Doncs si, ja tenim un nou (que no és tant nou) sarau a sobre de la taula:
Una vaga encoberta de controladors aeris bloqueja l'espai aeri en ple pont de la Puríssima
.....al que no li falta de res, la suposada vulneració dels drets laborals d'un gremi, l'emprenyamenta de molts usuaris atrapats als aeroports, i per rematar, la actuació d'un govern ineficaç militaritzant un sector (mai vist abans!) segurament per culpa de la seva pròpia ineficàcia en trobar solucions anteriors i millors.
Jo sóc contrari a totes les vagues que comportin perjudicis a tercers, aquelles que normalment fan els sectors que treballen en punts estratègics i que, quan s'aturen, perjudiquen a un gran volum de persones i la pressió en defensa dels seus drets és més forta.
No estic en contra de que hom defensi els seus drets, faltaria més!, però entenc que s’han de trobar altres formes de defensa que no impliquin el perjudici a innocents a la seva causa.
Dit això és evident que no estic d'acord amb la actuació dels controladors aeris que, a més, sembla que han escollit el dia que més mal podia fer la seva reivindicació.
Però també penso que molt, molt cremat ha d'estar aquest gremi (per molt privilegiat que sigui) per exposar-se a les greus conseqüències que aquesta acció els hi pot ocasionar.
I per rematar, com deia al principi, la solució pressa per el govern......militaritzar els aeroports…..increible!
No estic en disposició de dir si hi havia una altre sortida a la crisi generada divendres passat però del que si que estic segur és d'assegurar que aquesta mesura (l'estat d'alerta) fa molta, molta por.
Això de la utilització de l'exercit com a solució d'un problema que s'hauria d'haver solucionat democràticament, no us fa por? no és un pas enrere en la feina feta des de la dictadura del Paquito fins ara? a mi em sembla que si.
I llavors? qui té la culpa? doncs a mitges....de lo que va passar divendres...els controladors.
De que la situació hagi arribat fins a lo que va passar divendres......el govern.
Els perjudicats? com sempre, ni uns, ni altres.
Osti! en quina mena de democràcia vivim?
Apa!
dimarts, 7 de desembre del 2010
dijous, 2 de desembre del 2010
POLÍTICA/ ara no és hora de plegar
Puigcercós sotmetrà el lideratge a votació secreta
Ara no és hora de plegar, ara és hora de treballar més que mai des de l'oposició per tornar a elaborar una opció forta, independentista i sobretot, d'esquerres.
I, en la meva opinió, en Joan Puigcercós és la persona que ha de seguir liderant aquesta feina, reuneix de sobres tots els requisits,: preparació, experiència, lideratge i, al meu entendre, una visió clara de quin és el camí a seguir i, que collons!.... s'ha guanyat amb el seu esforç i amb el seu treball aquest dret.
Una de les moltes evidències que ens han deixat els resultats de les últimes eleccions és que l'independentisme, lluny del que voldríem molts, no és a dia d'avui una prioritat per la gran majoria dels catalans.
Crec que ara toca, per si no ho hem fet prou!, prioritzar el treball d'integració al nostre projecte de gent nouvinguda i cal també generar complicitats i adhesions de gent poc o gens independentista amb l'objectiu de demostrar-lis que el nostre camí cap a la independència del nostre país és la millor opció per els seu futur.
I com crec jo que ho hem de fer?
Doncs amb la força de la esquerra, potenciant la integració de tothom al projecte, defensant polítiques en l'àmbit social, polítiques en defensa dels més necessitats, també treballant en polítiques agràries i mediambientals pera aconseguir sostenibilitat, polítiques educatives i de joventut, polítiques d'ocupació, seguir treballant en polítiques per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i un llarg i llarg etcètera.
També hem de continuar demostrant a tothom que estem nets, que no hem ficat la ma a la caixa i que la transparència en tot el que fem és bàsica per tal de fer les coses com volem fer-les, no tothom pot dir el mateix, oi?
I hem de deixar de treballar en la defensa dels nostres objectius nacionals? Evidentment......NO!
La defensa de la nostra llengua, la nostre cultura, la nostra identitat i la llibertat del nostre país són part del nostre adn i part important de la nostra raó de ser però no cal que li demostrem res a ningú, no ens cal ser més independentistes que altres que també ho siguin, el que cal, crec jo, és tenir molt clar quin és el camí que volem seguir per arribar a ser independents.
Ara cal que la gent d'esquerra fem pinya, que treballem plegats i que fugim, tant com puguem, de tot aquell que no entengui i recolzi el nostre camí.
Jo, com he llegit que diu en Pere Aragonès…..”sóc independentista i d’esquerres i, per tant, el meu lloc és a ERC” Pere Aragonès: 'Ara és el moment de fer pinya a Esquerra'
Apa!
Ara no és hora de plegar, ara és hora de treballar més que mai des de l'oposició per tornar a elaborar una opció forta, independentista i sobretot, d'esquerres.
I, en la meva opinió, en Joan Puigcercós és la persona que ha de seguir liderant aquesta feina, reuneix de sobres tots els requisits,: preparació, experiència, lideratge i, al meu entendre, una visió clara de quin és el camí a seguir i, que collons!.... s'ha guanyat amb el seu esforç i amb el seu treball aquest dret.
Una de les moltes evidències que ens han deixat els resultats de les últimes eleccions és que l'independentisme, lluny del que voldríem molts, no és a dia d'avui una prioritat per la gran majoria dels catalans.
Crec que ara toca, per si no ho hem fet prou!, prioritzar el treball d'integració al nostre projecte de gent nouvinguda i cal també generar complicitats i adhesions de gent poc o gens independentista amb l'objectiu de demostrar-lis que el nostre camí cap a la independència del nostre país és la millor opció per els seu futur.
I com crec jo que ho hem de fer?
Doncs amb la força de la esquerra, potenciant la integració de tothom al projecte, defensant polítiques en l'àmbit social, polítiques en defensa dels més necessitats, també treballant en polítiques agràries i mediambientals pera aconseguir sostenibilitat, polítiques educatives i de joventut, polítiques d'ocupació, seguir treballant en polítiques per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i un llarg i llarg etcètera.
També hem de continuar demostrant a tothom que estem nets, que no hem ficat la ma a la caixa i que la transparència en tot el que fem és bàsica per tal de fer les coses com volem fer-les, no tothom pot dir el mateix, oi?
I hem de deixar de treballar en la defensa dels nostres objectius nacionals? Evidentment......NO!
La defensa de la nostra llengua, la nostre cultura, la nostra identitat i la llibertat del nostre país són part del nostre adn i part important de la nostra raó de ser però no cal que li demostrem res a ningú, no ens cal ser més independentistes que altres que també ho siguin, el que cal, crec jo, és tenir molt clar quin és el camí que volem seguir per arribar a ser independents.
Ara cal que la gent d'esquerra fem pinya, que treballem plegats i que fugim, tant com puguem, de tot aquell que no entengui i recolzi el nostre camí.
Jo, com he llegit que diu en Pere Aragonès…..”sóc independentista i d’esquerres i, per tant, el meu lloc és a ERC” Pere Aragonès: 'Ara és el moment de fer pinya a Esquerra'
Apa!
diumenge, 28 de novembre del 2010
POLÍTICA/ eleccions 2010, una nit trista.
Aquest és el meu particular anàlisi.
Amb els resultats de les eleccions al parlament de Catalunya ja definitius a sobre de la taula, hi ha per posar-se a plorar.
CiU arrasa, el tripartit s'enfonsa i Solidaritat Catalana irromp al Parlament
El gir cap al centre-dreta que donarà el parlament serà espectacular i inapel•lable i, inevitablement, la caiguda de les esquerres és, desgraciadament, proporcional.
CiU és el partit clarament guanyador i Esquerra és, amb similar claredat, el partit perdedor.
El PP treu els seu millors resultats a Catalunya i l'independentisme, tot i que tindrà una nova formació al parlament, NO és a dia d'avui, una prioritat per el catalans.
Fan por (a mi em fan) els resultats de la dreta I dels partits no nacionalistes catalans.
Fan por els milers i milers de vots que ha aconseguit un partit com PxC.
Hi haurà qui trobarà explicacions per tot, justificacions per tot el que ha passat però els resultats són molt clars i la gent ha parlat a les urnes.
Aquest és el país que tenim i no un altre.
Ara el que ens toca, als independentistes d'esquerres, és tornar a treballar des de la oposició en construir una alternativa real, una alternativa independentista i d'esquerres.
No serà fàcil, tenim molta, molta feina a fer.....som-hi! comencem a treballar en aquest sentit des de ja.
No ens queda un altre camí.
Apa!
Amb els resultats de les eleccions al parlament de Catalunya ja definitius a sobre de la taula, hi ha per posar-se a plorar.
CiU arrasa, el tripartit s'enfonsa i Solidaritat Catalana irromp al Parlament
El gir cap al centre-dreta que donarà el parlament serà espectacular i inapel•lable i, inevitablement, la caiguda de les esquerres és, desgraciadament, proporcional.
CiU és el partit clarament guanyador i Esquerra és, amb similar claredat, el partit perdedor.
El PP treu els seu millors resultats a Catalunya i l'independentisme, tot i que tindrà una nova formació al parlament, NO és a dia d'avui, una prioritat per el catalans.
Fan por (a mi em fan) els resultats de la dreta I dels partits no nacionalistes catalans.
Fan por els milers i milers de vots que ha aconseguit un partit com PxC.
Hi haurà qui trobarà explicacions per tot, justificacions per tot el que ha passat però els resultats són molt clars i la gent ha parlat a les urnes.
Aquest és el país que tenim i no un altre.
