador si.

SENTMENAT/ nou llibre de la Rosa Fité

2010-04-12T14:42:00.000-07:00

Ep!! encara estem per aquí eh!!

Avui fem aquesta entrada per parlar-vos de la presentació del nou llibre de la Rosa Fité que s'ha presentat avui a la biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat.

Aquest és el nou llibre:

"Contes amb valor afegit" de "7 d quatre edicions".

La presentació ha estat, com no hi ha millor manera, a càrrec de la seva autora, la Rosa Fité.

Ha estat gràcies al Jeroni Oller, tal i com ens ha explicat la Rosa a la presentació i tal i com ho explica el mateix Jeroni al pròleg del llibre, que ara podem gaudir d'aquest recull d'alguns dels seus contes amb els que segur passarem llargues hores d'entreteniment i d'esbarjo en companyia dels nostres nens.
21 contes entre els que podem trobar alguns que ja hem escoltat explicar a la Rosa i altres nous que segur que esdevindran noves històries, noves aventures a descobrir.

I que podem dir de la autora? doncs segur que molts ja la coneixeu, nosaltres hem tingut la sort de veure els seus espectacles moltes vegades i fins i tot vam tenir el gran honor de tenir-la a casa per celebrar l'últim aniversari del Jan (entreu i consulteu: ”FAMÍLIA/ aniversari del Jan….5 anys!!!(2)”)

Podem donar fe de que la Rosa s'entrega en cos i ànima en els seus espectacles i els nens queden literalment (mireu al Jan a la foto) bocabadats....

Però la millor forma de conèixer més i millor a la Rosa és comprant el seu nou llibre, allà trobareu les seves històries i un breu repàs al seu currículum.
Va! que només seran 10 euros! dintre de pocs dies podreu trobar-lo a les llibreries el poble o bé el podeu demanar en el web de la editorial......
"7 d quatre edicions"

Gràcies a la Rosa per els seus contes i gràcies a la biblioteca per programar la presentació.

Apa!!

SENTMENAT/ C.E.I.P. Can Sorts, portes obertes 2010

2010-03-24T08:28:00.000-07:00

Ep! bones!
Diumenge passat vam tenir el plaer de poder gaudir d'una altre jornada de portes obertes del C.E.I.P. Can Sorts de Sentmenat.

Can Sorts es converteix en museu per un dia/sentmenat.com

Si voleu consultar la del 2009, ho podeu fer aquí:

portes ofertes 2009

En aquesta ocasió la festa girava al voltant de l'art en moltes de les seves expressions.

D'aquesta manera vam poder veure un bon recull de tots els treballs que fan els nens a classe i constatar que, apart de de treballar força, són uns artistes de cap a peus.

Vam aprofitar la visita per fer un cop d'ull a les futures classes dels nens per el curs vinent (2010 - 2011), P5 per el Jan i P3 per la Mar en el seu primer any al "cole de nens grans" i per fer una volta per tot el recinte, sala de música, gimnàs, patis, etcètera.

A la festa no va faltar de res, portes obertes, molta gent, treballs per tot arreu, activitats varies organitzades per l'A.M.P.A i pel Taller d’art de Sentmenat i el plat fort de la jornada....el mural que el Werens va pintar a la façana de la masia del cole....

Simplement.....espectacular!!!
Ens va sorprendre molt gratament que vingués ell a la festa i més encara que li encarreguessin fer un mural a la pared, les coses estan canviant per sort! i els resultat no deixa lloc a dubtes, podrà agradar més o menys però que un graffiti ben fet és una obra d’art…..crec que queda fora de tota discussió.

Si voleu més informació sobre aquest artista , enllaceu aquí el seu web.
Nosaltres ja parlàvem en una entrada anterior en el nostre bloc i aquí també teniu més informació:
werens - matilda

Gràcies a tots els responsables de la jornada (Escola Can Sorts, A.M.P.A. C.E.I.P. Can Sorts, Ajuntament, Alimentart i als voluntaris) i a tot i totes els/ les artistes que i van participar, va estar molt bé.
I per acabar, ens quedem amb aquest escrit de l'equip de mestres de la Escola:

"Les activitats treballades estan pensades per a que els alumnes coneguin, estimin i gaudeixin de l'art en qualsevol de les seves manifestacions.
Hem intentat que els infants vegin l'art com un procés comunicatiu ja que les interpretacions i creacions suposen un treball en equip i contribueixin a la seva socialització."

Gràcies.

Apa!!

ACTUALITAT/ xerrada Palestina

2010-03-21T14:53:00.000-07:00

Ep!!! la nostre bona amiga, la Gloria, ens ha enviat aquesta interessant informació sobre una xerrada - debat sobre Palestina i ens ha demanat que fem difusió de la mateixa.

Nosaltres, sempre que podem, posem el nostre bloc (una molt petita i humil finestra d'informació diversa a Internet) al servei de totes aquelles notícies que poden ser interessants per alguna persona, si gràcies això, algú pot beneficiar-se.....perfecte, ens encanta aquella frase que diu...."“Es detestable esa avaricia espiritual que tienen los que, sabiendo algo, no procuran la transmisión de esos conocimientos” (MIGUEL DE UNAMUNO).

Aquí teniu tota la informació:

Dimarts proper, aprofitant la seva estada a l'estat espanyol (per on està fent una amplia gira), donarà una conferència a La Verneda (Centre Cívic, C/ Selva de Mar nº 215) el dirigent de l'esquerra palestina de Gaza (FPLP, Front Popular d'Alliberament de Palestina) i membre del Consell Nacional Palestí, Naser Al Kafarna.

El passat dia 17 ja va fer-se un important acte, amb el mateix conferenciant, a la Universitat d'Alacant, convocat pel MRG (Moviment de Resistència Global). El dilluns 22 l'acte serà a València. Hi ha actes per tot l'estat, que van començar a la ciutat de Màlaga el passat dia 15 de març, i acaben a Madrid el 30, passant, a més dels ja citats, per Granada, Logroño, Asturias (es farà el 25 de marzo, a las 19 horas, en el Club de Prensa de la Nueva España en Oviedo), Torrelavega, Valladolid i Toledo.

Tindrem ocasió de ser informats en directe de la realitat avui a Palestina, de les negociacions i del paper dels governs dels paísos influents al Món, inclosa la UE, ara presidida pel govern de l'estat espanyol.

Al concloure la seva intervenció hi haurà un ampli debat en el que tots podrem intervenir-hi.

Demostrem la nostra solidaritat amb Palestina assitint, amb els amics, a aquesta important activitat que es desenvoluparà a Barcelona.

Us hi esperem!

Demanem també que feu la màxima difusió (per internet, telèfon , etc) d'aquesta important convocatòria.

A kaosenlared.net també han fet propaganda.

Nosaltres per desgràcia no podem anar-hi però us demanem un favor.... si algú llegeix això al nostre bloc i pot anar a la xerrada, envieu-nos un resum de la mateixa i el publicarem aquí per tots aquells que estiguin interessats.

Que vagi bé!!

Apa!!

SENTMENAT/ aniversari de la biblioteca!!!

2010-03-18T14:14:00.000-07:00

Encara que s'ha fet molt poca propaganda i s'ha anunciat poc (o com a mínim nosaltres no hem trobat gaire publicitat) la nostra biblioteca….Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat està d'aniversari, 10 anys ja, que no és poc.

Per nosaltres ha estat un descobriment recent i és gràcies als nens que anem sovint a buscar contes o pel•lícules i setmanalment assistim per escoltar expectants els contes que expliquen a “l'hora del conte” de cada dimarts.

La veritat és que han aconseguit tenir un racó a la biblioteca especialment reservat als més petits ple de màgia i adaptat totalment a les seves necessitats.
Allà poden des de fer deures (els més grandets) a dibuixar, pintar o llegir contes els més petits.

L'hora de conte dels dimarts és una cita imprescindible i altament recomanable a tothom que tingui nens petits.

El seu racó de la biblioteca està perfectament decorat amb dibuixos que han fet els nens i fotos dels països a on ha viatjat la "fada Orfila", la fada viatgera amiga de tots els nens de “l’hora del conte” i que envia setmanalment una postal amb una foto del país que està visitant.

Els nens gaudeixen molt escoltant atentament els contes i les històries de la fada, desprès pinten un dibuix relacionat i el deixen dintre de la caixa màgica amb la finalitat de que la fada pugui veure'ls.
No falta res! al mateix racó hi ha una espai reservat tant per els nens com per els pares, un espai obert a la participació de tothom per fer recomanacions, donar consells, penjar articles d'interès......etcètera.

El que ja hem dit! si teniu nens i no heu anat mai, no us ho perdeu, informeu-vos i aneu a la pròxima edició de "l'hora del conte" a la biblioteca, segur que us agradarà!!!

Dimarts passat vam anar als actes programats per celebrar el 10è aniversari i la veritat és que ens ho vam passar molt bé.

A la tarda amb la nena vam anar a pintar el pastís d'aniversari...

I al vespre vam poder gaudir i riure força amb la conferència den Roger de Gràcia... el blog de Roger de Gràcia:

Va ser el convidat de gala per la celebració del 10è aniversari i va venir a fer una conferència en la que va parlar del seu llibre:
'Caçadors de paraules' (Ara llibres) de Roger de Gràcia

Al igual que el llibre, la conferència també va ser força divertida, apassionant i entretinguda en la que va fer un breu repàs d'algunes curiositats i secrets del programa de TV3.

Doncs res més, moltes felicitats a la biblioteca i que faci molts i molts més!!!

Apa!!

MÚSICA/ NARCO in concert!!!!

2010-03-08T14:17:00.000-08:00

Puc començar aquesta entrada amb totes les onomatopeies i expressions de sorpresa que us pugueu imaginar....fliiiiipa!!! uuuuuaaaaaaa!!! impressionant!!! brutal! increïble!! i segur que em quedo curt a l'hora de voler valorar el concert que vam tenir el gran plaer de poder viure el passat dissabte dia 6 a la La Salamandra de l'Hospitalet.

Tot va començar, val a dir-ho, amb una gran decepció.
Va ser divendres, ens havien desplaçat a Barcelona amb la intenció d'assistir al concert que Soziedad Alkoholika donava a la Sala Apolo però al arribar...... s'havien esgotat les entrades, gran error no haver comprat les entrades anticipades...coses que passen.
Doncs va ser allà desprès de rebre la mala notícia a on vam veure un cartell anunciant el concert de Narco per el dia següent a l'Hospitalet, la sort tornava a estar del nostre costat!!

Narco (aquí la seva web) presentava el seu nou disc: "alita de mosca"......

...encara no hem tingut el plaer d'escoltar-lo amb tranquilitat i paciència però per el que vam poder comprovar dissabte....canya, critica, atacs premeditats, i so Narco total, una petita mostra:

Amb la por al cos per la experiència del dia anterior (ens vam quedar sense poder veure als Soziedad Alkoholika!!en concert!) no ens la vam jugar, vam comprar les entrades anticipades i tot va anar rodat.
Vam arribar molt d'hora a l'Hospitalet, millor! així la nit és complerta...sopar, cafè, copa i concert!!!!

Desprès de la mala experiència del sopar (futbol a la televisió + cambrer nerviós + el pa dur dels entrepans) vam anar directes a la sala per mirar de no perdre'ns res de la jornada.

El grup convidat ja estava al escenari, un duo de rap, bé, sempre he dit que tenen molt mèrit les cançons de rap per la seva complexitat en les lletres, normalment amb molt contingut i que només recordar-les ja deu ser tot un repte però no m'agrada el rap, bé puntualitzem, no m'agrada el rap sol, sense grup, només veus parlant amb la mateixa (o molt semblant) base musical de fons, a mi (i això és una opinió molt personal) m'agrada el rap al estil Narco, com a part fonamental del estil musical d'un grup, un altre exemple podria ser Biohazard, per exemple.

Quan passava aproximadament un quart d'hora de les 23h va començar la descàrrega Narco, van enllaçar sense parar 3 o 4 temes del nou disc, la gent, especialment nosaltres, no els coneixíem encara però la potencia i la força amb la que van sortir al escenari va deixar amb la boca oberta a més d'un.
La veritat és que els concerts a la salamandra són especials, la sala no és massa gran i tot plegat fa que el so sigui més contundent i que la relació entre públic i grup sigui més estreta, més directa.
Quan van començar a sonar les cançons més conegudes la gent començava a saltar i a cantar com boijos (ho dic per experiència pròpia).

Narco és la barreja perfecta, contundència sonora amb un baix (Amnésico) al servei del ritme monstruós d'una bateria incansable (Manipulador), una guitarra (Diablero Diaz) a la alçada, sols i floritures poques però so tapat i agressiu, els efectes especials de la música del discjòquei (Abogado del diablo) que introdueix magistralment el seus detalls a cada cançó, i la energia i la potència dels cantants (Vikingo M.D. i Distorsion Morales) que, cada un en el seu registre, no paren en tot el concert de donar-li vida al escenari i força a les cançons, tot això i més fan d’aquest grup un dels millors del moment.

1 hora i 45 minuts aproximadament van estar els Narco al escenari descarregant amb violència les seves cançons, un temps que a molts ens va semblar poc però que, desprès del viscut, va ser suficient i sobretot va ser.....complert!

Doncs res, ara el que toca fer és escoltar amb atenció el nou disc, llegir les seves lletres, les seves queixes, endinsar-nos en els detalls i esperar tenir sort un altre cop per tornar-los a veure en directe.

Agraïm, com sempre, a tota la penya que va venir al concert amb nosaltres, als "cunyaos"! i al Sebas.....una festa més viscuda, una més per recordar!!
I també us animem a tots a comprar-vos l'últim disc dels sevillans Narco, segur que us agradarà.

Apa!!!

ACTUALITAT/ els que volen seguir assassinant animals

2010-03-07T14:29:00.000-08:00

Tornem a tenir de total actualitat el tema de les curses de braus:

Compareixences al Parlament a favor i en contra de la ILP proabolició de les curses de braus

Però compte! tot i ser un debat al parlament català hi ha la intenció des de fora de Catalunya de transformar la veritable raó per la qual s'ha portat aquesta ILP al parlament, la del maltracte animal.

Els que estan a favor de la "festa" intenten fer veure que tot plegat és una qüestió identitària, una qüestió d'odi a Espanya i a tot lo espanyol.
Ho fan perquè són sabedors que potser és la única forma de que la ILP no surti victoriosa del Parlament i la abolició sigui tot un èxit.

La dreta espanyola explota el debat català sobre els toros

El govern valencià declararà les curses de braus 'Bé d'Interès Cultural'

Doncs no!! ha de quedar clar que la única raó de voler eliminar aquesta barbàrie de la nostra societat és la de estalviar-li als animals més patiment innecessari per realitzar un espectacle penós i deplorable que només segueixen 4 al nostre país, simplement.

Res d'anti-espanyolisme i res de voler destrossar tradicions espanyoles, si volen matar toros que ho facin a casa seva, siguin espanyols catalans o francesos….

El suport francès rearma els taurins davant els abolicionistes

A ningú amb sentit comú se li acudiria voler eliminar de la nostre societat, per exemple, el flamenc, les sevillanes, les jotes, o qualsevol altre forma de cultura espanyola, a Catalunya sempre hem sigut molt respectuosos amb la resta de cultures d'igual manera que volem que ho siguin amb la nostra però, si qualsevol d'aquestes formes culturals comporta, com és el cas, maltracte, dolor i assassinat, no les volem! siguin espanyoles, xineses o catalanes hem d’insistir, aquí del que parlem és de deixar de maltractar animals.

La nostre opinió a quedat clara i no és nova eh!, ja sabeu…..

nosaltres diem……PROU!

Apa!

Males notícies, 09.03.2010:

El PSC votarà contra la ILP antitaurina i imposarà la disciplina de vot als seus diputats

I això és un partit d'esquerres catalanista amb capacitat per no dependre de madrid? coses com aquesta, encara faran bo un pacte amb CiU i imposible un nou govern d'esquerres, com a mínim Esquerra no ho hauria de permetre, crec jo.
Ara la única salvació al patiment d'aquests animals recau en el que voti CiU.
Així......NO ANEM BÉ!!!

Apa!

ESPORTS/ bici de carretera

2010-03-03T05:08:00.001-08:00

No he pogut més, avui li explico a tothom amb qui parlo......ja tinc bici de carretera!!
Estic com boig, com un nen petit quan obre el regal que tant ha desitjat.......il·lusionat i content, molt content.

Aquesta és la bici escollida:

No és nova i segurament no serà una de les millors màquines del mercat per la practica d'aquesta modalitat de ciclisme però crec que per començar està força bé.
El que em va ajudar molt a decidir que aquesta seria la meva primera bici de carretera va ser la marca.... Lapierre, és la mateixa marca de la bici que tinc de muntanya i certament……. no tinc queixes.
Assessorat per en Carles de la botiga ”Cicles” de Caldes de Montbui, com deia abans, crec que per començar....vaig sobrat de bici.

És un caprici? potser si, segons qui ho valori.
Per mi no, per mi és un somni fet realitat. Des de que vaig començar a sortir en bici que sempre he pensat que seria fantàstic poder tenir la possibilitat d'escollir i tenir la possibilitat de poder practicar les dues modalitats, carretera o muntanya depenent del moment i les circumstàncies ara per fi, podré.

Com ja he dit abans ha estat a força d'esperar i de insistir i de insistir que al final he tingut la possibilitat de tenir bici de carretera.
Principal problema? el risc de la pràctica del ciclisme per les nostres carreteres.
La família en ple i molt especialment, la Eva, s'oposava a que practiqués aquest esport per carretera.
Entenc la por i respecto totes les opinions però no les comparteixo.
Sóc conscient del risc i assumeixo la responsabilitat, sortiré prenent totes les mesures que estiguin a la meva ma amb l'objectiu de poder fer-ho amb el màxim de seguretat possible.
No puc demanar que no patiu per mi, sé perfectament que no ho podreu evitar però no us preocupeu massa, res no em passarà.

Vull donar públicament les gràcies a la Eva (la única responsable de no haver tingut la bici abans) per fer-me costat, per entendre'm i sobretot.....per patir-me!!

Doncs res més, ja estic impacient per saber quan serà la meva primera sortida i segur que aquí, en futures entrades, trobareu més notícies de com va tot amb la bici nova.
Ah! ara si! si sortiu amb bici de carretera i voleu fer qualsevol comentari, donar consells, recomanar rutes, etcètera, no ho dubteu.....ara si que m'interessa....i molt!!

Apa!!!

ACTUALITAT/ alcohol + volant= problemes

2010-02-28T13:25:00.000-08:00

No negaré que ja tenia jo ganes de parlar d'aquest tema en el nostre bloc i aquesta notícia em servirà d'entrada per tractar aquest tema i obrir el debat....

El president de Noves Generacions, enxampat mentre conduïa begut

En aquest cas no només hem de parlar dels efectes negatius que pot tenir la barreja de l'alcohol amb la conducció sinó que també ens donarà per parlar de la necessitat, segons les circumstàncies, de conèixer les teves responsabilitats i actuar en conseqüència.

Parlo del fet de que, si per qualsevol persona ja és un error greu conduir havent begut, aquest error és molt més greu si la persona en qüestió és diputat i a més forma part, com vocal, de la Comissió de Seguretat Vial, té collons!
Aquest senyor, apart de pagar, com qualsevol altre persona en la mateixa situació, la seva multa corresponent, també ha de dimitir, no només de vocal de la Comissió de Seguretat Vial (que ja ho ha fet) sinó que també hauria de dimitir com a diputat.

Compte! la meva rotunditat al respecte no es deu a una qüestió de colors polítics, la meva opinió seria exactament la mateixa si la persona fos diputat de qualsevol altre partit.
Com representants públics que són, els polítics, els diputats, els presidents, etcètera han de ser plenament conscients de la seva responsabilitat i assumir les conseqüències en la seva totalitat, com tothom.

Tots som humans i tots ens podem equivocar.
Faltaria més! i tant! però quan t'equivoques, has de pagar per la teva equivocació, simplement.

Respecte al tema: alcohol i carretera, que opinem nosaltres? tolerància zero i exigència total.

Mil jóvenes mueren cada año en la carretera por mezclar alcohol y drogas

Alcohol en carretera
Presente en un tercio de accidentes | Los expertos creen que es una cuestión social y abogan por educar además de multar

Sanidad y la DGT recuerdan que el alcohol provoca 50.000 accidentes al año

Per els més incrèduls, entreu en aquesta pàgina, segur que us ajudarà a veure les coses més clares......

ALCOHOL Y CONDUCCIÓN: ¿CUÁLES SON SUS CONSECUENCIAS?

Estem d'acord amb que no només amb sancions solucionarem el problema, és necessari que aquest tema formi part important en la educació dels nostres fills des de ben petits i que la conscienciació de tothom sigui total i sense fissures.
Tampoc podem deixar de denunciar que potser la xarxa de transports públics no és tot lo extensa i amplia com seria desitjable i que ajudaria, sens dubte, a deixar els cotxes a casa.
Però no hi ha excuses, si has de conduir, no beguis!!

No volem donar lliçons a ningú i nosaltres, com la majoria, també hem comés errors en algun moment de la nostre vida però ara no ens la juguem, no podem i no volem.

No hi ha dubte però que la gent, en general, la majoria, ara vigila més a l'hora de consumir alcohol si desprès ha de agafar el cotxe.
Lo trist és que la gran majoria no ho fa perquè hagi pres consciència del perill que pot comportar fer-ho sinó per por a la multa que li pugui caure.

Doncs si ha de ser així, que segueixin les multes però no podem baixar la guàrdia, no ens podem relaxar.
No serà fàcil, la nostre societat i les nostres costums (per exemple a l'hora de fer un àpat) no ens ho posarà fàcil però és necessari exigir-se el màxim i el màxim és, si has de conduir....res d'alcohol.

No us la jugueu, no val la pena, sempre trobareu algú que decideixi no beure, si heu de sortir en colla un, el que condueix, millor que no begui res i si no pot ser, sempre podeu deixar el cotxe ben aparcat i tornar a casa o en transport públic o caminant i sinó, sempre podeu esperar a que passi l’efecte de l’alcohol abans d’agafar el coxe.

Apa!

SENTMENAT/...un poble que creix (2)

2010-02-11T06:47:00.000-08:00

Doncs si, igual que vam fer a finals de 2007 amb aquesta entrada al bloc:

SENTMENAT/ un poble que creix

.....el que pretenem és fer un repàs a com evoluciona el nostre poble, com creix, com evoluciona, segurament aquestes entrades tindran molta gràcia d'aquí a uns anys, oi?

