Benvinguts al nostre bloc

dissabte, 26 de desembre del 2009

ESPORTS/ACTUALITAT/ Cat - Arg



"eo, eo, eo, esto es un chorreo!!, eo, eo, eo, esto es un chorreo!!"
Efectivament, si tinguéssim que fer un titular del partit, podria ser perfectament aquest: "chorreo" de la Catalunya de Cruyff a l'Argentina de Maradona.
Aquests són uns altres titulars:

Catalunya triomfant/avui.cat

Catalunya guanya l'Argentina amb un contundent 4-2/vilaweb.cat

Catalunya s'imposa a l'Argentina per 4-2 en un bon partit/racócatalà.cat

Catalunya fa espectacle/elperiodico.cat

Des de Sentmenat vam organitzar una petita expedició al camp del barça per veure a la nostre selecció, un grup de valents i valentes disposats a enfrontar-se a les inclemències climatològiques (que no eren poques) per animar als nostres jugadors i també per aportar, de passada, el nostre petit gra de sorra a les reivindicacions que van lligades a la jornada, la oficialitat de les seleccions esportives catalanes i la independència dels Països Catalans.



En Txiki, la Sandra, l'Antoni, l'Isidre, la Núria i el seu company (del que no recordo el nom, mil disculpes!), el Jordi, el Jaume "petit"i jo mateix vam ser el aventurats.
Gràcies al Txiki vam sortir de Sentmenat amb les entrades a les butxaques i el Jordi (soci cule expert en visitar el camp nou) ens va fer de guia per tal de que els viatge d'anada i tornada no fos una tortura massa llarga.






La conclusió final va ser que vam poder gaudir molt del partit, del joc de Catalunya, dels gols (6!!), de les ocasions d'uns i dels altres, de l'ambient a la grada....."voti, voti, voti...espanyol el que no voti", "i, inde, independència, i, inde, independència!" el ja esmenat: "eo, eo, eo, esto és un chorreo!" i més.
També vam gaudir de la jornada reivindicativa.....jornada complerta!



Valoració esportiva

Per mi, encara que no entenc de futbol, va ser un partit espectacular, vibrant de principi a final, amb bon futbol, gols espectaculars (a destacar el del Bojan per Catalunya i el primer dels argentins) i amb ambient de festa a les grades. Com dic, jo de futbol entenc poc i de veure futbol en directe al camp menys però tinc unes quantes idees que donar.....jur, jur, jur: calefacció als peus (amb un sistema d'aire calent dirigit als peus dels assistents ja n'hi hauria prou), sistema de fil musical amb la retransmissió del partit en directe (si, ja sé que hi haurà moments en el que la retransmissió no s'escoltarà massa però....) i repetició dels gols i de les jugades polèmiques al vídeo marcador, no em direu que no són millores desitjables??



Valoració reivindicativa.
No ajuden gaire, per no dir gens, algunes declaracions prèvies al partit, com per exemple:

El president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Jordi Casals va dir: "Si Catalunya no és capaç d'omplir l'estadi, potser ens ho hem de fer mirar"i el seleccionador de Catalunya Johan Cruyff, "Els jugadors tenen l'orgull i les ganes de venir a jugar, però estan bastant decebuts, especialment els del Barça, perquè sembla que el seu públic els deixa una mica en sec", i alguna cosa més:

Cruyff: "El campo tendría que haberse llenado"

La afición no respalda el Cataluña-Argentina

Cruyff, sobre el Cataluña-Argentina: “Quizá no valga
la pena”

La Federació Catalana només ha venut 50.000 entrades pel Catalunya-Argentina

Jo personalment no estic d'acord.

Per mi, les aproximadament 53.000 persones que al final van assistir al partit signifiquen un èxit total sense pal•liatius possibles.
No es pot culpar a la gent de no omplir el camp i tampoc lligar el nivell d'implicació nacional a les entrades venudes.

La responsabilitat d'omplir el camp no ha de recaure mai en la gent sinó en les administracions i en la federació, si no ho saben fer millor...que dimiteixin.

El rival efectivament era de qualitat però potser podien haver programat el partit en un camp més petit? 99000 localitats efectivament són massa!, potser en unes altres dates? plena campanya de nadal, fred, entre setmana i en dies laborables no semblen les millors condicions, oi?, potser les entrades podien ser més econòmiques?..segur que si, segur que totes les parts involucrades podien fer un esforç més gran amb la finalitat de que els preus de les entrades no superessin els 12 euros per exemple, oi?



En conclusió.
Felicitem a tots els que van poder/voler assistir al camp per el bon ambient i la festa que vam poder muntar, felicitem a la selecció catalana per el seu gran partit i per la victòria i volem recomanar al seleccionador de la nostre selecció que calli i entreni i al president de la federació que calli i organitzi millor.

Hi ha dos situacions que, de complir-se, segur que omplirien el camp nou de gom a gom: Que les seleccions catalanes fossin, d'una vegada per totes, oficials i que puguem organitzar, algun dia, un partit contra la selecció espanyola, en igualtat de condicions.
El ple està assegurat.

Apa!!!!

nota final a la gent de Sentmenat.
Ha estat un autèntic plaer compartir aquesta jornada amb tots vosaltres, ja ho sabeu, podeu comptar amb mi per aquestes mogudes i espero que ens puguem tornar a reunir en moltes altres ocasions.
Cuideu-vos molt!!!

Apa!!

Articles relacionats:
”Empat a 53/Salvador Cot/avui.cat

dilluns, 14 de desembre del 2009

MÚSICA/ reincidentes a Granollers!!!

Ep!!! amics, amigues, companys, companyes, coneguts, desconeguts, familiars, seguidors, no seguidors, visitants.......en fi!! a tots aquells que, sigui per la raó que sigui, llegiu aquesta entrada, benvinguts a tots i felicitats!
Us felicito perquè tindreu la gran sort de gaudir d'aquesta excel·lent crònica que hem tingut el plaer de rebre de la Glòria a la que agraïm la seves sempre impressionants col·laboracions.

Jo, "jefe d'aquest cotarro"! m'he pres la llibertat d'adherir els meus comentaris a la mateixa entrada i espero, com diu la Glòria, que la resta ho feu a través del sistema de comentaris del nostre bloc, ànims!!!

La crònica:
Hola a tothom!
Aquesta vegada, la crònica de la sortida "de concert" no la fa el Toni, doncs ell no va venir. Vam anar a veure Reincidentes a Granollers. Va ser dissabte passat, 12 de desembre, i ens vàrem trobar per anar-hi l'Àlex, el Sebas, el Xavi i jo.(toni: quina enveja!!)


A quarts de 10 del vespre em van venir a recollir a Sabadell i vam agafar l'autopista cap a Granollers.

Durant el camí hi va haver uns moments que vaig dubtar si arribaríem a temps...no sabia si pensar que estaven de broma, però deien que no recordaven el nom dels carrers, tot i haver mirat la ubicació del lloc...però finalment haig de dir que vam triomfar: sense saber ben bé on anàvem, només vam donar un parell de voltes i vam aparcar, per intuïció, després d'unes indicacions "casolanes" que ens havien donat uns que anaven al concert, a 200m del pavelló (a petició del Sebas i en dedicatòria al Toni: això sí que és triomfar aparcant i la resta són tonteries!!!jejejej).(toni: Sebas, ets un mendas!)

Vam agafar l'entrada i vam anar a un bar pakistanès que estava a 2 carrers d'allà (després d'haver-ho provat sense èxit a 2 bars "autòctons", doncs se'ls havia acabat el pà). Uns dürums, unes cervesetes i ja estàvem a punt!

Un cop al pavelló, havia començat el primer concert, un grup que es diu 2 seconds delay (si mal no recordo). Vam gaudir de la meitat del concert, doncs cal dir que no sonaven gens malament, tot i que això que un grup català canti en anglès es fa difícil de pair, sobretot si és la primera vegada que sents les cançons.

El grup aquest va acabar entre 2 i 3/4 de 12 (ara entendreu perquè recalco el tema de les hores), llavors vam anar a seure a les grades, però els Reincidentes van tardar ben bé 1 hora en començar!!!
Una espera massa llarga...no sabem si van tenir problemes tècnics o què, però es va arribar a fer llaaarg, llaaarg...