Ara el que ens toca, als independentistes d'esquerres, és tornar a treballar des de la oposició en construir una alternativa real, una alternativa independentista i d'esquerres.
No serà fàcil, tenim molta, molta feina a fer.....som-hi! comencem a treballar en aquest sentit des de ja.
No ens queda un altre camí.
Apa!
dilluns, 25 d’octubre del 2010
ACTUALITAT/ panorama electoral actual
Ep! S'apropen les eleccions i les diferents forces polítiques comencen a marcar el camí que volen seguir i a mostrar el seu full de ruta intentant marcar un perfil clar del que són i de lo que ofereixen.
Crec que aquest és un dels moments més importants de tot el procés electoral ja que una de les coses que més demana la gent, el poble, és precisament aquesta, tenir clars els posicionaments de cada una de les forces, saber a què estan disposats i que totes elles s'allunyin el més possible de la tant famosa equidistància que tant mal esta fent a la relació entre la política i el poble.
En aquest sentit intentaré fer un repàs de com veig jo (segons el que he anat llegint) el panorama que tenim fins a dia d'avui....
En els que no m'entretindré massa serà en els partits que, per mi, no volen el millor per Catalunya sinó que només volen treure'n profit d'uns quants pobres arguments que, exposats d'una forma demagògica i manipuladora, atrauen només aquells que, erròniament, pensen com ells.
El PP, Ciutadans i fins i tot el partit de la Montserrat Nebreda són exemples clars d'això que dic i són els encarregats d'anar dient que aquí maltractem el castellà, que som uns radicals separatistes, que acceptem tot tipus d'immigració maltractant-la i obligant-los a parlar en català i que només ens preocupem d'escampar l'odi contra Espanya.
Ja s'ho faran, no cal parlar gaire més.
Començaré doncs amb el repàs que realment m'importa i ho faré parlant en primer lloc dels partits que han format govern aquests últims anys, el famós tripartit.
El PSC sembla tenir clar que no vol reeditar el tripartit actual, felicitats! Estan d'acord crec amb el 90% de la població...enhorabona:
Montilla enterra el tripartit
Han deixat clar en varies ocasions que no volen saber res ni de consultes, ni de independentismes ni de separacions traumàtiques d'Espanya.
Amb aquestes dades sembla bastant clar amb qui NO podran pactar (Reagrupament, Esquerra o Solidaritat Catalana) però no amb qui SI que podrien formar govern, potser amb CiU? Fins i tota amb el PP? No seria una novetat, oi? Només cal fer un cop d'ull a Euskal Herria....compte!
ICV-EUiA sembla ser l'únic component de l'actual tripartit al govern al que no els importaria reeditar la mateixa formula:
Herrera reconeix que el tripartit es reeditarà si torna a sumar
…. sembla clar que no pactarien res amb cap força de dretes (CiU, PP, Ciutadans, etcètera) però no tinc molt clar si podrien establir relació amb altres forces independentistes tret d'Esquerra (Reagrupament o Solidaritat Catalana).
Esquerra també ha marcat el seu camí, controlar la caixa dels diners, no oblidar les polítiques socials i lligar qualsevol pacte post electoral al compromís d'un referèndum d'independència:
El concert econòmic arrasa entre els seguidors d'ERC, al costat del seu tradicional independentisme
Quasi res! Si això és així Esquerra només podrà pactar (si fes falta, clar) amb els nous partits independentistes (Reagrupament i Solidaritat Catalana), potser amb ICV-EUiA i molt difícilment podrà arribar a cap pacte amb la resta de partits...ni amb CiU, a no ser que els resultats els obliguin a radicalitzar cap al independentisme la seva ideologia, tampoc amb el PSC, ni, evidentment amb cap partit de dretes (CiU, PP, Ciutadans, etcètera).
Jo, com a militant d'Esquerra que sóc, estic d'acord amb aquests punts estratègics i innegociables que el meu partit ha marcat i fins i tot amb l'ordre, començar per controlar la caixa per poder donar al poble el que necessita sense deixar de treballar per la independència, és un bon full de ruta.
L'únic que li demano al meu partit és fermesa en el compliment de tots aquests punts a l'hora de seure a negociar qualsevol pacte.
Els nous partits independentistes han deixat clar que, per separat, la seva prioritat és la lluita per la independència de Catalunya, això està molt bé:
Solidaritat i Reagrupament es presentaran per separat a les eleccions
El que no acaba d'estar del tot clar, com a mínim jo no ho sé, és el com i amb qui, oi?
Però bé, sembla que tant Reagrupament (que hem de recordar que és un partit creat per ex-militants d'Esquerra), com Solidaritat Catalana (al que encara no coneixem ideològicament parlant) tenen les mans igual de lligades que Esquerra a l'hora de formalitzar possibles pactes post electorals, no? .....només podran arribar a acords amb aquells partits que defensin el camí de la independència com a únic possible, desgraciadament aquestes opcions no són tantes com jo desitjaria.
Acabaré aquest repàs intentant exposar quina és la situació de CiU per les pròximes emocionants i importants eleccions.
CiU al que totes les enquestes donen com a clar guanyador, l'únic que ha deixat clar és que vol el control de la caixa dels diners i poca cosa més:
CiU prioritza el concert econòmic i descarta cap referèndum d'autodeterminació
Diuen que no pactaran amb el PP però, no seria la primera vegada, oi? ….i si pactant poden formar govern, estic quasi segur que pactaran.
Diuen que no pactaran amb el PSC però tampoc la negativa és contundent, no?
Diuen que no volen saber res de referèndums i que encara és molt d'hora per parlar seriosament d'independència però clar, no poden girar-se d'esquena al augment del sentiment independentista clarament emergent al país i inclús dintre del seu propi partit,no? o si? O sigui, CiU = equidistància total.
Resum final.
Els que volem realment que el nostre país faci una passa més cap a la plena sobirania, els que volem que tots aquests guanys que hem aconseguit entre tots durant tants anys de lluita al respecte de la defensa de la nostre cultura, la nostre llengua, la nostra identitat i la nostra necessitat i el nostre dret a ser lliures, només podem votar independència, només podem votar llibertat, només podem votar qualsevol dels partits que defensen aquest camí a seguir:
ESQUERRA, SOLIDARITAT CATALANA o REAGRUPAMENT.
Només així assegurem que la lluita avanci, que la lluita no tingui fre.
Potser serà difícil aconseguir una plena majoria independentista al parlament però, només si aquestes formacions fan un bon paper i aconsegueixen uns bons resultats, forçarem el canvi per a que això sigui possible i que formacions que ara no són independentistes passin a veure la independència com a única via possible, la millor via possible.
Està en les nostres mans poder aconseguir-ho, el pròxim 28 de novembre tenim una oportunitat d'or i no la podem desaprofitar.
Si realment t'importa el teu futur i el dels teus fills, si realment estimes aquest país, no ho dubtis, vota independència, vota llibertat!!
Així ho veig jo, esteu d'acord?
Apa!
Crec que aquest és un dels moments més importants de tot el procés electoral ja que una de les coses que més demana la gent, el poble, és precisament aquesta, tenir clars els posicionaments de cada una de les forces, saber a què estan disposats i que totes elles s'allunyin el més possible de la tant famosa equidistància que tant mal esta fent a la relació entre la política i el poble.
En aquest sentit intentaré fer un repàs de com veig jo (segons el que he anat llegint) el panorama que tenim fins a dia d'avui....
En els que no m'entretindré massa serà en els partits que, per mi, no volen el millor per Catalunya sinó que només volen treure'n profit d'uns quants pobres arguments que, exposats d'una forma demagògica i manipuladora, atrauen només aquells que, erròniament, pensen com ells.
El PP, Ciutadans i fins i tot el partit de la Montserrat Nebreda són exemples clars d'això que dic i són els encarregats d'anar dient que aquí maltractem el castellà, que som uns radicals separatistes, que acceptem tot tipus d'immigració maltractant-la i obligant-los a parlar en català i que només ens preocupem d'escampar l'odi contra Espanya.
Ja s'ho faran, no cal parlar gaire més.
Començaré doncs amb el repàs que realment m'importa i ho faré parlant en primer lloc dels partits que han format govern aquests últims anys, el famós tripartit.
El PSC sembla tenir clar que no vol reeditar el tripartit actual, felicitats! Estan d'acord crec amb el 90% de la població...enhorabona:
Montilla enterra el tripartit
Han deixat clar en varies ocasions que no volen saber res ni de consultes, ni de independentismes ni de separacions traumàtiques d'Espanya.
Amb aquestes dades sembla bastant clar amb qui NO podran pactar (Reagrupament, Esquerra o Solidaritat Catalana) però no amb qui SI que podrien formar govern, potser amb CiU? Fins i tota amb el PP? No seria una novetat, oi? Només cal fer un cop d'ull a Euskal Herria....compte!
ICV-EUiA sembla ser l'únic component de l'actual tripartit al govern al que no els importaria reeditar la mateixa formula:
Herrera reconeix que el tripartit es reeditarà si torna a sumar
…. sembla clar que no pactarien res amb cap força de dretes (CiU, PP, Ciutadans, etcètera) però no tinc molt clar si podrien establir relació amb altres forces independentistes tret d'Esquerra (Reagrupament o Solidaritat Catalana).
Esquerra també ha marcat el seu camí, controlar la caixa dels diners, no oblidar les polítiques socials i lligar qualsevol pacte post electoral al compromís d'un referèndum d'independència:
El concert econòmic arrasa entre els seguidors d'ERC, al costat del seu tradicional independentisme
Quasi res! Si això és així Esquerra només podrà pactar (si fes falta, clar) amb els nous partits independentistes (Reagrupament i Solidaritat Catalana), potser amb ICV-EUiA i molt difícilment podrà arribar a cap pacte amb la resta de partits...ni amb CiU, a no ser que els resultats els obliguin a radicalitzar cap al independentisme la seva ideologia, tampoc amb el PSC, ni, evidentment amb cap partit de dretes (CiU, PP, Ciutadans, etcètera).
