"PARLEM-NE" és un fulletó que edita CIU de Sentmenat, en aquest cas el número 15 de novembre de 2007.
M'ha fet riure la primera part:
"Josep Sallent i Ziguirí va ser nomenat president electe de CIU de Sentmenat a l'assemblea de militants convocada el passat 22 d'octubre.
Sallent, que durant l'assemblea va presentar la seva proposta de linea de treball a seguir, va ser elegit per unanimitat de vots per tots els militants assistents a l'acte."
Fins aquí bé, però segueix:
"La candidatura de Josep Sallent, que va ser la única proposta presentada, va ser votada de forma unànime bla, bla, bla.....
Jur, jur, jur!!!! ("me parto")
I dic jo, si va ser la única proposta presentada.......gran merit haver guanyat, oi?...i per unanimitat......no m'ho puc creure....si?
Desprès tenim una mica de tot..... autobombo (200 visites en 100 dies de govern), una mica (o molta) de crítica al antic govern, una mica (o molt) de ficar-se amb el Grup Municipal Socialista i al darrera, a la última pàgina ens venen a dir que tot és un desastre, diu:
"No és cap secret que Catalunya no passa pel seu millor moment. La moral del país és baixa, la credibilitat Institucional s'ha vist mermada i l'orgull de ser catalans està força malmès. En el pla polític, no hi ha un model que marqui una direcció, només es discuteix de manera improductiva per culpa del radicalisme i l'egoisme dels actuals dirigents. Això provoca una falta de lideratge i una fragmentació del sentiment nacional"
Però que tothom estigui tranquil que no passa res, ja està previst que vingui en Artur Mas i la seva casa gran del catalanisme a salvar-nos a tots. No patiu, CIU marcarà la direcció a seguir i tornarem a tenir un govern de dretes com cal.
Com diria un amic meu: "menos milongas"
El que ha de fer CIU i el seu lider Artur Mas és ser més clar a la hora de exposar els seus objectius.
Si el que vol és radicalitzar el seu missatge, no se si per treure'n vots del electorat de ERC o si per acostar-se més a la ideologia d'aquest partit, buscant així llocs de trobada per una futura relació, que ho digui clarament sense por, així tothom sabrem a que agafar-nos.
El "parlem-ne" acaba amb una mica més de autobombo ("aixó són fets i no pas paraules") bé, s'han deixat de publicar les fotos dels "cartellets" de benvinguda que han col.locat a les entrades del poble....molta feina i ben feta......
Apa!!
dimecres, 21 de novembre del 2007
ACTUALITAT/ més agressions a la nostra llengua
El titular és:
"El jutge prohibeix usar el català a 2 condemnats per injúries al Rei"
(el periódico 21.11.07, cliqueu títol per enllaçar)
Si vols veure el video........
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/jutge-de-l%27audi%E8ncia-nacional-1514.html
No hi ha remei, això ho ho sol.lucionarem mai.
La polèmica l'ha creat el jutge central penal de l'Audiència Nacional ja que si hagués actuat igual que com és fa normalment amb casos de acusats que volen testificar en la seva llengua (per exemple el euskera) hauria d'haver permès la utilització d'un intèrpret i el problema s'hages acabat.
Però no, sembla que sempre ha d'haver algun pallasso disposat a aixecar la polèmica, disposat a demostrar que allà, al seu país, a espanya tu has de parlar castellà.............. per collons, encara que el que hagis de dir sigui la teva defensa.
Doncs no ens ha de donar la gana!! tenim el privilegi de tenir dues llengües, nosaltres i només nosaltres hem de ser els que decidim quina utilitzem.
Actituds com la d'aquest jutge (Pel magistrat, els acusats no tenien dret a usar el català perquè el judici se celebrava a la comunitat autònoma de Madrid. No obstant, sí que se'ls reconeix, per exemple, als etarres que compareixen a l'Audiència Nacional. Per aquest motiu, a la plantilla de la seu judicial hi ha traductors d'euskera.) són las que a la llarga ajuden a radicalitzar el discurs des de Catalunya, i ens fan pensar que realment no hi ha cap intenció d'acceptar-nos tal com som.