Bé, podem començar parlant del nou CAP.
Si al 2007 parlàvem del bon ritme de les obres de construcció del nou cap, desgraciadament a dia d'avui encara no podem dir que estigui funcionant, això si! és imminent la seva obertura....ja era hora!:

Molts i diversos problemes han envoltat el flagrant retràs d'aquest servei tant necessari per el nostre poble.
Uns es queixen:

...i els altres també:

El PSC responsabilitza a CiU del retard en l’obertura del nou CAP
CiUSentmenat: Unir esforços en favor del CAP

Sigui culpa d'uns o dels altres el cert és que el cap encara no està obert! esperem que per poc temps!

Tots sabem el que ha passat amb el tema de la construcció aquests últims anys i fruit d'això no hem vist créixer més ni la zona de Can Vilar ni els entorns del castell, per sort.
Els que si que estan acabats són els edificis de la crta de Caldes entre la benzinera i el bar el Passeig.

Els que si que semblen avançar són els projectes de complex esportiu amb piscina coberta, l'escola bressol i la restauració del Castell:

«El complex esportiu, l’escola bressol i la restauració del Castell estaran enllestits el 2010»sentmenat.com
Fem un cop d’ull:

Doncs res, intentem estar al dia de les novetats importants que afecten al nostre poble, restem a la espera de la evolució de cada una de elles i intentarem donar informació en pròximes ocasions.

Apa!!

ACTUALITAT/ polèmica nuclear

2010-01-26T02:53:00.000-08:00

UFF!! quin sarau s'han muntat amb el tema del cementiri nuclear!
La veritat és que no és per menys, és un tema prou delicat.

Ascó, cementiri nuclear
El cementiri nuclear gestionarà 7.000 tones de residus procedents de les nou centrals de l'Estat espanyol

Per començar diré que crec que hi ha una gran desinformació general en tot aquest tema i que això no ajuda gens a l'hora de poder analitzar els aspectes positius i els negatius de tot plegat fent així molt difícil posicionar-se en un o en l’altre sentit.

Com que sobre el tema només coneix-ho el que llegeixo als diaris i escolto als mitjans de comunicació, aquesta informació l'únic que em provoca són dubtes com aquestes:

Hi ha una cosa que sembla clara i és que la necessitat de tenir un cementiri d'aquestes característiques és certa i real, bé.
Dit això jo estic d'acord amb el que s'ha dit sobre....."que Catalunya ja acull prou centrals nuclears, que generen un 50% de l'energia nuclear de l'Estat"

però.....
si com sembla, segons la empresa que gestiona els residus, el cementiri o magatzem nuclear polèmic no ha de generar cap problema i no comporta cap risc...."Segons Enresa, els residus estaran condicionats, amb barreres d'enginyeria. Es tracta d'una instal·lació "passiva" que no produeix energia ni pot produir reaccions nuclears. Tampoc és contaminant, assegura Enresa, perquè no produeix gasos, ni fums, ni processos químics."......per què tanta polèmica?

Si això fos així i aquesta instal·lació ha de portar llocs de treball i prosperitat, sembla lícit i lògic que un alcalde i un poble, que coneixen perfectament del que parlen, vulguin el projecte per el seu poble, no?

L'alcalde defensa allotjar el cementiri nuclear "no per diners", sinó "per responsabilitat"

però…….
és aquesta una qüestió que només afecta al poble a on s'ha de construir el cementiri? o és una qüestió que afecta a tot el país?
Si afecta a tot el país i en aquest sentit el parlament català ja s'ha pronunciat.....

Ridao demana coherència a CiU i que respecti la resolució aprovada al Parlament rebutjant el cementiri nuclear a Ascó

...pot un alcalde saltar-se, no només les directrius del seu partit (que això....... bé, és discutible), la decisió presa per el parlament i crear així la polèmica actual?

Bé, no sé vosaltres però jo no ho acabo de veure del tot clar, és evident que mai plou a gust de tots i, el que per alguns pot ser un problema, per altres és una oportunitat.

S'ha de trobar el consens i l'enteniment entre totes les parts i mirar de resoldre el problema respectant la opinió de tothom i de la forma més democràtica possible.
Segur que és possible trobar un lloc a on el consens social i territorial sigui el propici per avançar en la resolució de la polèmica i poder, per fi, construir el famós cementiri.
I si finalment aquest lloc fos Ascó, aquí a Catalunya……. doncs ens haurem de conformar, o no?
Què opineu?

Apa!!

ACTUALITAT/ "Immigrants, vot i padró"

2010-01-22T00:11:00.000-08:00

Tenia intenció de fer una entrada al nostre bloc sobre aquest tema tant d'actualitat, tant interessant, tant tens.......
Però, com passa a vegades, he llegit avui mateix aquest article al diari i no caldrà que afegeixi res més, estic totalment d'acord amb el que diu i com ho diu.

Així que, us deixo l'enllaç i gaudiu:

article “Immigrants, vot i padró” publicat al diari Avui el 22.01.2010 per Alfons López Tena

Ep!! però, potser estic encara més d'acord amb aquest:

article “Xenofòbia ambiental” publicat al diari Avui el 25.01.2010 per Hèctor López Bofill

En fi, tots dos diuen coses importants amb les que estic totalment d'acord i el que desitjo de veritat és que no, que no calgui preguntar-nos....."és el moment de preguntar-nos si la xenofòbia no ha arrelat ja en els partits centrals del sistema polític català, si la xenofòbia no està, en realitat, asfixiant els pals de paller de Catalunya i si el país es troba en realitat molt lluny de mantenir el tarannà obert i integrador que míticament li atribuïm." o que, en tot cas, la resposta sigui rotundament negativa!!espero.

Apa!!

ACTUALITAT/ escàners i més controls!!

2010-01-19T07:11:00.000-08:00

Aquest és un tema, per desgràcia, de total actualitat.
Que si escàners si, que si escàners no:

Blanco diu que els escàners corporals als aeroports són 'inevitables'

Espanya no implantarà "escàners corporals" als aeroports fins que no hi hagi acord europeu

Com sempre....el debat està servit!

Nosaltres som amants de la llibertat, llibertat de tot tipus, llibertat per tothom per dir, per fer, per actuar, etcètera, sempre i quan aquesta llibertat no interfereixi, no limiti no molesti als altres i evidentment, no traspassi la legalitat.
Tot això és molt maco i seria fantàstic, parlant del cas que ens ocupa, que tothom pogués pujar a un avió sense haver de patir un atac flagrant a la seva intimitat a través dels escàners i sense haver de ser escorcollat com si fos un lladre o el més perillós dels assassins.

Però això és molt difícil, resulta que hi ha molt fill de puta (perdó) disposat a entrar carregat d’explosius a un avió amb la intenció de fer volar l'aparell i matar així a tots els seus ocupants, hi ha gent per tot!

Entre fanàtics terroristes que, amb la excusa de la defensa de la seva religió, les seves creences, la seva terra i no sé quantes coses més, atemoreixen, intimiden i assassinen milers i milers de innocents arreu del mon i, les grans potencies mundials que, amb la excusa de portar la pau al mon i protegir a tothom dels dolents, atemoreixen, intimiden, envaeixen i destrueixen pobles i maten persones innocents, qui són els perjudicats?
Tots nosaltres, persones innocents que res tenim a veure ni amb uns ni amb els altres però que patim les conseqüències dels errors de tots ells.

Sembla clar que, en el últim cas de terrorisme que ha fet saltar les alarmes de tot el mon i que ha revifat la polèmica dels escàners, els que van fallar van ser els serveis secrets americans:

Obama es fa responsable dels errors i ordena reformes

I com ho solucionem això? instal•lant escàners, fent més controls i complicant-li la vida a molta gent que cap culpa té de la seva incompetència.
Curiós és també que parlen i parlen dels escàners als aeroports i més controls, etcètera i jo em pregunto, i a les estacions de metro, bus i tren? aquí no és necessari tant control? que potser no van entrar uns sonats als trens de Madrid i van provocar una massacre?
Mai, per molts escàners que instal.lin i més controls que es realitzin arreu, podrà occident (ni ningú, enlloc) evitar totalment les accions terroristes.

Sembla clar doncs que, d'alguna manera ens haurem de protegir, no? doncs si, per desgràcia ens hem de protegir…..d’uns i dels altres, quan potser el millor seria que tothom reconegui els seus errors del passat i, entre tots, establir polítiques de reconciliació i de respecte amb els altres.
Resumint, que ningú s'hauria de ficar allà on no el demanen si desprès no vol que vinguin a demanar-li explicacions.

Crec jo.

Apa!!

POLÍTICA/ Aquest any serà decisiu?

2010-01-13T01:42:00.000-08:00

Bé, ja tornem a ser per aquí.
S'han acabat les festes, les vacances, el nadal…… i tornem a la (en molts casos) desitjada monotonia.
Benvinguts a tots de de nou, esperem que tot hagi anat….millor impossible i us desitgem que aquest any nou sigui molt millor que cap dels anteriors per tots vosaltres.

Iniciem el nou any al bloc parlant, com no, de política.
Any en el que haurem d'acudir a les urnes en unes noves i apassionants eleccions al Parlament Català que, per el que sembla, han de ser molt importants, més del que ja ho són normalment em refereixo.

Sembla que, a les ja conegudes forces polítiques amb representació parlamentaria: CiU, PSC, Esquerra, ICV-EUiA, PPC, i C's, també es presentaran noves formacions amb possibilitats de modificar l'actual arc parlamentari: Reagrupament i UPyD:

Reagrupament anirà a les eleccions amb l´objectiu de declarar la independència

UPyD confirma que es presentarà en les pròximes eleccions catalanes

I també sembla clar, per desgràcia, que la CUP no es presentarà finalment:

La CUP no es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya

Alguns estan decidits a pensar que aquest any serà important per el moviment independentista del nostre país, tant de bo!
A la onada de consultes independentistes celebrades arreu del país iniciades Arenys i al creixent moviment popular favorable o, si més no proper al independentisme, hem d'afegir la aparició d'una nova força clarament independentista (Reagrupament) que, com dèiem abans, té possibilitats de treure un bon resultat, o no.

Jo no ho tinc tant clar, ja em perdonareu.
Les possibilitats són moltes i tot està més obert que mai.
Aquest són els meus dubtes:

Si la aritmètica ho permet, pactarà CiU amb el PPC per governar?
És possible un pacte CiU + PSC?
Serà, per les forces nacionalistes i independentistes, "el tema nacional" el més important a la hora de presentar-se a les pròximes eleccions?
És dir, de cop i volta, una de les prioritats més importants per CiU serà l'autogovern de Catalunya o el dret a decidir dels catalans? fins ara no ha estat així, ara si?
La prioritat d'Esquerra, a l'hora de definir el seu camí, serà no pactar amb cap força que no defensi l'autogovern de Catalunya o el dret a decidir dels catalans? fins ara no ha estat així, ara si?
Serà possible que "el tema nacional" sigui suficient com per pensar en coalicions o pactes futurs entre forces que defensen (d'alguna manera) l'autogovern de Catalunya (CiU, Esquerra i Reagrupament)?
Té Reagrupament possibilitats reals de entrar a formar part del parlament amb algun escó? o només serà la força independentista que resti vots i representació a CiU i Esquerra?
Quina serà la reacció de la gent? ajudarà tot això a fer que la gent vagi a votar?

Jo espero i desitjo que si, que tot aquest panorama serveixi per atreure a la gent a les urnes.
Per mi és una llàstima que la CUP no sigui una opció més a escollir, una opció independentista més, i el més important, una més d'esquerres.
Sembla que Esquerra té clares les seves preferències:

Puigcercós condiciona un futur pacte de govern al referèndum sobiranista

El que jo espero és que no només "el tema nacional" sigui el més important.
M'explico.
Davant la impossibilitat de pactar amb cap força independentista d'esquerres, Esquerra haurà de pactar (en un suposat front nacionalista/independentista) amb Reagrupament, amb CiU o amb els dos.
La meva opinió personal és que no és un pacte natural, i que ni tant sols el front nacional el justifica però......
Donat el cas, el que si que hauria de procurar Esquerra és fer un pacte de mínims, en el que apart dels aspectes nacionals també es tinguin en compte aspectes importants de les polítiques d'esquerres, això és important i tampoc hauríem de renunciar, no podem renunciar.

Resumint, per mi "el tema nacional" no ho és tot i tampoc és el més important.
Sóc independentista i estic convençut de que la independència és el millor camí per el nostre país però no a qualsevol preu.
Tinc clar que la independència arribarà quan aquest (la independència) sigui el desig de la majoria, d'esquerres i de dretes però el meu desig personal seria arribar a ser independents gràcies al lideratge de les forces independentistes d'esquerres amb polítiques socials i d'esquerres.
Un somni, que no es farà realitat a les pròximes eleccions, llàstima.

Que en penseu?

Apa!!

ESPORTS/ACTUALITAT/ Cat - Arg

2009-12-26T02:22:00.000-08:00

"eo, eo, eo, esto es un chorreo!!, eo, eo, eo, esto es un chorreo!!"
Efectivament, si tinguéssim que fer un titular del partit, podria ser perfectament aquest: "chorreo" de la Catalunya de Cruyff a l'Argentina de Maradona.
Aquests són uns altres titulars:

Catalunya triomfant/avui.cat

Catalunya guanya l'Argentina amb un contundent 4-2/vilaweb.cat

Catalunya s'imposa a l'Argentina per 4-2 en un bon partit/racócatalà.cat

Catalunya fa espectacle/elperiodico.cat

Des de Sentmenat vam organitzar una petita expedició al camp del barça per veure a la nostre selecció, un grup de valents i valentes disposats a enfrontar-se a les inclemències climatològiques (que no eren poques) per animar als nostres jugadors i també per aportar, de passada, el nostre petit gra de sorra a les reivindicacions que van lligades a la jornada, la oficialitat de les seleccions esportives catalanes i la independència dels Països Catalans.

En Txiki, la Sandra, l'Antoni, l'Isidre, la Núria i el seu company (del que no recordo el nom, mil disculpes!), el Jordi, el Jaume "petit"i jo mateix vam ser el aventurats.
Gràcies al Txiki vam sortir de Sentmenat amb les entrades a les butxaques i el Jordi (soci cule expert en visitar el camp nou) ens va fer de guia per tal de que els viatge d'anada i tornada no fos una tortura massa llarga.

La conclusió final va ser que vam poder gaudir molt del partit, del joc de Catalunya, dels gols (6!!), de les ocasions d'uns i dels altres, de l'ambient a la grada....."voti, voti, voti...espanyol el que no voti", "i, inde, independència, i, inde, independència!" el ja esmenat: "eo, eo, eo, esto és un chorreo!" i més.
També vam gaudir de la jornada reivindicativa.....jornada complerta!

Valoració esportiva

Per mi, encara que no entenc de futbol, va ser un partit espectacular, vibrant de principi a final, amb bon futbol, gols espectaculars (a destacar el del Bojan per Catalunya i el primer dels argentins) i amb ambient de festa a les grades. Com dic, jo de futbol entenc poc i de veure futbol en directe al camp menys però tinc unes quantes idees que donar.....jur, jur, jur: calefacció als peus (amb un sistema d'aire calent dirigit als peus dels assistents ja n'hi hauria prou), sistema de fil musical amb la retransmissió del partit en directe (si, ja sé que hi haurà moments en el que la retransmissió no s'escoltarà massa però....) i repetició dels gols i de les jugades polèmiques al vídeo marcador, no em direu que no són millores desitjables??

Valoració reivindicativa.
No ajuden gaire, per no dir gens, algunes declaracions prèvies al partit, com per exemple:

El president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Jordi Casals va dir: "Si Catalunya no és capaç d'omplir l'estadi, potser ens ho hem de fer mirar"i el seleccionador de Catalunya Johan Cruyff, "Els jugadors tenen l'orgull i les ganes de venir a jugar, però estan bastant decebuts, especialment els del Barça, perquè sembla que el seu públic els deixa una mica en sec", i alguna cosa més:

Cruyff: "El campo tendría que haberse llenado"

La afición no respalda el Cataluña-Argentina

Cruyff, sobre el Cataluña-Argentina: “Quizá no valga la pena”

La Federació Catalana només ha venut 50.000 entrades pel Catalunya-Argentina

Jo personalment no estic d'acord.

Per mi, les aproximadament 53.000 persones que al final van assistir al partit signifiquen un èxit total sense pal•liatius possibles.
No es pot culpar a la gent de no omplir el camp i tampoc lligar el nivell d'implicació nacional a les entrades venudes.

La responsabilitat d'omplir el camp no ha de recaure mai en la gent sinó en les administracions i en la federació, si no ho saben fer millor...que dimiteixin.

El rival efectivament era de qualitat però potser podien haver programat el partit en un camp més petit? 99000 localitats efectivament són massa!, potser en unes altres dates? plena campanya de nadal, fred, entre setmana i en dies laborables no semblen les millors condicions, oi?, potser les entrades podien ser més econòmiques?..segur que si, segur que totes les parts involucrades podien fer un esforç més gran amb la finalitat de que els preus de les entrades no superessin els 12 euros per exemple, oi?

En conclusió.
Felicitem a tots els que van poder/voler assistir al camp per el bon ambient i la festa que vam poder muntar, felicitem a la selecció catalana per el seu gran partit i per la victòria i volem recomanar al seleccionador de la nostre selecció que calli i entreni i al president de la federació que calli i organitzi millor.

Hi ha dos situacions que, de complir-se, segur que omplirien el camp nou de gom a gom: Que les seleccions catalanes fossin, d'una vegada per totes, oficials i que puguem organitzar, algun dia, un partit contra la selecció espanyola, en igualtat de condicions.
El ple està assegurat.

Apa!!!!

nota final a la gent de Sentmenat.
Ha estat un autèntic plaer compartir aquesta jornada amb tots vosaltres, ja ho sabeu, podeu comptar amb mi per aquestes mogudes i espero que ens puguem tornar a reunir en moltes altres ocasions.
Cuideu-vos molt!!!

Apa!!

Articles relacionats:
”Empat a 53/Salvador Cot/avui.cat

MÚSICA/ reincidentes a Granollers!!!

2009-12-14T04:47:00.000-08:00

Ep!!! amics, amigues, companys, companyes, coneguts, desconeguts, familiars, seguidors, no seguidors, visitants.......en fi!! a tots aquells que, sigui per la raó que sigui, llegiu aquesta entrada, benvinguts a tots i felicitats!
Us felicito perquè tindreu la gran sort de gaudir d'aquesta excel·lent crònica que hem tingut el plaer de rebre de la Glòria a la que agraïm la seves sempre impressionants col·laboracions.

Jo, "jefe d'aquest cotarro"! m'he pres la llibertat d'adherir els meus comentaris a la mateixa entrada i espero, com diu la Glòria, que la resta ho feu a través del sistema de comentaris del nostre bloc, ànims!!!

La crònica:
Hola a tothom!
Aquesta vegada, la crònica de la sortida "de concert" no la fa el Toni, doncs ell no va venir. Vam anar a veure Reincidentes a Granollers. Va ser dissabte passat, 12 de desembre, i ens vàrem trobar per anar-hi l'Àlex, el Sebas, el Xavi i jo.(toni: quina enveja!!)

A quarts de 10 del vespre em van venir a recollir a Sabadell i vam agafar l'autopista cap a Granollers.

Durant el camí hi va haver uns moments que vaig dubtar si arribaríem a temps...no sabia si pensar que estaven de broma, però deien que no recordaven el nom dels carrers, tot i haver mirat la ubicació del lloc...però finalment haig de dir que vam triomfar: sense saber ben bé on anàvem, només vam donar un parell de voltes i vam aparcar, per intuïció, després d'unes indicacions "casolanes" que ens havien donat uns que anaven al concert, a 200m del pavelló (a petició del Sebas i en dedicatòria al Toni: això sí que és triomfar aparcant i la resta són tonteries!!!jejejej).(toni: Sebas, ets un mendas!)

Vam agafar l'entrada i vam anar a un bar pakistanès que estava a 2 carrers d'allà (després d'haver-ho provat sense èxit a 2 bars "autòctons", doncs se'ls havia acabat el pà). Uns dürums, unes cervesetes i ja estàvem a punt!

Un cop al pavelló, havia començat el primer concert, un grup que es diu 2 seconds delay (si mal no recordo). Vam gaudir de la meitat del concert, doncs cal dir que no sonaven gens malament, tot i que això que un grup català canti en anglès es fa difícil de pair, sobretot si és la primera vegada que sents les cançons.

El grup aquest va acabar entre 2 i 3/4 de 12 (ara entendreu perquè recalco el tema de les hores), llavors vam anar a seure a les grades, però els Reincidentes van tardar ben bé 1 hora en començar!!!
Una espera massa llarga...no sabem si van tenir problemes tècnics o què, però es va arribar a fer llaaarg, llaaarg...

La brometa del moment era (dit per l'Àlex, que penso que va ser qui més va disfrutar en general): "si después tocan con ganas, a mi me da igual la espera", jejej...i s'ha de reconèixer que els disculpem absolutament l'espera!!!

Quin concert!!! Feia ja uns 4 anys que no veia els Reincidentes, i l'última vegada ja m'havia "desencantat" una mica d'ells i no els escoltava tant. He mirat la discografia a la seva web: consultar aquí i em sembla que va ser perquè des que van editar el "¿Y ahora qué?" van passar uns 3 o 4 anys sense fer gaires cançons noves, doncs fins el "El comercio del dolor" els 3 discs que hi ha entremig són bàsicament recopilatoris.

No ho poso d'excusa, ja entenc que és difícil composar coses noves cada any que satisfacin l'ansia de la gent que els segueix, però suposo que en el meu cas, vaig anar escoltant altres coses noves que descobria i els vaig anar deixant de banda. Tot i que, a través d'amics, he anat escoltant cançons dels últims 2 discs i m'agradaven. Després d'aquest concert, he decidit que m'he d'aconseguir gravar "El comercio del dolor", "Dementes" i "América" (i em sap greu per ells, però suposo que entenen que en els temps que corren si t'ho pots socialitzar, millor que comprar-ho, jejej). L'"América" es veu que és un recull de versions de cançons populars reivindicatives de diferents països d'Amèrica Llatina, van tocar-ne un parell em sembla i em van agradar; aquest disc sí que no l'havia sentit.