La brometa del moment era (dit per l'Àlex, que penso que va ser qui més va disfrutar en general): "si después tocan con ganas, a mi me da igual la espera", jejej...i s'ha de reconèixer que els disculpem absolutament l'espera!!!

Quin concert!!! Feia ja uns 4 anys que no veia els Reincidentes, i l'última vegada ja m'havia "desencantat" una mica d'ells i no els escoltava tant. He mirat la discografia a la seva web: consultar aquí i em sembla que va ser perquè des que van editar el "¿Y ahora qué?" van passar uns 3 o 4 anys sense fer gaires cançons noves, doncs fins el "El comercio del dolor" els 3 discs que hi ha entremig són bàsicament recopilatoris.


No ho poso d'excusa, ja entenc que és difícil composar coses noves cada any que satisfacin l'ansia de la gent que els segueix, però suposo que en el meu cas, vaig anar escoltant altres coses noves que descobria i els vaig anar deixant de banda. Tot i que, a través d'amics, he anat escoltant cançons dels últims 2 discs i m'agradaven. Després d'aquest concert, he decidit que m'he d'aconseguir gravar "El comercio del dolor", "Dementes" i "América" (i em sap greu per ells, però suposo que entenen que en els temps que corren si t'ho pots socialitzar, millor que comprar-ho, jejej). L'"América" es veu que és un recull de versions de cançons populars reivindicatives de diferents països d'Amèrica Llatina, van tocar-ne un parell em sembla i em van agradar; aquest disc sí que no l'havia sentit.


En conclusió, doncs, i per centrar-me una mica més en el concert, va ser un concert íntim, hi havia força gent, però penso que va ser la justa per connectar amb ells i assolir el nivell d'eufòria aquell que s'encomana sense agobiar-te pel fet que està el concert ple de gent a vessar. I a més, vam estar davant de tot, potser teníem un parell de files de gent davant, que va ballar i moure's molt més que nosaltres (cal dir que l'edat es comença a notar, jejej), però estàvem ben bé davant de l'escenari i ho vèiem tot perfecte!!!

Al principi no ens va convèncer gaire el so, no se sentia gaire bé, no sabem perquè...vam estar d'acord en què era com si se sentís de lluny, però després va ser brutal, ells van estar molt bé en tots els sentits i, com he dit, la resposta de la gent també. Tampoc vam arribar a definir si el problema de so que havíem sentit era perquè ens havíem mogut una mica de lloc o perquè ens vam emocionar tant que ens vam acostumar al so i no ens n'adonàvem.

Bé, veig que m'estic enrotllant molt, però és que penso que val la pena, ja que, almenys per mi, va ser una nit molt "sucosa", en el sentit que en puc extreure moltes coses. Fins aquí el meu "retrobament" amb Reincidentes, un grup amb el que vaig connectar des de la primera vegada que els vaig sentir i que vaig seguir durant força temps i als que havia "abandonat"; i com sempre que sortim "de concert", l'experiència de compartir-ho amb uns amics com vosaltres i de sentir que l'amistat s'enforteix cada vegada.

A continuació, vull felicitar l'actuació de tots els membres del grup, demostrant que encara estant a l'alçada de la realitat política que ens ha tocat viure i que, en coherència amb això, no van dubtar a dedicar el concert a l'Aminetu Haidar, resumint la situació de la lluitadora sahrauí i empenyent la gent a corejar visques al Sahra lliure tan esperat. (toni: és veritat! els hem de felicitar, els Reincidentes porten molts anys amb això de la música i sempre han defensat, a través d'ella, causes d'aquest tipus, és una més de les raons del perquè tanta gent els segueix!)

A més, els temes que van tocar giraven la majoria entorn a l'antimperialisme i la solidaritat amb els pobles oprimits, així com a la situació de pèrdua de drets que estem vivint els darrers anys i que s'han accentuat en aquest periode de crisi econòmica.

També cal destacar que quan va acabar el concert, els membres del grup van sortir a "barrejar-se" amb la gent, van estar una estona per allà voltant, parlant amb qui s'hi acostava...i a mode d'anècdota: l'Àlex va intentar acostar-se al cantant per saludar-lo i no li va fer cas, doncs estàvem molt a prop de la zona d'entrada a darrera l'escenari, van sortir per allà i en un primer moment hi va haver una petita avalantxa. Quan ja havien tornat a entrar em diu l'Àlex: "Voy a ver si puedo entrar a hablar con ellos", i jo dic: "Pero si acaban de estar aquí y no les has dicho ná!", i ell diu: "Ya, porque ha pasao de mi el cantante", i jo dic: "Ah, sí, ya lo he visto, se ha ido a hablar con las chicas, jejeje", i ell diu: "Sí, no veas como sabe!", i tots 2: "jejeejje".(toni: quin crack l’Àlex!!)


Buf! Com em disperso! Total, que després de Reincidentes va tocar l'Orquestra Mitjanit (fan versions variades de rumba, ska, pop-rock, estan força bé per acabar una nit de festa-concert perquè animen molt a ballar i són bons músics). El repertori de la Mitjanit és d'unes 4 hores, no sé quant de temps estava previst que toquessin, però nosaltres els vam sentir 1 horeta aproximadament, doncs el Xavi estava destruït i avui s'havia de llevar bastant d'hora per anar de voluntari a la consulta popular per la independència a Sentmenat.

Per cert, he estat veient la web (www.referendumindependencia.cat)…. aquí i si cliques a Municipis, Sentmenat, es pot seguir en directe com va tot, però suposo que el Toni penjarà aquí mateix la pertinent crònica i valoracions personals, així que no m'extenc amb aquest tema.(toni: ho faré Així que tingui un plis!)

Com heu vist, la crònica és d'un concert, però al ser de Reincidentes ha donat corda per tocar diferents temes polítics, i encara en queda un altre: l'organització del concert. No puc acabar aquesta crònica sense fer menció a l'Assemblea de Joves de Granollers i el Centre Social l'Esquerda com a promotors d'aquesta iniciativa. Cal dir que cap dels que vam anar-hi coneixem aquesta organització juvenil i què fan a Granollers. Vam tenir un petit debat entorn a la pancarta que havien penjat amb el lema: "Ser jove no és cap delicte. Organitza't, pren conciència i lluita". El Xavi posava en dubte si el concepte "lluitar" té sentit per a la joventut actual, doncs segons ell vivim en una democràcia i el concepte de lluita no té sentit. Amb això, jo personalment no hi estic d'acord, però en el cas concret de Granollers, no puc jutjar si les actuacions polítiques de l'AJG són de lluita o es limiten a organitzar concerts i activitats lúdiques, doncs no ho conec. I sí que coincideixo amb el Xavi que si les actuacions es limiten a això no condueixen enlloc i no es poden considerar com accions de lluita.

Tot i així (aquests han sigut elements que he situat per veure si "pica" algú i entrem en debat), felicito també l'organització d'aquest concert i espero que l'AJG pugui continuar endavant i desenvolupi a la pràctica accions de lluita contra el sistema que ens oprimeix a la joventut i a la població en general en els nostres drets bàsics, com tenir una educació, treball i vivenda dignes. I que, a més d'això, puguin continuar organitzant concerts com aquest.
(toni: Jo pico!! vull debat!!
Això que vivim aquí és una democràcia de "pacotilla" en la que els drets d'alguns es respecten si als partits polítics "grans" els hi dona la gana....hi ha un munt de exemples (país basc, consultes populars, llei de partits, cas Haidar i un llarg etcètera).
Llavors entra la implicació de la gent en general (en política, en la societat, en campanyes de solidaritat, etcètera) en aquest cas parlem dels joves....per desgràcia hi ha moltes coses per les que lluitar, moltes i joves, com en qualsevol secor de la societat, hi ha que s'impliquen i hi ha que no. Crec que la voluntat de tots ha de ser la de canviar el que faci falta per intentar que tots ens impliquem més en aquelles coses que considerem (cada un les seves) importants, no serà fàcil!!! Aquesta és la meva aportació al debat obert!!)