Si això és lo que pensa en public un jutge, com volem que pensin la majoria dels ciutadans?
Nosaltres no estem d'acord amb aquesta actitud
Família Lloreda - Piñol........ per la defensa del català.
Apa!!
"El jutge prohibeix usar el català a 2 condemnats per injúries al Rei"
(el periódico 21.11.07, cliqueu títol per enllaçar)
Si vols veure el video........
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/jutge-de-l%27audi%E8ncia-nacional-1514.html
No hi ha remei, això ho ho sol.lucionarem mai.
La polèmica l'ha creat el jutge central penal de l'Audiència Nacional ja que si hagués actuat igual que com és fa normalment amb casos de acusats que volen testificar en la seva llengua (per exemple el euskera) hauria d'haver permès la utilització d'un intèrpret i el problema s'hages acabat.
Però no, sembla que sempre ha d'haver algun pallasso disposat a aixecar la polèmica, disposat a demostrar que allà, al seu país, a espanya tu has de parlar castellà.............. per collons, encara que el que hagis de dir sigui la teva defensa.
Doncs no ens ha de donar la gana!! tenim el privilegi de tenir dues llengües, nosaltres i només nosaltres hem de ser els que decidim quina utilitzem.
Actituds com la d'aquest jutge (Pel magistrat, els acusats no tenien dret a usar el català perquè el judici se celebrava a la comunitat autònoma de Madrid. No obstant, sí que se'ls reconeix, per exemple, als etarres que compareixen a l'Audiència Nacional. Per aquest motiu, a la plantilla de la seu judicial hi ha traductors d'euskera.) són las que a la llarga ajuden a radicalitzar el discurs des de Catalunya, i ens fan pensar que realment no hi ha cap intenció d'acceptar-nos tal com som.
Si això és lo que pensa en public un jutge, com volem que pensin la majoria dels ciutadans?
Nosaltres no estem d'acord amb aquesta actitud
Família Lloreda - Piñol........ per la defensa del català.
Apa!!
TEATRE/ ....intimitat...a la villarroel
Desprès d'un llarg temps sense poder anar al teatre, per fi la setmana
passada vàrem poder deixar els nens a carreg de la iaia Loli podent així
marxar a la gran ciutat per gaudir d'unes hores de entreteniment.
La obra: INTIMITAT
Autor:Hanif Kureishi
Director:Javier Daulte
Intèrprets:Joel Joan, Clara Segura, Pepo Blasco, Elena Fortuny, Josep
Julien.
Genere:Drama
Teatre: Villarroel
Vàrem escollir aquesta obra traïts pel reclam de la parella Joel Joan i
Clara Segura ja que tant ell com ella ens agraden treballant.
La obra va estar bé, el treball dels actors junt amb el potent guió són la
força d'una obra en la que, utilitzant el mateix decorat, es representen
diferents situacions de la crisi d'una parella. Un drama amb alguns tocs
d'humor entretingut i ben estructurat.
Una bona forma de passar aproximadament una hora i mitja.
Dir també que el teatre villaroel ha experimentat un canvi brutal amb lanova (o no tant, no ho se) sala de butaques, nosaltres estàvem a la segonafila, però estic segur que molt més a dalt també s'ha de veure tot de conya.
Aquí deixem un curt resum del que ens va semblar la obra, per a qui li pugiinteressar, ja sabeu allò que diuen......."El coneixement és l'únic bé que més creix com més és compartit."
Apa!!!
(Si cliqueu al títol trobareu un enllaç al diari "el periódico" amb una
entrevista als dos protagonistes parlant sobre la obra.)
passada vàrem poder deixar els nens a carreg de la iaia Loli podent així
marxar a la gran ciutat per gaudir d'unes hores de entreteniment.