En conclusió, doncs, i per centrar-me una mica més en el concert, va ser un concert íntim, hi havia força gent, però penso que va ser la justa per connectar amb ells i assolir el nivell d'eufòria aquell que s'encomana sense agobiar-te pel fet que està el concert ple de gent a vessar. I a més, vam estar davant de tot, potser teníem un parell de files de gent davant, que va ballar i moure's molt més que nosaltres (cal dir que l'edat es comença a notar, jejej), però estàvem ben bé davant de l'escenari i ho vèiem tot perfecte!!!

Al principi no ens va convèncer gaire el so, no se sentia gaire bé, no sabem perquè...vam estar d'acord en què era com si se sentís de lluny, però després va ser brutal, ells van estar molt bé en tots els sentits i, com he dit, la resposta de la gent també. Tampoc vam arribar a definir si el problema de so que havíem sentit era perquè ens havíem mogut una mica de lloc o perquè ens vam emocionar tant que ens vam acostumar al so i no ens n'adonàvem.

Bé, veig que m'estic enrotllant molt, però és que penso que val la pena, ja que, almenys per mi, va ser una nit molt "sucosa", en el sentit que en puc extreure moltes coses. Fins aquí el meu "retrobament" amb Reincidentes, un grup amb el que vaig connectar des de la primera vegada que els vaig sentir i que vaig seguir durant força temps i als que havia "abandonat"; i com sempre que sortim "de concert", l'experiència de compartir-ho amb uns amics com vosaltres i de sentir que l'amistat s'enforteix cada vegada.

A continuació, vull felicitar l'actuació de tots els membres del grup, demostrant que encara estant a l'alçada de la realitat política que ens ha tocat viure i que, en coherència amb això, no van dubtar a dedicar el concert a l'Aminetu Haidar, resumint la situació de la lluitadora sahrauí i empenyent la gent a corejar visques al Sahra lliure tan esperat. (toni: és veritat! els hem de felicitar, els Reincidentes porten molts anys amb això de la música i sempre han defensat, a través d'ella, causes d'aquest tipus, és una més de les raons del perquè tanta gent els segueix!)

A més, els temes que van tocar giraven la majoria entorn a l'antimperialisme i la solidaritat amb els pobles oprimits, així com a la situació de pèrdua de drets que estem vivint els darrers anys i que s'han accentuat en aquest periode de crisi econòmica.

També cal destacar que quan va acabar el concert, els membres del grup van sortir a "barrejar-se" amb la gent, van estar una estona per allà voltant, parlant amb qui s'hi acostava...i a mode d'anècdota: l'Àlex va intentar acostar-se al cantant per saludar-lo i no li va fer cas, doncs estàvem molt a prop de la zona d'entrada a darrera l'escenari, van sortir per allà i en un primer moment hi va haver una petita avalantxa. Quan ja havien tornat a entrar em diu l'Àlex: "Voy a ver si puedo entrar a hablar con ellos", i jo dic: "Pero si acaban de estar aquí y no les has dicho ná!", i ell diu: "Ya, porque ha pasao de mi el cantante", i jo dic: "Ah, sí, ya lo he visto, se ha ido a hablar con las chicas, jejeje", i ell diu: "Sí, no veas como sabe!", i tots 2: "jejeejje".(toni: quin crack l’Àlex!!)

Buf! Com em disperso! Total, que després de Reincidentes va tocar l'Orquestra Mitjanit (fan versions variades de rumba, ska, pop-rock, estan força bé per acabar una nit de festa-concert perquè animen molt a ballar i són bons músics). El repertori de la Mitjanit és d'unes 4 hores, no sé quant de temps estava previst que toquessin, però nosaltres els vam sentir 1 horeta aproximadament, doncs el Xavi estava destruït i avui s'havia de llevar bastant d'hora per anar de voluntari a la consulta popular per la independència a Sentmenat.

Per cert, he estat veient la web (www.referendumindependencia.cat)…. aquí i si cliques a Municipis, Sentmenat, es pot seguir en directe com va tot, però suposo que el Toni penjarà aquí mateix la pertinent crònica i valoracions personals, així que no m'extenc amb aquest tema.(toni: ho faré Així que tingui un plis!)

Com heu vist, la crònica és d'un concert, però al ser de Reincidentes ha donat corda per tocar diferents temes polítics, i encara en queda un altre: l'organització del concert. No puc acabar aquesta crònica sense fer menció a l'Assemblea de Joves de Granollers i el Centre Social l'Esquerda com a promotors d'aquesta iniciativa. Cal dir que cap dels que vam anar-hi coneixem aquesta organització juvenil i què fan a Granollers. Vam tenir un petit debat entorn a la pancarta que havien penjat amb el lema: "Ser jove no és cap delicte. Organitza't, pren conciència i lluita". El Xavi posava en dubte si el concepte "lluitar" té sentit per a la joventut actual, doncs segons ell vivim en una democràcia i el concepte de lluita no té sentit. Amb això, jo personalment no hi estic d'acord, però en el cas concret de Granollers, no puc jutjar si les actuacions polítiques de l'AJG són de lluita o es limiten a organitzar concerts i activitats lúdiques, doncs no ho conec. I sí que coincideixo amb el Xavi que si les actuacions es limiten a això no condueixen enlloc i no es poden considerar com accions de lluita.

Tot i així (aquests han sigut elements que he situat per veure si "pica" algú i entrem en debat), felicito també l'organització d'aquest concert i espero que l'AJG pugui continuar endavant i desenvolupi a la pràctica accions de lluita contra el sistema que ens oprimeix a la joventut i a la població en general en els nostres drets bàsics, com tenir una educació, treball i vivenda dignes. I que, a més d'això, puguin continuar organitzant concerts com aquest.
(toni: Jo pico!! vull debat!!
Això que vivim aquí és una democràcia de "pacotilla" en la que els drets d'alguns es respecten si als partits polítics "grans" els hi dona la gana....hi ha un munt de exemples (país basc, consultes populars, llei de partits, cas Haidar i un llarg etcètera).
Llavors entra la implicació de la gent en general (en política, en la societat, en campanyes de solidaritat, etcètera) en aquest cas parlem dels joves....per desgràcia hi ha moltes coses per les que lluitar, moltes i joves, com en qualsevol secor de la societat, hi ha que s'impliquen i hi ha que no. Crec que la voluntat de tots ha de ser la de canviar el que faci falta per intentar que tots ens impliquem més en aquelles coses que considerem (cada un les seves) importants, no serà fàcil!!! Aquesta és la meva aportació al debat obert!!)

Una abraçada i fins aviat!
(I espero que els que vau venir amb mi doneu opinions del què he escrit i afegiu o critiqueu coses que m'hagi deixat o amb les que no estigueu d'acord. I que els i les que no vau poder venir, també doneu les vostres opinions!)

Glòria, ets una crack! saps que hauríem de fer? quedar un dia, fer un sopar, proposar uns temes de debat i que cada un opines sobre el tema en qüestió...allò que sempre acabem fent però en el que no profunditzem prou potser....
M'agrada tant poder debatre i parlar obertament de les coses que ens ocupen i ens preocupen.

Vinga!!! petons!!!

Apa!!!

MÚSICA/ reincidentes a granollers!

2009-12-14T04:39:00.000-08:00

Ep!!! amics, amigues, companys, companyes, coneguts, desconeguts, familiars, seguidors, no seguidors, visitants.......en fi!! a tots aquells que, sigui per la raó que sigui, llegiu aquesta entrada, benvinguts a tots i felicitats!
Us felicito perquè tindreu la gran sort de gaudir d'aquesta excel·lent crònica que hem tingut el plaer de rebre de la Glòria a la que agraïm la seves sempre impressionants col·laboracions.

Jo, "jefe d'aquest cotarro"! m'he pres la llibertat d'adherir els meus comentaris a la mateixa entrada i espero, com dia la Glòria, que la resta ho feu a través del sistema de comentaris del nostre bloc, ànims!!!

La crònica:
Hola a tothom!
Aquesta vegada, la crònica de la sortida "de concert" no la fa el Toni, doncs ell no va venir. Vam anar a veure Reincidentes a Granollers. Va ser dissabte passat, 12 de desembre, i ens vàrem trobar per anar-hi l'Àlex, el Sebas, el Xavi i jo.(toni: quina enveja!!)

A quarts de 10 del vespre em van venir a recollir a Sabadell i vam agafar l'autopista cap a Granollers.

Durant el camí hi va haver uns moments que vaig dubtar si arribaríem a temps...no sabia si pensar que estaven de broma, però deien que no recordaven el nom dels carrers, tot i haver mirat la ubicació del lloc...però finalment haig de dir que vam triomfar: sense saber ben bé on anàvem, només vam donar un parell de voltes i vam aparcar, per intuïció, després d'unes indicacions "casolanes" que ens havien donat uns que anaven al concert, a 200m del pavelló (a petició del Sebas i en dedicatòria al Toni: això sí que és triomfar aparcant i la resta són tonteries!!!jejejej).(toni: Sebas, ets un mendas!)

Vam agafar l'entrada i vam anar a un bar pakistanès que estava a 2 carrers d'allà (després d'haver-ho provat sense èxit a 2 bars "autòctons", doncs se'ls havia acabat el pà). Uns dürums, unes cervesetes i ja estàvem a punt!

Un cop al pavelló, havia començat el primer concert, un grup que es diu 2 seconds delay (si mal no recordo). Vam gaudir de la meitat del concert, doncs cal dir que no sonaven gens malament, tot i que això que un grup català canti en anglès es fa difícil de pair, sobretot si és la primera vegada que sents les cançons.

El grup aquest va acabar entre 2 i 3/4 de 12 (ara entendreu perquè recalco el tema de les hores), llavors vam anar a seure a les grades, però els Reincidentes van tardar ben bé 1 hora en començar!!!
Una espera massa llarga...no sabem si van tenir problemes tècnics o què, però es va arribar a fer llaaarg, llaaarg...

La brometa del moment era (dit per l'Àlex, que penso que va ser qui més va disfrutar en general): "si después tocan con ganas, a mi me da igual la espera", jejej...i s'ha de reconèixer que els disculpem absolutament l'espera!!!

Quin concert!!! Feia ja uns 4 anys que no veia els Reincidentes, i l'última vegada ja m'havia "desencantat" una mica d'ells i no els escoltava tant. He mirat la discografia a la seva web: consultar aquí i em sembla que va ser perquè des que van editar el "¿Y ahora qué?" van passar uns 3 o 4 anys sense fer gaires cançons noves, doncs fins el "El comercio del dolor" els 3 discs que hi ha entremig són bàsicament recopilatoris.

No ho poso d'excusa, ja entenc que és difícil composar coses noves cada any que satisfacin l'ansia de la gent que els segueix, però suposo que en el meu cas, vaig anar escoltant altres coses noves que descobria i els vaig anar deixant de banda. Tot i que, a través d'amics, he anat escoltant cançons dels últims 2 discs i m'agradaven. Després d'aquest concert, he decidit que m'he d'aconseguir gravar "El comercio del dolor", "Dementes" i "América" (i em sap greu per ells, però suposo que entenen que en els temps que corren si t'ho pots socialitzar, millor que comprar-ho, jejej). L'"América" es veu que és un recull de versions de cançons populars reivindicatives de diferents països d'Amèrica Llatina, van tocar-ne un parell em sembla i em van agradar; aquest disc sí que no l'havia sentit.

En conclusió, doncs, i per centrar-me una mica més en el concert, va ser un concert íntim, hi havia força gent, però penso que va ser la justa per connectar amb ells i assolir el nivell d'eufòria aquell que s'encomana sense agobiar-te pel fet que està el concert ple de gent a vessar. I a més, vam estar davant de tot, potser teníem un parell de files de gent davant, que va ballar i moure's molt més que nosaltres (cal dir que l'edat es comença a notar, jejej), però estàvem ben bé davant de l'escenari i ho vèiem tot perfecte!!!

Al principi no ens va convèncer gaire el so, no se sentia gaire bé, no sabem perquè...vam estar d'acord en què era com si se sentís de lluny, però després va ser brutal, ells van estar molt bé en tots els sentits i, com he dit, la resposta de la gent també. Tampoc vam arribar a definir si el problema de so que havíem sentit era perquè ens havíem mogut una mica de lloc o perquè ens vam emocionar tant que ens vam acostumar al so i no ens n'adonàvem.

Bé, veig que m'estic enrotllant molt, però és que penso que val la pena, ja que, almenys per mi, va ser una nit molt "sucosa", en el sentit que en puc extreure moltes coses. Fins aquí el meu "retrobament" amb Reincidentes, un grup amb el que vaig connectar des de la primera vegada que els vaig sentir i que vaig seguir durant força temps i als que havia "abandonat"; i com sempre que sortim "de concert", l'experiència de compartir-ho amb uns amics com vosaltres i de sentir que l'amistat s'enforteix cada vegada.

A continuació, vull felicitar l'actuació de tots els membres del grup, demostrant que encara estant a l'alçada de la realitat política que ens ha tocat viure i que, en coherència amb això, no van dubtar a dedicar el concert a l'Aminetu Haidar, resumint la situació de la lluitadora sahrauí i empenyent la gent a corejar visques al Sahra lliure tan esperat. (toni. és veritat s'ha de felicitar, els Reincidentes porten molts anys amb això de la música i sempre han defensat, a través d'ella, causes d'aquest tipus, és una més de les raons del perquè tanta gent els segueix!)

A més, els temes que van tocar giraven la majoria entorn a l'antimperialisme i la solidaritat amb els pobles oprimits, així com a la situació de pèrdua de drets que estem vivint els darrers anys i que s'han accentuat en aquest periode de crisi econòmica.

També cal destacar que quan va acabar el concert, els membres del grup van sortir a "barrejar-se" amb la gent, van estar una estona per allà voltant, parlant amb qui s'hi acostava...i a mode d'anècdota: l'Àlex va intentar acostar-se al cantant per saludar-lo i no li va fer cas, doncs estàvem molt a prop de la zona d'entrada a darrera l'escenari, van sortir per allà i en un primer moment hi va haver una petita avalantxa. Quan ja havien tornat a entrar em diu l'Àlex: "Voy a ver si puedo entrar a hablar con ellos", i jo dic: "Pero si acaban de estar aquí y no les has dicho ná!", i ell diu: "Ya, porque ha pasao de mi el cantante", i jo dic: "Ah, sí, ya lo he visto, se ha ido a hablar con las chicas, jejeje", i ell diu: "Sí, no veas como sabe!", i tots 2: "jejeejje".(toni: quin crack l’Àlex!!)

Buf! Com em disperso! Total, que després de Reincidentes va tocar l'Orquestra Mitjanit (fan versions variades de rumba, ska, pop-rock, estan força bé per acabar una nit de festa-concert perquè animen molt a ballar i són bons músics). El repertori de la Mitjanit és d'unes 4 hores, no sé quant de temps estava previst que toquessin, però nosaltres els vam sentir 1 horeta aproximadament, doncs el Xavi estava destruït i avui s'havia de llevar bastant d'hora per anar de voluntari a la consulta popular per la independència a Sentmenat.

Per cert, he estat veient la web (www.referendumindependencia.cat)…. aquí i si cliques a Municipis, Sentmenat, es pot seguir en directe com va tot, però suposo que el Toni penjarà aquí mateix la pertinent crònica i valoracions personals, així que no m'extenc amb aquest tema.(ho faré Així que tingui un plis!)

Com heu vist, la crònica és d'un concert, però al ser de Reincidentes ha donat corda per tocar diferents temes polítics, i encara en queda un altre: l'organització del concert. No puc acabar aquesta crònica sense fer menció a l'Assemblea de Joves de Granollers i el Centre Social l'Esquerda com a promotors d'aquesta iniciativa. Cal dir que cap dels que vam anar-hi coneixem aquesta organització juvenil i què fan a Granollers. Vam tenir un petit debat entorn a la pancarta que havien penjat amb el lema: "Ser jove no és cap delicte. Organitza't, pren conciència i lluita". El Xavi posava en dubte si el concepte "lluitar" té sentit per a la joventut actual, doncs segons ell vivim en una democràcia i el concepte de lluita no té sentit. Amb això, jo personalment no hi estic d'acord, però en el cas concret de Granollers, no puc jutjar si les actuacions polítiques de l'AJG són de lluita o es limiten a organitzar concerts i activitats lúdiques, doncs no ho conec. I sí que coincideixo amb el Xavi que si les actuacions es limiten a això no condueixen enlloc i no es poden considerar com accions de lluita.

Tot i així (aquests han sigut elements que he situat per veure si "pica" algú i entrem en debat), felicito també l'organització d'aquest concert i espero que l'AJG pugui continuar endavant i desenvolupi a la pràctica accions de lluita contra el sistema que ens oprimeix a la joventut i a la població en general en els nostres drets bàsics, com tenir una educació, treball i vivenda dignes. I que, a més d'això, puguin continuar organitzant concerts com aquest.
(toni: Jo pico!! vull debat!!
Això que vivim aquí és una democràcia de "pacotilla" en la que els drets d'alguns es respecten si als partits polítics "grans" els hi dona la gana....hi ha un munt de exemples (país basc, consultes populars, llei de partits, cas Haidar i un llarg etcètera).
Llavors entra la implicació de la gent en general (en política, en la societat, en campanyes de solidaritat, etcètera) en aquest cas parlem dels joves....per desgràcia hi ha moltes coses per les que lluitar, moltes i joves, com en qualsevol secor de la societat, hi ha que s'impliquen i hi ha que no. Crec que la voluntat de tots ha de ser la de canviar el que faci falta per intentar que tots ens impliquem més en aquelles coses que considerem (cada un les seves) importants, no serà fàcil!!! Aquesta és la meva aportació al debat obert!!)

Una abraçada i fins aviat!
(I espero que els que vau venir amb mi doneu opinions del què he escrit i afegiu o critiqueu coses que m'hagi deixat o amb les que no estigueu d'acord. I que els i les que no vau poder venir, també doneu les vostres opinions!)

Glòria, ets una crack! saps que hauríem de fer? quedar un dia, fer un sopar, proposar uns temes de debat i que cada un opines sobre el tema en qüestió...allò que sempre acabem fent però en el que no profunditzem prou potser....
M'agrada tant poder debatre i parlar obertament de les coses que ens ocupen i ens preocupen.

Vinga!!! petons!!!

Apa!!!

ACTUALITAT/ Haidar....una bomba apunt d'esclatar.

2009-12-10T02:57:00.000-08:00

És un dels temes d'actualitat al que per desgràcia, no se li veu un final proper.

L´ONU fa una crida perquè Haidar pugui retornar al seu país

En la meva modesta opinió el que està passant respon a l'inici del càstig d'un poble ocupat (el Sahrauí) en vers del país repressor (el Marroc) i un país covard (l'espanyol) a través d'una lluitadora i valent defensora dels drets humans i activista política sahrauí.

És trist que una persona hagi d'arribar aquests extrems en la defensa, no només dels seus drets, també en la defensa dels drets d'un poble sencer.

I més trist és encara la actitud, no només dels dos països implicats en la desgràcia del poble Sahrauí (el Marroc i Espanya), també la actitud de països, organitzacions, institucions, organismes oficials com per exemple parlamentaris europeus o nacions unides que, signen campanyes internacionals per l'alliberament de Haidar i del poble Sahrauí o signen plans de pau i resolucions a favor del dret de l'autodeterminació del poble Sahrauí però que a la hora de la veritat no mouen ni un sol dit en la defensa dels drets dels sahrauís i del seu poble i permeten al Marroc que segueixi amb la seva ocupació.

Hi ha molta gent que critica la vaga de fam iniciada per Haidar, diuen que “posar la seva vida en risc no és la millor manera de defensar les seves idees”.
I jo penso.......que potser ha de ser fàcil viure en les condicions que ho fa el poble sahrauí des de fa ja massa temps?, potser no havia d'arribar un dia en el que el poble sahrauí esclatés?
Potser el que alguns esperen és que els sahrauís optin per les armes com a forma de defensar els seus drets?, o que, com fan altres, omplin cinturons d'explosius i que els facin esclatar allà a on més mal pugui fer? esperem que no, de veritat però, ni el Marroc, ni Espanya, ni el pas de temps ha millorat la seva injusta situació.

Mai les armes són la solució i potser aquesta, per desgràcia, serà la última lliçó que donarà Aminatou Haidar al món sencer.

Esperem que no.

Apa!!

Informació relacionada (que m'ha passat la Glòria Marrugat, gràcies Glòria!!):

Aminetu Haidar, està sent víctima del retall de les llibertats i els drets que té com a persona i membre d'un poble, el sahrauí.
Està patint la cruel duresa que imposa en aquests moments el govern del regne del Marroc a tota la població sahrauí que viu a l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental i que no accepten la marroquinitat del Sàhara.
Donada la insensibilitat de les autoritats marroquines i de la determinació de l'Aminetu, temem per la seva vida.
Aquesta situació ens obliga a manifestar públicament la nostra denúncia al poc o nul respecte de les autoritats marroquines als elementals drets i llibertats de les persones i demanar que permetin el retorn de l'Aminetu a la seva terra i al retrobament amb la seva família de forma immediata.

A partir del dia 9 de desembre a les 17 h. mantindrem un Punt Permanent de suport a la seva reivindicació a l'Aeroport del Prat del Llobregat T2. En aquest punt es podran recollir les mostres de solidaritat.
També a : puntdesuportaminetu@gmail.com
Punt de suport Aminetu
Sabadell, desembre de 2009

(Per fer més ressò d'aquesta acció s'han avisat els mitjans de comunicació, que estaran a l'aeroport a partir de les 16:30 d'avui dimecres 9 de desembre. També s'ha aconseguit la presència de Tortell Poltrona i s'està gestionant la presència durant tots els dies que s'hagi d'estar allà, fins que concedeixin a Aminetu la seva petició, d'altres persones conegudes. Es demana que tothom que pugui contactar amb actors, músics, escriptors, intel·lectuals, etc, ho facin i contactin amb el correu indicat més amunt).
Per aquest dijous dia 10 de desembre estan previstes vàries accions de suport a Aminetu Haidar:

1. Convocatòria la matinada del dia 10 de desembre (la nit de dimecres a dijous), a partir de les 5 de la matinada (hora prevista d'arribada del vol xàrter) a la Terminal 1 de l'aeroport de Barcelona, a la secció "D’ARRIBADES".