Una abraçada i fins aviat!
(I espero que els que vau venir amb mi doneu opinions del què he escrit i afegiu o critiqueu coses que m'hagi deixat o amb les que no estigueu d'acord. I que els i les que no vau poder venir, també doneu les vostres opinions!)

Glòria, ets una crack! saps que hauríem de fer? quedar un dia, fer un sopar, proposar uns temes de debat i que cada un opines sobre el tema en qüestió...allò que sempre acabem fent però en el que no profunditzem prou potser....
M'agrada tant poder debatre i parlar obertament de les coses que ens ocupen i ens preocupen.

Vinga!!! petons!!!

Apa!!!

MÚSICA/ reincidentes a granollers!

Ep!!! amics, amigues, companys, companyes, coneguts, desconeguts, familiars, seguidors, no seguidors, visitants.......en fi!! a tots aquells que, sigui per la raó que sigui, llegiu aquesta entrada, benvinguts a tots i felicitats!
Us felicito perquè tindreu la gran sort de gaudir d'aquesta excel·lent crònica que hem tingut el plaer de rebre de la Glòria a la que agraïm la seves sempre impressionants col·laboracions.

Jo, "jefe d'aquest cotarro"! m'he pres la llibertat d'adherir els meus comentaris a la mateixa entrada i espero, com dia la Glòria, que la resta ho feu a través del sistema de comentaris del nostre bloc, ànims!!!

La crònica:
Hola a tothom!
Aquesta vegada, la crònica de la sortida "de concert" no la fa el Toni, doncs ell no va venir. Vam anar a veure Reincidentes a Granollers. Va ser dissabte passat, 12 de desembre, i ens vàrem trobar per anar-hi l'Àlex, el Sebas, el Xavi i jo.(toni: quina enveja!!)


A quarts de 10 del vespre em van venir a recollir a Sabadell i vam agafar l'autopista cap a Granollers.

Durant el camí hi va haver uns moments que vaig dubtar si arribaríem a temps...no sabia si pensar que estaven de broma, però deien que no recordaven el nom dels carrers, tot i haver mirat la ubicació del lloc...però finalment haig de dir que vam triomfar: sense saber ben bé on anàvem, només vam donar un parell de voltes i vam aparcar, per intuïció, després d'unes indicacions "casolanes" que ens havien donat uns que anaven al concert, a 200m del pavelló (a petició del Sebas i en dedicatòria al Toni: això sí que és triomfar aparcant i la resta són tonteries!!!jejejej).(toni: Sebas, ets un mendas!)

Vam agafar l'entrada i vam anar a un bar pakistanès que estava a 2 carrers d'allà (després d'haver-ho provat sense èxit a 2 bars "autòctons", doncs se'ls havia acabat el pà). Uns dürums, unes cervesetes i ja estàvem a punt!

Un cop al pavelló, havia començat el primer concert, un grup que es diu 2 seconds delay (si mal no recordo). Vam gaudir de la meitat del concert, doncs cal dir que no sonaven gens malament, tot i que això que un grup català canti en anglès es fa difícil de pair, sobretot si és la primera vegada que sents les cançons.

El grup aquest va acabar entre 2 i 3/4 de 12 (ara entendreu perquè recalco el tema de les hores), llavors vam anar a seure a les grades, però els Reincidentes van tardar ben bé 1 hora en començar!!!
Una espera massa llarga...no sabem si van tenir problemes tècnics o què, però es va arribar a fer llaaarg, llaaarg...

La brometa del moment era (dit per l'Àlex, que penso que va ser qui més va disfrutar en general): "si después tocan con ganas, a mi me da igual la espera", jejej...i s'ha de reconèixer que els disculpem absolutament l'espera!!!

Quin concert!!! Feia ja uns 4 anys que no veia els Reincidentes, i l'última vegada ja m'havia "desencantat" una mica d'ells i no els escoltava tant. He mirat la discografia a la seva web: consultar aquí i em sembla que va ser perquè des que van editar el "¿Y ahora qué?" van passar uns 3 o 4 anys sense fer gaires cançons noves, doncs fins el "El comercio del dolor" els 3 discs que hi ha entremig són bàsicament recopilatoris.

No ho poso d'excusa, ja entenc que és difícil composar coses noves cada any que satisfacin l'ansia de la gent que els segueix, però suposo que en el meu cas, vaig anar escoltant altres coses noves que descobria i els vaig anar deixant de banda. Tot i que, a través d'amics, he anat escoltant cançons dels últims 2 discs i m'agradaven. Després d'aquest concert, he decidit que m'he d'aconseguir gravar "El comercio del dolor", "Dementes" i "América" (i em sap greu per ells, però suposo que entenen que en els temps que corren si t'ho pots socialitzar, millor que comprar-ho, jejej). L'"América" es veu que és un recull de versions de cançons populars reivindicatives de diferents països d'Amèrica Llatina, van tocar-ne un parell em sembla i em van agradar; aquest disc sí que no l'havia sentit.

En conclusió, doncs, i per centrar-me una mica més en el concert, va ser un concert íntim, hi havia força gent, però penso que va ser la justa per connectar amb ells i assolir el nivell d'eufòria aquell que s'encomana sense agobiar-te pel fet que està el concert ple de gent a vessar. I a més, vam estar davant de tot, potser teníem un parell de files de gent davant, que va ballar i moure's molt més que nosaltres (cal dir que l'edat es comença a notar, jejej), però estàvem ben bé davant de l'escenari i ho vèiem tot perfecte!!!

Al principi no ens va convèncer gaire el so, no se sentia gaire bé, no sabem perquè...vam estar d'acord en què era com si se sentís de lluny, però després va ser brutal, ells van estar molt bé en tots els sentits i, com he dit, la resposta de la gent també. Tampoc vam arribar a definir si el problema de so que havíem sentit era perquè ens havíem mogut una mica de lloc o perquè ens vam emocionar tant que ens vam acostumar al so i no ens n'adonàvem.

Bé, veig que m'estic enrotllant molt, però és que penso que val la pena, ja que, almenys per mi, va ser una nit molt "sucosa", en el sentit que en puc extreure moltes coses. Fins aquí el meu "retrobament" amb Reincidentes, un grup amb el que vaig connectar des de la primera vegada que els vaig sentir i que vaig seguir durant força temps i als que havia "abandonat"; i com sempre que sortim "de concert", l'experiència de compartir-ho amb uns amics com vosaltres i de sentir que l'amistat s'enforteix cada vegada.

A continuació, vull felicitar l'actuació de tots els membres del grup, demostrant que encara estant a l'alçada de la realitat política que ens ha tocat viure i que, en coherència amb això, no van dubtar a dedicar el concert a l'Aminetu Haidar, resumint la situació de la lluitadora sahrauí i empenyent la gent a corejar visques al Sahra lliure tan esperat. (toni. és veritat s'ha de felicitar, els Reincidentes porten molts anys amb això de la música i sempre han defensat, a través d'ella, causes d'aquest tipus, és una més de les raons del perquè tanta gent els segueix!)

A més, els temes que van tocar giraven la majoria entorn a l'antimperialisme i la solidaritat amb els pobles oprimits, així com a la situació de pèrdua de drets que estem vivint els darrers anys i que s'han accentuat en aquest periode de crisi econòmica.

També cal destacar que quan va acabar el concert, els membres del grup van sortir a "barrejar-se" amb la gent, van estar una estona per allà voltant, parlant amb qui s'hi acostava...i a mode d'anècdota: l'Àlex va intentar acostar-se al cantant per saludar-lo i no li va fer cas, doncs estàvem molt a prop de la zona d'entrada a darrera l'escenari, van sortir per allà i en un primer moment hi va haver una petita avalantxa. Quan ja havien tornat a entrar em diu l'Àlex: "Voy a ver si puedo entrar a hablar con ellos", i jo dic: "Pero si acaban de estar aquí y no les has dicho ná!", i ell diu: "Ya, porque ha pasao de mi el cantante", i jo dic: "Ah, sí, ya lo he visto, se ha ido a hablar con las chicas, jejeje", i ell diu: "Sí, no veas como sabe!", i tots 2: "jejeejje".(toni: quin crack l’Àlex!!)

