En aquesta entrada tenim la sort de contar amb una nova col.laboració de la nostre bona amiga Glòria que ha decidit compartit amb tots nosaltres la seva experiència al Sàhara.
Per nosaltres és un autèntic luxe poder contar amb aquestes col.laboracions que omplen de contingut el nostre bloc i que a més a més ajuden a treure a la llum i donar publicitat a temes molt importants per nosaltres.
Estem encantats de poder col.laborar en la difusió de la realitat del poble sahrauí i com no, de poder fer-ho a través de les experiències dels nostres amics.
Per tot plegat li donem les gràcies a la Glòria i us convidem a gaudir del seu treball.
Salutacions a tothom!
Feia molt de temps que no escribia res per a aquest fantàstic raconet de la xarxa que m’ha apropat amistats. De fet, des de l’estiu passat que em vaig traslladar de casa, tinc ben poc temps de connectar-me a internet i amb prou feines us he visitat gaire.
Torno a ser aquí doncs per explicar-vos l’aventura que aquest hivern m’ha fet endinsar en una realitat completament diferent a la nostra. Una realitat que ja ha estat present en algunes ocasions en aquest espai. (entrades relacionadaes: ”més pobles en lluita”, ”documental 30 minuts”, ”tots hem de col.laborar”)
He tingut la oportunitat de conviure uns dies amb el Poble Sahrauí als campaments de refugiats d’Argèlia, a Tindouf. Van ser 10 dies que em van semblar 3 mesos com a resultat de la immersió cultural, tot i que, per altra banda, ens van faltar dies per fer tot el que ens proposàvem.
El motiu del viatge va ser coordinar diversos temes del projecte “Dents sanes per tothom” que està duent a terme l’associació “Sabadell acull infants sahrauís” (recomano a tothom de Sabadell i rodalies que si es plantegen acollir un infant i els interessa el tema sahrauí, ho facin a través d’aquesta associació al correo.... sabadellwilaia@hotmail.com o al telèfon 628697690)
Per aquest projecte viatjàvem el Marcos, president de l’associació i un bon amic (per Sentmenat també el deveu conèixer, doncs ha col•laborat amb el projecte de l’institut), i jo. El cas és que jo feia mooolts anys que volia conèixer de primera mà la realitat d’aquest poble massacrat i oprimit i el Marcos em va oferir d’acompanyar-lo, cosa que no em vaig ni parar a pensar.
El viatge el fèiem en un vol xàrter muntat especialment per a projectes de cooperació, on hi havia el projecte més gran que comprenia unes 45 persones, i la resta, fins a 100 persones, d’altres projectes com el nostre. Aquest projecte més gran, consistia en un intercanvi de joves catalans amb joves sahrauís per treballar el tema de l’educació i concienciació mediambiental, i estava coordinat entre l’ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí) de Vilafranca del Penedès i la UJSario (joventut del Frente Polisario) del campament d’Smara.
El Marcos i jo anàvem a visitar famílies dels nens i nenes acollits a Sabadell durant els estius. Principalment la família de la Koria, que és la nena que acull el Marcos des de fa 2 estius i a la que havia promès que ens quedaríem a casa seva. Vam passar totes les nits allà, al campament d’Smara, excepte una nit, que vam estar al campament 27 de febrer, a casa la família del Sidi (el primer nen que va acollir el Marcos fa 7 anys). I també vam visitar les cases d’altres famílies per entregar-los paquets i cartes que els enviaven les famílies d’aquí.
Així que, resumint una mica, els dies que vam estar a Smara (gairebé tots), vam compaginar la feina que havíem de fer per al projecte de dentistes, amb les visites a les famílies i la col•laboració amb el projecte de l’ACAPS.
Per situar-vos, a nivell territorial i de dades, us diré que els campaments (a uns 50km de Tindouf) són els següents: Smara, Ausserd, El Aaiun, Dahla, Escuela 27 de febrero i Escuela 12 de Octubre (que són escoles reconvertides en campaments com a conseqüència de l’augment de la població en aquests) i Rabuni (que és com el “campament base” on hi ha el que es podria dir les institucions d’allà). Penseu que cada campament rep el nom d’una ciutat de la part del Sahra Occidental ocupada pel Marroc. I que el total de població registrada actualment és d’unes 200.000 persones aproximadament. És a dir, com tot Sabadell, però sense edificis amb pisos, sinó que totes les vivendes d’una planta, per tant, és d’una extensió brutal.
Com a dies a destacar:
- El dia 31 de desembre vam anar a visitar el mur construït pel Marroc (més de 2700km) en uns 5 o 6 camions plens de cooperants i sahrauís i vam muntar una manifestació de rebuig a la ocupació. Vam dinar al mig del desert i a la tornada al campament, vam visitar el mercat d’artesania. Al vespre, per felicitar-nos l’entrada de l’any, el Marcos i jo vam fer un brindis amb un parell d’ampolles de cava (benjamín) que el Marcos es va “colar” entre els paquets que portàvem i fins i tot vam menjar raïm (de llauna). Als campaments no hi ha alcohol per una qüestió cultural-religiosa i perquè si la gent pogués veure alcohol en la situació que han de viure, es tornarien “bojos”.
- El dia que vam anar al desert amb la família de la Koria que va comprar una cabra (bé, un “cabró”, Pepe li va posar el Marcos de nom, jeje) per matar-la i menjar-la en el nostre honor.
- I d’altres dies: les visites al centre de dones, a la Federació de dones sahrauís, a l’escola de cecs, a l’escola per infants amb necessitats educatives especials, a una escola sahrauí.
Com a experiències a destacar:
- L’amor i calor humà que desprèn la gent i que va fer que amb poc menys de 10 dies que vam estar allà, els acomiadaments fossin d’allò més emotius. I que la ràbia que sentia per la injustícia que el món està permetent i perpetrant sobre aquest poble, s’hagi multiplicat exponencialment.
- L’espectacle de les estrelles a la nit sobre el desert. No es pot explicar amb paraules.
I podria explicar molt més…sobre la cultura, la religió, el paper de la dona, la concepció de la família, l’alimentació, els recursos tecnològics als campaments, i tantes coses que ni m’hi cabrien en l’espai ni podria expressar per escrit tal com ho vaig viure.
Així que us convido a apropar-vos a la realitat d’aquest poble, a través dels sahrauís que viuen aquí o visitant el desert, que és el seu país, encara que no els deixin habitar-lo com a poble lliure.
I per acabar, una convocatòria:
Proper dissabte 28 de febrer de 2009
Conmemoració de la RASD en el seu 33 aniversari
Concert de Mariem Hassan (La voz del Pueblo Sahrauí):
19:00 Centre Cívic de Sant Oleguer (Sabadell)
Ens veiem allà!!!
Salut i abraçades!!!
Glòria.
