Benvinguts al nostre bloc

dijous 2 de desembre de 2010

POLÍTICA/ ara no és hora de plegar

Puigcercós sotmetrà el lideratge a votació secreta

Ara no és hora de plegar, ara és hora de treballar més que mai des de l'oposició per tornar a elaborar una opció forta, independentista i sobretot, d'esquerres.

I, en la meva opinió, en Joan Puigcercós és la persona que ha de seguir liderant aquesta feina, reuneix de sobres tots els requisits,: preparació, experiència, lideratge i, al meu entendre, una visió clara de quin és el camí a seguir i, que collons!.... s'ha guanyat amb el seu esforç i amb el seu treball aquest dret.

Una de les moltes evidències que ens han deixat els resultats de les últimes eleccions és que l'independentisme, lluny del que voldríem molts, no és a dia d'avui una prioritat per la gran majoria dels catalans.

Crec que ara toca, per si no ho hem fet prou!, prioritzar el treball d'integració al nostre projecte de gent nouvinguda i cal també generar complicitats i adhesions de gent poc o gens independentista amb l'objectiu de demostrar-lis que el nostre camí cap a la independència del nostre país és la millor opció per els seu futur.

I com crec jo que ho hem de fer?
Doncs amb la força de la esquerra, potenciant la integració de tothom al projecte, defensant polítiques en l'àmbit social, polítiques en defensa dels més necessitats, també treballant en polítiques agràries i mediambientals pera aconseguir sostenibilitat, polítiques educatives i de joventut, polítiques d'ocupació, seguir treballant en polítiques per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i un llarg i llarg etcètera.

També hem de continuar demostrant a tothom que estem nets, que no hem ficat la ma a la caixa i que la transparència en tot el que fem és bàsica per tal de fer les coses com volem fer-les, no tothom pot dir el mateix, oi?

I hem de deixar de treballar en la defensa dels nostres objectius nacionals? Evidentment......NO!
La defensa de la nostra llengua, la nostre cultura, la nostra identitat i la llibertat del nostre país són part del nostre adn i part important de la nostra raó de ser però no cal que li demostrem res a ningú, no ens cal ser més independentistes que altres que també ho siguin, el que cal, crec jo, és tenir molt clar quin és el camí que volem seguir per arribar a ser independents.

Ara cal que la gent d'esquerra fem pinya, que treballem plegats i que fugim, tant com puguem, de tot aquell que no entengui i recolzi el nostre camí.

Jo, com he llegit que diu en Pere Aragonès…..”sóc independentista i d’esquerres i, per tant, el meu lloc és a ERC” Pere Aragonès: 'Ara és el moment de fer pinya a Esquerra'


Apa!

4 comentaris:

Raquel ha dit...

Hola!
han sigut unes setmanes mogudetes he?

Si voleu que hi hagi més independentistes, el primer és explicar quines conseqüències pràctiques tindria.... per què seria millor l'independència i no que formèssim part d'uns estats federats? trobo que la última no seria una mala opció.

Perquè...per exemple, jo mateixa, que m'intereso per la política,no he rebut encara cap explicació que em convenci...i això que tinc un cunyat d'esquerra!!

En fi...que sobren molt frases com: farem millors políques d'inmigració...,d'educació..blablabla..transparència...trans...pa...ren..cia...blablabla... (aquesta última hem fa especial ràbia..no sé pq, igual perquè la diuen tant que ha perdut el seu significat)

QUE PARLIN DE COSES CONCRETRES I ES DEIXI DE JUGAR TAN AMB EL LLENGUATGE.

"En fi! És la meva humil opinió"

Salut!!

família Lloreda - Piñol ha dit...

Ei Raquel!!!!
gran i interessant pregunta amb una no fàcil resposta.

Preguntes per les conseqüències pràctiques de la independència.....