2. El mateix dia, a les 12 hores als Hall's de les Universitats de tot l'estat és farà una concentració i es llegirà un manifest.

3. Dijous 10 de desembre a les 19h, concentració multitudinària davant la Subdelegació del Govern (Av. Marquès de l’Argentera – Plaça Pla de Palau)
Més informació:
Comitè Català per la defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental

A Sabadell:
Buenas tardes:
Debido a los últimos acontecimientos en el territorio del Sáhara Occidental, ocupado por Marruecos, (expulsión de Aminatu Haidar de su tierra, detención y desaparición de siete activistas saharauis y por auge de las agresiones y violencia que sufre actualmente la población saharaui) las asociaciones Solidaris amb el Poble Sahrauí i Sabadell Acull Infants Sahrauís han convocado los siguientes actos:
- CONCENTRACIÓN EL JUEVES 10/12/09.
HORA: 20.45
LUGAR: PLAÇA DR. ROBERT (frente al Ayuntamiento de Sabadell)
Se leerá un manifiesto y será un acto pacífico.

- CHARLA EL MIÉRCOLES 16/12/09:
HORA: 19.30
LUGAR: CASAL CAN CAPABLANCA (C/ Comte Jofre, 30, al costat de Sabadell Estació, parada de los Ferrocarriles de la Generalitat)
PONENTES: SR. TONI GUIRAO Y MUJER SAHARAUI DE LA UNMS
TEMA: LA VIOLACIÓN DE LOS DDHH EN EL SÁHARA OCUPADO

Por este motivo os pedimos a todos los amigos del pueblo saharui y a las personas que estéis en contra de las injusticias que asistáis a los actos: queremos demostrar que este pueblo no está solo. Gracias.

Junta de Sabadell Acull Infants Sahrauís.

ES DEMANA MÀXIMA DIFUSIÓ!!!!!

ACTUALITAT/ calendari escolar, religió i escola

2009-11-30T22:43:00.000-08:00

La notícia ha estat portada de actualitat durant els últims dies:

”Educació vol avançar l'inici de curs i donar una setmana festiva al Febrer”

I nosaltres, afectats de ple, aprofitarem el nostre bloc familiar per, com sempre, expressar la nostra opinió al respecte.

En primer lloc creiem que el més lògic és pensar que tots aquests canvis, que el departament de educació està articulant al respecte del calendari escolar, responen a la necessitat de millorar aspectes importants de tot el sector i que, recolzats en un profund estudi de la situació, han de servir per això, per la millorar.

En aquest context doncs, la nostre opinió no pot ser altre que la de recolzar la millora i adaptar-nos, el millor que pugem, a tots el canvis que la mateixa produeixi.

Dit això que és molt maco i està molt bé, no podem deixar de denunciar allò que ja no ens sembla que sigui tant correcte i tant maco.
I es que, com per desgràcia passa sovint, els canvis arriben sense dotar-los de tots els recursos necessaris per intentar que la seva aplicació sigui un problema per ningú.
La administració ha dit que no té pensat dotar econòmicament la reforma, que tampoc articularà un plan (casal d'hivern) per oferir alternatives a fer durant la setmana de festa al Febrer i evidentment tampoc ningú s'ha preocupat de lo complicat que serà que totes les mares i pares puguin adaptar els seus calendaris laborals a la nova realitat escolar, com sempre.

Això és el que no ens agrada ja que sembla que al final, els pares i les famílies seran les perjudicades.

Tot és molt recent i aquestes problemàtiques tot just ara comencen a plantejar-se, és temps doncs, de que tots els implicats (administració, mares i pares, professors, etcètera) comencin a treballar plegats en busca de la millor solució per tots, dic jo.

Dir, com s'ha publicat recentment que ha dit el senyor conseller, que el millor que poden fer les famílies en aquesta nova setmana de festa al febrer, és “fer turisme”, és una cagada de les que, per desgràcia, estem molt acostumats últimament.
Amb el context de crisis que patim actualment en el que, per exemple, l'atur planeja per les cases de moltes famílies i tenint en compte el problema de que la conciliació real de la vida laboral amb la escolar i familiar està molt lluny de ser el que hauria de ser, pensar en marxar a fer turisme serà molt complicat a no ser, això si, que ho pagui el senyor conseller, per espavilat.

Sembla que tots els estudis defensen que el millor per els nens en edad escolar és poder gaudir més de la família i estic convençut que totes les mares i pares desitjarien poder dedicar-lis més temps als seus fills.
Sembla clar doncs que el que necessitem és articular solucions conjuntes que ens encaminin a poder assolir aquest objectiu, hi ha voluntat real de fer-ho?

Enllaços relacionats:

Educació porta al Consell Escolar de Catalunya una proposta de nou calendari/www.gencat.cat

El nou calendari escolar fa avançar la preinscripció al mes de Febrer/www.elpunt.cat

Proposta d'un nou calendari escolar/www.lavanguardia.es

calendari el periodico

Els sindicats convoquen mobilitzacions en contra de la reforma del calendari

Escola i religió?

La segona part d'aquesta entrada ve produïda per la sorpresa que em va causar una notícia que vaig escoltar en un programa de ràdio fa pocs dies.

Parlava de la quantitat de problemes que genera als centres educatius (educació secundària) l'encaix de la obligatorietat de donar classes de religió aquells nens que així ho demanin.
És increïble que, en els temps que vivim, coses com aquestes puguin ocasionar-nos tants problemes.

La problema prové d'aquí:
"La legislació espanyola, en concordança amb una llarga tradició en el sistema educatiu espanyol, garanteix el dret a rebre formació religiosa i moral, d'acord amb les pròpies conviccions."
(Orden de 20 de febrero de 1992 por la que se establece el currículo del área de Religión Católica en la Educación Secundaria Obligatoria; B.O.E. de 10 de marzo de 1992).

En definitiva i per intentar clarificar........ que si un noi que cursa educació secundaria, vol rebre classes de religió catòlica i cristiana el centre li ha de proporcionar aquestes classes, fort veritat? doncs encara és pitjor, de rebot la mida afecta directament a la resta d'alumnes de la classe ja que aquests no poden, en les hores que els seus companys fan religió, realitzar classes "normals" de qualsevol assignatura del curs, ja que això podria significar donar avantatge als alumnes que no vulguin fer religió comparats amb els que si que la fan.
Tot plegat, no us sembla lamentable i trist?

Amb aquest panorama (repeteixo que per mi....incrible!!), que fan als centres educatius???
Doncs, segons van demostrar algunes declaracions de responsables de diferents centres de tot el país, depèn.
Uns deixaven als alumnes fent "sudokus", a altres els donaven classes d'educació sexual, en altres casos veien un documental a classe i desprès debatien sobre ell, i un llarg etcètera.

I què passa amb els nens musulmans, budistes o testimonis de "Jehová" entre altres, que els agradaria que igual que s'imparteix religió catòlica en horari lectiu, que ells també tinguessin la possibilitat que s'impartissin les seves religions en el citat horari i impartit per mestres especialitzats en la seva doctrina? d'aquest passem, no?

És normal haver arribat aquesta situació? potser soc jo l'únic al que tot plegat li sembla un despropòsit?

A veure, si espanya és un país aconfessional, "L'Art. 16.3 de la Constitució Espanyola vigent defineix Espanya com un Estat aconfessional: "Cap confessió tindrà caràcter estatal", a què se suposa que juguem?

Alguns parlen de que abans de l'època democràtica, érem un país catòlic i cristià, en el qual s'anava a missa, es resava en l'escola (davant del crucifix), es cantava a María i es llegia la Bíblia i és veritat, la cosa anava així però també és veritat que, no fa tant temps, per exemple, a les dones no se les permetia votar i no per això en la actualitat les dones no tenen aquest dret, oi?

Vinga ja!! prou de tonteries!Fem fora la religió de les escoles.....ja!!! per deu!(jur, jur, ur!!)

No és una qüestió ni de rebuig ni de discriminació de les religions, no, respectem a totes les religions i a tots els seus seguidors però sembla de sentit comú pensar (així ho creiem nosaltres!) que tots aquells que vulguin formació en qualsevol d'elles, sigui la sigui, l'hauria d'anar a buscar fora del àmbit escolar, no?

Que en penseu?

Enllaços relacionats:

”Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula la enseñanza de la Religión. (Vigente hasta el 7 de noviembre de 2007)”

Apa!!

MÚSICA/ KOMA en concert a Terrassa

2009-11-23T15:31:00.000-08:00

Com deia aquell famós periodista esportiu en la seva peculiar forma de retransmetre els partits (Andrés Montes)li diem als KOMA.........”ratatatatatatata!!! ei!! Salinas!!! "estos tios son unos cracks!, Jugón!!!”

Per segona vegada consecutiva la sortida "de concert" a Terrassa va ser un èxit total.
Divendres vam poder gaudir del directe del grup KOMA, veterans de l’escena i grans artistes del directe, van descarregar amb força les seves cançons a la sala Factoría d’Arts de Terrassa.

En aquesta ocasió ens vam desplaçar més a la festa, un total de 7, el Sebas, la Glòria, Periko, els cunyats (Raquel i Alex) i nosaltres dos (Eva i Toni).
Eii!! ja hi havien ganes de veure'ns en una moguda d'aquestes....de nou!, i és que......com és de difícil fer quadrar les agendes!!

El recorregut és pot dir que ja és oficial, quedar a una hora a casa del Sebas (suposo que perquè és fàcil aparcar al seu carrer), marxar cap a Terrassa, intentar aparcar, anar a sopar i desprès, amb la panxa plena, concert i festa!

Aquest cop no hem tingut tanta sort amb el aparcament, Terrassa sembla tenir en marxa una guerra oberta als cotxes pel mig de la ciutat i és missió més que impossible trobar aparcament gratuït, vam deixar el cotxe en un parking 24h, la broma pot costar-te aprox 12-13 euros, fills de puta!

Gràcies al èxit de la vegada anterior vam repetir lloc per sopar i ens vam menjar uns xapates de botifarra del país al "Reco del Xapata", vam poder petar la xerrada, riure una mica i desprès del cafè, som-hi!!

Al contrari del que va passar amb S.A. quan vam arribar a la sala ja ens va quedar clar que no hi hauria ni la meitat de gent que llavors, millor, amb molta, molta gent, tampoc gaudeixes tant.
La sala, que té la peculiaritat de poder dividir-se en dos (a un costat queda la sala de concert i al altre el bar musical) i que en el concert de S.A. estava completament oberta i plena de gent!¬¬¬-divendres estava tancada, senyal com diem, de que hi havia molta gent menys.

Prenem unes birres tot escoltant al grup "The eyes" que, dit sigui de pas, sonaven prou bé i la nit de concert comença d'allò més bé, promet.

Arriba el moment, tot està preparat, escenari, public, i comença a sonar la música clàssica que indica que KOMA ja són apunt de començar.
Koma (KOMA al myspace i web KOMA) és una màquina, digue'm-ho clarament; un engranatge de fer metal musicalment perfecte: els seus integrants, Brigi (el "fontanero, oi Sebas?), Natxo, Rafa i Juan Carlos porten ja més de tretze anys tocant junts. L'any 2004 van publicar la seva última entrega discogràfica, i ara, tres anys després, tornen a sorprendre'ns amb Sakeo i la seva gira de concerts……. Koma en estat de gràcia. Koma en estat pur, en plena forma, mostrant-se com als grans del gènere metàl•lic que son. Demolidors. Una vegada més marcant la diferència, el punt i a part.

Concert complert del navarresos en el que van mesclar amb classe i potència temes nous i antics entregant-se per complert al personal que, entusiasmat demanàvem més i més, com sempre passa, no vols que el concert acabi mai.

Doncs res, final de gira de KOMA que indica que fins que no tinguem nou treball al mercat (suposo que haurà de passar una “temporadeta”) serà difícil tornar a veure'ls per aquí a prop en directe, una llàstima.

La nit la vam acabant jugant uns futbolins (quant temps!!) i prenent-nos algunes birres més, desprès aprofitant que teníem taxista ebri (fonamental!!ja sabeu que amb això no es juga!), cotxe i cap a casa, a dormir-la.

Una finta a la bona sort.

Va passar una cosa divendres que, sense explicar-la, no podem donar el resum per complert.
En aquests concerts que la faktoria organitza sota el nom de "el dia de la bèstia", una marca de guitarres aprofita la jugada per fer una sorteig d'una guitarra.
Nosaltres sempre anem amb la conya de que...... ja ens podria tocar, no? mai ens ha tocat res!!
Al concert de S.A. res ni olorar-la, però és cert que en el de divendres hi havia més possibilitats, menys gent = més possibilitats.

Arriba el final de concert i un noi, que coneix-ho, crec que és de Sentmenat, s'apropa i em diu: Té, el meu número per el sorteig de la guitarra, jo marxo ja! número 102 (jo tenia el 145). Ho agafo i li dic, però segur? però si el sorteig el faran ara, queda't, mira que si et toca! el noi sembla decidit a marxar, passa del sorteig.
Però no marxa, jo insisteixo, va! té agafa el número…mira que si et toca!
Surten els organitzadors del sorteig al escenari, pim, pam, pum.......el número premiat amb la guitarra d'aquesta nit és: el 102!!! com va dir el Schuster: NO HACE FALTA DESIR NADA MAS!

Quin negoci!!!
aquesta vegada la sort no va estar de la meva banda espero que un altre dia..........si.
Cabrona!

No vull acabar aquest resum sense agraint-vos a tots el fet de poder anar junts al concert.
Sé que pot sonar una mica...pilota però és igual, ho faré igual perquè crec que és important.
Els concerts (com qualsevol altre activitat) si no vas amb la millor de les companyies, per molt bé que vagi, no és el mateix.
Ep! Segur que van haver coses de les que no vam parlar o no vam recordar explicar-nos, sobretot amb els que ens veiem menys....Glòria, cap problema, un altre dia, però el fet de poder compartir (compartir....en general) amb vosaltres la jornada, per nosaltres, és el més important.
Ara si!

APa!!

EP!!
Pròxima edició “dia de la bèstia”: HAMLET EN CONCERT.
Dissabte 30 de gener del 2010 a les 22h.
Teniu més informació……..aquí

Pot estar bé, no?

SENTMENAT/ política a l'Institut?

2009-11-18T10:01:00.000-08:00

Hi ha un rumor al poble que, de ser cert, és preocupant.
Diu que al Institut del nostre poble hauria hagut una oposició a que es realitzin xerrades, col•loquis, debats, etcètera, sobre tot el que envolta a la consulta per l'autodeterminació que tindrà lloc a Sentmenat el pròxim dia 13 de desembre.

Com dic, no puc assegurar que la notícia sigui certa i tampoc coneix-ho els (sempre importants) detalls de tot plegat.
Però el que si que vull dir, i això és molt important!...ho dic a títol personal, és que, de ser veritat, seria un gran error.

Ara que obrim una porta als joves a participar, a involucrar-se, a viure, a conèixer la política, ara, alguns volen tancar-la?

Ara que a traves del poble (les consultes són organitzades per veïns i veïnes del nostre poble) ens trobem amb una immillorable possibilitat d’apropar la política als joves, volem perdre la oportunitat?

Ara que per primera vegada aquests joves tenen la possibilitat de dir-hi la seva, de fer-se escoltar, una de les institucions més propera a ells , no els farà costat?no pot ser veritat.

Però si hauria de ser tot el contrari!!!
Les administracions i les institucions involucrades, en aquest cas els instituts d'arreu del país, haurien d'assegurar-se que els seus estudiants estiguin completament informats sobre temes tant importants per els seus pobles, per el nostre país i, en definitiva, per tothom.

I NO parlo (perquè segur que hi haurà algú que aprofiti per criticar-me) d'apropar als joves als polítics o els seus partits, no! parlo de formar-los en qüestions tant importants com són, per exemple, els referèndums, l'autodeterminació o la democràcia, parlo de informar-los sobre qüestions que s'han debatut i votat democràticament als plens dels seus ajuntaments.

Sovint parlem de la desafecció de la població, i sobretot dels joves, envers la política i ara que toca donar-lis informació i protagonisme, no ho farem?

I tampoc parlo d'imposicions o obligacions, això mai!! però si que trobo que potser falta, als instituts, més formació sobre política (i vull insistir......sobre política! que no sobre polítics o els seus partits)
Jo crec que formar als joves en qüestions importants de la política municipal i també la nacional és quelcom important i necessari, al cap i a la fi, ens agradi més o menys, la nostre societat està dirigida, governada i articulada a través de la política, no?

I un altre punt molt important, per no dir el més important....quina opinió tenen ells? que pensen els joves al respecte de tot plegat?
Potser n'hi haurà que no volen saber res al respecte, si, d'igual manera que n’hi ha que no volen saber res de matemàtiques o literatura, no? però segur que també hi ha joves interessats, joves amb dubtes, joves amb ganes de conèixer més sobre la política en general i, crec jo, sobre la política municipal en particular, no?

Informem i formem als joves i deixe'm que siguin ells els que puguin prendre les seves pròpies decisions, deixe'm, ara que poden, que formin part d'un esdeveniment tant important com aquest.
Al cap i a la fi, aquests joves d'ara, seran els governants del futur, un futur que no és gens llunyà, per cert.

Crec jo.

Apa!

ACTUALITAT/ Cruyff seleccionador nacional!!!

2009-11-10T23:55:00.000-08:00

La notícia va ser ahir portada de tots els mitjans de comunicació i ha generat un debat més polític que esportiu, és trist però és així.

Mireu:

racócatalà.cat

vilaweb.cat

avui.cat

elperiodico.cat

elmundodeportivo.es

Com dèiem al principi unes de les coses més destacades de la presentació de Johan Cruyff, com entrenador de la selecció catalana de futbol, ha estat més el fet de no parlar català que les possibles avantatges que té aquesta elecció per la pròpia selecció, esportivament i reivindicativament parlant.

Hi ha qui no ha perdut la oportunitat d’afegir llenya al foc:

'The Times' es frega les mans amb la negativa de Cruyff a parlar català

Jo crec que no hem de perdre el nord i hem de ser més intel·ligents.

Que evidentment seria fantàstic que el entrenador de la selecció catalana parlés català? doncs si, ho seria.
Que hi ha entitats, associacions, plataformes, i més, que han de reclamar que això sigui així ? no dic que no.
Però jo crec que no ens hauríem de tornar boixos amb el tema.

Crec que hem d'aprofitar al màxim les moltes avantatges que aquest personatge (en el bon sentit de la paraula) aportarà a la nostre selecció nacional i deixar-nos de collonades.
Atenció!! amb això no vull dir que…… voler que el seleccionador nacional parli català sigui una collonada o que…. creure que això ajudaria a la promoció de la nostre llengua sigui una collonada..rotundament no! el que vull dir és que molts aprofiten la projecció mundial que té la notícia per fer mal i altres, entenc jo, reivindiquen equivocadament, erren el tret.

Què potser no és cert que la situació d'en Cruyff (persona que porta molts anys a Catalunya i no parla català) no és la mateixa que la de molta gent al nostre país?exactament la mateixa.
Què potser no hi ha jugadors a la selecció que no parlin català? segur que hi ha.
Què potser no és més trist i lamentable la gran quantitat de joves catalans que no parlen català? jo crec que si.

Doncs això, jo em quedo amb el que he llegit que ha dit en Cruyff....que si és un orgull ser seleccionador català, que si no vol violar el català, que vol treballar amb la base del futbol català, que vol aconseguir que un partit de la selecció sigui una festa nacional, etcètera.

També em quedo amb la indiscutible (encara que de futbol no entenc massa) experiència esportiva den Cruyff i amb la extraordinària repercussió mediàtica que té el seu nomenament.

Si algun dia en Cruyff ens sorprèn i comença a utilitzar el català, per poc que sigui, benvingut sigui!

Com ho veieu?

Apa!!

SENTMENAT/ una catàstrofe imprevisible

2009-10-31T11:42:00.000-07:00

El passat dijous va ser un mal dia per nosaltres i en especial per a mi.
Un incendi va deixar inutilitzada per complert la nau que Scharlab (la meva empresa) fa pocs dies va estrenar per la fabricació de medis deshidratats.

Tots els mitjans de comunicació digitals del poble van publicar la notícia:

diaridesentmenat.com:"L'empresa Scharlab pateix un incendi”

sentmenat.com: "Incendi al Polígon Industrial de Can Clapers"

Com podem veure a les fotos el edifici ha quedat totalment afectat per el foc que es va propagar ràpidament per tota la nau sense que res poguessin fer els companys que allà treballaven.

A la espera del que diguin els experts, bombers i perits al respecte del futur de la nau, la empresa ha reaccionat ràpid i ja està buscant diferents formules per poder, el més aviat possible, tornar a fabricar i entregar els nostres productes de microbiología.

Al fil d'això hem de dir, perquè és important, que aquest incident no ha afectat de cap manera a la resta de departaments ni productes que la nostre empresa ofereix, com són: reactius químics, cromatografia i instrumentació, seguretat, higiene, medi ambient i material de laboratori.

Primer a través d'un comunicat i més tard en una reunió que gerència va mantenir amb tots els treballadors, la empresa ha deixat clara la seva voluntat i determinació en voler adreçar la situació el més aviat possible, no serà fàcil.
En l'actual moment de crisis generalitzada, que, poc o molt afecta a tots no podem negar que aquest incident no és el millor que ens podia passar i potser l'únic positiu de tot plegat és poder felicitar-nos del fet que cap persona hagi pres mal.

Ara de poc serveix lamentar-se.
Hem d'analitzar a fons el que ha passat per aprendre dels errors, aixecar-nos entre tots de la caiguda i començar a caminar en buscar de la recuperació.

Animem als companys de microbiologia, col.laborem en tot el que puguem i segur que entre tots sortirem reforçats d'aquesta situació.

Apa!!

ACTUALITAT/ en defensa de la nostra llengua

2009-10-22T01:40:00.000-07:00

Últimament podem veure molts titulars d'actualitat que parlen sobre la nostra llengua, bona senyal.
Quan es parla significa que interessa i això, en aquest cas, és molt important.