La obra: INTIMITAT
Autor:Hanif Kureishi
Director:Javier Daulte
Intèrprets:Joel Joan, Clara Segura, Pepo Blasco, Elena Fortuny, Josep
Julien.
Genere:Drama
Teatre: Villarroel
Vàrem escollir aquesta obra traïts pel reclam de la parella Joel Joan i
Clara Segura ja que tant ell com ella ens agraden treballant.
La obra va estar bé, el treball dels actors junt amb el potent guió són la
força d'una obra en la que, utilitzant el mateix decorat, es representen
diferents situacions de la crisi d'una parella. Un drama amb alguns tocs
d'humor entretingut i ben estructurat.
Una bona forma de passar aproximadament una hora i mitja.
Dir també que el teatre villaroel ha experimentat un canvi brutal amb lanova (o no tant, no ho se) sala de butaques, nosaltres estàvem a la segonafila, però estic segur que molt més a dalt també s'ha de veure tot de conya.
Aquí deixem un curt resum del que ens va semblar la obra, per a qui li pugiinteressar, ja sabeu allò que diuen......."El coneixement és l'únic bé que més creix com més és compartit."
Apa!!!
(Si cliqueu al títol trobareu un enllaç al diari "el periódico" amb una
entrevista als dos protagonistes parlant sobre la obra.)
diumenge, 18 de novembre del 2007
MUSICA/ el nostre tant estimat grup.....GASH
La veritat és que ja porto molts dies intentat crear aquest apartat, però clar, la forma autodidacta i "mica en mica s'omple la pica" que tinc d'avançar en això de publicar coses al bloc, no m'ho ha permès fins ara.
Resumim la història del grup:
Ja fa uns quants anys (no recordo exactament quants, voltants del 1995 -1996) uns amics i jo vàrem decidir crear un grup de musica. Units per, més o menys, els mateixos gustos musicals i la necessitat de voler intentar imitar als nostres ídols del rock va néixer el grup de punk-rock : GASH.
Va ésser una època de la meva vida (estic segur que de la de tots nosaltres) meravellosa, espectacular. Érem joves, ens agradava el rock, anàvem a tots els concerts als que podíem, i per fi........... podríem tenir el nostre propi grup de rock.
Al principi vàrem ser cinc els iniciadors i components del grup: en Sebas, l'Edu, en Benja, la Mónica i jo mateix, però també han format part de grup en Sergio com a baixista i han col.laborat amb nosaltres sempre, en Joan (xipi), en Javi, el Geybier, en Xavi i una serie de fans incondicionals del grup com (espero no deixar-me a ningú) les germanes del Sebas, la Mari, la Silvia i la Vane, també en Gerardo, la Glòria, la Roser, l'Alex (el nostre "mànager") la Eva i tots aquells que ens acompanyaven en els nostres assajos i concerts.
Les nostres cançons les creàvem, de forma personal (je, je), gràcies al nostre talent (poc o molt), la ajuda d'experts com el grup AZETATE de Caldes, en Pedro de Santa Perpetua, algunes classes instrumentals i sobre tot ajudats per les nostres influencies de grups com: Los suaves, s.a, porretas, eukz, koma, reincidentes, barricada i un llarg i molt llarg etcètera.
Vàrem aconseguir fer uns quants concerts, sobre tot a Sentmenat, però també fora del poble, per exemple a Sabadell, Castellar, Sant Feliu, Caldes i com a més lluny crec recordar que vem tocar a Barna I tot.......no està malament, oi?
Bé, en aquest apartat del bloc anirem explicant més coses del grup i penjant més cançons i fotos que aconseguim.
Al baix i la veu.....Edu!!!!!
Tot un crack, la veritat és que tenia i té molta facilitat per tocar els instruments de corda, va començar cantant però també ha tocat la guitarra i finalment el baix.
A la guitarra.......Sebas!!!!
Poder no tenia tanta facilitat però a base d'esforç i constància acabava bordant qualsevol peça que toques.
A la bateria.....Toni!!!
Bé jo sempre he fet el que he pogut, apart de trencar parxes i baquetes a saco, intentava portar el ritme de tot plegat.