Buf! Com em disperso! Total, que després de Reincidentes va tocar l'Orquestra Mitjanit (fan versions variades de rumba, ska, pop-rock, estan força bé per acabar una nit de festa-concert perquè animen molt a ballar i són bons músics). El repertori de la Mitjanit és d'unes 4 hores, no sé quant de temps estava previst que toquessin, però nosaltres els vam sentir 1 horeta aproximadament, doncs el Xavi estava destruït i avui s'havia de llevar bastant d'hora per anar de voluntari a la consulta popular per la independència a Sentmenat.

Per cert, he estat veient la web (www.referendumindependencia.cat)…. aquí i si cliques a Municipis, Sentmenat, es pot seguir en directe com va tot, però suposo que el Toni penjarà aquí mateix la pertinent crònica i valoracions personals, així que no m'extenc amb aquest tema.(ho faré Així que tingui un plis!)

Com heu vist, la crònica és d'un concert, però al ser de Reincidentes ha donat corda per tocar diferents temes polítics, i encara en queda un altre: l'organització del concert. No puc acabar aquesta crònica sense fer menció a l'Assemblea de Joves de Granollers i el Centre Social l'Esquerda com a promotors d'aquesta iniciativa. Cal dir que cap dels que vam anar-hi coneixem aquesta organització juvenil i què fan a Granollers. Vam tenir un petit debat entorn a la pancarta que havien penjat amb el lema: "Ser jove no és cap delicte. Organitza't, pren conciència i lluita". El Xavi posava en dubte si el concepte "lluitar" té sentit per a la joventut actual, doncs segons ell vivim en una democràcia i el concepte de lluita no té sentit. Amb això, jo personalment no hi estic d'acord, però en el cas concret de Granollers, no puc jutjar si les actuacions polítiques de l'AJG són de lluita o es limiten a organitzar concerts i activitats lúdiques, doncs no ho conec. I sí que coincideixo amb el Xavi que si les actuacions es limiten a això no condueixen enlloc i no es poden considerar com accions de lluita.

Tot i així (aquests han sigut elements que he situat per veure si "pica" algú i entrem en debat), felicito també l'organització d'aquest concert i espero que l'AJG pugui continuar endavant i desenvolupi a la pràctica accions de lluita contra el sistema que ens oprimeix a la joventut i a la població en general en els nostres drets bàsics, com tenir una educació, treball i vivenda dignes. I que, a més d'això, puguin continuar organitzant concerts com aquest.
(toni: Jo pico!! vull debat!!
Això que vivim aquí és una democràcia de "pacotilla" en la que els drets d'alguns es respecten si als partits polítics "grans" els hi dona la gana....hi ha un munt de exemples (país basc, consultes populars, llei de partits, cas Haidar i un llarg etcètera).
Llavors entra la implicació de la gent en general (en política, en la societat, en campanyes de solidaritat, etcètera) en aquest cas parlem dels joves....per desgràcia hi ha moltes coses per les que lluitar, moltes i joves, com en qualsevol secor de la societat, hi ha que s'impliquen i hi ha que no. Crec que la voluntat de tots ha de ser la de canviar el que faci falta per intentar que tots ens impliquem més en aquelles coses que considerem (cada un les seves) importants, no serà fàcil!!! Aquesta és la meva aportació al debat obert!!)

Una abraçada i fins aviat!
(I espero que els que vau venir amb mi doneu opinions del què he escrit i afegiu o critiqueu coses que m'hagi deixat o amb les que no estigueu d'acord. I que els i les que no vau poder venir, també doneu les vostres opinions!)

Glòria, ets una crack! saps que hauríem de fer? quedar un dia, fer un sopar, proposar uns temes de debat i que cada un opines sobre el tema en qüestió...allò que sempre acabem fent però en el que no profunditzem prou potser....
M'agrada tant poder debatre i parlar obertament de les coses que ens ocupen i ens preocupen.

Vinga!!! petons!!!

Apa!!!

dijous, 10 de desembre del 2009

ACTUALITAT/ Haidar....una bomba apunt d'esclatar.

És un dels temes d'actualitat al que per desgràcia, no se li veu un final proper.


L´ONU fa una crida perquè Haidar pugui retornar al seu país

En la meva modesta opinió el que està passant respon a l'inici del càstig d'un poble ocupat (el Sahrauí) en vers del país repressor (el Marroc) i un país covard (l'espanyol) a través d'una lluitadora i valent defensora dels drets humans i activista política sahrauí.


És trist que una persona hagi d'arribar aquests extrems en la defensa, no només dels seus drets, també en la defensa dels drets d'un poble sencer.

I més trist és encara la actitud, no només dels dos països implicats en la desgràcia del poble Sahrauí (el Marroc i Espanya), també la actitud de països, organitzacions, institucions, organismes oficials com per exemple parlamentaris europeus o nacions unides que, signen campanyes internacionals per l'alliberament de Haidar i del poble Sahrauí o signen plans de pau i resolucions a favor del dret de l'autodeterminació del poble Sahrauí però que a la hora de la veritat no mouen ni un sol dit en la defensa dels drets dels sahrauís i del seu poble i permeten al Marroc que segueixi amb la seva ocupació.


Hi ha molta gent que critica la vaga de fam iniciada per Haidar, diuen que “posar la seva vida en risc no és la millor manera de defensar les seves idees”.
I jo penso.......que potser ha de ser fàcil viure en les condicions que ho fa el poble sahrauí des de fa ja massa temps?, potser no havia d'arribar un dia en el que el poble sahrauí esclatés?
Potser el que alguns esperen és que els sahrauís optin per les armes com a forma de defensar els seus drets?, o que, com fan altres, omplin cinturons d'explosius i que els facin esclatar allà a on més mal pugui fer? esperem que no, de veritat però, ni el Marroc, ni Espanya, ni el pas de temps ha millorat la seva injusta situació.

Mai les armes són la solució i potser aquesta, per desgràcia, serà la última lliçó que donarà Aminatou Haidar al món sencer.

Esperem que no.

Apa!!

Informació relacionada (que m'ha passat la Glòria Marrugat, gràcies Glòria!!):

Aminetu Haidar, està sent víctima del retall de les llibertats i els drets que té com a persona i membre d'un poble, el sahrauí.
Està patint la cruel duresa que imposa en aquests moments el govern del regne del Marroc a tota la població sahrauí que viu a l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental i que no accepten la marroquinitat del Sàhara.
Donada la insensibilitat de les autoritats marroquines i de la determinació de l'Aminetu, temem per la seva vida.
Aquesta situació ens obliga a manifestar públicament la nostra denúncia al poc o nul respecte de les autoritats marroquines als elementals drets i llibertats de les persones i demanar que permetin el retorn de l'Aminetu a la seva terra i al retrobament amb la seva família de forma immediata.

A partir del dia 9 de desembre a les 17 h. mantindrem un Punt Permanent de suport a la seva reivindicació a l'Aeroport del Prat del Llobregat T2. En aquest punt es podran recollir les mostres de solidaritat.
També a : puntdesuportaminetu@gmail.com
Punt de suport Aminetu
Sabadell, desembre de 2009

(Per fer més ressò d'aquesta acció s'han avisat els mitjans de comunicació, que estaran a l'aeroport a partir de les 16:30 d'avui dimecres 9 de desembre. També s'ha aconseguit la presència de Tortell Poltrona i s'està gestionant la presència durant tots els dies que s'hagi d'estar allà, fins que concedeixin a Aminetu la seva petició, d'altres persones conegudes. Es demana que tothom que pugui contactar amb actors, músics, escriptors, intel·lectuals, etc, ho facin i contactin amb el correu indicat més amunt).
Per aquest dijous dia 10 de desembre estan previstes vàries accions de suport a Aminetu Haidar:

1. Convocatòria la matinada del dia 10 de desembre (la nit de dimecres a dijous), a partir de les 5 de la matinada (hora prevista d'arribada del vol xàrter) a la Terminal 1 de l'aeroport de Barcelona, a la secció "D’ARRIBADES".

2. El mateix dia, a les 12 hores als Hall's de les Universitats de tot l'estat és farà una concentració i es llegirà un manifest.

