Si, si!! el mes passat ens vam desplaçar a Saldes per pujar la mítica muntanya del Pedraforca i ho vam aconseguir.
La veritat és que va ser fantàstic.
Desprès de uns quans mesos d'espera en Laure, el Ferran, el Sebas, el Ferry i jo mateix vam poder complir amb el que havíem promès i vam pujar la muntanya, no sense esforç.
Dissabte 25.07.09 quedem a les 5.30h a la plaça de la Vila per desplaçar-nos en cotxe fins a Saldes, població escollida per iniciar la marxa.
Aprox a les 7.30h deixem el cotxe aparcat en un camí i iniciem la marxa, tranquils, il•lusionats, expectants i perquè no dir-ho, alguns (entre ells jo) una mica nerviosos.
Des de el principi ja veiem que aquella excursió serà recordada en el temps, en un primer tram, pasant per el Refugi Lluís Estasen caminem protegits del sol per roures, avets i pins que van desapareixent a mida que nosaltres pugem.
El ritme de pujada, que marca el nostre particular "xerpa"(Laure), és fort però anem fent parades per retrobar-nos amb els que van més retardats.
Aproximadament a 10 minuts de coronar la primera part (arribar al "Coll del Verdet") fem la parada tècnica per esmorzar i recuperar una mica les forces per atacar el tram final fins el cim.
Entrepans, aigua, begudes isotòniques, una mica de xocolata, fruita i fruits secs és el menú generalitzat....de manual!
Som-hi! que ja estem a tocar, quin nervis....
Reiniciem la caminada.
La pendent és cada vegada més pronunciada, els arbres i les ombres han desaparegut i les forces no són les mateixes que las del principi però el fet de saber que estas a prop, a tocar, apunt d'arribar, et dona forces noves per continuar caminant.
Primer objectiu complert, arribem al Coll del Verdet.
No fa fred però bufa un vent que fa que més d'un ens posem una màniga llarga.
Atac al cim.
Pocs metres desprès comença la aventura amb les roques, ja de caminar poc, grimpar i escalar les roques és el que farem fins arribar a dalt de tot.
Sembla que estiguis a tocar però les roques no s'acaben mai!! puja, baixa, puja, baixa fins arribar a dalt.
Fet!!, objectiu complert! Estem al Pollegó superior del Pedraforca.
Quan arribes a dalt estas content, satisfet, emocionat, tens ganes de cridar fort però allò sembla la rambla, està ple de gent! i et talles.
Això si, fotos individuals, fotos de grup, amb banderes, sense, des de aquí i des de allà, això no pot faltar.
Ens prenem una mica de temps per veure el salvatge paisatge des de les alçades.....impresionant!, mengem alguna cosa més, canvi de mitjons i som-hi! que ve la baixada.
La intenció era pujar també al Pollegó inferior però no podrà ser, ho deixem per una altre ocasió.
De seguida ens adonem que la baixada serà més complicada i dura que no pas la pujada a la muntanya.
El primer tram fins arribar a la "Enforcadura" és suau, tranquil, una vegada allà...vistes increïbles i fotos per el record, mireu:
Però arriba el tram més complicat, baixar la tartera.
Pedres, roques, gran pendent, caigudes, cops, això si! quan agafes pràctica comences a baixar ràpid, clavant els talons entre roques i pedres i enfonsant els peus entre elles vas agafant velocitat que fins i tot fan que, per uns moments, sigui divertida (i també hi ha moments que de divertit, no té res!)amb aquesta foto que he trobat a internet us fareu una idea.....
Tant ràpid vam baixar que vam passar de llarg el desviament cap el refugi i vam arribar fins abaix de tot a on la tartera s'acaba i comença un altre cop el bosc, coses que passen.....retrocedim fins trobar el "caminet" que ens ha de portar de tornada al refugi.
Ara si que estem cansats, contents, satisfets però cansats............ també.
Ens retrobem al refugi i baixem explicant-nos els detalls de la baixada fins al cotxe.
Ara si, ja podem dir que hem pujat el Pedraforca, enhorabona nois!!
Canvi de roba per una neta i seca, una mica de refrigeri i cap a casa a descansar.....el que pugui.
Apa!!
Nota per els meus companys d'aventura:
Ha estat per mi una gran alegria poder fer realitat un dels meus somnis i un gran plaer poder fer-ho amb tots vosaltres, espero que no sigui la última ocasió i que ens veiem aviat en una altre moguda com aquesta.
Gràcies!!
