Sobre la educació dels nostres fills.
Gran debat el que s'ha generat al voltant d'aquesta notícia:
Educació vol avançar l'inici de curs i donar una setmana festiva al febrer
No és per menys, oi? és, per tots aquells que tenim fills, un tema prou important.
La meva opinió al respecte de tot plegat no difereix molt de la expressada per els sindicats docents o la principal federació d'associacions de pares, la Fapac.
Crec que és una bona iniciativa voler introduir canvis en el calendari escolar i la redistribució de les vacances escolars com una oportunitat de millora pedagògica, aquí teniu les explicacions: Les raons pedagògiques
Però sembla, com quasi sempre, que el que sol.luciones per un costat, ho espatlles per un altre.
Si fem un cop d'ull al que diu el conseller d'educació, Ernest Maragall, "el seu departament no tenia previst garantir que les escoles estiguin obertes durant aquest pa- rèntesi festiu ni que les activitats que es programin siguin gratuïtes. "El que és gratuït és l'educació", va subratllar."
Molt bé, fantàstic, perfecte, millor....impossible.
Si això segueix endavant, que passarà?
Que les empreses no es faran càrrec (econòmicament) de les vacances del febrer dels seus treballadors i moltes altres no tenen la flexibilitat suficient per donar vacances al febrer, el que vol dir que molts pares no podran fer-se càrrec dels seus fills en aquelles dates perquè hauran de treballar.
Les escoles restaran tancades.
I, tant si vols contractar una persona com si decideixes portar els nens a un casal especial d'hivern, en els dos casos, els diners els hauran de posar les famílies que, a més a més, no podran gaudir junts d'aquestes vacances.
De poc serviran les recomanacions, que ha fet el conceller, de "flexibilitat" a les empreses perquè els pares puguin fer festa al Febrer, de poc.
Falten recursos, recursos i més recursos.
Com seria totalment aplicable aquesta reforma?
Donant, als pares que tinguin fills en edat escolar, la setmana de vacances del febrer.......... PER LLEI, o com a mínim…a un d’ells.
Igual que el permís de paternitat quan tens un nen (15 dies x llei) o igual que el permís per matrimoni (15 dies x llei) i és clar, ajudant a les empreses a fer-se càrrec d'aquest cost.
Això si que és conciliació laboral i familiar, de veritat.
.jpg)
No és l'únic que s'hauria de fer en aquest sentit.
Els pares no haurien de regir les seves vides personals per els seus horaris laborals, si no per l'horari escolar dels seus fills.
És dir, una parella treballadora que tingui un fill, quan aquest fill comenci anar a la escola bressol els pares automàticament haurien de poder canviar els seus horaris laborals per adaptar-los al escolar i també haurien de poder agafar la baixa quan el seu fill estigui malalt sense que això li repercuteixi en el seu sou.
No parlo de treballar menys hores, si no de repartir-les de manara diferent.
Parlo d'un canvi de "chip" que ens permeti veure el problema des de una perspectiva favorable a les persones, favorable a les famílies i al cap i a la fi, favorable a tothom.
Sovint tots prioritzem, generalment per necessitat, la feina, la nostre carrera professional, treballar més hores per guanyar més diners, etcètera, a la nostre vida personal i familiar i això no hauria de ser així, els nens han de ser el més important.
Normalment les persones que decideixen ser pares ho volen ser per estar amb els seus fills, compartir temps de lleure, activitats, aprenentatges, etcètera, cosa cada vegada més difícil.
Amb canvis com aquests que proposem potser hi haurà més gent que accediria a tenir fills, les famílies podrien disposar de més temps per compartir i compaginar feina, família i casa ja no seria la tortura que és ara.
O no?
Somiar és gratuït i alguns, com jo, no perdem la esperança de que els somnis, algun dia.........és tornin realitat.
Que opineu els pares que entreu al nostre bloc? bé, i la resta també, que opineu?
Apa!!