Jo, com a militant d'Esquerra que sóc, estic d'acord amb aquests punts estratègics i innegociables que el meu partit ha marcat i fins i tot amb l'ordre, començar per controlar la caixa per poder donar al poble el que necessita sense deixar de treballar per la independència, és un bon full de ruta.
L'únic que li demano al meu partit és fermesa en el compliment de tots aquests punts a l'hora de seure a negociar qualsevol pacte.
Els nous partits independentistes han deixat clar que, per separat, la seva prioritat és la lluita per la independència de Catalunya, això està molt bé:
Solidaritat i Reagrupament es presentaran per separat a les eleccions
El que no acaba d'estar del tot clar, com a mínim jo no ho sé, és el com i amb qui, oi?
Però bé, sembla que tant Reagrupament (que hem de recordar que és un partit creat per ex-militants d'Esquerra), com Solidaritat Catalana (al que encara no coneixem ideològicament parlant) tenen les mans igual de lligades que Esquerra a l'hora de formalitzar possibles pactes post electorals, no? .....només podran arribar a acords amb aquells partits que defensin el camí de la independència com a únic possible, desgraciadament aquestes opcions no són tantes com jo desitjaria.
Acabaré aquest repàs intentant exposar quina és la situació de CiU per les pròximes emocionants i importants eleccions.
CiU al que totes les enquestes donen com a clar guanyador, l'únic que ha deixat clar és que vol el control de la caixa dels diners i poca cosa més:
CiU prioritza el concert econòmic i descarta cap referèndum d'autodeterminació
Diuen que no pactaran amb el PP però, no seria la primera vegada, oi? ….i si pactant poden formar govern, estic quasi segur que pactaran.
Diuen que no pactaran amb el PSC però tampoc la negativa és contundent, no?
Diuen que no volen saber res de referèndums i que encara és molt d'hora per parlar seriosament d'independència però clar, no poden girar-se d'esquena al augment del sentiment independentista clarament emergent al país i inclús dintre del seu propi partit,no? o si? O sigui, CiU = equidistància total.
Resum final.
Els que volem realment que el nostre país faci una passa més cap a la plena sobirania, els que volem que tots aquests guanys que hem aconseguit entre tots durant tants anys de lluita al respecte de la defensa de la nostre cultura, la nostre llengua, la nostra identitat i la nostra necessitat i el nostre dret a ser lliures, només podem votar independència, només podem votar llibertat, només podem votar qualsevol dels partits que defensen aquest camí a seguir:
ESQUERRA, SOLIDARITAT CATALANA o REAGRUPAMENT.
Només així assegurem que la lluita avanci, que la lluita no tingui fre.
Potser serà difícil aconseguir una plena majoria independentista al parlament però, només si aquestes formacions fan un bon paper i aconsegueixen uns bons resultats, forçarem el canvi per a que això sigui possible i que formacions que ara no són independentistes passin a veure la independència com a única via possible, la millor via possible.
Està en les nostres mans poder aconseguir-ho, el pròxim 28 de novembre tenim una oportunitat d'or i no la podem desaprofitar.
Si realment t'importa el teu futur i el dels teus fills, si realment estimes aquest país, no ho dubtis, vota independència, vota llibertat!!
Així ho veig jo, esteu d'acord?
Apa!
diumenge, 12 de setembre del 2010
ACTUALITAT/ ...prohibim fumar als cotxes?
Home! No fotem, no? Jo crec que no, que potser ens estem passant, no?
M'explico......
....jo no fumo, no m'agrada el tabac, no m'agrada la olor ni del tabac ni de l'alè que deixa quan fumes, em fa fàstic.
Detesto que la gent fumi allà a on pugui haver nens, o allà a on puguin molestar a gent que no fuma, m'enfado quan veig una dona embarassada fumant i trec fum (ves per on!) pels queixals quan veig a un/a fumador/a llençant la cigarreta al terra o la tira per la finestra del cotxe.
Dit això no crec que la prohibició sigui la solució per a tot.
Vull dir, prohibir fumar en llocs públics, espais reduïts, espais esportius, etcètera em sembla bé, multar a tot aquell que llenci una cigarreta per la finestra del cotxe també però, decidir si fumar o no al cotxe igual que a casa de cada un, no hauria de ser un exercici de sentit comú personal de cada un de nosaltres?
Està bé voler tenir cura de la salut dels més petits però voleu dir que no ens passem? Ja posats, potser hem de multar a les dones que fumen estant embarassades , no? I també instal·larem càmeres de vídeo a totes les cases amb nens i multarem també a tots aquells que fumin dintre de casa seva?
Jo crec que hem de treballar més en fer campanyes de sensibilització i crides al sentit comú del gent fumadora que no pas pensar en lleis que sancionin i persegueixin actes propis de la privacitat de cada un.
Això si, cada un és lliure, si ho creu necessari, de cridar l'atenció d'aquell que amb els nens al cotxe va fumant i recordar-li lo dolent que pot arribar a ser per els petits tot esperant que pugui fer cas i deixar de fumar, potser hi ha sort!
Va! Fem un esforç entre tot plegats, que no ha de ser tant difícil!
Com ho veieu?
Apa!!
M'explico......
....jo no fumo, no m'agrada el tabac, no m'agrada la olor ni del tabac ni de l'alè que deixa quan fumes, em fa fàstic.
Detesto que la gent fumi allà a on pugui haver nens, o allà a on puguin molestar a gent que no fuma, m'enfado quan veig una dona embarassada fumant i trec fum (ves per on!) pels queixals quan veig a un/a fumador/a llençant la cigarreta al terra o la tira per la finestra del cotxe.
Dit això no crec que la prohibició sigui la solució per a tot.
Vull dir, prohibir fumar en llocs públics, espais reduïts, espais esportius, etcètera em sembla bé, multar a tot aquell que llenci una cigarreta per la finestra del cotxe també però, decidir si fumar o no al cotxe igual que a casa de cada un, no hauria de ser un exercici de sentit comú personal de cada un de nosaltres?
Està bé voler tenir cura de la salut dels més petits però voleu dir que no ens passem? Ja posats, potser hem de multar a les dones que fumen estant embarassades , no? I també instal·larem càmeres de vídeo a totes les cases amb nens i multarem també a tots aquells que fumin dintre de casa seva?
Jo crec que hem de treballar més en fer campanyes de sensibilització i crides al sentit comú del gent fumadora que no pas pensar en lleis que sancionin i persegueixin actes propis de la privacitat de cada un.
Això si, cada un és lliure, si ho creu necessari, de cridar l'atenció d'aquell que amb els nens al cotxe va fumant i recordar-li lo dolent que pot arribar a ser per els petits tot esperant que pugui fer cas i deixar de fumar, potser hi ha sort!
Va! Fem un esforç entre tot plegats, que no ha de ser tant difícil!
Com ho veieu?
Apa!!
dimecres, 8 de setembre del 2010
ACTUALITAT POLÍTICA/ …unes eleccions importants
En una de les coses que puc estar d'acord amb tot el que va dir ahir el president Montilla en la seva declaració institucional per donar a conèixer la data de les pròximes eleccions al parlament català per el pròxim 28 de novembre, és que segurament seran unes de les més importants, per no dir la més important, dels últims anys.
L'anunci del 28-N obre la cursa electoral a Catalunya
Desprès d'un estiu bastant mogut respecte els moviments dels partits independentistes en busca d'una més que complicada unitat prèvia a les eleccions, sembla clar , a falta d'una sorpresa d'última hora, que aquests partits aniran per separat a les urnes.
A mi em sembla bé, no hi veig cap problema. Cada formació ha posat les seves cartes al damunt de la taula i la unitat no ha estat possible, no passa res.
El que és important per mi és l'augment de partits independentistes que es presenten , diferents formes de fer un camí que, amb una mica de sort ens portara a tots al mateix lloc.....la independència.
I dic que no hi veig cap problema perquè sembla clar que no quedarà cap persona amb ideologia independentista sense trobar la seva opció per anar a les urnes.
En tindrem 3 de candidatures clarament independentistes, Esquerra, Reagrupament i Solidaritat, llàstima que la Cup no sigui la quarta.
Jo ho tinc molt clar, com tothom sap sóc militant d'Esquerra des de fa més de 8 anys i per mi continua sent la millor opció, per moltes raons, per lo que va fer per el nostre país en el passat, quan ser independentista no era tant fàcil com ara, per tot el que ha fet (o l’han deixat fer) quan ha tingut una mica de poder i per tot el que podrà fer en un futur liderant , al costat de la resta de forces independentistes, el camí cap a la independència.
Això si, no veig la resta de forces independentistes com a contrincants o enemigues de cap manera, tot el que sigui possibilitats de sumar vots independentistes benvingut sigui.
Que cada un faci el mateix camí a la seva manera, no ens molestem entre nosaltres, col·laborem tant com sigui possible i desprès de les eleccions, quan cada un estigui al seu lloc, llavors si, siguem capaços d'unir-nos i de treballar junts per els nostre objectiu, que no deixa de ser el mateix.
Crec jo.
Com ho veieu?
L'anunci del 28-N obre la cursa electoral a Catalunya
Desprès d'un estiu bastant mogut respecte els moviments dels partits independentistes en busca d'una més que complicada unitat prèvia a les eleccions, sembla clar , a falta d'una sorpresa d'última hora, que aquests partits aniran per separat a les urnes.
