Adherits a la campanya Deu mil a Brussel•les per l’autodeterminació hem anat a Brussel•les a manifestar-nos per la llibertat del nostre país i per demanar un estat propi per els Països Catalans.
Aquí teniu un resum de com van anar les coses:
Divendres 6 de març de 2009, primer dia de viatge.
Avui serà un dia especial, si som sincers, porto uns dies una mica nerviós, pel viatge, pel repte, per com anirà.
Surto de la feina una mica abans, a les 13h, vaig de cul. He quedat que passaria a buscar a l'Antoni (el meu company de viatge) a les 13:30h, les presses fan acte de presència, no vull arribar tard, el autobús direcció a Brussel•les surt de Figueres a les 16h.
Arribem bé a Figueres, tant, que tenim temps de menjar un entrepà abans d'agafar el autobús, comença la tortura.
Ens esperen aproximadament 15 hores de viatge, el espai és reduït, molt reduït i tot i que la companyia és grata, el viatge es fa etern.
En tantes hores tens temps de tot, parlar, llegir, mirar el paisatge, escoltar música i entre “pipistop” i “pipistop” (parades aprox cada 3 hores per anar al lavabo i estirar una mica les cames) intentar, només intentar, dormir una mica.
Hi ha una cosa que ens crida la atenció respecte a les zones de descans de carretera, a Espanya, generalment, no hi ha lavabos a no ser que hi hagi una benzinera, restaurant, supermercat, etcètera. A França, en canvi, moltes d'aquestes zones de descans tenen lavabos i el seu estat és prou bo. A Bèlgica per anar al lavabo has de pagar, bé, cada un…..
Dissabte 7 de març de 2009, segon dia de viatge.
08:30h arribem a Brussel•les.
Estem cansats però tenim ganes d'abandonar, quan abans millor, el autobús i poder estirar les cames, caminar, córrer, cridar....
Al baixar del autobús tothom adopta, quasi automàticament, el perfil de manifestant, banderes estelades, senyeres, pancartes, barretines, espardenyes, barrets, bufandes.....som-hi!!
No fa un fred extrem però anar ben abrigat és imprescindible. Ens dirigim cap a la estació de trens, just al davant tenim el punt de trobada i de sortida de la manifestació.
Hi ha poca gent, decepció, però….. és molt d'hora, resten dues hores per l'inici de la “mani”, tranquil.litzat Toni! som dels primers, la gent anirà arribant.
Efectivament poc a poc la mateixa estació i el carrer comencen a omplir-se de color, del color blau, blanc, vermell i groc de les estelades, vermell de les barretines, fa goig.
La gent que hi ha a la estació ens miren amb curiositat, no m'estranya, fotem una fila!!
11:00h a arribat el moment, ens dirigim cap al punt de sortida. En aquell moment ens adonem que la festa serà tot un èxit, som molts, moltíssims!!
Un moment! estàvem apunt de començar la marxa quan veiem que arriben 4 autocars més plens de gent!!! això no serà un èxit això serà gran, molt gran.
Música de grups i solistes catalans i valencians, gralles, s'ha alçat algun castell i fins i tot hi ha un gegant, estem tots!!
Les consignes? les de sempre: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!! IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!! NO VOLEM SER UNA REGIÓ D'ESPANYA, NO VOLEM SER UNA REGIÓ D'ESPANYA, VOLEM, VOLEM, VOLEM, VOLEM LA INDEPENDÈNCIA, VOLEM, VOLEM, VOLEM PAÏSOS CATALANS!!
En mig de la festa et trobes amb amics i companys d'altres seccions locals d'esquerra i parles amb gent que ha vingut de diferents parts dels països catalans per intercanviar impressions i emocions.
De Sentmenat vàrem anar unes 8 persones, que no està gens malament, uns d'esquerres, altres del Col•lectiu Dissident, amics i acompanyants, això si! tots independentistes.