3. Dijous 10 de desembre a les 19h, concentració multitudinària davant la Subdelegació del Govern (Av. Marquès de l’Argentera – Plaça Pla de Palau)
Més informació:
Comitè Català per la defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental

A Sabadell:
Buenas tardes:
Debido a los últimos acontecimientos en el territorio del Sáhara Occidental, ocupado por Marruecos, (expulsión de Aminatu Haidar de su tierra, detención y desaparición de siete activistas saharauis y por auge de las agresiones y violencia que sufre actualmente la población saharaui) las asociaciones Solidaris amb el Poble Sahrauí i Sabadell Acull Infants Sahrauís han convocado los siguientes actos:
- CONCENTRACIÓN EL JUEVES 10/12/09.
HORA: 20.45
LUGAR: PLAÇA DR. ROBERT (frente al Ayuntamiento de Sabadell)
Se leerá un manifiesto y será un acto pacífico.

- CHARLA EL MIÉRCOLES 16/12/09:
HORA: 19.30
LUGAR: CASAL CAN CAPABLANCA (C/ Comte Jofre, 30, al costat de Sabadell Estació, parada de los Ferrocarriles de la Generalitat)
PONENTES: SR. TONI GUIRAO Y MUJER SAHARAUI DE LA UNMS
TEMA: LA VIOLACIÓN DE LOS DDHH EN EL SÁHARA OCUPADO

Por este motivo os pedimos a todos los amigos del pueblo saharui y a las personas que estéis en contra de las injusticias que asistáis a los actos: queremos demostrar que este pueblo no está solo. Gracias.

Junta de Sabadell Acull Infants Sahrauís.

ES DEMANA MÀXIMA DIFUSIÓ!!!!!

dilluns, 30 de novembre del 2009

ACTUALITAT/ calendari escolar, religió i escola

La notícia ha estat portada de actualitat durant els últims dies:

”Educació vol avançar l'inici de curs i donar una setmana festiva al Febrer”

I nosaltres, afectats de ple, aprofitarem el nostre bloc familiar per, com sempre, expressar la nostra opinió al respecte.

En primer lloc creiem que el més lògic és pensar que tots aquests canvis, que el departament de educació està articulant al respecte del calendari escolar, responen a la necessitat de millorar aspectes importants de tot el sector i que, recolzats en un profund estudi de la situació, han de servir per això, per la millorar.


En aquest context doncs, la nostre opinió no pot ser altre que la de recolzar la millora i adaptar-nos, el millor que pugem, a tots el canvis que la mateixa produeixi.

Dit això que és molt maco i està molt bé, no podem deixar de denunciar allò que ja no ens sembla que sigui tant correcte i tant maco.
I es que, com per desgràcia passa sovint, els canvis arriben sense dotar-los de tots els recursos necessaris per intentar que la seva aplicació sigui un problema per ningú.
La administració ha dit que no té pensat dotar econòmicament la reforma, que tampoc articularà un plan (casal d'hivern) per oferir alternatives a fer durant la setmana de festa al Febrer i evidentment tampoc ningú s'ha preocupat de lo complicat que serà que totes les mares i pares puguin adaptar els seus calendaris laborals a la nova realitat escolar, com sempre.

Això és el que no ens agrada ja que sembla que al final, els pares i les famílies seran les perjudicades.

Tot és molt recent i aquestes problemàtiques tot just ara comencen a plantejar-se, és temps doncs, de que tots els implicats (administració, mares i pares, professors, etcètera) comencin a treballar plegats en busca de la millor solució per tots, dic jo.


Dir, com s'ha publicat recentment que ha dit el senyor conseller, que el millor que poden fer les famílies en aquesta nova setmana de festa al febrer, és “fer turisme”, és una cagada de les que, per desgràcia, estem molt acostumats últimament.
Amb el context de crisis que patim actualment en el que, per exemple, l'atur planeja per les cases de moltes famílies i tenint en compte el problema de que la conciliació real de la vida laboral amb la escolar i familiar està molt lluny de ser el que hauria de ser, pensar en marxar a fer turisme serà molt complicat a no ser, això si, que ho pagui el senyor conseller, per espavilat.

Sembla que tots els estudis defensen que el millor per els nens en edad escolar és poder gaudir més de la família i estic convençut que totes les mares i pares desitjarien poder dedicar-lis més temps als seus fills.
Sembla clar doncs que el que necessitem és articular solucions conjuntes que ens encaminin a poder assolir aquest objectiu, hi ha voluntat real de fer-ho?

Enllaços relacionats:

Educació porta al Consell Escolar de Catalunya una proposta de nou calendari/www.gencat.cat

El nou calendari escolar fa avançar la preinscripció al mes de Febrer/www.elpunt.cat

Proposta d'un nou calendari escolar/www.lavanguardia.es

calendari el periodico

Els sindicats convoquen mobilitzacions en contra de la reforma del calendari

Escola i religió?

La segona part d'aquesta entrada ve produïda per la sorpresa que em va causar una notícia que vaig escoltar en un programa de ràdio fa pocs dies.

Parlava de la quantitat de problemes que genera als centres educatius (educació secundària) l'encaix de la obligatorietat de donar classes de religió aquells nens que així ho demanin.
És increïble que, en els temps que vivim, coses com aquestes puguin ocasionar-nos tants problemes.

La problema prové d'aquí:
"La legislació espanyola, en concordança amb una llarga tradició en el sistema educatiu espanyol, garanteix el dret a rebre formació religiosa i moral, d'acord amb les pròpies conviccions."
(Orden de 20 de febrero de 1992 por la que se establece el currículo del área de Religión Católica en la Educación Secundaria Obligatoria; B.O.E. de 10 de marzo de 1992).


En definitiva i per intentar clarificar........ que si un noi que cursa educació secundaria, vol rebre classes de religió catòlica i cristiana el centre li ha de proporcionar aquestes classes, fort veritat? doncs encara és pitjor, de rebot la mida afecta directament a la resta d'alumnes de la classe ja que aquests no poden, en les hores que els seus companys fan religió, realitzar classes "normals" de qualsevol assignatura del curs, ja que això podria significar donar avantatge als alumnes que no vulguin fer religió comparats amb els que si que la fan.
Tot plegat, no us sembla lamentable i trist?

Amb aquest panorama (repeteixo que per mi....incrible!!), que fan als centres educatius???
Doncs, segons van demostrar algunes declaracions de responsables de diferents centres de tot el país, depèn.
Uns deixaven als alumnes fent "sudokus", a altres els donaven classes d'educació sexual, en altres casos veien un documental a classe i desprès debatien sobre ell, i un llarg etcètera.


I què passa amb els nens musulmans, budistes o testimonis de "Jehová" entre altres, que els agradaria que igual que s'imparteix religió catòlica en horari lectiu, que ells també tinguessin la possibilitat que s'impartissin les seves religions en el citat horari i impartit per mestres especialitzats en la seva doctrina? d'aquest passem, no?

És normal haver arribat aquesta situació? potser soc jo l'únic al que tot plegat li sembla un despropòsit?

A veure, si espanya és un país aconfessional, "L'Art. 16.3 de la Constitució Espanyola vigent defineix Espanya com un Estat aconfessional: "Cap confessió tindrà caràcter estatal", a què se suposa que juguem?

Alguns parlen de que abans de l'època democràtica, érem un país catòlic i cristià, en el qual s'anava a missa, es resava en l'escola (davant del crucifix), es cantava a María i es llegia la Bíblia i és veritat, la cosa anava així però també és veritat que, no fa tant temps, per exemple, a les dones no se les permetia votar i no per això en la actualitat les dones no tenen aquest dret, oi?

Vinga ja!! prou de tonteries!Fem fora la religió de les escoles.....ja!!! per deu!(jur, jur, ur!!)

No és una qüestió ni de rebuig ni de discriminació de les religions, no, respectem a totes les religions i a tots els seus seguidors però sembla de sentit comú pensar (així ho creiem nosaltres!) que tots aquells que vulguin formació en qualsevol d'elles, sigui la sigui, l'hauria d'anar a buscar fora del àmbit escolar, no?