A mi em sembla bé, no hi veig cap problema. Cada formació ha posat les seves cartes al damunt de la taula i la unitat no ha estat possible, no passa res.
El que és important per mi és l'augment de partits independentistes que es presenten , diferents formes de fer un camí que, amb una mica de sort ens portara a tots al mateix lloc.....la independència.
I dic que no hi veig cap problema perquè sembla clar que no quedarà cap persona amb ideologia independentista sense trobar la seva opció per anar a les urnes.
En tindrem 3 de candidatures clarament independentistes, Esquerra, Reagrupament i Solidaritat, llàstima que la Cup no sigui la quarta.
Jo ho tinc molt clar, com tothom sap sóc militant d'Esquerra des de fa més de 8 anys i per mi continua sent la millor opció, per moltes raons, per lo que va fer per el nostre país en el passat, quan ser independentista no era tant fàcil com ara, per tot el que ha fet (o l’han deixat fer) quan ha tingut una mica de poder i per tot el que podrà fer en un futur liderant , al costat de la resta de forces independentistes, el camí cap a la independència.
Això si, no veig la resta de forces independentistes com a contrincants o enemigues de cap manera, tot el que sigui possibilitats de sumar vots independentistes benvingut sigui.
Que cada un faci el mateix camí a la seva manera, no ens molestem entre nosaltres, col·laborem tant com sigui possible i desprès de les eleccions, quan cada un estigui al seu lloc, llavors si, siguem capaços d'unir-nos i de treballar junts per els nostre objectiu, que no deixa de ser el mateix.
Crec jo.
Com ho veieu?
dissabte, 31 de juliol del 2010
ACTUALITAT/ curses de toros?...ara ja no!
Això és el que publicàvem al març del 2009:
nosaltres diem….PROU!!
Un any i poc desprès finalment ha arribat el dia que molts estàvem esperant:
El Parlament prohibeix els toros a Catalunya
No puc negar que estic molt i molt content.
S'ha parlat molt aquests dies sobre tot aquest debat tant interessant i han hagut opinions (a favor i en contra) que han merescut atenció, s'ha de escoltar/respectar a tothom.
Però nosaltres seguim amb les mateixes. Creiem que és una bona notícia en general i sobretot és una bona notícia per els animals que pateixen aquest càstig.
Hem de felicitar a les persones que van iniciar tot aquest procés que tant democràticament ha acabat per donar mort a la tortura, han sigut capaços de mobilitzar a un munt de persones i utilitzant a la perfecció les regles del joc democràtic, han acabat d'una vegada per totes amb una festa majoritàriament rebutjada.
Alguns defensen que es prohibeix quelcom que tenia els dies comptats....llavors? que més dona? millor prohibir-ho ara que esperar,no? l'animal pateix igual si la plaça està plena com si està buida, no?
No estem d'acord amb els que comparen volent equiparar altres tradicions, que tenen els animals com a eix principal (correbous), amb les curses de braus, hi ha moltes deferències.
En qualsevol cas si en alguna d'aquestes altres tradicions també es maltracta animals...... s'haurien de prohibir, sense dubte.
I no entenem als que volen, per interes propi, emmarcar la prohibició en una qüestió identitària, una lluita Catalunya contra espanya, s'equivoquen, ens agradaria que no es fessin curses de braus ni aquí ni enlloc, els animals pateixen igual a Barcelona, a Madrid o a qualsevol plaça del món, no?
Aquí el que és important són els animals i la poca necessitat que tenim de tenir un espectacle que els tortura fins a la mort en viu i en directe.
Moltes felicitats i moltes gràcies a la plataforma "prou" i enhorabona per la feina feta.
També volem donar les gràcies a tots els diputats que van votar a favor de la ILP fent realitat així el som-ni de tanta gent.
Ei! Ara el que toca és obrir un debat per decidir que fem allà a on hi hagi una plaça de de toros.....recintes esportius, per exemple!
Apa!!
diumenge, 18 de juliol del 2010
ACTUALITAT/POLÍTICA/ serem capaços?
Si, en aquesta entrada seré crític amb la meva ideologia.
Bé, més que amb la meva ideologia amb qui seré crític és amb els polítics i partits que, suposadament, ens han de portar fins a ella (la independència).
Seré crític perquè m'agradaria que les coses es fessin, sinó millor, de diferent manera.
I també perquè d'alguna manera (no sé per quan temps més) crec que ha de ser la fórmula que millor gestionarà el nostre país, la fórmula que ens portarà a la llibertat.
La sentència del TC contra l’estatut només ha fet que ratificar que la situación és inaguantable per més temps ja.
Crec que ja no podem aguantar més agressions i hem de prendre part decisiva en tot el que passa.
També crec que hem esgotat totes les vies possibles que teníem a l'abast i no dic que no hagi servit de res, no dic que no hagin funcionat coses però ha arribat el moment en que amb això només.......... no és suficient.
La gent ha sortit al carrer per protestar contra una sentència que retalla brutalment un estatut que, tot i no ser el millor, si que era el que tots els catalans i catalanes van votar democràticament com a seu.
Però no només per això va sortir la gent al carrer, també va sortir a demanar respecte i sobretot la gent surt al carrer en busca de reaccions.
I les reaccions ha de ser clares i contundents i han de ser instantànies.
És inexplicable doncs que els partits catalans s'omplin la boca dient que treballen per defensar al parlament el que demana la gent al carrer i just
desprès votin en contra d'una ILP per organitzar un referèndum d'autodeterminació independentment de les raons.
S'impulsen lleis per organitzar consultes populars quan som plenament conscients de que aquesta llei (tal i com està ara) haurà de passar per l'aprovat de l'estat espanyol i que això no ens portarà enlloc.
És inexplicable (ara ja si) que ERC formi part d'un govern amb altres partits que mai han sigut (i mai ho seran) independentistes.
De cap manera volem ni l'estat de les autonomies amb el poder real a Madrid que defensen uns, ni un suposat federalisme de pa sucat amb oli que defensen uns altres, el nostre camí ha de ser més ambiciós, més pròxim al que la gent demana al carrer.
No cal esperar més, ja prou de càlculs aritmètics, prou de resolucions/mocions/IP'S/ILP'S/opcions totes dependents del país que ens maltracta.
Com diu la meva iaia....... "qui té el cul llogat....no seu mai a on vol!" I nosaltres portem massa anys de lloguer.
Prou d'experiments i de proves, comencem des de ja a construir, al costat de tots aquells que de veritat vulguin la llibertat del nostre país, un camí real cap a la independència.
No valen discursos a mitges o ideologies confuses, és igual amb qui compartim el camí, siguin de dretes o d'esquerres, siguin partits, associacions, entitats o persones individuals, lo realment important és el propi camí i sobretot la meta.
Ara és hora de estar alerta, esmolem ben bé les eines i fem que l'enemic tremoli de veritat tot veient la nostra ensenya.
Fem un bon cop de falç a espanya!! Que no als espanyols….eh!!!
Dic jo.
Apa!!!
Bé, més que amb la meva ideologia amb qui seré crític és amb els polítics i partits que, suposadament, ens han de portar fins a ella (la independència).
Seré crític perquè m'agradaria que les coses es fessin, sinó millor, de diferent manera.
I també perquè d'alguna manera (no sé per quan temps més) crec que ha de ser la fórmula que millor gestionarà el nostre país, la fórmula que ens portarà a la llibertat.
La sentència del TC contra l’estatut només ha fet que ratificar que la situación és inaguantable per més temps ja.
Crec que ja no podem aguantar més agressions i hem de prendre part decisiva en tot el que passa.
També crec que hem esgotat totes les vies possibles que teníem a l'abast i no dic que no hagi servit de res, no dic que no hagin funcionat coses però ha arribat el moment en que amb això només.......... no és suficient.
La gent ha sortit al carrer per protestar contra una sentència que retalla brutalment un estatut que, tot i no ser el millor, si que era el que tots els catalans i catalanes van votar democràticament com a seu.
Però no només per això va sortir la gent al carrer, també va sortir a demanar respecte i sobretot la gent surt al carrer en busca de reaccions.
I les reaccions ha de ser clares i contundents i han de ser instantànies.
És inexplicable doncs que els partits catalans s'omplin la boca dient que treballen per defensar al parlament el que demana la gent al carrer i just
desprès votin en contra d'una ILP per organitzar un referèndum d'autodeterminació independentment de les raons.
S'impulsen lleis per organitzar consultes populars quan som plenament conscients de que aquesta llei (tal i com està ara) haurà de passar per l'aprovat de l'estat espanyol i que això no ens portarà enlloc.
És inexplicable (ara ja si) que ERC formi part d'un govern amb altres partits que mai han sigut (i mai ho seran) independentistes.
De cap manera volem ni l'estat de les autonomies amb el poder real a Madrid que defensen uns, ni un suposat federalisme de pa sucat amb oli que defensen uns altres, el nostre camí ha de ser més ambiciós, més pròxim al que la gent demana al carrer.
No cal esperar més, ja prou de càlculs aritmètics, prou de resolucions/mocions/IP'S/ILP'S/opcions totes dependents del país que ens maltracta.
Com diu la meva iaia....... "qui té el cul llogat....no seu mai a on vol!" I nosaltres portem massa anys de lloguer.
Prou d'experiments i de proves, comencem des de ja a construir, al costat de tots aquells que de veritat vulguin la llibertat del nostre país, un camí real cap a la independència.
No valen discursos a mitges o ideologies confuses, és igual amb qui compartim el camí, siguin de dretes o d'esquerres, siguin partits, associacions, entitats o persones individuals, lo realment important és el propi camí i sobretot la meta.