.......doncs per fer-ho fàcil i molt, molt resumit crec que el més important per els que pensem que la independència és el millor camí la mateixa paraula ho diu...la no dependència de ningú.
Sense ser un expert en el tema això de "estats federats", federalisme, autonomisme, etcètera sona a..... més cafè per a tothom!
Bé, resumit, no serà possible.
Una bona comparació seria la mateixa família, imagino que no t'agradaria molt que per decidir si has de fer reformes a casa, haguessis de demanar permís al veí del cinquè, oi? o que una part (no petita i segons s'ha demostrat injusta) del que guanyes ho haguessis d'entregar al president de la comunitat apart de la quota normal?, o que allò que decideixes a casa teva entre tu i la teva parella, en consens, en democràcia (per exemple l'estatut) vinguessin uns de fora i ho retallessin tot? i així un llarg etcètera.

Qui millor que nosaltres pot defensar la nostra llengua, la nostre cultura i la nostre llibertat? ningú, i com és possible fer tot això de la millor manera? sols, amb independència.
I la pregunta que em faig jo és, quin problema li veus a la independència?
No parlem en cap moment d'aixecar fronteres i deixar de relacionar-nos amb la resta del mon, ni molt menys, crec que parlem bàsicament d'autogovern i d'autogestió.
No ens hem d'enganyar no serà fàcil, tampoc podem dir que farem millor això i allò altre però si que ho podrem fer a la nostre manera i si ens equivoquem, ho farem nosaltres i no altres.

Sembla clar que l'encaix de la Catalunya d'avui a Espanya actual (i la que ve encara serà pitjor) cada dia és més complicat, no ens entenem i segurament per separat la relació seria millor.

Així ho veig jo, espero haver-te ajudat a veure-ho més clar, de totes formes és un debat molt però que molt interessant i podem continuar parlant tant com vulguis!

Petons!
Apa!

Raquel ha dit...

Bé Toni!
M'ha agradat molt el que has explicat....ja en continuarem parlant..jeje!
El que em queda a dir ( i, evidentment, no parlo de tú directament) és que si creieu que teniu la manera..que teniu la fórmula i la veieu tant clara i òbvia, l'haurieu de saber explicar més i millor, per tal que més gent ho pugui començar a veure igual.

Crec que en els últims anys hi ha hagut un independentisme creixent...o si més no, ha estat més present mediàticament, això no genera dubtes. Però els que han fet soroll, crec, que han estat els de sempre, els que ja hi creien, pel que molta part de la població que no entèn aquesta ideologia, continua sense entendre-la i a més a provocat un.. podria dir-ho així :anti-independentisme.

S'han de fer arribar els motius, ben explicats, a tothom. No ens podem quedar només amb : la nostre cultura, la nostre llengua, la nostre llibertat..(que jo m'hi apunto) però és d'entendre que molts altres no.... s'ha d'anar a coses pràctiques, que és pel que la gent s'apunta a lluitar.

Molts petons!
I a veure si ens veiem aviat!

família Lloreda - Piñol ha dit...

Estem totalment d'acord.
Però com ja et deia en una de les meves respostes no serà fàcil.
Has de pensar que en un partit, com per exemple, el meu....Esquerra, i segur que a la resta també, no tothom pensa igual ni molt menys, hi haurà gent dintre del partit que pensi igual que jo i gent, en el mateix partit, que pensi just el contrari i tot això sota la mateixa taulada.
Això té les seves avantatges i també els seus inconvenients.

Això que jo he escrit és un resum de com m'agradaria a mi que fossin les coses i és la principal raó de que segueixi ficat, dintre de les meves possibilitats, en política, faig el que puc per, des de dintre intentar fer els possibles perquè això així sigui, amb tota la modèstia del món mundial.

Creu-me quan et dic que no serà fàcil i precisament aquesta dificultat és la que ens ha d'encoratjar a moure'ns i lluitar per allò en el que creiem.

Apa aquí!!....ara m'he quedat descansat, eh!

Un plaer!

Apa! ah! i truca a la teva germana que estem organitzant alguna cosa (sopar) per dimarts.

Petons!