I si tot va bé aquí podreu escoltar algunes de les cançons del grup.
AVIS IMPORTANT!!!
No recordo on vem gravar aquestes cançons però (de moment) és l'únic que tenim, el só no és molt bo però per fer-nos una idea.....
La primera és un homenatge que li fèiem al grup AZETATE de Caldes de Montbui. Ells ens van ensenyar a tocar aquesta cançó i ens van ajudar molt al principi, quan no teníem ni idea:
cançó azetate
I la segona té per nom: Dai Suki, una de les més canyeres I potents del nostre repertori:
cançó Dai Suki
Bé espero que us hagin agradat, en pròximes entregues penjarem algunes més.
Salud al rock I al punk!!
Apa!!!
Resumim la història del grup:
Ja fa uns quants anys (no recordo exactament quants, voltants del 1995 -1996) uns amics i jo vàrem decidir crear un grup de musica. Units per, més o menys, els mateixos gustos musicals i la necessitat de voler intentar imitar als nostres ídols del rock va néixer el grup de punk-rock : GASH.
Va ésser una època de la meva vida (estic segur que de la de tots nosaltres) meravellosa, espectacular. Érem joves, ens agradava el rock, anàvem a tots els concerts als que podíem, i per fi........... podríem tenir el nostre propi grup de rock.
Al principi vàrem ser cinc els iniciadors i components del grup: en Sebas, l'Edu, en Benja, la Mónica i jo mateix, però també han format part de grup en Sergio com a baixista i han col.laborat amb nosaltres sempre, en Joan (xipi), en Javi, el Geybier, en Xavi i una serie de fans incondicionals del grup com (espero no deixar-me a ningú) les germanes del Sebas, la Mari, la Silvia i la Vane, també en Gerardo, la Glòria, la Roser, l'Alex (el nostre "mànager") la Eva i tots aquells que ens acompanyaven en els nostres assajos i concerts.
Les nostres cançons les creàvem, de forma personal (je, je), gràcies al nostre talent (poc o molt), la ajuda d'experts com el grup AZETATE de Caldes, en Pedro de Santa Perpetua, algunes classes instrumentals i sobre tot ajudats per les nostres influencies de grups com: Los suaves, s.a, porretas, eukz, koma, reincidentes, barricada i un llarg i molt llarg etcètera.
Vàrem aconseguir fer uns quants concerts, sobre tot a Sentmenat, però també fora del poble, per exemple a Sabadell, Castellar, Sant Feliu, Caldes i com a més lluny crec recordar que vem tocar a Barna I tot.......no està malament, oi?
Bé, en aquest apartat del bloc anirem explicant més coses del grup i penjant més cançons i fotos que aconseguim.
Al baix i la veu.....Edu!!!!!
Tot un crack, la veritat és que tenia i té molta facilitat per tocar els instruments de corda, va començar cantant però també ha tocat la guitarra i finalment el baix.
A la guitarra.......Sebas!!!!
Poder no tenia tanta facilitat però a base d'esforç i constància acabava bordant qualsevol peça que toques.
A la bateria.....Toni!!!
Bé jo sempre he fet el que he pogut, apart de trencar parxes i baquetes a saco, intentava portar el ritme de tot plegat.
I si tot va bé aquí podreu escoltar algunes de les cançons del grup.
AVIS IMPORTANT!!!
No recordo on vem gravar aquestes cançons però (de moment) és l'únic que tenim, el só no és molt bo però per fer-nos una idea.....
La primera és un homenatge que li fèiem al grup AZETATE de Caldes de Montbui. Ells ens van ensenyar a tocar aquesta cançó i ens van ajudar molt al principi, quan no teníem ni idea:
cançó azetate
I la segona té per nom: Dai Suki, una de les més canyeres I potents del nostre repertori:
cançó Dai Suki
Bé espero que us hagin agradat, en pròximes entregues penjarem algunes més.
Salud al rock I al punk!!
Apa!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