Per exemple:

L'avantprojecte de la nova Llei del Cinema de Catalunya manté l'obligació d'exhibir el 50% de còpies en català

Suport popular a les quotes al cinema del Principat

La Generalitat ultima la llei del cine que obligarà a estrenar el 50% en català

Tresserras diu que les 'majors' no poden ignorar que Catalunya és un mercat important i amb una llengua diferent

Els empresaris rebutgen les sancions "desmesurades" que preveu la llei de cinema

Reclamen que s'exigeixi el nivell C de català als professors d'universitat

Jo estic d'acord.
Reconec que és una llàstima que, per defensar, garantir i protegir la nostra llengua, haguem d'arribar a crear lleis que ho facin però ha quedat clar, crec jo, que és fonamental de lo contrari podem córrer el risc de perdre-la.

És evident, per molt que diguin el contrari els interessats, que la oferta de cinema en català és molt, massa petita.
Deixar que siguin les sales i els empresaris del sector els que poc a poc incorporin més pel·lícules en català i augmenti així aquesta oferta, és quelcom complicat que doni els resultats desitjats i és per això que estic d'acord amb la nova llei.
El que també haurien de fer les administracions és ajudar al sector en tot el que puguin ja que és responsabilitat seva fer que tot això funcioni, s'ha de promocionar, s'ha de vendre el producte, s'ha de conscienciar a la gent....
I també nosaltres, tots els que estem sensibilitzats amb el tema, tenim la nostra part de responsabilitat, la de crear demanda, la de quan anem al cinema, escollir veure les pel·lícules en català, nosaltres també som importants en tot això.

Respecte a la obligació d'exigir el nivell C de català als professors d'universitat així com a altres sectors de la nostre societat com per exemple metges, forces de seguretat, jutges, etcètera, trobo increïble que pugui haver gent que estigui en contra.
Que potser a un professor que vol fer classes a França no li reclamaran que sàpiga parlar francès?
Que potser per donar classes a Madrid no és necessari saber parlar castellà?
Home, no fotem!!

El que no hem de fer és tornar-nos boixos i voler ser més papistes que el papa.
Ningú demana perdre la oportunitat de gaudir d'una classe magistral d'un excel·lent professor per el fet de que aquest professor no parli català, no crec que es tracti d'això però, si aquest professor vol treballar, vol fer classes durant una llarga temporada a Catalunya, que menys que saber la nostre llengua, no?

Es tracta de que la gent en general i els nouvinguts en particular percebin, cada dia més, la necessitat de saber la nostre llengua, de conèixer-la quan més millor i estimar-la i defensar-la com a la seva pròpia.
Però ho hem de fer sense trasbalsos, sense nerviosismes, poc a poc, pluja fina però persistent.
Només així aconseguirem que la nostre llengua no desaparegui, si ha de ser amb ajuda de lleis, requisits, obligacions, benvingudes i benvinguts siguin.

O no?

Apa!!

SENTMENAT/ sentmenat per l'autodeterminació, també.

2009-10-18T23:41:00.000-07:00

Si, si, seguint l'exemple del que va passar a Arenys de munt (del que vam informar a la nostre entrada ”ACTUALITAT/ va de consultes…”), a Sentmenat també s'ha creat una plataforma que vol organitzar una consulta similar el pròxim dia 13 de desembre al nostre poble.

La notícia va sortir publicada fa uns dies a sentmenat.com i la plataforma porta per nom SPA (Sentmenat per l'autodeterminació) i aquest és el seu bloc: bloc SPA

Nosaltres creiem que és una molt bona notícia.

El més important de tot plegat, pensem, és que la gent vegi la necessitat de defensar el dret i la llibertat de poder, a través de les urnes, decidir democràticament sobre qualsevol cosa que afecti directa o indirectament al nostre poble o a la seva gent.

I això és el que han d'intentar des de l'SPA, que la consulta la recolzi quantes més persones millor, independentment de les ideologies polítiques, creences, pensaments, etcètera.

El que no acabem d'entendre és com pot haver gent que estigui declaradament en contra de realitzar consultes com aquesta, ho respectem però no ho entenem.
Què pot haver de dolent en que la gent pugui dir la seva? quin problema hi ha en deixar que la gent opini?
Si no estas d'acord amb el que es pregunta o vas i votes en contra o no vas i ja està, no?

També hi ha gent que pensa que tot això de les consultes populars no deixen de ser paper mullat sense cap transcendència ni importància final i tampoc estem d'acord.
Qualsevol gest, per petit que sigui, en defensa d'una qüestió justa (la que sigui) és important i si parlem de deixar que sigui la gent la que opini.... més encara.

En fi, queda clar que estem totalment d'acord amb la realització d'aquesta consulta, d'aquesta i de qualsevol altre consulta que es pugui organitzar en qualsevol lloc.
Anirem i, com no pot ser d'una altre forma, votarem, lluny de qualsevol consideració política, a favor del dret els catalans a poder decidir el seu futur.

Va! si sou de Sentmenat i us interessa el tema, no ho dubteu, poseu-vos en contacte amb l'SPA aquí: spa@sentmenat.org o passeu qualsevol dijous a partir de les 21:30h per el Coro i allà us informaran.
I, si us plau, si esteu d'acord amb la pregunta de la consulta, no perdeu la oportunitat d'anar a votar, cada vot és important.

Apa!!

MÚSICA/ concert S.A. a Terrassa!!La crònica.

2009-10-02T05:52:00.000-07:00

Divendres 25 de setembre de 2009, per fi ha arribat el dia.
20.45h agafo el cotxe, passo pel caixer i enfilo cap a casa den Sebas.
Pujo al seu pis, la porta està oberta ell espera a dintre, està acabant de pentinant-se, vestir-se, etcètera, lo típic..... (jur, jur)

Passem a buscar a l'Alex i sortim cap a Terrassa.

Hem triomfat!!! en poc més de 30 minuts hem arribat i aparcat relativament a prop de la sala, anem a sopar.

No coneixem molt la zona però trobem una bar que es diu "Reco del Xapata" (crec)....fantàstic!! un xapata de botifarra del país, una cerveseta, cafè i som-hi!! que ara si que estem preparats.

Entrem a la sala aprox a les 22.45h (S.A. comença a les 23h), no està ple, que estrany, oi? pregunto en la barra i em diuen que encara no han tocat ni els teloners......ara si que ho entenc!! perfecte, veurem el show complert.

Poc abans de les 23h comença a tocar el grup teloner, la música està molt bé però la greu veu del cantant i no conèixer les cançons fan que la majoria de gent passi una mica d'ells, això de tocar de teloners de S.A. és el que té……que tothom vol que marxis quan més aviat millor.

No para de entrar gent i més gent, així que avança el concert dels teloners la sala va quedant petita per moments i arriba un moment que és impossible moure's del lloc a on estas.
Nosaltres hem tingut sort estem al costat de la barra i com a mínim no passarem sed.

Abans de començar el concert i una vegada ja està preparat el escenari fan el sorteig de una guitarra signada per el grup, s'ha de ser afortunat!!

No ens ha tocat, quina merda! bé és igual, que marxi el tio de la guitarra i que comenci l'espectacle ja!!!

Els Soziedad Alkoholika comencen a saco, com sempre, contundents, sense miraments.
És impossible està parat, has de saltar al ritme de la música.
Nosaltres estem aproximadament a uns 20 metres del escenari, més endavant era impossible arribar.....impossible per nosaltres que ja tenim una edat! (a on han quedat aquells concerts en els que ens barallàvem amb els de seguretat intentant pujar als escenaris per saltar sobre la multitud?) jur, jur, jur cada cosa al seu temps.

Tant és estar a mig metre que a 20 o 30 metres de l'escenari, s'escolta tot molt bé, tota la sala està saltant i ballant les cançons que enllacen una rere una altre a una velocitat de vèrtex.
Ufff!! calor, suor, "roce", molt "roce", cervesa (ep!!jo llimonada que he de conduir!!), ens ho estem passant de conya.

El repertori va passant sense pauses quasi, sonen algunes cançons noves però sobretot de les més velles i no van faltar les més conegudes és clar, en definitiva, el concert quasi perfecte.

Dic quasi perfecte perquè, desprès de poc més de hora i mitja de descàrrega metalera dels S.A., ens hem quedat amb ganes de més però....tot té un final, oi? en una altre ocasió serà.

Sortim al carrer, cansats, suats, bruts (hi havia un capullo que va llençar més cervesa de la que va beure, pringat!) però contents, molt contents.

Tant contents i cansats que no tenim ganes de voltar més i com que no hem begut….. cap al cotxe i cap a casa a dormir.

Fi.

Atenció!! Esteu atents perquè sembla que els de la Faktoria s'han proposat portar la música que ens agrada a Terrassa.
Mireu:

2on DIA DE LA BÈSTIA: BERRI TXARRAK + THE HOLLYBUTTONS 23/10/2009
3er DIA DE LA BÈSTIA : KOMA 20/11/2009 (aquest no fallo, segur!)

I molt més!!!!entreu aquí:
Factoría d’Arts

Ja era hora!!! una sala que programa bona música (de la que ens agrada a nosaltres) i a prop de casa, que més volem? aprofitem-ho!!!! llarga vida a la Faktoria!!

Apa!!

MÚSICA/ concert S.A. a Terrassa!!

2009-09-22T22:49:00.000-07:00

Si, si, a Terrassa, sembla increïble però si.

El grup basc SOZIEDAD ALKOHOLIKA actuarà el pròxim divendres dia 25 a la sala Factoría d’Arts de Terrassa.

Home!! Per mi, que tinc la gran sort de haver vist a S.A. moltes, moltes vegades en concert, crec que aquesta serà la vegada que els veure més a prop de casa, tot un luxe.

També serà la primera vegada que vaig a un concert en aquesta sala de Terrassa que no cal dir que si han programat als S.A., només per això ja mereixen el meu reconeixement.

Bé, ja ho sabeu!! a tots aquells que us agradi aquest tipus de música, teniu una ocasió immillorable per poder gaudir de uns dels millors grups del gènere.

Ens veiem a Terrassa!!!

última entrada relacionada:

concert S.A. al febrer

Apa!!

ACTUALITAT/ va de consultes......

2009-09-15T02:17:00.000-07:00

Tema d'actualitat total.

Aquest és el titular:

El primer poble que vota la independència ho fa de manera contundent

I nosaltres, jo en particular(Toni), deixaré aquí la meva opinió sobre tot plegat.

Sembla, crec jo, que tot aquest "sarau" d'Arenys ha deixat clares algunes coses.

1. que en aquest país, del que per desgràcia encara formem part (ejpaña), la democràcia és un concepte que molts utilitzen però que a la hora de la veritat de democràcia i llibertat....poca, poca.
Des de quan preguntar al poble (sobre qualsevol tema), pot ser dolent?

2. que per desgràcia encara queden 4 ("la falange"i no estaven tots!) disposats a fer una pila de quilometres per anar a una manifestació en contra de que la gent pugui votar democràticament i pacíficament sobre un tema que els ocupa i els preocupa, poca feina!

3. que el moviment independentista a Catalunya puja i puja com la escuma, llàstima que a la hora de la veritat (eleccions), els partits que defensen aquestes posicions, no siguin capaços de posar-se d'acord en articular un projecte real, seriós, i contundent...la lluita per la independència sense fissures.

4. que el moviment independentista a Catalunya no és realista sobre les possibilitats reals d'arribar a la independència.
Fer un referèndum, consulta, enquesta, com vulguem dir-li, a Arenys de munt sobre la independència de Catalunya és com fer una consulta sobre la unitat d'ejpaña a Valladolid, segur que guanya per golejada.
Tenim clar que els resultats d'aquesta consulta seria el mateix en altres poblacions del país? és clar que no! i per exemple, tenim clar quin seria el resultat d'una consulta semblant a Sentmenat? ui, ui, ui!!! si més no, seria curiós veure que passaria.
I el més important, quin seria el resultat d'una consulta semblant a tot el principat? jo crec que per desgràcia seria molt diferent al de Arenys.

Conclusions.

Va bé que poc a poc anem incorporant més gent al moviment independentista, que vagi calant en la gent, en tothom, que la independència de Catalunya no és el caprici de 4 si no quelcom que ens ajudarà a viure millor a tots plegats, a conservar com es mereixen la nostre llengua i la nostre cultura i el pas definitiu per obrir-nos tal com som al món.

Que està clar que hem de continuant treballant en aquest sentit perquè segurament estem més lluny del que alguns pensen del nostre objectiu, no podem relaxar-nos.

Que les consultes, referèndums, enquestes, etcètera, no fan mal a ningú, és la veu del poble sobre un tema concret i els resultats no haurien de ser res més que una eina de treball per aquells que diuen treballar per el poble.

I que gent que no pensa com nosaltres (o nosaltres no pensem com ells) sempre hi haurà i que tenen també dret a poder manifestar-se, que aquest no ha de ser el problema, que cada un faci, digui, pensi, el que vulgui, el problema és que uns puguin i uns altres no, oi?

I vull insistir, no teniu curiositat per saber quin seria el resultat d'una consulta semblant a la de Arenys a Sentmenat?

Apa!!

Nota: Les fotos són de directe!cat, aquí podeu trobar la galeria complerta:

galeria directe!cat

ESPORTS/ hem fet el cim del Pedraforca!!

2009-08-07T12:24:00.000-07:00

Si, si!! el mes passat ens vam desplaçar a Saldes per pujar la mítica muntanya del Pedraforca i ho vam aconseguir.

La veritat és que va ser fantàstic.
Desprès de uns quans mesos d'espera en Laure, el Ferran, el Sebas, el Ferry i jo mateix vam poder complir amb el que havíem promès i vam pujar la muntanya, no sense esforç.

Dissabte 25.07.09 quedem a les 5.30h a la plaça de la Vila per desplaçar-nos en cotxe fins a Saldes, població escollida per iniciar la marxa.

Aprox a les 7.30h deixem el cotxe aparcat en un camí i iniciem la marxa, tranquils, il•lusionats, expectants i perquè no dir-ho, alguns (entre ells jo) una mica nerviosos.

Des de el principi ja veiem que aquella excursió serà recordada en el temps, en un primer tram, pasant per el Refugi Lluís Estasen caminem protegits del sol per roures, avets i pins que van desapareixent a mida que nosaltres pugem.
El ritme de pujada, que marca el nostre particular "xerpa"(Laure), és fort però anem fent parades per retrobar-nos amb els que van més retardats.

Aproximadament a 10 minuts de coronar la primera part (arribar al "Coll del Verdet") fem la parada tècnica per esmorzar i recuperar una mica les forces per atacar el tram final fins el cim.

Entrepans, aigua, begudes isotòniques, una mica de xocolata, fruita i fruits secs és el menú generalitzat....de manual!

Som-hi! que ja estem a tocar, quin nervis....
Reiniciem la caminada.

La pendent és cada vegada més pronunciada, els arbres i les ombres han desaparegut i les forces no són les mateixes que las del principi però el fet de saber que estas a prop, a tocar, apunt d'arribar, et dona forces noves per continuar caminant.

Primer objectiu complert, arribem al Coll del Verdet.
No fa fred però bufa un vent que fa que més d'un ens posem una màniga llarga.

Atac al cim.

Pocs metres desprès comença la aventura amb les roques, ja de caminar poc, grimpar i escalar les roques és el que farem fins arribar a dalt de tot.
Sembla que estiguis a tocar però les roques no s'acaben mai!! puja, baixa, puja, baixa fins arribar a dalt.

Fet!!, objectiu complert! Estem al Pollegó superior del Pedraforca.

Quan arribes a dalt estas content, satisfet, emocionat, tens ganes de cridar fort però allò sembla la rambla, està ple de gent! i et talles.
Això si, fotos individuals, fotos de grup, amb banderes, sense, des de aquí i des de allà, això no pot faltar.
Ens prenem una mica de temps per veure el salvatge paisatge des de les alçades.....impresionant!, mengem alguna cosa més, canvi de mitjons i som-hi! que ve la baixada.

La intenció era pujar també al Pollegó inferior però no podrà ser, ho deixem per una altre ocasió.

De seguida ens adonem que la baixada serà més complicada i dura que no pas la pujada a la muntanya.
El primer tram fins arribar a la "Enforcadura" és suau, tranquil, una vegada allà...vistes increïbles i fotos per el record, mireu:

Però arriba el tram més complicat, baixar la tartera.
Pedres, roques, gran pendent, caigudes, cops, això si! quan agafes pràctica comences a baixar ràpid, clavant els talons entre roques i pedres i enfonsant els peus entre elles vas agafant velocitat que fins i tot fan que, per uns moments, sigui divertida (i també hi ha moments que de divertit, no té res!)amb aquesta foto que he trobat a internet us fareu una idea.....

Tant ràpid vam baixar que vam passar de llarg el desviament cap el refugi i vam arribar fins abaix de tot a on la tartera s'acaba i comença un altre cop el bosc, coses que passen.....retrocedim fins trobar el "caminet" que ens ha de portar de tornada al refugi.

Ara si que estem cansats, contents, satisfets però cansats............ també.

Ens retrobem al refugi i baixem explicant-nos els detalls de la baixada fins al cotxe.
Ara si, ja podem dir que hem pujat el Pedraforca, enhorabona nois!!

Canvi de roba per una neta i seca, una mica de refrigeri i cap a casa a descansar.....el que pugui.

Apa!!

Nota per els meus companys d'aventura:

Ha estat per mi una gran alegria poder fer realitat un dels meus somnis i un gran plaer poder fer-ho amb tots vosaltres, espero que no sigui la última ocasió i que ens veiem aviat en una altre moguda com aquesta.

Gràcies!!

SENTMENAT/ quan el poder....... "atonta"

2009-08-04T05:34:00.000-07:00

Vull utilitzar aquesta entrada per donar una opinió personal del succeït al últim ple del ajuntament del nostre estimat poble Sentmenat.

Imagino que governar no deu ser fàcil, gens fàcil i que les coses, com en quasi tot a la vida, és veuen de diferent forma depenent de la posició des de on les mirem.

Dit això, que no voldria pas que servís d'excusa a ningú, crec que el nostre ajuntament ha portat de forma nefasta la gestió de la crisi de Can Canyameres.

Primer de tot, coneixem la història:

Can Canyameres convoca avui (23.07.09) una manifestació contra el Quart Cinturó (sentmenat.com)

Documentació ralacionada:

Informació pública del Pla territorial metropolità de Barcelona, documentació i plànols

ERC presenta una al•legació contra la Ronda del Vallès (diaridesentmenat.com)

al•legació d’esquerra

Que va passar el dijous 23.07.09?

Doncs que l'equip de govern va decidir (sabent que la intenció dels manifestants de Can Canyameres era creuar el passeig d'Anselm Clave) tallar sense previ avís aquest passeig impedint així la protesta pacifica.

No contents amb això també van prohibir la entrada al ple (cosa que no sé si és el legal, el que segur que no és ni normal ni bo per ningú) d'alguns dels components de la expedició de Can Canyameres i altres veïns del poble al•legant que no hi havia prou cadires lliures (quan era fals, té collons!).

Els protestants van aguantar tot el ple en silenci, drets, mostrant uns cartells en contra del 4art cinturó.
Al finalitzar el ple, que va anar més ràpid que de costum donat que la oposició va deixar de fer moltes de les preguntes i precs en solidaritat amb els veïns de Can Canyameres que esperaven la seva hora per parlar, els veïns de Can Canyameres van poder expressar-se, per fi.

Desprès de deixar constància del seu malestar per el tractament rebut durant la jornada van explicar les raons de la seva protesta i van fer entrega a tots els partits d'una còpia de la al•legació que havien presentat en contra del traçat del 4art cinturó amb la esperança de que tots els partits i el seu/nostre ajuntament s'adherís a la al•legació o com a mínim, van demanar, que el nostre ajuntament presenti una nova en la que demani respectar la seva/nostra urbanització.

Per acabar la jornada, al carrer, al sortir del ple, una cinquantena de veïns esperaven la sortida de la alcaldessa per demanar-li explicacions i fer-li retrets de tot tipus.

Espero, igual que molts altres veïns i veïnes del poble, amb expectació i impaciencia veure el que decideix fer al respecte l'equip de govern del nostre ajuntament amb la esperança de que ho faci, com a mínim, una mica millor que fins ara. Espero que, com a mínim, tinguin clar que la defensa dels interessos dels habitants del nostre poble està per sobre de tot, també per sobre dels interessos del seu partit CiU, ho espero però no ho tinc gens clar. Esperarem.

Apa!!

ACTUALITAT/ sabem el que votem?

2009-07-01T23:11:00.000-07:00

La veritat és que, massa sovint en els últims temps, és fa difícil seguir defensant els partits polítics, als polítics i tot el sistema en general.

Avui em refereixo en particular al sector independentista de la societat i potser no tant, també moltes persones que, sense ser estrictament independentistes, si que pensen que un règim d'autogovern seria positiu per el nostre país.

El titular és aquest:

La Mesa del Parlament rebutja la ILP que volia convocar un referèndum d'autodeterminació (racócatalà.cat)

Que hem de pensar, per exemple, totes les persones que vam anar als carrers de Brussel·les a defensar aquest dret?
Que han de pensar totes les persones que lluiten cada dia per avançar en la consecució d'aquest dret?
Que hem de pensar les persones que encara creiem el la política com a medi per arribar als nostres objectius?

Doncs res bo.
Decepció, desànim, ganes de passar de tot.
I si això ho pensem els que, d'alguna manera, estem d'acord amb el sistema i formem part d'ell, que pensaran els que no ho tenen tant clar?

Podem estar més o menys d'acord amb el missatge que han donat els partits (sobretot tots aquells que asseguren reconèixer el dret d'autodeterminació als seus estatuts, que són CiU (CDC i UDC), ERC, ICV i EUiA.) per justificar el seu vot contrari dient que no tenim una llei de consultes populars del Principat que haurà de regular els referèndums que es puguin convocar a Catalunya, així com el règim jurídic que empraran aquestes consultes: qui el pot convocar, com, requisits, etcètera i també estem d'acord amb que al final el que importa és el resultat, arribar de la millor possible aconseguir els nostres objectius però…….

jo crec que els partits (i qualsevol) han de defensar els seus objectius, la seva ideologia, a la mesa del parlament, al parlament, a Madrid, a Brussel·les i a qualsevol xerrada fent un cafè o una cervesa, és fonamental que així sigui més encara quan parlem de votar una iniciativa del poble per donar la veu al poble, no hi ha excuses.

Especialment crític vull ser amb Esquerra ja que és el partit en el que milito i en el que tinc posades (com moltes altres persones) fundades esperances de que sigui un dels partits que ens porti aconseguir tot allò per el que tant lluitem, esperances que, si som sincers, disminueixen proporcionalment als errors que, al meu entendre, el nostre partit comet.