Que en penseu?

Enllaços relacionats:

”Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula la enseñanza de la Religión. (Vigente hasta el 7 de noviembre de 2007)”

Apa!!

dilluns, 23 de novembre del 2009

MÚSICA/ KOMA en concert a Terrassa

Com deia aquell famós periodista esportiu en la seva peculiar forma de retransmetre els partits (Andrés Montes)li diem als KOMA.........”ratatatatatatata!!! ei!! Salinas!!! "estos tios son unos cracks!, Jugón!!!”


Per segona vegada consecutiva la sortida "de concert" a Terrassa va ser un èxit total.
Divendres vam poder gaudir del directe del grup KOMA, veterans de l’escena i grans artistes del directe, van descarregar amb força les seves cançons a la sala Factoría d’Arts de Terrassa.

En aquesta ocasió ens vam desplaçar més a la festa, un total de 7, el Sebas, la Glòria, Periko, els cunyats (Raquel i Alex) i nosaltres dos (Eva i Toni).
Eii!! ja hi havien ganes de veure'ns en una moguda d'aquestes....de nou!, i és que......com és de difícil fer quadrar les agendes!!

El recorregut és pot dir que ja és oficial, quedar a una hora a casa del Sebas (suposo que perquè és fàcil aparcar al seu carrer), marxar cap a Terrassa, intentar aparcar, anar a sopar i desprès, amb la panxa plena, concert i festa!

Aquest cop no hem tingut tanta sort amb el aparcament, Terrassa sembla tenir en marxa una guerra oberta als cotxes pel mig de la ciutat i és missió més que impossible trobar aparcament gratuït, vam deixar el cotxe en un parking 24h, la broma pot costar-te aprox 12-13 euros, fills de puta!

Gràcies al èxit de la vegada anterior vam repetir lloc per sopar i ens vam menjar uns xapates de botifarra del país al "Reco del Xapata", vam poder petar la xerrada, riure una mica i desprès del cafè, som-hi!!

Al contrari del que va passar amb S.A. quan vam arribar a la sala ja ens va quedar clar que no hi hauria ni la meitat de gent que llavors, millor, amb molta, molta gent, tampoc gaudeixes tant.
La sala, que té la peculiaritat de poder dividir-se en dos (a un costat queda la sala de concert i al altre el bar musical) i que en el concert de S.A. estava completament oberta i plena de gent!¬¬¬-divendres estava tancada, senyal com diem, de que hi havia molta gent menys.


Prenem unes birres tot escoltant al grup "The eyes" que, dit sigui de pas, sonaven prou bé i la nit de concert comença d'allò més bé, promet.

Arriba el moment, tot està preparat, escenari, public, i comença a sonar la música clàssica que indica que KOMA ja són apunt de començar.
Koma (KOMA al myspace i web KOMA) és una màquina, digue'm-ho clarament; un engranatge de fer metal musicalment perfecte: els seus integrants, Brigi (el "fontanero, oi Sebas?), Natxo, Rafa i Juan Carlos porten ja més de tretze anys tocant junts. L'any 2004 van publicar la seva última entrega discogràfica, i ara, tres anys després, tornen a sorprendre'ns amb Sakeo i la seva gira de concerts……. Koma en estat de gràcia. Koma en estat pur, en plena forma, mostrant-se com als grans del gènere metàl•lic que son. Demolidors. Una vegada més marcant la diferència, el punt i a part.


Concert complert del navarresos en el que van mesclar amb classe i potència temes nous i antics entregant-se per complert al personal que, entusiasmat demanàvem més i més, com sempre passa, no vols que el concert acabi mai.

Doncs res, final de gira de KOMA que indica que fins que no tinguem nou treball al mercat (suposo que haurà de passar una “temporadeta”) serà difícil tornar a veure'ls per aquí a prop en directe, una llàstima.


La nit la vam acabant jugant uns futbolins (quant temps!!) i prenent-nos algunes birres més, desprès aprofitant que teníem taxista ebri (fonamental!!ja sabeu que amb això no es juga!), cotxe i cap a casa, a dormir-la.

Una finta a la bona sort.

Va passar una cosa divendres que, sense explicar-la, no podem donar el resum per complert.
En aquests concerts que la faktoria organitza sota el nom de "el dia de la bèstia", una marca de guitarres aprofita la jugada per fer una sorteig d'una guitarra.
Nosaltres sempre anem amb la conya de que...... ja ens podria tocar, no? mai ens ha tocat res!!
Al concert de S.A. res ni olorar-la, però és cert que en el de divendres hi havia més possibilitats, menys gent = més possibilitats.

Arriba el final de concert i un noi, que coneix-ho, crec que és de Sentmenat, s'apropa i em diu: Té, el meu número per el sorteig de la guitarra, jo marxo ja! número 102 (jo tenia el 145). Ho agafo i li dic, però segur? però si el sorteig el faran ara, queda't, mira que si et toca! el noi sembla decidit a marxar, passa del sorteig.
Però no marxa, jo insisteixo, va! té agafa el número…mira que si et toca!
Surten els organitzadors del sorteig al escenari, pim, pam, pum.......el número premiat amb la guitarra d'aquesta nit és: el 102!!! com va dir el Schuster: NO HACE FALTA DESIR NADA MAS!

Quin negoci!!!
aquesta vegada la sort no va estar de la meva banda espero que un altre dia..........si.
Cabrona!

No vull acabar aquest resum sense agraint-vos a tots el fet de poder anar junts al concert.
Sé que pot sonar una mica...pilota però és igual, ho faré igual perquè crec que és important.
Els concerts (com qualsevol altre activitat) si no vas amb la millor de les companyies, per molt bé que vagi, no és el mateix.
Ep! Segur que van haver coses de les que no vam parlar o no vam recordar explicar-nos, sobretot amb els que ens veiem menys....Glòria, cap problema, un altre dia, però el fet de poder compartir (compartir....en general) amb vosaltres la jornada, per nosaltres, és el més important.
Ara si!

APa!!

EP!!
Pròxima edició “dia de la bèstia”: HAMLET EN CONCERT.
Dissabte 30 de gener del 2010 a les 22h.
Teniu més informació……..aquí


Pot estar bé, no?

dimecres, 18 de novembre del 2009

SENTMENAT/ política a l'Institut?

Hi ha un rumor al poble que, de ser cert, és preocupant.
Diu que al Institut del nostre poble hauria hagut una oposició a que es realitzin xerrades, col•loquis, debats, etcètera, sobre tot el que envolta a la consulta per l'autodeterminació que tindrà lloc a Sentmenat el pròxim dia 13 de desembre.

Com dic, no puc assegurar que la notícia sigui certa i tampoc coneix-ho els (sempre importants) detalls de tot plegat.
Però el que si que vull dir, i això és molt important!...ho dic a títol personal, és que, de ser veritat, seria un gran error.

Ara que obrim una porta als joves a participar, a involucrar-se, a viure, a conèixer la política, ara, alguns volen tancar-la?

Ara que a traves del poble (les consultes són organitzades per veïns i veïnes del nostre poble) ens trobem amb una immillorable possibilitat d’apropar la política als joves, volem perdre la oportunitat?

Ara que per primera vegada aquests joves tenen la possibilitat de dir-hi la seva, de fer-se escoltar, una de les institucions més propera a ells , no els farà costat?no pot ser veritat.

Però si hauria de ser tot el contrari!!!
Les administracions i les institucions involucrades, en aquest cas els instituts d'arreu del país, haurien d'assegurar-se que els seus estudiants estiguin completament informats sobre temes tant importants per els seus pobles, per el nostre país i, en definitiva, per tothom.

I NO parlo (perquè segur que hi haurà algú que aprofiti per criticar-me) d'apropar als joves als polítics o els seus partits, no! parlo de formar-los en qüestions tant importants com són, per exemple, els referèndums, l'autodeterminació o la democràcia, parlo de informar-los sobre qüestions que s'han debatut i votat democràticament als plens dels seus ajuntaments.

Sovint parlem de la desafecció de la població, i sobretot dels joves, envers la política i ara que toca donar-lis informació i protagonisme, no ho farem?