Ara és hora de estar alerta, esmolem ben bé les eines i fem que l'enemic tremoli de veritat tot veient la nostra ensenya.
Fem un bon cop de falç a espanya!! Que no als espanyols….eh!!!
Dic jo.
Apa!!!
dissabte, 26 de juny del 2010
ACTUALITAT/ ser independentista no significa ser anti espanyol....en cap cas
Com a mínim no en el meu cas.
L'objectiu d'aquesta entrada és debatre sobre les sensacions que desperta la participació de la selecció nacional espanyola de futbol al mundial que s'està jugant aquests dies a Sud-àfrica.
"Espanya passa ronda i jugarà vuitens contra portugal"
No entenc perquè hi ha gent (de un i l'altre cantó) que pensen que al ser independentista català obligatòriament he de estar en contra de tot el que sigui espanyol.
No és així.
El cas de l'esport és un bon exemple per intentar explicar-ho.
Efectivament no desitjo que Espanya perdi el mundial és més, potser de totes les participants, és la que menys m'importaria que guanyés.
Per moltes raons.
Perquè (sense ser un expert)crec que juguen molt bé al futbol, perquè juguen molts jugadors catalans, per proximitat, per simpatia.....
D'alguna manera sóc capaç de separar les coses intentant no treure-les de context, entenc també la decisió d'alguns jugadors catalans (que potser no se senten "tant" espanyols) a l'hora de defensar la samarreta espanyola, esportivament parlant jugar un mundial és un dels reptes de qualsevol futbolista.
Una altre cosa molt important és la sensació de profunda enveja que sento quan veig els partits del mundial per televisió.
Independentment del país que juga sento enveja dels aficionats que poden seure davant del televisor o anar al camp per veure jugar la seva selecció. Sento enveja dels jugadors que poden defensar els colors de la seva bandera i sento enveja de tots aquells que poden escoltar i emocionar-se amb el seu himne, jo no puc.
Jo no puc perquè la meva selecció desgraciadament no juga aquest mundial.
Però si m'imagino per un moment a Catalunya en el mundial automàticament puc entendre totes les reccions que això genera, les entenc i les respecto.
Podrem els catalans algun dia viure una experiència d'aquest tipus? tant de bo!
A la espera de que això sigui possible, de moment només podem aspirar a seure davant del televisor com aficionats al esport i en aquest cas al futbol.
En aquest sentit només podem desitjar que guanyi el millor equip i esperar gaudir amb un bon espectacle.
Com ho veieu?
Apa!!
L'objectiu d'aquesta entrada és debatre sobre les sensacions que desperta la participació de la selecció nacional espanyola de futbol al mundial que s'està jugant aquests dies a Sud-àfrica.
"Espanya passa ronda i jugarà vuitens contra portugal"
No entenc perquè hi ha gent (de un i l'altre cantó) que pensen que al ser independentista català obligatòriament he de estar en contra de tot el que sigui espanyol.
No és així.
El cas de l'esport és un bon exemple per intentar explicar-ho.
Efectivament no desitjo que Espanya perdi el mundial és més, potser de totes les participants, és la que menys m'importaria que guanyés.
Per moltes raons.
Perquè (sense ser un expert)crec que juguen molt bé al futbol, perquè juguen molts jugadors catalans, per proximitat, per simpatia.....
D'alguna manera sóc capaç de separar les coses intentant no treure-les de context, entenc també la decisió d'alguns jugadors catalans (que potser no se senten "tant" espanyols) a l'hora de defensar la samarreta espanyola, esportivament parlant jugar un mundial és un dels reptes de qualsevol futbolista.
Una altre cosa molt important és la sensació de profunda enveja que sento quan veig els partits del mundial per televisió.
Independentment del país que juga sento enveja dels aficionats que poden seure davant del televisor o anar al camp per veure jugar la seva selecció. Sento enveja dels jugadors que poden defensar els colors de la seva bandera i sento enveja de tots aquells que poden escoltar i emocionar-se amb el seu himne, jo no puc.
Jo no puc perquè la meva selecció desgraciadament no juga aquest mundial.
Però si m'imagino per un moment a Catalunya en el mundial automàticament puc entendre totes les reccions que això genera, les entenc i les respecto.
Podrem els catalans algun dia viure una experiència d'aquest tipus? tant de bo!
A la espera de que això sigui possible, de moment només podem aspirar a seure davant del televisor com aficionats al esport i en aquest cas al futbol.
En aquest sentit només podem desitjar que guanyi el millor equip i esperar gaudir amb un bon espectacle.
Com ho veieu?
Apa!!
diumenge, 6 de juny del 2010
SENTMENAT/ tarda d'estrenes!!!!
Ep!!! Hola a tothom!!! si, com ja heu pogut comprovar les actualitzacions al bloc cauen amb compta gotes però no patiu encara estem per aquí fent el que puguem.
Avui, desprès d'un dia horrible (havíem sortit en bici i ens hem hagut de tornar, no hem pogut fer res amb el nens al matí, dia nuvolat, trist....), a la tarda hem decidit que havíem de sortir al carrer a que, com a mínim, ens donés una mica l'aire.
Hem aprofitat i hem fet un petit recorregut per les últimes estrenes del poble.
Ens referim a les novetats del parc de la plaça de la constitució i la flamant estrena del "nou" coro.
És de justícia que, amb lo que ens hem preocupat i amb lo que ens preocupen en aquest bloc els parcs del poble (entrades anteriors), fem referència a les millores que per sorpresa ens hem trobat en aquest parc.
Curiosament novetats que no van, en principi, dirigides als nens! si nosaltres també hem flipat una mica.
Resulta que és un espai lúdic i de salut per la gent gran!
Bé, ells també han de tenir dret, oi?
Que voleu que us digui, a nosaltres ens sembla bé i els nens també ho han provat i s'ho han passat pipa!!
Bé, segurament grans i petits acabaran compartint jocs i espai.
I desprès ens hem passat a veure quina cara fa el "nou" coro!!!
La veritat és que fa molt bona pinta!! però avui, com era d'esperar no hem pogut ni seure!!!
Però bé podem donar fe de que el canvi ha estat a millor, ja era hora!!
Ara només falta veure com evoluciona el canvi, com funciona el bar i si es converteix realment en el bar que el poble necessita, un bar a on tothom tingui el seu espai i un bar a on puguem anar en família a berenar o a fer un dinar o un sopar......
Enhorabona per aquesta nova aventura, bona feina i sort, molta sort!!
Articles i opinions relacionades:
"quimsent" el bloc del Quim Cortilla
"sentmenat.com"
Apa!!!
Avui, desprès d'un dia horrible (havíem sortit en bici i ens hem hagut de tornar, no hem pogut fer res amb el nens al matí, dia nuvolat, trist....), a la tarda hem decidit que havíem de sortir al carrer a que, com a mínim, ens donés una mica l'aire.
Hem aprofitat i hem fet un petit recorregut per les últimes estrenes del poble.
Ens referim a les novetats del parc de la plaça de la constitució i la flamant estrena del "nou" coro.
És de justícia que, amb lo que ens hem preocupat i amb lo que ens preocupen en aquest bloc els parcs del poble (entrades anteriors), fem referència a les millores que per sorpresa ens hem trobat en aquest parc.
Curiosament novetats que no van, en principi, dirigides als nens! si nosaltres també hem flipat una mica.
Resulta que és un espai lúdic i de salut per la gent gran!
Bé, ells també han de tenir dret, oi?
Que voleu que us digui, a nosaltres ens sembla bé i els nens també ho han provat i s'ho han passat pipa!!
Bé, segurament grans i petits acabaran compartint jocs i espai.
I desprès ens hem passat a veure quina cara fa el "nou" coro!!!
La veritat és que fa molt bona pinta!! però avui, com era d'esperar no hem pogut ni seure!!!
Però bé podem donar fe de que el canvi ha estat a millor, ja era hora!!
Ara només falta veure com evoluciona el canvi, com funciona el bar i si es converteix realment en el bar que el poble necessita, un bar a on tothom tingui el seu espai i un bar a on puguem anar en família a berenar o a fer un dinar o un sopar......
Enhorabona per aquesta nova aventura, bona feina i sort, molta sort!!
Articles i opinions relacionades:
"quimsent" el bloc del Quim Cortilla
"sentmenat.com"
Apa!!!
diumenge, 9 de maig del 2010
ACTUALITAT/ESPORTS/...campions d'europa!!!
El Barça se proclama campeón de Europa tras dar un recital ante el Olympiacos
Navarro hace al Barça campeón en París
Només podia ser París
Cap a l'any perfecte
El Regal Barça obté l'Eurolliga i es reconcilia amb París
EP! Fàcil molt fàcil serà aquesta entrada sobre la merescuda victòria d'ahir del Regal F.C.Barcelona en la final del campionat europeu de clubs de bàsquet.
Una paraula: Immillorable.
La copa guanyada ahir és el premi no només a una temporada espectacular, és el premi a una trajectòria, a un model de joc, a un super equip amb un super entrenador i un super equip tècnic.
Pot arribar a semblar fàcil si només mires el números, només dos partits perduts en la lliga regular, partits guanyats per més de 15 punts, guanyar la final a tot un Olympiacos per 18 punts de diferència, etcètera però el que sap una mica d'això sap que de fàcil....res de res.
Enhorabona als campions....... per tot, però si fins i tot van saber controlar els nervis no engegant a pastar a més d'un jugador grec que....de veritat que s'ho mereixia, s'ha de saber guanyar i s'ha de saber perdre.
Enhorabona de nou i a seguir fent història!!!!
Apa!!!
dijous, 22 d’abril del 2010
ACTUALITAT/ la que s'ha muntat per culpa d’un mocador!