He dit.

Apa!!

SENTMENAT/ "expo" bandera estelada

2009-06-25T22:38:00.000-07:00

Ep!!

Amics i companys, hola a totes i a tots.

Agafeu nota de la exposició que portem aquest cap de setmana al nostre poble, val la pena:

Títol: "100 anys de bandera estelada, història del independentisme català"
Lloc: "El salonet" de la Societat Coral Obrera "La Glòria Sentmenatenca"
Pg. Anselm Clavé, 46-48 · 08181 · Sentmenat
Presentació: divendres dia 26 a les 20.30h a càrrec de la secció local d'esquerra Sentmenat i en Pere Aragonès, Diputat al Parlament de Catalunya i Secretari Nacional de Moviments Socials d'Esquerra.
Desprès oferirem un petit aperitiu i un refrigeri.

Horaris de visita:
divendres 26 de les 20.30 a les 22.30h.
dissabte 27 matí de les 11 a les 14h i tarda de 18 a 21h.
diumenge 28 matí de les 11 a les 14 h i tarda de 18 a 20h.

Bé, segur que us podeu escapar un "momentet" i treure el cap per el salonet del coro a visitar la exposició, segur que us agradarà.

Us hi esperem!!

Ah!! us demano un favor, feu tota la publicitat que pugueu, quants més serem més riurem!!

Informació relacionada:

www.estelada.cat

estelada a wikipedia

sentmenat.com

diaridesentmenat.com

Apa!!

ESPORTS/ varis / actualitat (3 temes)

2009-06-16T00:26:00.000-07:00

Un gran dia per el basquet català i per Catalunya.(1er tema)

Aquesta matinada s'ha escrit una de les fites més importants (la més important fins al moment) del basquet català.
Aquesta matinada el jugador de L.A.Lakers, Pau Gasol, ha estat el primer català en aconseguir un anell de campió de la millor lliga de basquet del món, la NBA.

Així ho han fet públic tots els mitjans de comunicació només saber-se la notícia, aquí tenim uns exemples:

vilaweb.cat
as.com
elmundodeportivo.es
elperiódico.cat
avui.cat

Bé, poc podem afegir nosaltres a tot el que s'ha dit, només direm que, des de la nostre condició de aficionats al basquet, aficionats al esport i, com no, des de la nostre condició de catalans, ens sentim molt orgullosos i molt contents per el Pau, el que ha fet és molt gran, molt, no només a nivell personal i professional, que també, sinó, i més important, per el conjunt del basquet català en particular i per Catalunya en general.

En Pau s'ha convertit, amb tot el mèrit, en un referent i en un exemple a seguir. La seva espectacular carrera professional està farcida de sacrifici, treball, esperit de superació i al final, com no podia ser d'una altre manera, d'èxits.

Enhorabona Pau!!!

Moto gp, la carrera del any!! (2on tema)

Serà difícil escriure res sobre el que va passar diumenge passat al Circuit de Catalunya en la cursa de moto gp.
Res, vull dir, que no siguin adjectius com espectacular, emocionant, increïble, irrepetible i un llarg etcètera.

as.com
elmundodeportivo.es
elperiódico.cat
avui.cat

El mundial arribava a Catalunya molt igualat i sembla clar que amb Jorge Lorenzo i Valentino Rossi com els pilots més en forma de tota la graella pilotant, tots dos, les seves Yamaha que també sembla que han donat un pas endavant més que la resta de màquines (alguna cosa tindrà a veure en tot això en Valentino també).

La cursa de Montmeló va ser la encarregada de confirmar totes aquestes dades amb una cursa increïble sobretot en el seu tram final.

Hem de reconèixer que en Jorge Lorenzo no li va posar les coses fàcils al italià Valentino Rossi i el super campió va haver d'esforçar-se al màxim i treure tot el seu talent per guanyar la cursa.

Desprès de un parell d'avançaments en la apurada de frenada de final de recta principal dels dos pilots (a destacar un del Rossi "per fora!!), la última volta va ser espectacular.
Desprès d'un parell d'avançaments més en Lorenzo arribava primer a la zona del estadi (fins diumenge passat, últim revolt amb possibilitats per avançar) semblava que ja tenia la cursa a la butxaca i que poc podria fer en Valentino per canviar-ho.
Però no, en Rossi continuava enganxat com una paparra al darrera den Lorenzo com segur del que poc desprès havia de passar.
En l'últim revolt, allà a on a ningú abans havia gosat avançar i amb una maniobra espectacular, només al abast de cracks com ell, en Rossi va passar sense remei possible i va guanyar la cursa.

Crec que totes les persones presents al circuit així com tots els aficionats que seguien la cursa per televisió i fins i tot el mateix Lorenzo, van preguntar-se....què? com? aquí es pot avançar? és possible?, doncs si, ho és, és possible si ets el millor pilot del mon.

Curses com aquesta o com la de l'any passat als EEUU són les que fan afició i donen emoció a la competició.
En aquest cas, en el mundial de motociclisme, podem dir que si que han aconseguit allò que a la F1 no ha estat possible, tenir una competició totalment oberta i emocionant a on hi ha 4-5 i fins a 6 pilots amb possibilitats de guanyar curses, una competició en la que les curses, normalment, estan plenes d'avançaments, de lluita, d'espectacle.

A veure si prenen nota els companys dels cotxes!!això si, ells no tenen un Valentino Rossi al volant!! llàstima.

I per poder gaudir del espectacle una vegada més, us deixem amb el vídeo del final de cursa, poseu-vos el pitet!!:

El futbol i les seves coses.....(3er tema)

Hi ha hagut una certa polèmica amb les declaracions que va fer fa pocs dies en Jan Laporta president del F.C. Barcelona en les que va arribar a dir coses com aquestes:

"el model del Madrid és imperialista i té aires de prepotència"

Bé, és possible que en Laporta pugui tenir una part de raó, no diem que no, però ell no és el més indicat per dir-ho.
S'han omplert moltes pàgines dels diaris esportius i no tant esportius sobre aquest tema (massa diners per fitxar jugadors de futbol i més en època de crisi!!) i a dit la seva tothom però al final, la conclusió és que poc o res es pot fer al respecte.

El futbol s'ha convertit en un negoci rodó en el que gràcies a una multitud de seguidors/consumidors, els .... equips, jugadors, televisions, etcètera s'estant forrant.
Que els sous dels jugadors estan desfasats en relació a la resta de sous de la societat és quelcom que passa fa molt temps però no deixa de ser un tema d'oferta i demanda a on el marketing juga un paper molt important.

Per exemple, com s'explica que el fitxatge d'un paio com el Cristiano Ronaldo (sabent que segurament reuneix un talent espectacular per jugar a futbol) pugui ser més car que qualsevol dels sous de qualsevol jugador de la selecció espanyola?(que en teoria és la que més en forma està i la que millor jugadors té) és tant millor jugador en Cristiano Ronaldo que en Iniesta, Villa, Xavi, Fernado Torres, etcètera? jo crec que no. Tots guanyen massa? Si.

El que no deixa de ser sorprenent és que amb el context de crisi mundial que vivim, que va portar al govern espanyol (com altres), a fer una injecció de molts diners a molts bancs, en els temps que vivim que tant complicat és que et concedeixin un crèdit, una ajuda, un prestam, en la situació econòmica tant difícil que estem tots patint, no deixen de sorprendre coses com aquesta...pagar 95 milions d'euros pel fitxatge d'un jugador de futbol.

Però, que potser podem fer alguna cosa per canviar-ho? no, doncs aprofitem-ho.
En el terreny esportiu, si més no, tindrem, a la lliga de futbol espanyola, els millors jugadors del mon, no? és el que ens queda.

Al final serà veritat que surt més a compte tenir als nens tot el dia al camp de futbol que no pas estudiant, és trist però és així.
Tindrà final tota aquesta bogeria?

Apa!!

ACTUALITAT/ política europea i municipal

2009-06-13T01:16:00.000-07:00

Efectivament la abstenció de les passades eleccions al parlament Europeu ha estat molt alta, massa alta.
Jo soc dels que pensa que no tota la culpa és dels polítics o del sistema.

La culpa és una mica de tots, de tota la societat en conjunt i que, tard o d'hora, ho acabarem pagant tots.
Hi ha una clara desafecció d'una gran majoria envers la política, els polítics, el sistema, etcètera però, posats a analitzar les causes veure'm que no tothom aporta el seu petit gra de sorra.

A la gent no els hi ha arribat el missatge de la importància d’anar a votar (sempre és important anar a votar) i també hi ha molta a la que no li ha interessat en cap moment.

La gent, tret d'uns quants, no compra els diaris per llegir una entrevista d'un candidat, no busca per internet els programes electorals en busca d'informació del que ofereix o deixa d'oferir un o altre partit, no coneixen (però els és igual) qui són, d'on provenen els candidats ni tal sols d'aquells partits que poden ser afins.
La gent no milita en partits polítics però no ens enganyem!! Potser hi ha moltes iniciatives populars no polítiques promogudes/recolzades per una multitud? No. Quasi sempre són els mateixos quatre els que es mullen i fan coses, és dir, la gent passa molt de tot.

Però el que si que fa molta d'aquesta gent (no tota per sort) és queixar-se i és queixa de tot, del sistema, dels polítics, de les regles de joc, de la despesa, d'això i d'allò i de tot.

Com sempre defensem, tot és respectable però no comprensible, per mi no.

Però....... si és a nivell municipal i pots veure a una majoria de gent (siguin d'un o d'un altre partit o de cap) més preocupada en criticar i desmerèixer la feina que fan els altres que assumir riscos, invertir temps lliure, mal de caps i implicar-se i col•laborar.

Així no anem bé.

És urgent que la gent, tots en general siguem més conscients de la importància de tot plegat i també és urgent que la gent tingui clar que sempre hi ha coses que pot fer, coses per les que lluitar, coses que defensar.
Tot importa i tot és important, hi ha feina per tothom i tots podem aportar, amb el nostre treball, beneficis per el conjunt.

Des de institucions petites o grans, públiques o privades, moviments polítics, socials, populars, culturals, etcètera, cadascun des de la seva ideologia, des de les seves creences, des de la seva forma de veure i viure la vida, en defensa de lo seu i dels seus, com sigui però és urgent col•laborar, aportar, ajudar, sumar, participar, integrar........

I és amb aquesta voluntat és amb la que jo he decidit implicar-me més seriosament en la política municipal del meu poble, amb la voluntat de col•laborar, aportar, ajudar, sumar, participar, integrar.....

I dic això per fer referència a les notícies que, sobre la meva persona, s'han publicat últimament en els mitjans de comunicació del nostre poble, els podeu veure aquí: sentmenat.com i diaridesentmenat.com (per cert, val a dir als companys del diari de Sentmenat, que la foto publicada a la notícia no està de cap manera relacionada amb la mateixa, és una foto especialment relacionada a una campanya en contra del maltracte animal (podeu veure la entrada aquí) i que no crec que sigui bo barrejar els conceptes.....amb tot el "carinyu" eh!)

Efectivament, com ja va publicar la secció local d'Esquerra Sentmenat (aquí podeu veure la entreda), el passat dia 28 d'abril de 2009 tingué lloc la renovació de l'Executiva de la Secció Local de Sentmenat en la que jo vaig ser escollit com a president.

Però crec que és molt important, com ja vaig dir a la presentació oficial, tenir clar que tot aquest tema dels càrrecs, la formalització de la executiva i tot plegat és un tràmit més burocràtic que altre cosa i que el més important és que som un grup de persones del poble a les que ens agrada la política i creiem en la política, tenim una ideologia clarament d'esquerres i independentista i que amb això ens reunim, treballem i funcionem sempre donant més importància al equip que a les individualitats.

També és important deixar clar els nostres reptes més importants que passen per, desprès d'haver aconseguit muntar una mínima estructura que ens ha permès començar a treballar regularment hem de continuar sumant més veïns i veïnes al nostre projecte, sobretot i més important pel que fa referència a jovent i dones, no serà fàcil.

Finalment aprofitaré per enviar un missatge més personal a les persones més properes a mi, la meva família i amics......ja em coneixeu, això m'agrada, i sabeu que la meva intenció no és pas altre que la de aportar el meu modest i petit gra de sorra en benefici del poble a on vivim i a on volem veure créixer els nostre fills, esperem que tot això no em resti molt temps per gaudir de la vostre companyia i que entre tots plegats pugem aportar coses bones en benefici del nostre poble que tant i tant estimem.
Gràcies per el vostre sincer i necessari recolzament i espero no defraudar-vos.

Apa!!

POLÍTICA/ campanyes electorals.

2009-06-02T02:55:00.000-07:00

S'apropen unes noves eleccions europees.
El pròxim diumenge dia 7 de juny estem citats amb les urnes per decidir quines són les persones que volem que ens representin a Europa els pròxims quatre anys.

Aquestes eleccions són, si com sembla tots estem d'acord amb que estar a Europa és important, vitals.

En aquest sentit, per mi, és molt important com es presenten els diferents partits als futurs votants. Entenc que és difícil poder transmetre, en un anunci per qualsevol mitjà de comunicació, totes les propostes i línies importants que un partit creu importants i que per aquesta raó, quasi tots, opten per
campanyes agressives utilitzant als seus adversaris com a referents.

A mi no m'agrada aquest sistema, el veig com una sortida fàcil…..si no aneu a votar, (i ens voteu a nosaltres) guanyaran aquells que tot ho fan tant malament o que són tant i tant dolents!!

Falta confiança en lo propi i sobra agressivitat en contra del adversari.

Fem una ullada:

Socialistes

PP

PP-PSOE
Uns en contra dels altres i els altres en contra dels uns.
Però quan cal, quan és necessari pactar per governar (Heuskal Herria, per exemple) en aquestes ocasions ho oblidem tot i ja no compta que els seus programes siguin diferents, que la seva ideologia sigui oposada, el que calgui per governar.

ICV

Els ecologistes atribueixen la crisi econòmica a les polítiques de dretes i diuen tenir solucions d'esquerres.

ERC

El cas d'esquerra és curiós perquè té un espot prou bo en el que la idea principal és la capacitat de decidir, en al·lusió al dret de decidir sobre l'autodeterminació de Catalunya però a última hora s'ha apuntat a la moda de fer referència als altres.......

Greu error.
La meva opinió és que Esquerra té un molt bon candidat, uns bons companys de viatge i uns objectius prou clars, deixem de caure en els errors dels altres, nosaltres hem de defensar el nostre potencial, que en aquest cas és molt i oblidar la resta, com si no existissin.

CiU

El que sorprèn de CiU és el seu crit de campanya "ARA" bastant semblant al "AHORA" del PP, no?

Els millors sens dubte, per mi, els de IU i iniciativa Internacionalista, barreja d'humor i innovació, d'això que tant falta en la política actual......
IU

II

I vosaltres, com ho veieu tot plegat?
Sigui com sigui, us agradi un o altre espot, un o altre candidat o candidata, un partit o un altre, és igual.

Però això si! aneu a votar, és important.

Apa!!

Ep!! aquí teniu el vídeo del que parla la Glòria al seu comentari, no està gens malament, unes quantes veritats més:

PER RIURE/ clàssics d'actualitat

2009-05-23T00:57:00.000-07:00

Epp!! voleu passar una bona estona? us proporcionem uns vídeos d'actualitat per riure i poder passar una estona divertida, que us ho passeu bé!!!

En primer lloc tenim el vídeo que va enregistrar el pare d'un nen just desprès de sortir de la consulta del dentista, és bo:

Tot seguit podem veure a un avi que ha pres una copeta de més....

Clàssics del "APM" uns dels millors programes de la televisió.
Se va abé en un follón…..

Concurs de marques de cotxes:

La tensió talla l'aire….

I per acabar, una socorrista una mica....torpe?

Si sabeu d'algun vídeo o imatge que us sembli molt, molt divertit no dubteu en passar-nos l'enllaç i el publicarem perquè tothom el pugui veure......

Vagi bé!!

Apa!!!

ACTUALITAT/ la lluita per la independència no s’acaba mai!

2009-05-18T14:10:00.000-07:00

Si fem un petit recull d’algunes de les últimes notícies que han estat actualitat aquests últims dies no és difícil caure en el desànim, baixar els braços i pensar que res val la pena o que tot està perdut.

Feu una ullada a:

”El Tribunal Suprem espanyol anul•la la llista europea d'Iniciativa Internacionalista”
"Mayor Oreja celebra que el seu besavi prohibís parlar euskera a casa seva"
"Saura repesca Olmos amb un complement de 41.000 euros”
”El PP amenaça de recórrer la LEC davant el TC”

Però lluny de retirar-nos hem de seguir endavant amb la nostre lluita, aixecar-nos cada vegada que caiem i continuar caminant.

Perquè ells són molts més, perquè estan més organitzats i perquè si nosaltres abandonem ja no hi haurà lluita i tota la feina feta fins ara, no haurà servit de res.

Des de el nostre (suposat) bàndol tampoc estem fent les coses del tot bé.
Les diferents forces, corrents, iniciatives, moviments independentistes no són capaces d'unificar esforços amb un objectiu comú i les que, a priori, estan unides (ERC, per exemple) en la realitat per un costat no ho estan tant, oi? sinó que li preguntin al Carretero i companyia i per un altre costat el seu full de ruta (arribar a la independència des de el govern i pactant amb partits no independentistes i que no assumeixen les seves responsabilitats (cas del PSC o en Saura i els mossos)) no és recolzat ni tant sols per la majoria de la seva militància i...........així ens va.

No sóc dels que pensa que Esquerra sigui la única possibilitat d'arribar a la independència del nostre país, ni Esquerra ni cap altre...... en solitari.

Però tampoc crec que tot sigui possible amb l'excusa de que l'objectiu és la independència i em refereixo a un suposat tàndem ERC + CiU, hi ha coses que, amb tot el que ens uneix, per mi són difícils de visualitzar, per altres no tant……”Joan Carretero assegura que ERC no és l'eina adequada per aconseguir la independència de Catalunya”

Potser un gir a la esquerra o al centre de CiU? A mi també em sembla impossible però, que potser no ho serà intentar articular una possible majoria independentista al parlament sense aquesta part de la població? La que vota CiU?

Amb tot i sent conscient de que la independència no és patrimoni únic ni d'esquerres ni de dretes, jo soc més partidari d'un pacte de totes les forces independentistes d'esquerres per arribar a la independència perquè, per mi, tant important és el fet d'arribar com també la forma en que arribem a aconseguir-la, tot no s'hi val.

Però aquest no és l'únic escull que té l'independentisme en el seu camí.
També hauríem de ser clars i definir-nos al respecte d'altres dubtes que ens acompanyen històricament com són la importància de la nostre llengua en tot aquest tema i també si quan parlem de la independència ho fem dels Països catalans o només del principat.

Respecte a la llengua, últimament molts estudis i algunes enquestes mostren l'augment del independentisme a la vegada que també es constata que el català, per desgràcia, perd força i que molts d'aquests "nous independentistes" serien de parla castellana.

Jo no hi veig cap problema en que "castellano" parlants siguin independentistes, de fet jo ho soc i no hi ha dubte de que molts ho som però no podem pensar ni per un moment, crec jo, en renunciar a la nostre llengua en busca de més suports, com dèiem abans, tot no s'hi val. Els "castellano" parlants independentistes i la resta també ho haurien de tenir molt clar, la llengua és fonamental en aquest tema i sense català, no hi ha independència, ni país ni res........

Més complicat encara serà arribar a la independència sense deixar a ningú pel camí. Sovint, com deia abans, surten enquestes en que les xifres que surten a favor d'una hipotètica voluntat independentista va en augment però no ens enganyem, aquestes enquestes seran fetes al principat, dubto molt que la xifra fos la mateixa si la enquesta estés feta en la totalitat dels Països catalans.
No hem de estudiar molt per adonar-nos que la perspectiva des de València o des de les Illes Balears, per exemple, és molt , però que molt diferent a la que pugem tenir aquí al principat, la seva lluita encara és molt més complicada.
Amb tot, jo crec que hem de ser valents i tenir clar quin camí volem recórrer, el de no ser independents si no ho som tots (amb tot el que suposa) o el de assolir la independència poc a poc allà a on la majoria ens ho permeti.

Jo soc partidari del primer camí..... no ser si no ho som tots, però entenc les dificultats que això comporta i soc conscient de que potser el segon camí..... poc a poc, és potser el més factible. (això si, sense oblidar mai aquells que també volen ser-ho (Valencians i Balears) i no ho tenen tant bé com nosaltres, si és que podem dir que nosaltres (al principat) ho tenim bé!

Enteneu ara el títol d'aquesta entrada? No serà fàcil i per aquesta raó no hem de deixar de lluitar.....mai.

Que en penseu?

ACTUALITAT/SENTMENAT/ no estic d'acord amb en Floren.

2009-05-09T07:05:00.000-07:00

Hola a tots.

Aprofitaré el nostre bloc per donar la meva opinió sobre el escrit que ha publicat el sempre fantàstic (malgrat tot) Florenci Pla.

En el seu escrit titulat "De les veritats i les mentides", el podeu llegir aquí, en Floren exposa la seva opinió al respecte de com els partits polítics del nostre poble informen als ciutadans i com aquesta informació pot condicionar-los.

Un escrit amb el que, amb tot el "carinyu" i respecte cap el seu autor, no puc estar d'acord.

Evidentment no puc parlar del que fan o deixen de fer la resta de grups polítics del nostre poble però si que puc parlar del que fem a Esquerra Sentmenat.

Lluny del que comenta al seu escrit en Floren,
"donar una informació esbiaixada, tergiversada, maquillada i feta, només, pels seus propis interessos",
nosaltres intentem, dintre de les nostres possibilitats, ajustar-nos completament a la veritat i ser absolutament respectuosos amb la resta d'opinions.

Però clar, és molt difícil per no dir imposible, ser imparcial, això és així.
Amb tot, jo no parlaria tant de,
"totalment manipulada al servei de la "comunitat" política?"
com diu l’escrit, sinó que tinc clar que és una qüestió d'interpretació de la veritat i res més.
És dir, cada un de nosaltres interpretem una mateixa veritat de moltes maneres diferents i, depèn de la interpretació la visió final és una o una altre diferent.

Que potser no passa això mateix que dic jo, per exemple, als diaris? O, potser no passa això mateix en qualsevol dels escrits que és publiquen en el vostre o qualsevol altre diari? és evident que si.

