Mireu:
racócatalà.cat
vilaweb.cat
avui.cat
elperiodico.cat
elmundodeportivo.es
Com dèiem al principi unes de les coses més destacades de la presentació de Johan Cruyff, com entrenador de la selecció catalana de futbol, ha estat més el fet de no parlar català que les possibles avantatges que té aquesta elecció per la pròpia selecció, esportivament i reivindicativament parlant.
Hi ha qui no ha perdut la oportunitat d’afegir llenya al foc:
'The Times' es frega les mans amb la negativa de Cruyff a parlar català
Jo crec que no hem de perdre el nord i hem de ser més intel·ligents.
Que evidentment seria fantàstic que el entrenador de la selecció catalana parlés català? doncs si, ho seria.
Que hi ha entitats, associacions, plataformes, i més, que han de reclamar que això sigui així ? no dic que no.
Però jo crec que no ens hauríem de tornar boixos amb el tema.
Crec que hem d'aprofitar al màxim les moltes avantatges que aquest personatge (en el bon sentit de la paraula) aportarà a la nostre selecció nacional i deixar-nos de collonades.
Atenció!! amb això no vull dir que…… voler que el seleccionador nacional parli català sigui una collonada o que…. creure que això ajudaria a la promoció de la nostre llengua sigui una collonada..rotundament no! el que vull dir és que molts aprofiten la projecció mundial que té la notícia per fer mal i altres, entenc jo, reivindiquen equivocadament, erren el tret.
Què potser no és cert que la situació d'en Cruyff (persona que porta molts anys a Catalunya i no parla català) no és la mateixa que la de molta gent al nostre país?exactament la mateixa.
Què potser no hi ha jugadors a la selecció que no parlin català? segur que hi ha.
Què potser no és més trist i lamentable la gran quantitat de joves catalans que no parlen català? jo crec que si.
Doncs això, jo em quedo amb el que he llegit que ha dit en Cruyff....que si és un orgull ser seleccionador català, que si no vol violar el català, que vol treballar amb la base del futbol català, que vol aconseguir que un partit de la selecció sigui una festa nacional, etcètera.
També em quedo amb la indiscutible (encara que de futbol no entenc massa) experiència esportiva den Cruyff i amb la extraordinària repercussió mediàtica que té el seu nomenament.
Si algun dia en Cruyff ens sorprèn i comença a utilitzar el català, per poc que sigui, benvingut sigui!
Com ho veieu?
Apa!!