Torna a estar a primera plana de la actualitat la polèmica necessitat de prohibir o no portar el mocador islàmic (L'Hijab) en llocs públics.
Feu un cop d'ull:
El Govern rebutja prohibir l’ús del hijab a les aules
Sarkozy ultima una llei de prohibició total del burka
Un instituto de Madrid prohíbe a una alumna llevar el pañuelo musulmán
El problema no és nou i la seva solució no serà fàcil i segurament no li agradarà a tothom.
Crec que és important, per començar, fer una aclaració al respecte de les diferencies entre el mocador (hijab) que no cobreix completament la cara, i el burca, que oculta completament el rostre de la persona que ho porta.
A on veig jo el problema és en no poder identificar a la persona amb la que has de parlar i en el cas que ens ocupa, deu ser molt difícil per un professor o professora dirigir-se a una persona a la que no pot identificar perquè només li veu els ulls.
Dit això jo estaria en contra del burca i fins i tot puc estar d'acord en la seva prohibició en llocs públics però no amb la prohibició de la utilització del mocador.
Puc estar d’acord amb les raons d’uns i les dels altres, per exemple:
Si entre les normes internes d’un centre està la prohibició de portar qualsevol complement que cobreixi el cap, per què hem de deixar portar el mocador?
Si no està prohibit portar el cabell pintat o portar una cresta, per què no puc portar un mocador?
No s’hauria de permetre portar el mocador perquè és un clar símbol de la submissió de la dona.
Jo porto el mocador perquè vull, per respecte a la meva religió, ningú m’ha obligat ens al contrari, la meva família ha intentat que no el porti.
Tant difícil és treure’s el mocador per entrar a classe i tornar-se’l a posar quan surts?
Tant difícil és acceptar que un mocador al cap no fa mal a ningú i que no interfereix en cap cas en la relació que hagis de tenir amb la persona que el porta?
Està clar que hem de tenir unes normes bàsiques de convivència subjectes, això si, a canvis si són per millorar-les.
En aquest sentit vestir-se cobrint tot el teu cos impedint així la teva identificació és tant il·lògic com que, per exemple, la gent comences a sortir al carrer totalment nua per molt que això potser agradés a més gent, no pot ser.
Però també és important afavorir, en la mida que sigui possible, la integració de tothom a la nostra societat i, en el cas que ens ocupa, el més important de tot és que aquesta nena pugui continuar estudiant i formant-se.
En conclusió, en aquests casos, com en quasi tots, s’ha de saber respectar i també s’ha de saber cedir i estar oberts a modificar la nostre postura particular en benefici del conjunt.
Burca no, mocador si.
Feu un cop d'ull:
El Govern rebutja prohibir l’ús del hijab a les aules
Sarkozy ultima una llei de prohibició total del burka
Un instituto de Madrid prohíbe a una alumna llevar el pañuelo musulmán
El problema no és nou i la seva solució no serà fàcil i segurament no li agradarà a tothom.
Crec que és important, per començar, fer una aclaració al respecte de les diferencies entre el mocador (hijab) que no cobreix completament la cara, i el burca, que oculta completament el rostre de la persona que ho porta.
A on veig jo el problema és en no poder identificar a la persona amb la que has de parlar i en el cas que ens ocupa, deu ser molt difícil per un professor o professora dirigir-se a una persona a la que no pot identificar perquè només li veu els ulls.
Dit això jo estaria en contra del burca i fins i tot puc estar d'acord en la seva prohibició en llocs públics però no amb la prohibició de la utilització del mocador.
Puc estar d’acord amb les raons d’uns i les dels altres, per exemple:
Si entre les normes internes d’un centre està la prohibició de portar qualsevol complement que cobreixi el cap, per què hem de deixar portar el mocador?
Si no està prohibit portar el cabell pintat o portar una cresta, per què no puc portar un mocador?
No s’hauria de permetre portar el mocador perquè és un clar símbol de la submissió de la dona.
Jo porto el mocador perquè vull, per respecte a la meva religió, ningú m’ha obligat ens al contrari, la meva família ha intentat que no el porti.
Tant difícil és treure’s el mocador per entrar a classe i tornar-se’l a posar quan surts?
Tant difícil és acceptar que un mocador al cap no fa mal a ningú i que no interfereix en cap cas en la relació que hagis de tenir amb la persona que el porta?
Està clar que hem de tenir unes normes bàsiques de convivència subjectes, això si, a canvis si són per millorar-les.
En aquest sentit vestir-se cobrint tot el teu cos impedint així la teva identificació és tant il·lògic com que, per exemple, la gent comences a sortir al carrer totalment nua per molt que això potser agradés a més gent, no pot ser.
Però també és important afavorir, en la mida que sigui possible, la integració de tothom a la nostra societat i, en el cas que ens ocupa, el més important de tot és que aquesta nena pugui continuar estudiant i formant-se.
En conclusió, en aquests casos, com en quasi tots, s’ha de saber respectar i també s’ha de saber cedir i estar oberts a modificar la nostre postura particular en benefici del conjunt.
Burca no, mocador si.
dilluns, 12 d’abril del 2010
SENTMENAT/ nou llibre de la Rosa Fité
Ep!! encara estem per aquí eh!!
Avui fem aquesta entrada per parlar-vos de la presentació del nou llibre de la Rosa Fité que s'ha presentat avui a la biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat.
Aquest és el nou llibre:
"Contes amb valor afegit" de "7 d quatre edicions".
La presentació ha estat, com no hi ha millor manera, a càrrec de la seva autora, la Rosa Fité.
Ha estat gràcies al Jeroni Oller, tal i com ens ha explicat la Rosa a la presentació i tal i com ho explica el mateix Jeroni al pròleg del llibre, que ara podem gaudir d'aquest recull d'alguns dels seus contes amb els que segur passarem llargues hores d'entreteniment i d'esbarjo en companyia dels nostres nens.
21 contes entre els que podem trobar alguns que ja hem escoltat explicar a la Rosa i altres nous que segur que esdevindran noves històries, noves aventures a descobrir.
I que podem dir de la autora? doncs segur que molts ja la coneixeu, nosaltres hem tingut la sort de veure els seus espectacles moltes vegades i fins i tot vam tenir el gran honor de tenir-la a casa per celebrar l'últim aniversari del Jan (entreu i consulteu: ”FAMÍLIA/ aniversari del Jan….5 anys!!!(2)”)
Podem donar fe de que la Rosa s'entrega en cos i ànima en els seus espectacles i els nens queden literalment (mireu al Jan a la foto) bocabadats....
Però la millor forma de conèixer més i millor a la Rosa és comprant el seu nou llibre, allà trobareu les seves històries i un breu repàs al seu currículum.
Va! que només seran 10 euros! dintre de pocs dies podreu trobar-lo a les llibreries el poble o bé el podeu demanar en el web de la editorial......
"7 d quatre edicions"
Gràcies a la Rosa per els seus contes i gràcies a la biblioteca per programar la presentació.
Apa!!
Avui fem aquesta entrada per parlar-vos de la presentació del nou llibre de la Rosa Fité que s'ha presentat avui a la biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat.
Aquest és el nou llibre:
"Contes amb valor afegit" de "7 d quatre edicions".
La presentació ha estat, com no hi ha millor manera, a càrrec de la seva autora, la Rosa Fité.
Ha estat gràcies al Jeroni Oller, tal i com ens ha explicat la Rosa a la presentació i tal i com ho explica el mateix Jeroni al pròleg del llibre, que ara podem gaudir d'aquest recull d'alguns dels seus contes amb els que segur passarem llargues hores d'entreteniment i d'esbarjo en companyia dels nostres nens.
21 contes entre els que podem trobar alguns que ja hem escoltat explicar a la Rosa i altres nous que segur que esdevindran noves històries, noves aventures a descobrir.
I que podem dir de la autora? doncs segur que molts ja la coneixeu, nosaltres hem tingut la sort de veure els seus espectacles moltes vegades i fins i tot vam tenir el gran honor de tenir-la a casa per celebrar l'últim aniversari del Jan (entreu i consulteu: ”FAMÍLIA/ aniversari del Jan….5 anys!!!(2)”)
Podem donar fe de que la Rosa s'entrega en cos i ànima en els seus espectacles i els nens queden literalment (mireu al Jan a la foto) bocabadats....
Però la millor forma de conèixer més i millor a la Rosa és comprant el seu nou llibre, allà trobareu les seves històries i un breu repàs al seu currículum.
Va! que només seran 10 euros! dintre de pocs dies podreu trobar-lo a les llibreries el poble o bé el podeu demanar en el web de la editorial......
"7 d quatre edicions"
Gràcies a la Rosa per els seus contes i gràcies a la biblioteca per programar la presentació.
Apa!!
dimecres, 24 de març del 2010
SENTMENAT/ C.E.I.P. Can Sorts, portes obertes 2010
Ep! bones!
Diumenge passat vam tenir el plaer de poder gaudir d'una altre jornada de portes obertes del C.E.I.P. Can Sorts de Sentmenat.
Can Sorts es converteix en museu per un dia/sentmenat.com
Si voleu consultar la del 2009, ho podeu fer aquí:
portes ofertes 2009
En aquesta ocasió la festa girava al voltant de l'art en moltes de les seves expressions.
D'aquesta manera vam poder veure un bon recull de tots els treballs que fan els nens a classe i constatar que, apart de de treballar força, són uns artistes de cap a peus.
Vam aprofitar la visita per fer un cop d'ull a les futures classes dels nens per el curs vinent (2010 - 2011), P5 per el Jan i P3 per la Mar en el seu primer any al "cole de nens grans" i per fer una volta per tot el recinte, sala de música, gimnàs, patis, etcètera.