Jo crec que, respecte al que estem parlant, és tant important la imparcialitat del que escriu o informa, com la del que llegeix o interpreta, crec jo.

Estic d'acord quan dius: "Caldrà tenir prou sentit crític per a no confondre els ous amb la velocitat i sobretot, exercir una forta pressió perquè la comunicació i la informació torni a ser un bé democràtic, una participació directa dels ciutadans, que les veus discordants i crítiques, considerades políticament incorrectes, tornin amb força als mitjans de comunicació (ràdio, etc.) i puguin expressar-se lliurament."

però no crec, ni de conya, que això estigui passant al nostre poble.

Podem posar clars exemples del que diem.....el diari a on s’ha publicat aquest escrit, diaridesentmenat.com, el portal sentmenat.com i la seva llista d'opinió o els molts i diferents blocs personals, com per exemple aquest modest bloc familiar nostre, ho son i SOVINT hi ha participacions completament lliures i directes dels ciutadans, veus discordants i crítiques de tota mena.

Insistiré, no puc estar d'acord amb:
"El control que exerceixen els òrgans de poder sobre la informació dificulta la participació i la reflexió dels ciutadans davant dels missatges que es difonen i que confonen la població i l'encaminen cap a un pensament únic."
ni amb:
"Les consignes institucionals i partidistes desvien l'atenció dels ciutadans i donen una visió tergiversada de la realitat"

Jo soc partidari de la llibertat com a eix principal i més important de tot el que parlem.
Llibertat per escriure, expressar, publicar, dir, creure, etcètera i llibertat també per, llegir, entendre, interpretar, criticar......

Al cap i a la fi és el que passa amb quasi tot a la vida, que és una qüestió d'elecció, tenint clars tots els conceptes.....per una raó o una altre escollim, per exemple, el cotxe que conduïm, la roba que comprem, de quin equip som, a on vivim i un llarg etcètera.
I el tema que ens ocupa no és una excepció, tenint tota la informació, hem d'escollir el que llegim, el partit que votem i a qui ens creiem o no.

Això si, amb respecte i llibertat.

Nota important per en Floren.
Que aquesta vegada no estigui d'acord amb el teu escrit no vol dir, ni molt menys, que no respecti absolutament el que dius, la meva admiració per el que escrius i com ho escrius, segueix intacte.

Rep una forta abraçada.

Apa!!

2009-04-21T10:46:00.000-07:00

ESPORTS/ F1 i moto gp

F1
Per fi!!! ja han començat els nous campionats mundials de F1 i de motociclisme.
Tots aquells que som aficionats ho esperàvem amb una certa impaciència.

Començarem per la F1.
Que està passant? això ha donat un gir de 180 graus!! que si la polèmica dels difusors, que si el "KERS" ha sigut un autèntic fracàs......
Ha començat la temporada i desprès de tres curses (bé, dir que cap de elles en plena normalitat) la classificació és sorprenent, consulteu aquí.

Pilots que ja pensaven en la seva retirada que està dalt de tot, altres que, en mundials passats no aconseguien passar de la vuitena plaça, ara guanyen curses, campions del mon que no tenen ni un sol punt en les tres curses d'aquest any........ increïble!

Sembla, per el seguiment que faig jo, que un dels més llestos de la classe és en Ross Brawn, que alguns (ferrari, renault) han estat llença'n diners en proves que no han resultat i que altres ( J. Button, R. Barrichello, S. Vettel, T. Glock, M. Webber, J. Trulli / Toyota, pilots que dominen la classificació) només necessitàven una bona màquina per estar dalt de tot.

Bé, jo no crec que, ni els d'abans és que fossin tan bons llavors i tant dolents ara, ni els altres eren tant dolents abans i tant bons ara, per mi estar clar que en F1 la importància de tenir un bon cotxe (equip, diners, màquina) és més important que ser un excel•lent pilot.
Això explicaria el fet de que un bon pilot, com pot ésser Fernando Alonso, ni l'any passat ni sembla que aquest, guanyi curses, per exemple.

Sigui com sigui una cosa és veritat, les curses ara, són molt més divertides i obertes.
Ja va bé que equips, teòricament petits, estiguin davant i els grans al darrera, així la cosa està més igualada, a les curses hi ha molts més avançaments i endevinar qui guanyarà és una loteria total.

Anirem seguint el mundial, a veure que passa......

MOTO GP
També ha donat inici, i també de forma accidentada per culpa del mal temps (i al desert, té collons!), el mundial de motociclisme, més información…..aquí i aquí, tota la informació

Aquest any és presenta emocionant en totes les categories.

A 125cc la cosa sembla més oberta que mai, hi ha molt talent i moltes ganes d'anar rapit, haurem de estar atents als P. Espargaró, J, Simón, N.Terol, E.Rabat, JOlivé, etcètera

La categoria de 250 sembla un galliner ple de galls, els que ja l'any passat van demostrar ser molt bons, A. Bautista, M. Simoncelli, sembla voler sumar-s'hi en Hector Barberá i el francès M. di Meglio que desprès de guanyar el títol de 125cc l'any passat ha començat força bé aquest, segur que veure'm bones curses.

Moto gp sembla que no serà massa diferent a l'any passat, aquí els millors són el mateixos que l'any anterior i comencen estan dalt de tot.
Però sempre hi ha incògnites a resoldre........aguantarà C.Stoner la pressió d'un Valentino Rossi sempre amb gana de guanyar? Serà el propi Rossi capaç de donar caça a la ducati del australià? Podran en Dani Pedrosa i en Jorge Lorenzo arribar al final amb opcions de guanyar el mundial? quin paper tindrà el sempre rapit, però novell en la categoria A.Dovizioso? dominarà Hayden la ducati? i en Toni Elias? podrà mostrar el seu talent? curiós també el tema Gibernau, encara que no sembla, a priori, que pugui donar molta la guerra, la seva presencia ha donat un cert aire a temps passats.

Bé, sigui com sigui, esperem que aquest any sigui, com a mínim, com el passat, al final que guanyi el millor, això si però, si us plau, volem veure carreres com las de la temporada passada a Montmeló, Assen i, que podem dir de la espectacular cursa de Laguna seca?......recordeu-la en aquest enllaç.

A veure si tenim sort!!!

Apa!!

ESPORTS/ basquet i futbol

2009-04-10T11:13:00.000-07:00

Primer de tot volem felicitar a la secció de basquet del F.C.Barcelona ja que ahir va aconseguir, eliminant al TAU baskonia(poca broma), arribar a la "final four" de Berlín, aquí podeu consultar la notícia.

Volem felicitar especialment al seu entrenador en Xavi Pascual ja que jo particularment he estat una mica crític amb el seu treball, això si, no sóc l’únic. No m'agraden moltes de les coses que fa amb el equip, no entenc com hi ha jugadors que no juguen i soc dels que pensa que al barça li fa falta un entrenador amb més experiència.
Dit això hem de reconèixer que des de que va ser nomenat primer entrenador del equip aquest ha experimentat una millora espectacular si la comparem amb la anterior etapa amb en Dusko Ivanovic, un entrenador amb molta més experiència com a jugador i com a entrenador, que no va ser capaç de fer gran coses amb el barça (va guanyar una copa del rei).

Aquí tenim el que per mi és el gran problema del esport en general.....el circ en que s'han convertit moltes competicions a on gastar-se molts diners en fitxar jugadors estrangers, la publicitat, el negoci, i altres consideracions estan per sobre, fins i tot, del esport en si.
Això és així i també, menys comptades excepcions, la majoria dels equips dels esports més importants (futbol, basquet, handbol) necessiten guanyar títols per sobre d'altres consideracions o filosofies, si guanyes bé, si perds......al carrer, no ens agrada però és així.

Amb el senyor Pascual passarà el mateix, per mi és important, per exemple, el fet de que és de la casa, és català però si els títols no arriben per desgràcia, haurà de marxar.

Però bé, de moment ha aconseguit portar el equip a la "final four" que ja és molt i ara, amb una mica de sort, segur que guanyarà algun títol aquesta temporada, equip tampoc li falta.

Molta sort i ànims.

També volem parlar de futbol.
I particularment de la pròxima final de la copa del rei que han de disputar el F.C.Barcelona i el Atletic club de Bilbao.(web)

Ens volem posicionar, bé, em vull posicionar.
Vull que guanyi l'Atlètic.

Sempre m'ha agradat aquesta filosofia que l'ha portat a mantenint-se durant tota la seva història únicament i exclusivament amb jugadors nascuts o formats futbolísticament al País Basc, Navarra o Iparralde i tinc la esperança (diuen que és l'últim que és perd) de que algun dia el barça adopti aquesta mateixa forma de treballar, serà el moment de fer-me soci del club.

És curiós, en el cas del barça, veure que actualment les disciplines més conegudes tenen entrenadors de la casa al capdavant dels equips, en Pep Guardiola en el futbol, els dos Xaviers Pascual en basquet i handbol i en Quim Paüls al hoquei.
Tant de bo hi hagués la voluntat de fer el mateix amb els jugadors.

I tornant amb l’Atlètic com dèiem al principi, és difícil veure en la actualitat un equip que aposti per aquesta filosofía (jugadors de la casa) per sobre de la de fitxar cracks estrangers i guanyar diners i títols, si han d'arribar (els títols) serà amb la nostre gent.
I no només això, també el tractament de la seva pedrera, la defensa de la identitat i la llengua basca i la relació amb la seva afició sempre al costat del equip (no totes póden dir el mateix), són punts importants a tenir en compte.

Per tot el que he exposat si m'he de definir com a seguidor d'algun equip, aquest és l'Atlètic club de Bilbao i per això vull que guanyi al barça a la final.

No serà fàcil, el barça està fent una temporada espectacular amb bon joc, molts gols i bons resultats però una final a un únic partit pot passar de tot i esperem que sigui la nit dels bascos.

Un resultat? és igual, un 0-1 a favor de l'Atlètic ja val. A veure que passa!!

Evidentment tots els culés que llegiu aquesta entrada esteu, més que mai, convidats a fer els vostres comentaris....

Apa!!

ACTUALITAT/ política

2009-04-08T02:27:00.000-07:00

Pla Bolonya, en Saura i el “sarau” que s’ha muntat……

Per mi cada dia estar més clar que el senyor Saura s'ha equivocat (ell directament o gent que depèn de ell, o sigui...ell) i que en comptes d'assumir la responsabilitat de tot plegat (i plegar) les excuses i els culpables que s'ha inventat (per últim fent culpable a TV3, feu una ullada a: crítiques contra Saura) al contrari d'ajudar-li en la seva fugida han fet tot el contrari, deixar clar que el que ha de plegar, és ell.

A tot això tant el PSC com ERC sembla que fan costat al conseller, és clar, no podem trencar la unitat del govern tripartit, té collons! però no tots, sembla que la consellera Montserrat Tura (cada dia m'agrada més aquesta dona!) ha dit que ja n'hi ha prou de voler "matar al missatger" i amb això voler deixar clar (entenc jo) que el seu company (en Saura) hauria d'assumir les conseqüències.

I a tot plegat hem de sumar el fet de que tot aquest terratrèmol polític es produeix, en definitiva, per les protestes que ha generat el pla Bolonya a Catalunya i de forma més concreta a Barcelona.

Fet aquest (les protestes contra el pla Bolonya) del que cada dia surten més veus contraries a la protesta i opinions, com la publicada al diari avui (per exemple) den Ferran Saez Mateu, en la que ve a dir que la protesta "no ha passat pas a Europa en general, sinó només a algunes facultats de dues o tres universitats públiques catalanes" o "és una anècdota elevada a la categoria de problema" o "darrere d'aquesta aparent banalitat hi ha, camuflada, una actitud mental molt perillosa que connecta directament amb l'essència dels totalitarismes del segle XX" i moltes més coses, us recomano que llegiu (tant si esteu a favor o en contra) el article complert aquí

Jo, com deia al principi, tinc clares les coses (és la meva opinió personal) sobre el que ha passat a rel de les protestes, el que no tinc gens clar és, qui té raó? els que estan a favor del pla Bolonya o els que estan en contra?

Algú em pot ajudar?

Més coses.
Està calenta també la polèmica que ha generat la decisió del govern espanyol de retirar les tropes de Kosovo, la notícia

Segons l'expresident espanyol José María Aznar, aquesta decisió, "ha dilapidat el capital de prestigi polític, diplomàtic i militar" que espanya havia aconseguit durant les últimes dècades, i que ha creat "desconfiança, irritació i pèrdua de credibilitat" i ha malmès la fiabilitat de l'estat.
Per mi, el sol fet de que aquest pallasso hagi dit això ja legitima la decisió.

Qui collons és deu pensar que és ell per parlar del que s'ha de fer en aquests casos quan ell i el seu govern van enviar les tropes a l'Iraq contra la legalitat internacional, contra el seu propi país i contra l'OTAN.
Bé, no ens farem més mala sang, la veritat és que els comentaris de segons qui no els hauríem ni de llegir, no val la pena.

Ara, mireu aquest titular:
el PP es "un partido que quiere a Catalunya y que quiere a los catalanes"

Ho ha dit a TV3 María Dolores de Cospedal secretaria general del PP.
Ostres!! és ben veritat que hi ha amors que maten.

Si el pp estima de veritat a Catalunya i als catalans potser va sent hora de que ho demostri, no?

En fi, estic segur que aquestes declaracions són el resultat d'alguna enquesta o estudi intern en el que el pp ha sigut informat de que la seva imatge en el nostre país no només no millora sinó que cada dia va a pitjor. Normal.
Amb tot, el que realment desitgem és que fos veritat i que el pp comences a demostrar-ho però, per desgracia, tenim poca, per no dir gens, esperances en que així sigui.

I per últim, per ser màxima actualitat política, farem una breu referència als canvis que a sofert l'executiu espanyol.

canvis al govern espanyol
canvis al govern español 2
canvis al govern espanyol 3

Bé parlar, parlar, no parlaré molt.
M'és igual qui sigui el ministre o la ministre de torn d'una o altre cartera, és igual, ja s'ho faran.
El que si que desitjo és que aquests canvis no afectin, encara més, a Catalunya.
Res més, el temps dirà.

Apa!!

SENTMENAT/ portes obertes CEIP Can Sorts

2009-04-01T09:36:00.000-07:00

Diumenge passat vam poder gaudir d'una nova jornada de portes obertes del CEIP Can Sorts de Sentmenat…aquí la seva web.

En aquesta edició sota el nom de "LA FESTA" l'equip de mestres del CEIP Can Sorts "han cregut convenient que enguany és un bon moment per portar a terme una sèrie d'activitats perquè els nostres alumnes coneguin, estimin, i gaudeixin de la nostre cultura i les nostres tradicions: cançons, danses, festes tradicionals, rondalles, llegendes, menjars típics, etcètera."

Així doncs els pares vam poder visitar tota l'escola (aules dels alumnes, biblioteca, aules d'anglès, gimnàs, aula de psicomotricitat, audiovisuals, aula d'acollida, i més) i els treballs que tots els nostres fills han realitzat, una jornada complerta.

La climatologia no va acompanyar i va fer un dia tirant a "tristot".
Amb tot, vam poder gaudir força amb la mini rua plena de capgrossos fets per els alumnes i els gegants i grallers de Sentmenat que vam realitzar al pati de l'escola.

Vam poder veure ballar a la colla de ball de plaça de Sentmenat, els castellers de Caldes de Montbui van aixecar alguns petits castells, vam poder sentir el soroll dels bastons en el ball de la colla de bastoners de Caldes i la Caterina i la Laia (gegants de Sentmenat) tampoc van faltar a la festa.

Nosaltres valorem molt positivament aquesta iniciativa, apart de poder veure de prop les instal•lacions a on els nostres fills passen gran part del dia, els treballs que realitzen i poder parlar amb les professores i mares i pares d'altres alumnes, ens sembla molt encertada la proposta de començar a donar a conèixer als més petits, a través de les festes tradicionals, la nostre cultura.

Volem donar la enhorabona als organitzadors (CEIP Can Sorts) també als col•laboradors (AMPA CEIP Can Sorts, Ajuntament de Sentmenat, Cuinats CECOC) i a tots els voluntaris i colles participants.
Estem segurs que, amb iniciatives com aquesta, i la feina que fem els pares des de casa, els nostres fills creixeran coneixent, estimant i gaudint força de les nostres festes tradicionals i part de la nostre cultura.

Bona feina!!

Aquí teniu totes les fotos que vam poder fer:

portes obertes CEIP Can Sorts 2009

I ”diaridesentmenat.com” també s'ha fet ressò de la festa.

Apa!!

SENTMENAT/ parcs i jardins

2009-03-25T14:42:00.000-07:00

El problema segueix, igual………. o pitjor.

Tal i com us mostràvem en una entrada antiga al nostre bloc, aquesta: entrada del agost del 2008, el estat dels parcs infantils del nostre poble SEGUEIX SENT LAMENTABLE.

Així podem veure que, 9 mesos desprès, el manteniment dels parcs segueix sent nul.

Tenim alguns exemples.
El parc "del tren" o el parc de la plaça de la constitució:

… segueixen amb els mateixos problemes d'abans: fustes amb perilloses estelles i que han perdut part de la pintura, mecanismes oxidats, peces fluixes, filferros
despenjats, etcètera.

Però per desgràcia no són els únics, aquí en teniu més exemples:
.... al barri de Can Baixeres, entre els carrers de Milà i Fontanals i Balmes:

i alguns dels seus desperfectes:

o el parc que hi ha entre els carrers del bosquet i de Jaume Roca:

i alguns dels seus desperfectes:

Bé, no cal estendre's molt més i tampoc crec necessari fer fotos de tots els parcs del poble, podem assegurar que, de moment, el manteniment dels parcs infantils del poble, no el fa ningú.

Tampoc repetiré allò que ja vam dir en la anterior entrada, sobre la importància dels parcs infantils per tots aquells que tenim nens petits, ho podeu consultar a la entrada del agost 2008 però el que si que faré regularment, dintre de les meves possibilitats, és fer un seguiment d'aquest tema fins que, esperem que més aviat que tard veiem, com a mínim, algunes millores.

Crec que no és demanar tant.

No?

Apa!!

ACTUALITAT/ diem prou!!

2009-03-19T09:11:00.000-07:00

Per fi ha arribat el moment de dir prou.
Hi ha una plataforma decidida a portar una reforma de Llei al ple del Parlament que aboleixi les corrides de toros mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP).
Una plataforma a la que s'ha adherit des de filòsofs a escritors, des de periodistes a actrius i molts més, tots volen que s'acabin les corrides de toros:

La plataforma es: prou.cat

Només necessitem 50.000 signatures, mireu:

"Una ILP és una eina legal que consisteix en recollir 50,000 signatures en 120 dies només a una comunitat autònoma i, un cop finalitzat aquest termini, s'han de presentar al Parlament per a la seva validació (en aquest cas, el Parlament de Catalunya).
A partir d'aquí, i un cop validades les signatures, els diputats tenen l'obligació d'abordar el tema proposat en el ple.
Després dels corresponents debats dels diferents grups parlamentaris, es procedeix a la votació de la proposta."

A dia d'avui les signatures recollides sumen 105.203 entre totes....la meva.

Us convido a fer un dur però necessari recorregut per el que viu, més o menys, un toro l'últim dia de la seva vida, agafeu-vos:

24 Hores abans d'entrar a la sorra, el toro ha estat sotmès a un tancament a les fosques perquè al deixar-ho anar, la llum i els crits dels espectadors l'espantin i tracti de fugir saltant les barreres, el que produeix la imatge en el public de que el toro és feroç, quan la condició natural del toro és la fugir i NO la de atacar.

Els cavalls també pateixen la tortura d'aquest penós espectacle. Es trien a cavalls que ja no tenen valor comercial perquè normalment, mor en 3 o 4 curses, és molt habitual que l'animal sofreixi trencaments de costelles o talls que deixin veure els seus budells. Se'ls col•loca un peto simulant que se'ls protegeix, però en realitat es tracta que el public no vegi les ferides del cavall que amb freqüència presenten exposició de vísceres.

Si el torero percep que el toro envesteix amb molta energia, ordena al picador fer el seu treball: Consisteix a dessagnar al toro per a afeblir-lo, clavant-li en el llom una llança que destrossa músculs, lesiona, a més, gots sanguinis i nervis. Tot això perquè el torero pugui brindar “l'expressió artística” que se suposa ha de tenir aquest espectacle.

Les banderilles asseguren que l'hemorràgia segueixi, intenten col•locar-les just en el mateix lloc ja danyat amb els ganxos de metall. El ganxo es mou dintre de la ferida amb cada moviment del toro i amb el frec de la crossa, el pes de les banderilles té precisament aquesta funció. Algunes tenen una punta de 8 cm, i són "de càstig", les hi claven quan ha assolit evadir la llança del picador. Les banderilles perllonguen l'estripi i l'enfonsament de les ferides internes. No hi ha límit al nº de banderilles, tantes com siguin necessàries per a estripar els teixits i la pell del toro.

La pèrdua de sang i les ferides en l'espina dorsal impedeixen que el toro aixequi el cap de manera normal, i és quan el torero pot acostar-se. Amb el toro ja a prop de l'esgotament, el torero no es preocupa ja del perill i es pot donar el luxe de retirar-se del toro després d'una passada especialment artística, traient pit al rebre els aplaudiments del públic. El matador ofereix una celebració de bravura i masclisme, al enfrontar-se a un toro exhaust, moribund i confós.

Seguim.
El toro és travessat amb una espasa de 80 centímetres de longitud, que pot destrossar-li el fetge, els pulmons, la pleura, etcètera segons el lloc per on penetri en el cos de l'animal de fet, quan destrossa la gran artèria, el toro agonitza amb enormes vòmits de sang. A l'hora de matar, si el toro té sort mor d'una estocada, però no com es pensa d'una estocada al cor si no que l'espasa penetra pulmons i diafragma, de vegades una artèria major, i d'aquí l'hemorràgia que s'aprecia del musell i de la boca. De vegades moren ofegats en la seva pròpia sang.

L'animal, en un intent desesperat per sobreviure, es resisteix a caure, i sol encaminar-se penosament cap a la porta per la qual ho van fer entrar, buscant una sortida a tant maltractament i dolor. Però llavors ho apunyalen en el clatell amb el "descabello", altra llarga espasa que acaba en una fulla de 10 centímetres. Malgrat aquests terribles turments, l'animal, gràcies a la seva gran força, no sol morir immediatament però finalment cau, perquè l'espasa a anat destrossant els seus òrgans interns.