La manifestació avança lentament, no volem que allò s'acabi mai.
Allò podia estar passant a qualsevol ciutat de Catalunya i seria fins i tot normal però no, no estava passant a casa nostra, ni tant sols a Espanya, estàvem a Brussel•les la capital europea, deu ni do!!
Desprès de quasi tres hores de recorregut arribem al final.
és hora de parlaments, intervencions, felicitacions, aplaudiments, cançons i alegria, molta alegria.
Acabem l'acte amb un emotiu cant dels segadors que emociona a més d'un.
Ja teníem la feina feta i la sensació general era de eufòria, de alegria i de esperança, sobre tot d'això, esperança en que tot aquell esforç, de tantes i tantes persones, obtingui els seus fruits en un futur no molt llunyà, jo estic convençut de que així serà.
Era moment per descansar, relaxar-nos, menjar calent i fer una mica de turisme abans de marxar.
Així ho vam fer, desprès de menjar i descansar una mica vam aprofitar el temps que ens quedava, abans de tornar al autobús, per fer una petita visita turística.
No va donar per molt, la veritat, la Grand Place, el Mannenken Pis i els carrers dels voltants van completar la visita, el temps just per comprar una mica de xocolata i galetes artesanes i tornada al autobús.
El que si que va ser gratificant va ser el treball de difusió i propaganda que vam poder fer durant aquelles hores. Voltant per aquells carrers la gent s'apropava a tu a preguntar-te per la bandera que portaves penjada, de quin país és? que passa, que hi ha alguna final esportiva? Vam haver de explicar unes quantes vegades i en diferents llengües (tant bé com vam poder), qué és el que havíem anat a fer allà i que representava la nostre bandera estelada, bé, al cap i a la fi, aquest era l'objectiu, cap problema.
A les 19:00h sortíem de tornada a casa.
Diumenge 8 de març de 2009, tercer i últim dia de viatge.
09:30h arribem a Figures.
El viatge ha sigut una mica més curt, menys parades, més (intentar) dormir.
Agafem el cotxe i enfilem camí direcció Sentmenat, hi ha ganes d'arribar i veure a la família, dos dies sense ells sembla una eternitat, fer una dutxa, descansar i intentar arribar al final del dia sencer, serà difícil.
Estem contents d'haver pogut formar part de tot això, en representació pròpia i també en la de tots aquells que, tot i voler, no van poder desplaçar-se.
Ha estat un èxit incontestable, ignorem si érem 3000, 5000 o més de 8000 persones però això no és important, si tenim en compte el silenci informatiu i el nul recolzament institucional que ha hagut a la proposta i que cada una de les persones que vam anar ho vam fer pagant-nos el viatge de la nostre butxaca, quan veus les fotos tens clar que l'èxit ha estat…….. rotund.
La lluita no s'acaba aquí, ni molt menys, hem de seguir treballant però una cosa és certa...les sensacions, son bones, la tendència també i sembla clar que el moviment independentista va guanyant terreny poc a poc.
Només podem lamentar-nos de la poca unitat de forces que tenim i que això, per desgràcia, fa perdre força a les nostres demandes, haurem de treballar per corregir-ho.
Totes les fotos:
 |
| A Brussel•les per l'autodeterminació |
Un parell de vídeos curts:
Recull d’articles relacionats:
vilaweb: “estels a Brussel•les”
”El sobiranisme civil” per Salvador Cot
Brussel•les parla de Catalunya
”El fill de la carnissera se'n va a Brussel•les” per Albert Balanzà
Milers de catalans marxen a Brussel•les per l'autodeterminació
Clam per la independència de Catalunya a Brussel•les
Concentració a la plaça Sant Jaume per afegir-se a la reivindicació dels 10mil a Brussel•les
Deu mil catalans per fer-se sentir
Edils sobiranistes ultimen una consulta d'autodeterminació
Visca Catalunya lliure!!
Apa!!