A la festa no va faltar de res, portes obertes, molta gent, treballs per tot arreu, activitats varies organitzades per l'A.M.P.A i pel Taller d’art de Sentmenat i el plat fort de la jornada....el mural que el Werens va pintar a la façana de la masia del cole....
Simplement.....espectacular!!!
Ens va sorprendre molt gratament que vingués ell a la festa i més encara que li encarreguessin fer un mural a la pared, les coses estan canviant per sort! i els resultat no deixa lloc a dubtes, podrà agradar més o menys però que un graffiti ben fet és una obra d’art…..crec que queda fora de tota discussió.
Si voleu més informació sobre aquest artista , enllaceu aquí el seu web.
Nosaltres ja parlàvem en una entrada anterior en el nostre bloc i aquí també teniu més informació:
werens - matilda
Gràcies a tots els responsables de la jornada (Escola Can Sorts, A.M.P.A. C.E.I.P. Can Sorts, Ajuntament, Alimentart i als voluntaris) i a tot i totes els/ les artistes que i van participar, va estar molt bé.
I per acabar, ens quedem amb aquest escrit de l'equip de mestres de la Escola:
"Les activitats treballades estan pensades per a que els alumnes coneguin, estimin i gaudeixin de l'art en qualsevol de les seves manifestacions.
Hem intentat que els infants vegin l'art com un procés comunicatiu ja que les interpretacions i creacions suposen un treball en equip i contribueixin a la seva socialització."
Gràcies.
Apa!!
Diumenge passat vam tenir el plaer de poder gaudir d'una altre jornada de portes obertes del C.E.I.P. Can Sorts de Sentmenat.
Can Sorts es converteix en museu per un dia/sentmenat.com
Si voleu consultar la del 2009, ho podeu fer aquí:
portes ofertes 2009
En aquesta ocasió la festa girava al voltant de l'art en moltes de les seves expressions.
D'aquesta manera vam poder veure un bon recull de tots els treballs que fan els nens a classe i constatar que, apart de de treballar força, són uns artistes de cap a peus.
Vam aprofitar la visita per fer un cop d'ull a les futures classes dels nens per el curs vinent (2010 - 2011), P5 per el Jan i P3 per la Mar en el seu primer any al "cole de nens grans" i per fer una volta per tot el recinte, sala de música, gimnàs, patis, etcètera.
A la festa no va faltar de res, portes obertes, molta gent, treballs per tot arreu, activitats varies organitzades per l'A.M.P.A i pel Taller d’art de Sentmenat i el plat fort de la jornada....el mural que el Werens va pintar a la façana de la masia del cole....
Simplement.....espectacular!!!
Ens va sorprendre molt gratament que vingués ell a la festa i més encara que li encarreguessin fer un mural a la pared, les coses estan canviant per sort! i els resultat no deixa lloc a dubtes, podrà agradar més o menys però que un graffiti ben fet és una obra d’art…..crec que queda fora de tota discussió.
Si voleu més informació sobre aquest artista , enllaceu aquí el seu web.
Nosaltres ja parlàvem en una entrada anterior en el nostre bloc i aquí també teniu més informació:
werens - matilda
Gràcies a tots els responsables de la jornada (Escola Can Sorts, A.M.P.A. C.E.I.P. Can Sorts, Ajuntament, Alimentart i als voluntaris) i a tot i totes els/ les artistes que i van participar, va estar molt bé.
I per acabar, ens quedem amb aquest escrit de l'equip de mestres de la Escola:
"Les activitats treballades estan pensades per a que els alumnes coneguin, estimin i gaudeixin de l'art en qualsevol de les seves manifestacions.
Hem intentat que els infants vegin l'art com un procés comunicatiu ja que les interpretacions i creacions suposen un treball en equip i contribueixin a la seva socialització."
Gràcies.
Apa!!
diumenge, 21 de març del 2010
ACTUALITAT/ xerrada Palestina
Ep!!! la nostre bona amiga, la Gloria, ens ha enviat aquesta interessant informació sobre una xerrada - debat sobre Palestina i ens ha demanat que fem difusió de la mateixa.
Nosaltres, sempre que podem, posem el nostre bloc (una molt petita i humil finestra d'informació diversa a Internet) al servei de totes aquelles notícies que poden ser interessants per alguna persona, si gràcies això, algú pot beneficiar-se.....perfecte, ens encanta aquella frase que diu...."“Es detestable esa avaricia espiritual que tienen los que, sabiendo algo, no procuran la transmisión de esos conocimientos” (MIGUEL DE UNAMUNO).
Aquí teniu tota la informació:
Dimarts proper, aprofitant la seva estada a l'estat espanyol (per on està fent una amplia gira), donarà una conferència a La Verneda (Centre Cívic, C/ Selva de Mar nº 215) el dirigent de l'esquerra palestina de Gaza (FPLP, Front Popular d'Alliberament de Palestina) i membre del Consell Nacional Palestí, Naser Al Kafarna.
El passat dia 17 ja va fer-se un important acte, amb el mateix conferenciant, a la Universitat d'Alacant, convocat pel MRG (Moviment de Resistència Global). El dilluns 22 l'acte serà a València. Hi ha actes per tot l'estat, que van començar a la ciutat de Màlaga el passat dia 15 de març, i acaben a Madrid el 30, passant, a més dels ja citats, per Granada, Logroño, Asturias (es farà el 25 de marzo, a las 19 horas, en el Club de Prensa de la Nueva España en Oviedo), Torrelavega, Valladolid i Toledo.
Tindrem ocasió de ser informats en directe de la realitat avui a Palestina, de les negociacions i del paper dels governs dels paísos influents al Món, inclosa la UE, ara presidida pel govern de l'estat espanyol.
Al concloure la seva intervenció hi haurà un ampli debat en el que tots podrem intervenir-hi.
Demostrem la nostra solidaritat amb Palestina assitint, amb els amics, a aquesta important activitat que es desenvoluparà a Barcelona.
Us hi esperem!
Demanem també que feu la màxima difusió (per internet, telèfon , etc) d'aquesta important convocatòria.
A kaosenlared.net també han fet propaganda.
Nosaltres per desgràcia no podem anar-hi però us demanem un favor.... si algú llegeix això al nostre bloc i pot anar a la xerrada, envieu-nos un resum de la mateixa i el publicarem aquí per tots aquells que estiguin interessats.
Que vagi bé!!
Apa!!
Nosaltres, sempre que podem, posem el nostre bloc (una molt petita i humil finestra d'informació diversa a Internet) al servei de totes aquelles notícies que poden ser interessants per alguna persona, si gràcies això, algú pot beneficiar-se.....perfecte, ens encanta aquella frase que diu...."“Es detestable esa avaricia espiritual que tienen los que, sabiendo algo, no procuran la transmisión de esos conocimientos” (MIGUEL DE UNAMUNO).
Aquí teniu tota la informació:
Dimarts proper, aprofitant la seva estada a l'estat espanyol (per on està fent una amplia gira), donarà una conferència a La Verneda (Centre Cívic, C/ Selva de Mar nº 215) el dirigent de l'esquerra palestina de Gaza (FPLP, Front Popular d'Alliberament de Palestina) i membre del Consell Nacional Palestí, Naser Al Kafarna.
El passat dia 17 ja va fer-se un important acte, amb el mateix conferenciant, a la Universitat d'Alacant, convocat pel MRG (Moviment de Resistència Global). El dilluns 22 l'acte serà a València. Hi ha actes per tot l'estat, que van començar a la ciutat de Màlaga el passat dia 15 de març, i acaben a Madrid el 30, passant, a més dels ja citats, per Granada, Logroño, Asturias (es farà el 25 de marzo, a las 19 horas, en el Club de Prensa de la Nueva España en Oviedo), Torrelavega, Valladolid i Toledo.
Tindrem ocasió de ser informats en directe de la realitat avui a Palestina, de les negociacions i del paper dels governs dels paísos influents al Món, inclosa la UE, ara presidida pel govern de l'estat espanyol.
Al concloure la seva intervenció hi haurà un ampli debat en el que tots podrem intervenir-hi.
Demostrem la nostra solidaritat amb Palestina assitint, amb els amics, a aquesta important activitat que es desenvoluparà a Barcelona.
Us hi esperem!
Demanem també que feu la màxima difusió (per internet, telèfon , etc) d'aquesta important convocatòria.
A kaosenlared.net també han fet propaganda.
Nosaltres per desgràcia no podem anar-hi però us demanem un favor.... si algú llegeix això al nostre bloc i pot anar a la xerrada, envieu-nos un resum de la mateixa i el publicarem aquí per tots aquells que estiguin interessats.
Que vagi bé!!
Apa!!
dijous, 18 de març del 2010
SENTMENAT/ aniversari de la biblioteca!!!
Encara que s'ha fet molt poca propaganda i s'ha anunciat poc (o com a mínim nosaltres no hem trobat gaire publicitat) la nostra biblioteca….Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat està d'aniversari, 10 anys ja, que no és poc.
Per nosaltres ha estat un descobriment recent i és gràcies als nens que anem sovint a buscar contes o pel•lícules i setmanalment assistim per escoltar expectants els contes que expliquen a “l'hora del conte” de cada dimarts.
La veritat és que han aconseguit tenir un racó a la biblioteca especialment reservat als més petits ple de màgia i adaptat totalment a les seves necessitats.
Allà poden des de fer deures (els més grandets) a dibuixar, pintar o llegir contes els més petits.
L'hora de conte dels dimarts és una cita imprescindible i altament recomanable a tothom que tingui nens petits.
