Ara que torna a estar d'actualitat la desgràcia d'aquelles persones que es juguen la vida llançant-se a l'oceà per arribar al sud d'Europa, en busca d'un futur per ells i les seves famílies, enllaceu la notícia aquí: ”Nou nens i sis adults moren en una travessa en pastera”, he recordat un escrit que vaig llegir fa poc i que parla d'aquest tema.
A mi em va agradar molt i el penjo aquí per, si voleu , el llegiu. La traducció és meva, la he fet el millor que ha sabut, espero que us agradi:
Ànima negra.
Portava l'ànima a la mà per les voreres del vent. Cantonada amb el vent, la mar. I dins la mar, la quilla. La quilla negra de la fam. La fam negre africana. Dones com palmeres. Homes cedres. Nens aprenent adolescència de banús. Arriben pasteres fosques.. Panxes inflades de sal. S'apropen així a les Canàries. Per proximitat. Perquè no arriben més enllà les tremolors de la febre que produeix la escuma verda de les ones. Venen pasteres fosques trobant a faltar mons de pa sobrant.
La Europa rica seu a les seves butaques de cuir per distanciar-se de la gana negra que arriba. S'han instal.lat muralles. Un dia vàrem sentir vergonya del mur de Berlín i vàrem cel.lebrar la seva caiguda. Avui aixequem un mur d'infàmia per no veure la gana africana. Tenim que defensar-nos. No de cap atac. No de bombes de destrucció massiva. Hem de defensar-nos d'aquest malbaratament de gana que és Àfrica. La Àfrica que els colonitzadors hem creat i abandonat a la seva sort. Àfrica no és pobre per designi dels deus ni per capritx de la naturalesa. Està a la misèria perquè fins aquest extrem la ha conduit el mon civilitzat. El nostre lliure comerç no és lliure per els seu productes. No podem consentir la seva ombra sobres els nostres bens perquè restarien en molts casos desdibuixats i empobrits els nostres. El món ric ha de defensar-se dels pobres.
Els hi venem les nostres armes perquè es matin entre ells i els hi donem crèdits "tous" perquè puguin comprar la mort a preu de saldo. Tot tornarà a les nostres mans de nous rics i continuarà així creixent l'espiral de la misèria.
Ara estem pensant en posar bucs que ens defensin de la gana que ens arriba. Dispararem contra les pasteres que s'apropin? Matarem així, d'una vegada, la gana que ells pateixen i que nosaltres produïm? Aconseguirem fer d'Àfrica un continent de la por enroscat en sí mateix , plegat davant el pànic que li pugui produir el món opulent d'Europa? Busquem aquesta meta? Si és així, hauríem de ser conscients de la impossibilitat d'aconseguir-ho. Perquè quan l'home es col.loca a la frontera de la seva pobresa ja no té res a perdre. Ni tan sols la vida. I llavors, desesperat, haurà de continuar envestint per si és possible aconseguir un sol tros de pa. Arribarà el moment en que els pobres no tindran que mirar enrere perquè hauran perdut fins i tot la esquena. No els hi quedarà més remi que mirar endavant i empènyer amb ràbia, amb la desesperació, amb la angoixa que produeix l'abisme.
I els rics ens tornarem impotents. Ditxosos els pobres perquè d'ells serà regne. Sense remetre'ns a un cel futur, paradisíac, d'ultratomba. La pobresa serà més forta que la riquesa i els pobres, per immensament pobres, dominaran la terra. No hi ha cap més dilema. La fe en els diners és frustrant. Només la fe en la esperança pobre té un matí de llum i esperança.
Rafael Fernando Navarro
Si voleu consultar la versió original (en castellà) del seu creador entreu aquí.
Tot l'escrit és meravellós però jo destaco:
"Venen pasteres fosques trobant a faltar mons de pa sobrant."
"Matarem així, d'una vegada, la gana que ells pateixen i que nosaltres produïm?"
"Perquè quan l'home es col.loca a la frontera de la seva pobresa ja no té res a perdre. Ni tan sols la vida. I llavors, desesperat, haurà de continuar envestint per si és possible aconseguir un sol tros de pa"
És així, així de trist, així de real. No vull fer demagògia amb el tema, ja sé que des de la posició de molts de nosaltres és difícil fer res que pugui ajudar-los, és molt complicat però com a mínim, per si serveix d'alguna cosa...... hem de ser conscients, això si.
o no?
Apa!!