I tampoc parlo d'imposicions o obligacions, això mai!! però si que trobo que potser falta, als instituts, més formació sobre política (i vull insistir......sobre política! que no sobre polítics o els seus partits)
Jo crec que formar als joves en qüestions importants de la política municipal i també la nacional és quelcom important i necessari, al cap i a la fi, ens agradi més o menys, la nostre societat està dirigida, governada i articulada a través de la política, no?

I un altre punt molt important, per no dir el més important....quina opinió tenen ells? que pensen els joves al respecte de tot plegat?
Potser n'hi haurà que no volen saber res al respecte, si, d'igual manera que n’hi ha que no volen saber res de matemàtiques o literatura, no? però segur que també hi ha joves interessats, joves amb dubtes, joves amb ganes de conèixer més sobre la política en general i, crec jo, sobre la política municipal en particular, no?

Informem i formem als joves i deixe'm que siguin ells els que puguin prendre les seves pròpies decisions, deixe'm, ara que poden, que formin part d'un esdeveniment tant important com aquest.
Al cap i a la fi, aquests joves d'ara, seran els governants del futur, un futur que no és gens llunyà, per cert.

Crec jo.

Apa!

dimarts, 10 de novembre del 2009

ACTUALITAT/ Cruyff seleccionador nacional!!!

La notícia va ser ahir portada de tots els mitjans de comunicació i ha generat un debat més polític que esportiu, és trist però és així.


Mireu:

racócatalà.cat

vilaweb.cat

avui.cat

elperiodico.cat

elmundodeportivo.es

Com dèiem al principi unes de les coses més destacades de la presentació de Johan Cruyff, com entrenador de la selecció catalana de futbol, ha estat més el fet de no parlar català que les possibles avantatges que té aquesta elecció per la pròpia selecció, esportivament i reivindicativament parlant.

Hi ha qui no ha perdut la oportunitat d’afegir llenya al foc:

'The Times' es frega les mans amb la negativa de Cruyff a parlar català

Jo crec que no hem de perdre el nord i hem de ser més intel·ligents.

Que evidentment seria fantàstic que el entrenador de la selecció catalana parlés català? doncs si, ho seria.
Que hi ha entitats, associacions, plataformes, i més, que han de reclamar que això sigui així ? no dic que no.
Però jo crec que no ens hauríem de tornar boixos amb el tema.

Crec que hem d'aprofitar al màxim les moltes avantatges que aquest personatge (en el bon sentit de la paraula) aportarà a la nostre selecció nacional i deixar-nos de collonades.
Atenció!! amb això no vull dir que…… voler que el seleccionador nacional parli català sigui una collonada o que…. creure que això ajudaria a la promoció de la nostre llengua sigui una collonada..rotundament no! el que vull dir és que molts aprofiten la projecció mundial que té la notícia per fer mal i altres, entenc jo, reivindiquen equivocadament, erren el tret.


Què potser no és cert que la situació d'en Cruyff (persona que porta molts anys a Catalunya i no parla català) no és la mateixa que la de molta gent al nostre país?exactament la mateixa.
Què potser no hi ha jugadors a la selecció que no parlin català? segur que hi ha.
Què potser no és més trist i lamentable la gran quantitat de joves catalans que no parlen català? jo crec que si.

Doncs això, jo em quedo amb el que he llegit que ha dit en Cruyff....que si és un orgull ser seleccionador català, que si no vol violar el català, que vol treballar amb la base del futbol català, que vol aconseguir que un partit de la selecció sigui una festa nacional, etcètera.

També em quedo amb la indiscutible (encara que de futbol no entenc massa) experiència esportiva den Cruyff i amb la extraordinària repercussió mediàtica que té el seu nomenament.


Si algun dia en Cruyff ens sorprèn i comença a utilitzar el català, per poc que sigui, benvingut sigui!

Com ho veieu?

Apa!!

dissabte, 31 d’octubre del 2009

SENTMENAT/ una catàstrofe imprevisible

El passat dijous va ser un mal dia per nosaltres i en especial per a mi.
Un incendi va deixar inutilitzada per complert la nau que Scharlab (la meva empresa) fa pocs dies va estrenar per la fabricació de medis deshidratats.



Tots els mitjans de comunicació digitals del poble van publicar la notícia:

diaridesentmenat.com:"L'empresa Scharlab pateix un incendi”

sentmenat.com: "Incendi al Polígon Industrial de Can Clapers"

Com podem veure a les fotos el edifici ha quedat totalment afectat per el foc que es va propagar ràpidament per tota la nau sense que res poguessin fer els companys que allà treballaven.

A la espera del que diguin els experts, bombers i perits al respecte del futur de la nau, la empresa ha reaccionat ràpid i ja està buscant diferents formules per poder, el més aviat possible, tornar a fabricar i entregar els nostres productes de microbiología.



Al fil d'això hem de dir, perquè és important, que aquest incident no ha afectat de cap manera a la resta de departaments ni productes que la nostre empresa ofereix, com són: reactius químics, cromatografia i instrumentació, seguretat, higiene, medi ambient i material de laboratori.

Primer a través d'un comunicat i més tard en una reunió que gerència va mantenir amb tots els treballadors, la empresa ha deixat clara la seva voluntat i determinació en voler adreçar la situació el més aviat possible, no serà fàcil.
En l'actual moment de crisis generalitzada, que, poc o molt afecta a tots no podem negar que aquest incident no és el millor que ens podia passar i potser l'únic positiu de tot plegat és poder felicitar-nos del fet que cap persona hagi pres mal.


Ara de poc serveix lamentar-se.
Hem d'analitzar a fons el que ha passat per aprendre dels errors, aixecar-nos entre tots de la caiguda i començar a caminar en buscar de la recuperació.

Animem als companys de microbiologia, col.laborem en tot el que puguem i segur que entre tots sortirem reforçats d'aquesta situació.

Apa!!

dijous, 22 d’octubre del 2009

ACTUALITAT/ en defensa de la nostra llengua

Últimament podem veure molts titulars d'actualitat que parlen sobre la nostra llengua, bona senyal.
Quan es parla significa que interessa i això, en aquest cas, és molt important.

Per exemple:

L'avantprojecte de la nova Llei del Cinema de Catalunya manté l'obligació d'exhibir el 50% de còpies en català

Suport popular a les quotes al cinema del Principat

La Generalitat ultima la llei del cine que obligarà a estrenar el 50% en català

Tresserras diu que les 'majors' no poden ignorar que Catalunya és un mercat important i amb una llengua diferent

Els empresaris rebutgen les sancions "desmesurades" que preveu la llei de cinema

Reclamen que s'exigeixi el nivell C de català als professors d'universitat


Jo estic d'acord.
Reconec que és una llàstima que, per defensar, garantir i protegir la nostra llengua, haguem d'arribar a crear lleis que ho facin però ha quedat clar, crec jo, que és fonamental de lo contrari podem córrer el risc de perdre-la.

És evident, per molt que diguin el contrari els interessats, que la oferta de cinema en català és molt, massa petita.
Deixar que siguin les sales i els empresaris del sector els que poc a poc incorporin més pel·lícules en català i augmenti així aquesta oferta, és quelcom complicat que doni els resultats desitjats i és per això que estic d'acord amb la nova llei.
El que també haurien de fer les administracions és ajudar al sector en tot el que puguin ja que és responsabilitat seva fer que tot això funcioni, s'ha de promocionar, s'ha de vendre el producte, s'ha de conscienciar a la gent....
I també nosaltres, tots els que estem sensibilitzats amb el tema, tenim la nostra part de responsabilitat, la de crear demanda, la de quan anem al cinema, escollir veure les pel·lícules en català, nosaltres també som importants en tot això.

Respecte a la obligació d'exigir el nivell C de català als professors d'universitat així com a altres sectors de la nostre societat com per exemple metges, forces de seguretat, jutges, etcètera, trobo increïble que pugui haver gent que estigui en contra.
Que potser a un professor que vol fer classes a França no li reclamaran que sàpiga parlar francès?
Que potser per donar classes a Madrid no és necessari saber parlar castellà?
Home, no fotem!!