El seu racó de la biblioteca està perfectament decorat amb dibuixos que han fet els nens i fotos dels països a on ha viatjat la "fada Orfila", la fada viatgera amiga de tots els nens de “l’hora del conte” i que envia setmanalment una postal amb una foto del país que està visitant.
Els nens gaudeixen molt escoltant atentament els contes i les històries de la fada, desprès pinten un dibuix relacionat i el deixen dintre de la caixa màgica amb la finalitat de que la fada pugui veure'ls.
No falta res! al mateix racó hi ha una espai reservat tant per els nens com per els pares, un espai obert a la participació de tothom per fer recomanacions, donar consells, penjar articles d'interès......etcètera.
El que ja hem dit! si teniu nens i no heu anat mai, no us ho perdeu, informeu-vos i aneu a la pròxima edició de "l'hora del conte" a la biblioteca, segur que us agradarà!!!
Dimarts passat vam anar als actes programats per celebrar el 10è aniversari i la veritat és que ens ho vam passar molt bé.
A la tarda amb la nena vam anar a pintar el pastís d'aniversari...
I al vespre vam poder gaudir i riure força amb la conferència den Roger de Gràcia... el blog de Roger de Gràcia:
Va ser el convidat de gala per la celebració del 10è aniversari i va venir a fer una conferència en la que va parlar del seu llibre:
'Caçadors de paraules' (Ara llibres) de Roger de Gràcia
Al igual que el llibre, la conferència també va ser força divertida, apassionant i entretinguda en la que va fer un breu repàs d'algunes curiositats i secrets del programa de TV3.
Doncs res més, moltes felicitats a la biblioteca i que faci molts i molts més!!!
Apa!!
dilluns, 8 de març del 2010
MÚSICA/ NARCO in concert!!!!
Puc començar aquesta entrada amb totes les onomatopeies i expressions de sorpresa que us pugueu imaginar....fliiiiipa!!! uuuuuaaaaaaa!!! impressionant!!! brutal! increïble!! i segur que em quedo curt a l'hora de voler valorar el concert que vam tenir el gran plaer de poder viure el passat dissabte dia 6 a la La Salamandra de l'Hospitalet.
Tot va començar, val a dir-ho, amb una gran decepció.
Va ser divendres, ens havien desplaçat a Barcelona amb la intenció d'assistir al concert que Soziedad Alkoholika donava a la Sala Apolo però al arribar...... s'havien esgotat les entrades, gran error no haver comprat les entrades anticipades...coses que passen.
Doncs va ser allà desprès de rebre la mala notícia a on vam veure un cartell anunciant el concert de Narco per el dia següent a l'Hospitalet, la sort tornava a estar del nostre costat!!
Narco (aquí la seva web) presentava el seu nou disc: "alita de mosca"......
...encara no hem tingut el plaer d'escoltar-lo amb tranquilitat i paciència però per el que vam poder comprovar dissabte....canya, critica, atacs premeditats, i so Narco total, una petita mostra:
Amb la por al cos per la experiència del dia anterior (ens vam quedar sense poder veure als Soziedad Alkoholika!!en concert!) no ens la vam jugar, vam comprar les entrades anticipades i tot va anar rodat.
Vam arribar molt d'hora a l'Hospitalet, millor! així la nit és complerta...sopar, cafè, copa i concert!!!!
Desprès de la mala experiència del sopar (futbol a la televisió + cambrer nerviós + el pa dur dels entrepans) vam anar directes a la sala per mirar de no perdre'ns res de la jornada.
El grup convidat ja estava al escenari, un duo de rap, bé, sempre he dit que tenen molt mèrit les cançons de rap per la seva complexitat en les lletres, normalment amb molt contingut i que només recordar-les ja deu ser tot un repte però no m'agrada el rap, bé puntualitzem, no m'agrada el rap sol, sense grup, només veus parlant amb la mateixa (o molt semblant) base musical de fons, a mi (i això és una opinió molt personal) m'agrada el rap al estil Narco, com a part fonamental del estil musical d'un grup, un altre exemple podria ser Biohazard, per exemple.
Quan passava aproximadament un quart d'hora de les 23h va començar la descàrrega Narco, van enllaçar sense parar 3 o 4 temes del nou disc, la gent, especialment nosaltres, no els coneixíem encara però la potencia i la força amb la que van sortir al escenari va deixar amb la boca oberta a més d'un.
La veritat és que els concerts a la salamandra són especials, la sala no és massa gran i tot plegat fa que el so sigui més contundent i que la relació entre públic i grup sigui més estreta, més directa.
Quan van començar a sonar les cançons més conegudes la gent començava a saltar i a cantar com boijos (ho dic per experiència pròpia).
Narco és la barreja perfecta, contundència sonora amb un baix (Amnésico) al servei del ritme monstruós d'una bateria incansable (Manipulador), una guitarra (Diablero Diaz) a la alçada, sols i floritures poques però so tapat i agressiu, els efectes especials de la música del discjòquei (Abogado del diablo) que introdueix magistralment el seus detalls a cada cançó, i la energia i la potència dels cantants (Vikingo M.D. i Distorsion Morales) que, cada un en el seu registre, no paren en tot el concert de donar-li vida al escenari i força a les cançons, tot això i més fan d’aquest grup un dels millors del moment.
1 hora i 45 minuts aproximadament van estar els Narco al escenari descarregant amb violència les seves cançons, un temps que a molts ens va semblar poc però que, desprès del viscut, va ser suficient i sobretot va ser.....complert!
Doncs res, ara el que toca fer és escoltar amb atenció el nou disc, llegir les seves lletres, les seves queixes, endinsar-nos en els detalls i esperar tenir sort un altre cop per tornar-los a veure en directe.
Agraïm, com sempre, a tota la penya que va venir al concert amb nosaltres, als "cunyaos"! i al Sebas.....una festa més viscuda, una més per recordar!!
I també us animem a tots a comprar-vos l'últim disc dels sevillans Narco, segur que us agradarà.
Apa!!!
Tot va començar, val a dir-ho, amb una gran decepció.
Va ser divendres, ens havien desplaçat a Barcelona amb la intenció d'assistir al concert que Soziedad Alkoholika donava a la Sala Apolo però al arribar...... s'havien esgotat les entrades, gran error no haver comprat les entrades anticipades...coses que passen.
Doncs va ser allà desprès de rebre la mala notícia a on vam veure un cartell anunciant el concert de Narco per el dia següent a l'Hospitalet, la sort tornava a estar del nostre costat!!
Narco (aquí la seva web) presentava el seu nou disc: "alita de mosca"......
...encara no hem tingut el plaer d'escoltar-lo amb tranquilitat i paciència però per el que vam poder comprovar dissabte....canya, critica, atacs premeditats, i so Narco total, una petita mostra:
Amb la por al cos per la experiència del dia anterior (ens vam quedar sense poder veure als Soziedad Alkoholika!!en concert!) no ens la vam jugar, vam comprar les entrades anticipades i tot va anar rodat.
Vam arribar molt d'hora a l'Hospitalet, millor! així la nit és complerta...sopar, cafè, copa i concert!!!!
Desprès de la mala experiència del sopar (futbol a la televisió + cambrer nerviós + el pa dur dels entrepans) vam anar directes a la sala per mirar de no perdre'ns res de la jornada.
El grup convidat ja estava al escenari, un duo de rap, bé, sempre he dit que tenen molt mèrit les cançons de rap per la seva complexitat en les lletres, normalment amb molt contingut i que només recordar-les ja deu ser tot un repte però no m'agrada el rap, bé puntualitzem, no m'agrada el rap sol, sense grup, només veus parlant amb la mateixa (o molt semblant) base musical de fons, a mi (i això és una opinió molt personal) m'agrada el rap al estil Narco, com a part fonamental del estil musical d'un grup, un altre exemple podria ser Biohazard, per exemple.
Quan passava aproximadament un quart d'hora de les 23h va començar la descàrrega Narco, van enllaçar sense parar 3 o 4 temes del nou disc, la gent, especialment nosaltres, no els coneixíem encara però la potencia i la força amb la que van sortir al escenari va deixar amb la boca oberta a més d'un.
La veritat és que els concerts a la salamandra són especials, la sala no és massa gran i tot plegat fa que el so sigui més contundent i que la relació entre públic i grup sigui més estreta, més directa.
Quan van començar a sonar les cançons més conegudes la gent començava a saltar i a cantar com boijos (ho dic per experiència pròpia).
Narco és la barreja perfecta, contundència sonora amb un baix (Amnésico) al servei del ritme monstruós d'una bateria incansable (Manipulador), una guitarra (Diablero Diaz) a la alçada, sols i floritures poques però so tapat i agressiu, els efectes especials de la música del discjòquei (Abogado del diablo) que introdueix magistralment el seus detalls a cada cançó, i la energia i la potència dels cantants (Vikingo M.D. i Distorsion Morales) que, cada un en el seu registre, no paren en tot el concert de donar-li vida al escenari i força a les cançons, tot això i més fan d’aquest grup un dels millors del moment.
1 hora i 45 minuts aproximadament van estar els Narco al escenari descarregant amb violència les seves cançons, un temps que a molts ens va semblar poc però que, desprès del viscut, va ser suficient i sobretot va ser.....complert!
Doncs res, ara el que toca fer és escoltar amb atenció el nou disc, llegir les seves lletres, les seves queixes, endinsar-nos en els detalls i esperar tenir sort un altre cop per tornar-los a veure en directe.
Agraïm, com sempre, a tota la penya que va venir al concert amb nosaltres, als "cunyaos"! i al Sebas.....una festa més viscuda, una més per recordar!!
I també us animem a tots a comprar-vos l'últim disc dels sevillans Narco, segur que us agradarà.
Apa!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
