Per fi ha arribat el moment de dir prou.
Hi ha una plataforma decidida a portar una reforma de Llei al ple del Parlament que aboleixi les corrides de toros mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP).
Una plataforma a la que s'ha adherit des de filòsofs a escritors, des de periodistes a actrius i molts més, tots volen que s'acabin les corrides de toros:
La plataforma es: prou.cat
Només necessitem 50.000 signatures, mireu:
"Una ILP és una eina legal que consisteix en recollir 50,000 signatures en 120 dies només a una comunitat autònoma i, un cop finalitzat aquest termini, s'han de presentar al Parlament per a la seva validació (en aquest cas, el Parlament de Catalunya).
A partir d'aquí, i un cop validades les signatures, els diputats tenen l'obligació d'abordar el tema proposat en el ple.
Després dels corresponents debats dels diferents grups parlamentaris, es procedeix a la votació de la proposta."
A dia d'avui les signatures recollides sumen 105.203 entre totes....la meva.
Us convido a fer un dur però necessari recorregut per el que viu, més o menys, un toro l'últim dia de la seva vida, agafeu-vos:
24 Hores abans d'entrar a la sorra, el toro ha estat sotmès a un tancament a les fosques perquè al deixar-ho anar, la llum i els crits dels espectadors l'espantin i tracti de fugir saltant les barreres, el que produeix la imatge en el public de que el toro és feroç, quan la condició natural del toro és la fugir i NO la de atacar.
Els cavalls també pateixen la tortura d'aquest penós espectacle. Es trien a cavalls que ja no tenen valor comercial perquè normalment, mor en 3 o 4 curses, és molt habitual que l'animal sofreixi trencaments de costelles o talls que deixin veure els seus budells. Se'ls col•loca un peto simulant que se'ls protegeix, però en realitat es tracta que el public no vegi les ferides del cavall que amb freqüència presenten exposició de vísceres.
Si el torero percep que el toro envesteix amb molta energia, ordena al picador fer el seu treball: Consisteix a dessagnar al toro per a afeblir-lo, clavant-li en el llom una llança que destrossa músculs, lesiona, a més, gots sanguinis i nervis. Tot això perquè el torero pugui brindar “l'expressió artística” que se suposa ha de tenir aquest espectacle.
Les banderilles asseguren que l'hemorràgia segueixi, intenten col•locar-les just en el mateix lloc ja danyat amb els ganxos de metall. El ganxo es mou dintre de la ferida amb cada moviment del toro i amb el frec de la crossa, el pes de les banderilles té precisament aquesta funció. Algunes tenen una punta de 8 cm, i són "de càstig", les hi claven quan ha assolit evadir la llança del picador. Les banderilles perllonguen l'estripi i l'enfonsament de les ferides internes. No hi ha límit al nº de banderilles, tantes com siguin necessàries per a estripar els teixits i la pell del toro.
La pèrdua de sang i les ferides en l'espina dorsal impedeixen que el toro aixequi el cap de manera normal, i és quan el torero pot acostar-se. Amb el toro ja a prop de l'esgotament, el torero no es preocupa ja del perill i es pot donar el luxe de retirar-se del toro després d'una passada especialment artística, traient pit al rebre els aplaudiments del públic. El matador ofereix una celebració de bravura i masclisme, al enfrontar-se a un toro exhaust, moribund i confós.
Seguim.
El toro és travessat amb una espasa de 80 centímetres de longitud, que pot destrossar-li el fetge, els pulmons, la pleura, etcètera segons el lloc per on penetri en el cos de l'animal de fet, quan destrossa la gran artèria, el toro agonitza amb enormes vòmits de sang. A l'hora de matar, si el toro té sort mor d'una estocada, però no com es pensa d'una estocada al cor si no que l'espasa penetra pulmons i diafragma, de vegades una artèria major, i d'aquí l'hemorràgia que s'aprecia del musell i de la boca. De vegades moren ofegats en la seva pròpia sang.
L'animal, en un intent desesperat per sobreviure, es resisteix a caure, i sol encaminar-se penosament cap a la porta per la qual ho van fer entrar, buscant una sortida a tant maltractament i dolor. Però llavors ho apunyalen en el clatell amb el "descabello", altra llarga espasa que acaba en una fulla de 10 centímetres. Malgrat aquests terribles turments, l'animal, gràcies a la seva gran força, no sol morir immediatament però finalment cau, perquè l'espasa a anat destrossant els seus òrgans interns.
És una injustícia inexplicable, la súplica enfront de la innecessària crueltat.
No assisteixis a curses de braus, no donis suport a polítics, artistes i comunicadors associats a aquesta barbàrie, no consumeixis productes d'empreses que els patrocinin i el més important... ensenya als teus fills el respecte pels éssers vius.
Difon aquesta entrada, farà que la gent que gaudeix d'aquestes festes salvatges prengui consciència del que fa.
I, si us plau, si estas en contra de les curses de braus, fes el pas! apropa't a qualsevol dels punts a on pots signar (aquí tens les direccions)
i fes-ho!
Apa!!
Varis relacionats:
Declaració de Barcelona ciutat antitaurina
Protestes
més protestes
informació relacionada
manifestació 2008