El que no hem de fer és tornar-nos boixos i voler ser més papistes que el papa.
Ningú demana perdre la oportunitat de gaudir d'una classe magistral d'un excel·lent professor per el fet de que aquest professor no parli català, no crec que es tracti d'això però, si aquest professor vol treballar, vol fer classes durant una llarga temporada a Catalunya, que menys que saber la nostre llengua, no?

Es tracta de que la gent en general i els nouvinguts en particular percebin, cada dia més, la necessitat de saber la nostre llengua, de conèixer-la quan més millor i estimar-la i defensar-la com a la seva pròpia.
Però ho hem de fer sense trasbalsos, sense nerviosismes, poc a poc, pluja fina però persistent.
Només així aconseguirem que la nostre llengua no desaparegui, si ha de ser amb ajuda de lleis, requisits, obligacions, benvingudes i benvinguts siguin.

O no?

Apa!!

diumenge, 18 d’octubre del 2009

SENTMENAT/ sentmenat per l'autodeterminació, també.

Si, si, seguint l'exemple del que va passar a Arenys de munt (del que vam informar a la nostre entrada ”ACTUALITAT/ va de consultes…”), a Sentmenat també s'ha creat una plataforma que vol organitzar una consulta similar el pròxim dia 13 de desembre al nostre poble.


La notícia va sortir publicada fa uns dies a sentmenat.com i la plataforma porta per nom SPA (Sentmenat per l'autodeterminació) i aquest és el seu bloc: bloc SPA


Nosaltres creiem que és una molt bona notícia.

El més important de tot plegat, pensem, és que la gent vegi la necessitat de defensar el dret i la llibertat de poder, a través de les urnes, decidir democràticament sobre qualsevol cosa que afecti directa o indirectament al nostre poble o a la seva gent.

I això és el que han d'intentar des de l'SPA, que la consulta la recolzi quantes més persones millor, independentment de les ideologies polítiques, creences, pensaments, etcètera.

El que no acabem d'entendre és com pot haver gent que estigui declaradament en contra de realitzar consultes com aquesta, ho respectem però no ho entenem.
Què pot haver de dolent en que la gent pugui dir la seva? quin problema hi ha en deixar que la gent opini?
Si no estas d'acord amb el que es pregunta o vas i votes en contra o no vas i ja està, no?


També hi ha gent que pensa que tot això de les consultes populars no deixen de ser paper mullat sense cap transcendència ni importància final i tampoc estem d'acord.
Qualsevol gest, per petit que sigui, en defensa d'una qüestió justa (la que sigui) és important i si parlem de deixar que sigui la gent la que opini.... més encara.

En fi, queda clar que estem totalment d'acord amb la realització d'aquesta consulta, d'aquesta i de qualsevol altre consulta que es pugui organitzar en qualsevol lloc.
Anirem i, com no pot ser d'una altre forma, votarem, lluny de qualsevol consideració política, a favor del dret els catalans a poder decidir el seu futur.


Va! si sou de Sentmenat i us interessa el tema, no ho dubteu, poseu-vos en contacte amb l'SPA aquí: spa@sentmenat.org o passeu qualsevol dijous a partir de les 21:30h per el Coro i allà us informaran.
I, si us plau, si esteu d'acord amb la pregunta de la consulta, no perdeu la oportunitat d'anar a votar, cada vot és important.

Apa!!

divendres, 2 d’octubre del 2009

MÚSICA/ concert S.A. a Terrassa!!La crònica.

Divendres 25 de setembre de 2009, per fi ha arribat el dia.
20.45h agafo el cotxe, passo pel caixer i enfilo cap a casa den Sebas.
Pujo al seu pis, la porta està oberta ell espera a dintre, està acabant de pentinant-se, vestir-se, etcètera, lo típic..... (jur, jur)

Passem a buscar a l'Alex i sortim cap a Terrassa.

Hem triomfat!!! en poc més de 30 minuts hem arribat i aparcat relativament a prop de la sala, anem a sopar.

No coneixem molt la zona però trobem una bar que es diu "Reco del Xapata" (crec)....fantàstic!! un xapata de botifarra del país, una cerveseta, cafè i som-hi!! que ara si que estem preparats.

Entrem a la sala aprox a les 22.45h (S.A. comença a les 23h), no està ple, que estrany, oi? pregunto en la barra i em diuen que encara no han tocat ni els teloners......ara si que ho entenc!! perfecte, veurem el show complert.

Poc abans de les 23h comença a tocar el grup teloner, la música està molt bé però la greu veu del cantant i no conèixer les cançons fan que la majoria de gent passi una mica d'ells, això de tocar de teloners de S.A. és el que té……que tothom vol que marxis quan més aviat millor.

No para de entrar gent i més gent, així que avança el concert dels teloners la sala va quedant petita per moments i arriba un moment que és impossible moure's del lloc a on estas.
Nosaltres hem tingut sort estem al costat de la barra i com a mínim no passarem sed.

Abans de començar el concert i una vegada ja està preparat el escenari fan el sorteig de una guitarra signada per el grup, s'ha de ser afortunat!!

No ens ha tocat, quina merda! bé és igual, que marxi el tio de la guitarra i que comenci l'espectacle ja!!!

Els Soziedad Alkoholika comencen a saco, com sempre, contundents, sense miraments.
És impossible està parat, has de saltar al ritme de la música.
Nosaltres estem aproximadament a uns 20 metres del escenari, més endavant era impossible arribar.....impossible per nosaltres que ja tenim una edat! (a on han quedat aquells concerts en els que ens barallàvem amb els de seguretat intentant pujar als escenaris per saltar sobre la multitud?) jur, jur, jur cada cosa al seu temps.

Tant és estar a mig metre que a 20 o 30 metres de l'escenari, s'escolta tot molt bé, tota la sala està saltant i ballant les cançons que enllacen una rere una altre a una velocitat de vèrtex.
Ufff!! calor, suor, "roce", molt "roce", cervesa (ep!!jo llimonada que he de conduir!!), ens ho estem passant de conya.

El repertori va passant sense pauses quasi, sonen algunes cançons noves però sobretot de les més velles i no van faltar les més conegudes és clar, en definitiva, el concert quasi perfecte.

Dic quasi perfecte perquè, desprès de poc més de hora i mitja de descàrrega metalera dels S.A., ens hem quedat amb ganes de més però....tot té un final, oi? en una altre ocasió serà.

Sortim al carrer, cansats, suats, bruts (hi havia un capullo que va llençar més cervesa de la que va beure, pringat!) però contents, molt contents.

Tant contents i cansats que no tenim ganes de voltar més i com que no hem begut….. cap al cotxe i cap a casa a dormir.

Fi.

Atenció!! Esteu atents perquè sembla que els de la Faktoria s'han proposat portar la música que ens agrada a Terrassa.
Mireu:

2on DIA DE LA BÈSTIA: BERRI TXARRAK + THE HOLLYBUTTONS 23/10/2009
3er DIA DE LA BÈSTIA : KOMA 20/11/2009 (aquest no fallo, segur!)

I molt més!!!!entreu aquí:
Factoría d’Arts

Ja era hora!!! una sala que programa bona música (de la que ens agrada a nosaltres) i a prop de casa, que més volem? aprofitem-ho!!!! llarga vida a la Faktoria!!

Apa!!

dimarts, 22 de setembre del 2009

MÚSICA/ concert S.A. a Terrassa!!



Si, si, a Terrassa, sembla increïble però si.

El grup basc SOZIEDAD ALKOHOLIKA actuarà el pròxim divendres dia 25 a la sala Factoría d’Arts de Terrassa.


Home!! Per mi, que tinc la gran sort de haver vist a S.A. moltes, moltes vegades en concert, crec que aquesta serà la vegada que els veure més a prop de casa, tot un luxe.

També serà la primera vegada que vaig a un concert en aquesta sala de Terrassa que no cal dir que si han programat als S.A., només per això ja mereixen el meu reconeixement.

Bé, ja ho sabeu!! a tots aquells que us agradi aquest tipus de música, teniu una ocasió immillorable per poder gaudir de uns dels millors grups del gènere.


Ens veiem a Terrassa!!!

última entrada relacionada:

concert S.A. al febrer

Apa!!