És una injustícia inexplicable, la súplica enfront de la innecessària crueltat.

No assisteixis a curses de braus, no donis suport a polítics, artistes i comunicadors associats a aquesta barbàrie, no consumeixis productes d'empreses que els patrocinin i el més important... ensenya als teus fills el respecte pels éssers vius.

Difon aquesta entrada, farà que la gent que gaudeix d'aquestes festes salvatges prengui consciència del que fa.

I, si us plau, si estas en contra de les curses de braus, fes el pas! apropa't a qualsevol dels punts a on pots signar (aquí tens les direccions)
i fes-ho!

Apa!!

Varis relacionats:

Declaració de Barcelona ciutat antitaurina

Protestes

més protestes

informació relacionada

manifestació 2008

Actualitat/ viatge a Brussel•les.

2009-03-12T07:32:00.000-07:00

En aquesta entrada he volgut fer una mena de diari de viatge del que ha estat la nostre aventura a la capital europea.....Brussel•les.
Adherits a la campanya Deu mil a Brussel•les per l’autodeterminació hem anat a Brussel•les a manifestar-nos per la llibertat del nostre país i per demanar un estat propi per els Països Catalans.

Aquí teniu un resum de com van anar les coses:

Divendres 6 de març de 2009, primer dia de viatge.
Avui serà un dia especial, si som sincers, porto uns dies una mica nerviós, pel viatge, pel repte, per com anirà.
Surto de la feina una mica abans, a les 13h, vaig de cul. He quedat que passaria a buscar a l'Antoni (el meu company de viatge) a les 13:30h, les presses fan acte de presència, no vull arribar tard, el autobús direcció a Brussel•les surt de Figueres a les 16h.

Arribem bé a Figueres, tant, que tenim temps de menjar un entrepà abans d'agafar el autobús, comença la tortura.
Ens esperen aproximadament 15 hores de viatge, el espai és reduït, molt reduït i tot i que la companyia és grata, el viatge es fa etern.
En tantes hores tens temps de tot, parlar, llegir, mirar el paisatge, escoltar música i entre “pipistop” i “pipistop” (parades aprox cada 3 hores per anar al lavabo i estirar una mica les cames) intentar, només intentar, dormir una mica.
Hi ha una cosa que ens crida la atenció respecte a les zones de descans de carretera, a Espanya, generalment, no hi ha lavabos a no ser que hi hagi una benzinera, restaurant, supermercat, etcètera. A França, en canvi, moltes d'aquestes zones de descans tenen lavabos i el seu estat és prou bo. A Bèlgica per anar al lavabo has de pagar, bé, cada un…..

Dissabte 7 de març de 2009, segon dia de viatge.
08:30h arribem a Brussel•les.
Estem cansats però tenim ganes d'abandonar, quan abans millor, el autobús i poder estirar les cames, caminar, córrer, cridar....
Al baixar del autobús tothom adopta, quasi automàticament, el perfil de manifestant, banderes estelades, senyeres, pancartes, barretines, espardenyes, barrets, bufandes.....som-hi!!

No fa un fred extrem però anar ben abrigat és imprescindible. Ens dirigim cap a la estació de trens, just al davant tenim el punt de trobada i de sortida de la manifestació.
Hi ha poca gent, decepció, però….. és molt d'hora, resten dues hores per l'inici de la “mani”, tranquil.litzat Toni! som dels primers, la gent anirà arribant.

Efectivament poc a poc la mateixa estació i el carrer comencen a omplir-se de color, del color blau, blanc, vermell i groc de les estelades, vermell de les barretines, fa goig.
La gent que hi ha a la estació ens miren amb curiositat, no m'estranya, fotem una fila!!
11:00h a arribat el moment, ens dirigim cap al punt de sortida. En aquell moment ens adonem que la festa serà tot un èxit, som molts, moltíssims!!
Un moment! estàvem apunt de començar la marxa quan veiem que arriben 4 autocars més plens de gent!!! això no serà un èxit això serà gran, molt gran.

Música de grups i solistes catalans i valencians, gralles, s'ha alçat algun castell i fins i tot hi ha un gegant, estem tots!!

Les consignes? les de sempre: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!! IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!! NO VOLEM SER UNA REGIÓ D'ESPANYA, NO VOLEM SER UNA REGIÓ D'ESPANYA, VOLEM, VOLEM, VOLEM, VOLEM LA INDEPENDÈNCIA, VOLEM, VOLEM, VOLEM PAÏSOS CATALANS!!

En mig de la festa et trobes amb amics i companys d'altres seccions locals d'esquerra i parles amb gent que ha vingut de diferents parts dels països catalans per intercanviar impressions i emocions.

De Sentmenat vàrem anar unes 8 persones, que no està gens malament, uns d'esquerres, altres del Col•lectiu Dissident, amics i acompanyants, això si! tots independentistes.

La manifestació avança lentament, no volem que allò s'acabi mai.

Allò podia estar passant a qualsevol ciutat de Catalunya i seria fins i tot normal però no, no estava passant a casa nostra, ni tant sols a Espanya, estàvem a Brussel•les la capital europea, deu ni do!!

Desprès de quasi tres hores de recorregut arribem al final.
és hora de parlaments, intervencions, felicitacions, aplaudiments, cançons i alegria, molta alegria.
Acabem l'acte amb un emotiu cant dels segadors que emociona a més d'un.

Ja teníem la feina feta i la sensació general era de eufòria, de alegria i de esperança, sobre tot d'això, esperança en que tot aquell esforç, de tantes i tantes persones, obtingui els seus fruits en un futur no molt llunyà, jo estic convençut de que així serà.

Era moment per descansar, relaxar-nos, menjar calent i fer una mica de turisme abans de marxar.

Així ho vam fer, desprès de menjar i descansar una mica vam aprofitar el temps que ens quedava, abans de tornar al autobús, per fer una petita visita turística.
No va donar per molt, la veritat, la Grand Place, el Mannenken Pis i els carrers dels voltants van completar la visita, el temps just per comprar una mica de xocolata i galetes artesanes i tornada al autobús.

El que si que va ser gratificant va ser el treball de difusió i propaganda que vam poder fer durant aquelles hores. Voltant per aquells carrers la gent s'apropava a tu a preguntar-te per la bandera que portaves penjada, de quin país és? que passa, que hi ha alguna final esportiva? Vam haver de explicar unes quantes vegades i en diferents llengües (tant bé com vam poder), qué és el que havíem anat a fer allà i que representava la nostre bandera estelada, bé, al cap i a la fi, aquest era l'objectiu, cap problema.

A les 19:00h sortíem de tornada a casa.

Diumenge 8 de març de 2009, tercer i últim dia de viatge.
09:30h arribem a Figures.
El viatge ha sigut una mica més curt, menys parades, més (intentar) dormir.
Agafem el cotxe i enfilem camí direcció Sentmenat, hi ha ganes d'arribar i veure a la família, dos dies sense ells sembla una eternitat, fer una dutxa, descansar i intentar arribar al final del dia sencer, serà difícil.

Estem contents d'haver pogut formar part de tot això, en representació pròpia i també en la de tots aquells que, tot i voler, no van poder desplaçar-se.
Ha estat un èxit incontestable, ignorem si érem 3000, 5000 o més de 8000 persones però això no és important, si tenim en compte el silenci informatiu i el nul recolzament institucional que ha hagut a la proposta i que cada una de les persones que vam anar ho vam fer pagant-nos el viatge de la nostre butxaca, quan veus les fotos tens clar que l'èxit ha estat…….. rotund.

La lluita no s'acaba aquí, ni molt menys, hem de seguir treballant però una cosa és certa...les sensacions, son bones, la tendència també i sembla clar que el moviment independentista va guanyant terreny poc a poc.
Només podem lamentar-nos de la poca unitat de forces que tenim i que això, per desgràcia, fa perdre força a les nostres demandes, haurem de treballar per corregir-ho.

Totes les fotos:

A Brussel•les per l'autodeterminació

Un parell de vídeos curts:

Recull d’articles relacionats:
vilaweb: “estels a Brussel•les”
”El sobiranisme civil” per Salvador Cot
Brussel•les parla de Catalunya
”El fill de la carnissera se'n va a Brussel•les” per Albert Balanzà
Milers de catalans marxen a Brussel•les per l'autodeterminació
Clam per la independència de Catalunya a Brussel•les
Concentració a la plaça Sant Jaume per afegir-se a la reivindicació dels 10mil a Brussel•les
Deu mil catalans per fer-se sentir
Edils sobiranistes ultimen una consulta d'autodeterminació

Visca Catalunya lliure!!

Apa!!

ACTUALITAT/ eleccions a Euskadi

2009-03-08T11:21:00.000-07:00

El que ha passat, passa i, pitjor encara, el que pot passar en pocs dies a Euskadi és, per dir-ho de forma tranquil.la, increïble!

Primer va ser la antidemocràtica il.legalització de D3M impedint així la presencia de l'esquerra abertzale a les eleccions basques de l'1 de març passat: ”El juez Garzón suspende actividades de las formaciones ilegalizadas D3M y Askatasuna”

Malgrat això el procés electoral segueix endavant, en el PNB (crec jo) pensaven que guanyarien les eleccions i que podrien formar govern amb el recolzament de EA I ARALAR, en el PSE-ee tenien possibilitats de pujar en escons i posar-li les coses difícils als nacionalistes, els POPULARS, en fi, a veure-les venir, ARALAR i EA suposo que pensaven guanyar escons uns (ARALAR) dels votants de l'esquerra abertzale i els altres (EA) del fet de presentar-se en solitari.

Els resultats finals són, per desgràcia, el pitjor que podia haver passat.
El PNB guanya però no té majoria i tampoc la té amb el recolzament de EA I ARALAR, el PSE-ee no guanya però amb el recolzament de PP I UPyD pot formar govern, el PP això (encara governaran!!), ARALAR obté els seus millors resultats però no li serviran per co-governar, EB perd la mitat del seu electorat i EA fracassa estrepitosament.

Us recomano que llegiu aquí un anàlisi post electoral molt més acurat que el meu, és del politòleg i analista internacional basc Gabirel Ezkurdia, veureu que és genial, un tast del seu escrit: “Sudoku virtual. Deseos y realidades”:
“Hace mucho tiempo que el abismo perceptivo sobre Euskal Herria en el estado español se hace más inmenso gracias a los media “nacionales”. La percepción que existe en el sobre Euskal Herria pasa del desenfoque premeditado a la realidad virtual con total impunidad y desvergüenza. Prevalece el deseo del qué quieren que sea, sobre la realidad que acontece. De ahí que a futuro el desconcierto ante la materialización de los hechos sea luego brutal. Se creen sus propias mentiras.”

Que pot passar ara?

Govern PSOE-PNB amb Patxi López de lehendakari.
Govern PNB-PSOE amb Ibarretxe de lehendakari.
Govern PSOE en minoria amb suports puntuals.
Govern PSOE-PP-UPyD amb Patxi López de lehendakari.

Al final faran el que vulguin, dintre de la seva democràcia tot és possible i si han decidit que calia controlar Euskadi des de dins, ho faran encara que això no sigui el que vol el poble basc, o com a mínim, la seva majoria.

O com ho diu en Gabirel Ezkurdia:

“La realidad está lejos de los deseos de quienes imponen sus parámetros y políticas desde la capital metropolitana del Reino español. Obviar que el PNV ha ganado unas elecciones antidemocráticas e ilegítimas, promocionando un pacto unionista que permite las cuentas del sudoku virtual gracias a la ilegalización de la cuarta fuerza política ( ¡cuarta en estas condiciones!), y vender que es el fin de un ciclo y que el nacionalismo está derrotado, es patético por irreal y una alucinación mediocre a la que solo le quedan dos telediarios.”

Tot plegat fa una pudor que no agrada i, a mi, no em sembla la millor manera de voler sol.lucionar el "problema basc" si no….. ben bé tot el contrari.

Estarem atents a com evoluciona tot.

Apa!!

ACTUALITAT/ adéu a un artista.

2009-03-04T14:28:00.000-08:00

Com ja sabeu, ens ha deixat un artista, un "crack", en Pepe Rubianes, aquí la seva web.

Molts dels seus amics han volgut donar-li el seu comiat:

Adéu a Pepe Rubianes

Paco Mir

Albert Om

Carles Flavià

Nosaltres creiem que la millor manera de recordar-lo és veure'l a sobre del escenari, aquí podreu trobar el seu monòleg "Rubianes solamente" espectacle d'humor que el actor va estar representant durant prop de 10 anys a Barcelona i és un dels més emotius i graciosos, un petit tast:

I aquí hem pogut trobar la seva darrera aparició pública en la que ja parla de la seva malaltia, "el moment de l'assistència inesperada de Pepe Rubianes a la gala {Guanyat el cel amb el Pare Manel'2008} que es va celebrar el 19 de maig de 2008 al Teatre Tivoli de Barcelona.”:

Bé, a nosaltres ens sembla un "crack" del humor, una persona solidaria, implicada i un bon amic dels seus amics (només cal veure que diuen d'ell els seus amics).

Sigui on sigui en Pepe Rubianes li volem donar les gràcies per el que ens ha deixat.
Estem segurs que allà a ón s'escoltin uns quants "tacos", algú rient de la família reial i molta gent rient.... allà, segur que estar en Pepe Rubianes.

Descansi en pau i gràcies de nou....per tot.

Apa!!!

COL.LABORACIONS/ la Glòria al Sàhara!!!

2009-02-20T06:21:00.000-08:00

Epp!! companys, família, amics, amigues, visitants coneguts i desconeguts, hola a tots.
En aquesta entrada tenim la sort de contar amb una nova col.laboració de la nostre bona amiga Glòria que ha decidit compartit amb tots nosaltres la seva experiència al Sàhara.

Per nosaltres és un autèntic luxe poder contar amb aquestes col.laboracions que omplen de contingut el nostre bloc i que a més a més ajuden a treure a la llum i donar publicitat a temes molt importants per nosaltres.
Estem encantats de poder col.laborar en la difusió de la realitat del poble sahrauí i com no, de poder fer-ho a través de les experiències dels nostres amics.

Per tot plegat li donem les gràcies a la Glòria i us convidem a gaudir del seu treball.

Salutacions a tothom!

Feia molt de temps que no escribia res per a aquest fantàstic raconet de la xarxa que m’ha apropat amistats. De fet, des de l’estiu passat que em vaig traslladar de casa, tinc ben poc temps de connectar-me a internet i amb prou feines us he visitat gaire.

Torno a ser aquí doncs per explicar-vos l’aventura que aquest hivern m’ha fet endinsar en una realitat completament diferent a la nostra. Una realitat que ja ha estat present en algunes ocasions en aquest espai. (entrades relacionadaes: ”més pobles en lluita”, ”documental 30 minuts”, ”tots hem de col.laborar”)

He tingut la oportunitat de conviure uns dies amb el Poble Sahrauí als campaments de refugiats d’Argèlia, a Tindouf. Van ser 10 dies que em van semblar 3 mesos com a resultat de la immersió cultural, tot i que, per altra banda, ens van faltar dies per fer tot el que ens proposàvem.

El motiu del viatge va ser coordinar diversos temes del projecte “Dents sanes per tothom” que està duent a terme l’associació “Sabadell acull infants sahrauís” (recomano a tothom de Sabadell i rodalies que si es plantegen acollir un infant i els interessa el tema sahrauí, ho facin a través d’aquesta associació al correo.... sabadellwilaia@hotmail.com o al telèfon 628697690)

Per aquest projecte viatjàvem el Marcos, president de l’associació i un bon amic (per Sentmenat també el deveu conèixer, doncs ha col•laborat amb el projecte de l’institut), i jo. El cas és que jo feia mooolts anys que volia conèixer de primera mà la realitat d’aquest poble massacrat i oprimit i el Marcos em va oferir d’acompanyar-lo, cosa que no em vaig ni parar a pensar.

El viatge el fèiem en un vol xàrter muntat especialment per a projectes de cooperació, on hi havia el projecte més gran que comprenia unes 45 persones, i la resta, fins a 100 persones, d’altres projectes com el nostre. Aquest projecte més gran, consistia en un intercanvi de joves catalans amb joves sahrauís per treballar el tema de l’educació i concienciació mediambiental, i estava coordinat entre l’ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí) de Vilafranca del Penedès i la UJSario (joventut del Frente Polisario) del campament d’Smara.

El Marcos i jo anàvem a visitar famílies dels nens i nenes acollits a Sabadell durant els estius. Principalment la família de la Koria, que és la nena que acull el Marcos des de fa 2 estius i a la que havia promès que ens quedaríem a casa seva. Vam passar totes les nits allà, al campament d’Smara, excepte una nit, que vam estar al campament 27 de febrer, a casa la família del Sidi (el primer nen que va acollir el Marcos fa 7 anys). I també vam visitar les cases d’altres famílies per entregar-los paquets i cartes que els enviaven les famílies d’aquí.

Així que, resumint una mica, els dies que vam estar a Smara (gairebé tots), vam compaginar la feina que havíem de fer per al projecte de dentistes, amb les visites a les famílies i la col•laboració amb el projecte de l’ACAPS.

Per situar-vos, a nivell territorial i de dades, us diré que els campaments (a uns 50km de Tindouf) són els següents: Smara, Ausserd, El Aaiun, Dahla, Escuela 27 de febrero i Escuela 12 de Octubre (que són escoles reconvertides en campaments com a conseqüència de l’augment de la població en aquests) i Rabuni (que és com el “campament base” on hi ha el que es podria dir les institucions d’allà). Penseu que cada campament rep el nom d’una ciutat de la part del Sahra Occidental ocupada pel Marroc. I que el total de població registrada actualment és d’unes 200.000 persones aproximadament. És a dir, com tot Sabadell, però sense edificis amb pisos, sinó que totes les vivendes d’una planta, per tant, és d’una extensió brutal.

Com a dies a destacar:
- El dia 31 de desembre vam anar a visitar el mur construït pel Marroc (més de 2700km) en uns 5 o 6 camions plens de cooperants i sahrauís i vam muntar una manifestació de rebuig a la ocupació. Vam dinar al mig del desert i a la tornada al campament, vam visitar el mercat d’artesania. Al vespre, per felicitar-nos l’entrada de l’any, el Marcos i jo vam fer un brindis amb un parell d’ampolles de cava (benjamín) que el Marcos es va “colar” entre els paquets que portàvem i fins i tot vam menjar raïm (de llauna). Als campaments no hi ha alcohol per una qüestió cultural-religiosa i perquè si la gent pogués veure alcohol en la situació que han de viure, es tornarien “bojos”.
- El dia que vam anar al desert amb la família de la Koria que va comprar una cabra (bé, un “cabró”, Pepe li va posar el Marcos de nom, jeje) per matar-la i menjar-la en el nostre honor.
- I d’altres dies: les visites al centre de dones, a la Federació de dones sahrauís, a l’escola de cecs, a l’escola per infants amb necessitats educatives especials, a una escola sahrauí.

Com a experiències a destacar:
- L’amor i calor humà que desprèn la gent i que va fer que amb poc menys de 10 dies que vam estar allà, els acomiadaments fossin d’allò més emotius. I que la ràbia que sentia per la injustícia que el món està permetent i perpetrant sobre aquest poble, s’hagi multiplicat exponencialment.
- L’espectacle de les estrelles a la nit sobre el desert. No es pot explicar amb paraules.

I podria explicar molt més…sobre la cultura, la religió, el paper de la dona, la concepció de la família, l’alimentació, els recursos tecnològics als campaments, i tantes coses que ni m’hi cabrien en l’espai ni podria expressar per escrit tal com ho vaig viure.

Així que us convido a apropar-vos a la realitat d’aquest poble, a través dels sahrauís que viuen aquí o visitant el desert, que és el seu país, encara que no els deixin habitar-lo com a poble lliure.

I per acabar, una convocatòria:

Proper dissabte 28 de febrer de 2009
Conmemoració de la RASD en el seu 33 aniversari
Concert de Mariem Hassan (La voz del Pueblo Sahrauí):

19:00 Centre Cívic de Sant Oleguer (Sabadell)

Ens veiem allà!!!
Salut i abraçades!!!
Glòria.

RECOMANACIONS/ us heu de fer fotos?

2009-02-16T15:01:00.000-08:00

En els temps que vivim és difícil obrir-se camí en una professió en la que sovint el avenços tecnològics han restat exigències i professionalitat als resultats finals.

Parlem de la fotografia.

Qui no té una càmera fotogràfica a casa? cada dia surten al mercat màquines més sofisticades i tenir un conjunt a casa de càmera digital + impressora a color + un ordinador és a l'abast de quasi tothom.

En aquest context, per quina raó podem necessitar els serveis d'un/a fotògraf/a?

Doncs molt fàcil...... per aquelles fotos que volem que siguin especials.

És igual el motiu, hi ha moltes raons per les que podem necessitar un treball fotogràfic de qualitat, els nens, la família, per la feina, esdeveniments personals importants, etcètera.

Per sort en aquest punt (fer fotos de qualitat) la tecnologia no ho és tot, necessites un/a professional.

Us recomanem un, bé, en aquest cas una:

És cert que, en aquest cas, la recomanació no és imparcial, la Raquel és de la família però aquest fet només fa que ens reafirmem en la nostra recomanació.
Precisament perquè la coneixem sabem que per ella la fotografia, més enllà d'una professió amb la que guanyar-se la vida o un "hobbie" en el que passar les hores lliures, és una forma de entendre la vida.

Apart de la seva extensa preparació (encara està cursant estudis de fotografia) i la seva experiència, desprès d'haver treballat en diferents sectors del ram, el més important que té la Raquel com a fotògrafa és la seva sensibilitat darrera de la càmera, saber esperar el moment idoni per prémer el botó i realitzar la instantània perfecte, intentar anar més enllà de la pròpia foto intentant captar les necessitats en cada cas i el tacte i la el.laboració dels seus treballs salten a la vista quan veus les seves fotos.

Però no ho diem nosaltres, les seves fotos parlen, entreu en el seu bloc i gaudireu molt:

fotos de la Raquel

Per tot el que hem dit i heu vist, ja ho sabeu, si necessiteu els serveis d'una professional poseu-vos en contacte amb ella, exposeu les vostres necessitats i us ajudarà segur a que el resultat final sigui el millor possible.

Apa!!!