Us felicito perquè tindreu la gran sort de gaudir d'aquesta excel·lent crònica que hem tingut el plaer de rebre de la Glòria a la que agraïm la seves sempre impressionants col·laboracions.
Jo, "jefe d'aquest cotarro"! m'he pres la llibertat d'adherir els meus comentaris a la mateixa entrada i espero, com diu la Glòria, que la resta ho feu a través del sistema de comentaris del nostre bloc, ànims!!!
La crònica:
Hola a tothom!
Aquesta vegada, la crònica de la sortida "de concert" no la fa el Toni, doncs ell no va venir. Vam anar a veure Reincidentes a Granollers. Va ser dissabte passat, 12 de desembre, i ens vàrem trobar per anar-hi l'Àlex, el Sebas, el Xavi i jo.(toni: quina enveja!!)
A quarts de 10 del vespre em van venir a recollir a Sabadell i vam agafar l'autopista cap a Granollers.
Durant el camí hi va haver uns moments que vaig dubtar si arribaríem a temps...no sabia si pensar que estaven de broma, però deien que no recordaven el nom dels carrers, tot i haver mirat la ubicació del lloc...però finalment haig de dir que vam triomfar: sense saber ben bé on anàvem, només vam donar un parell de voltes i vam aparcar, per intuïció, després d'unes indicacions "casolanes" que ens havien donat uns que anaven al concert, a 200m del pavelló (a petició del Sebas i en dedicatòria al Toni: això sí que és triomfar aparcant i la resta són tonteries!!!jejejej).(toni: Sebas, ets un mendas!)
Vam agafar l'entrada i vam anar a un bar pakistanès que estava a 2 carrers d'allà (després d'haver-ho provat sense èxit a 2 bars "autòctons", doncs se'ls havia acabat el pà). Uns dürums, unes cervesetes i ja estàvem a punt!
Un cop al pavelló, havia començat el primer concert, un grup que es diu 2 seconds delay (si mal no recordo). Vam gaudir de la meitat del concert, doncs cal dir que no sonaven gens malament, tot i que això que un grup català canti en anglès es fa difícil de pair, sobretot si és la primera vegada que sents les cançons.
El grup aquest va acabar entre 2 i 3/4 de 12 (ara entendreu perquè recalco el tema de les hores), llavors vam anar a seure a les grades, però els Reincidentes van tardar ben bé 1 hora en començar!!!
Una espera massa llarga...no sabem si van tenir problemes tècnics o què, però es va arribar a fer llaaarg, llaaarg...
La brometa del moment era (dit per l'Àlex, que penso que va ser qui més va disfrutar en general): "si después tocan con ganas, a mi me da igual la espera", jejej...i s'ha de reconèixer que els disculpem absolutament l'espera!!!
Quin concert!!! Feia ja uns 4 anys que no veia els Reincidentes, i l'última vegada ja m'havia "desencantat" una mica d'ells i no els escoltava tant. He mirat la discografia a la seva web: consultar aquí i em sembla que va ser perquè des que van editar el "¿Y ahora qué?" van passar uns 3 o 4 anys sense fer gaires cançons noves, doncs fins el "El comercio del dolor" els 3 discs que hi ha entremig són bàsicament recopilatoris.
No ho poso d'excusa, ja entenc que és difícil composar coses noves cada any que satisfacin l'ansia de la gent que els segueix, però suposo que en el meu cas, vaig anar escoltant altres coses noves que descobria i els vaig anar deixant de banda. Tot i que, a través d'amics, he anat escoltant cançons dels últims 2 discs i m'agradaven. Després d'aquest concert, he decidit que m'he d'aconseguir gravar "El comercio del dolor", "Dementes" i "América" (i em sap greu per ells, però suposo que entenen que en els temps que corren si t'ho pots socialitzar, millor que comprar-ho, jejej). L'"América" es veu que és un recull de versions de cançons populars reivindicatives de diferents països d'Amèrica Llatina, van tocar-ne un parell em sembla i em van agradar; aquest disc sí que no l'havia sentit.
En conclusió, doncs, i per centrar-me una mica més en el concert, va ser un concert íntim, hi havia força gent, però penso que va ser la justa per connectar amb ells i assolir el nivell d'eufòria aquell que s'encomana sense agobiar-te pel fet que està el concert ple de gent a vessar. I a més, vam estar davant de tot, potser teníem un parell de files de gent davant, que va ballar i moure's molt més que nosaltres (cal dir que l'edat es comença a notar, jejej), però estàvem ben bé davant de l'escenari i ho vèiem tot perfecte!!!
Al principi no ens va convèncer gaire el so, no se sentia gaire bé, no sabem perquè...vam estar d'acord en què era com si se sentís de lluny, però després va ser brutal, ells van estar molt bé en tots els sentits i, com he dit, la resposta de la gent també. Tampoc vam arribar a definir si el problema de so que havíem sentit era perquè ens havíem mogut una mica de lloc o perquè ens vam emocionar tant que ens vam acostumar al so i no ens n'adonàvem.
Bé, veig que m'estic enrotllant molt, però és que penso que val la pena, ja que, almenys per mi, va ser una nit molt "sucosa", en el sentit que en puc extreure moltes coses. Fins aquí el meu "retrobament" amb Reincidentes, un grup amb el que vaig connectar des de la primera vegada que els vaig sentir i que vaig seguir durant força temps i als que havia "abandonat"; i com sempre que sortim "de concert", l'experiència de compartir-ho amb uns amics com vosaltres i de sentir que l'amistat s'enforteix cada vegada.
A continuació, vull felicitar l'actuació de tots els membres del grup, demostrant que encara estant a l'alçada de la realitat política que ens ha tocat viure i que, en coherència amb això, no van dubtar a dedicar el concert a l'Aminetu Haidar, resumint la situació de la lluitadora sahrauí i empenyent la gent a corejar visques al Sahra lliure tan esperat. (toni: és veritat! els hem de felicitar, els Reincidentes porten molts anys amb això de la música i sempre han defensat, a través d'ella, causes d'aquest tipus, és una més de les raons del perquè tanta gent els segueix!)
A més, els temes que van tocar giraven la majoria entorn a l'antimperialisme i la solidaritat amb els pobles oprimits, així com a la situació de pèrdua de drets que estem vivint els darrers anys i que s'han accentuat en aquest periode de crisi econòmica.
També cal destacar que quan va acabar el concert, els membres del grup van sortir a "barrejar-se" amb la gent, van estar una estona per allà voltant, parlant amb qui s'hi acostava...i a mode d'anècdota: l'Àlex va intentar acostar-se al cantant per saludar-lo i no li va fer cas, doncs estàvem molt a prop de la zona d'entrada a darrera l'escenari, van sortir per allà i en un primer moment hi va haver una petita avalantxa. Quan ja havien tornat a entrar em diu l'Àlex: "Voy a ver si puedo entrar a hablar con ellos", i jo dic: "Pero si acaban de estar aquí y no les has dicho ná!", i ell diu: "Ya, porque ha pasao de mi el cantante", i jo dic: "Ah, sí, ya lo he visto, se ha ido a hablar con las chicas, jejeje", i ell diu: "Sí, no veas como sabe!", i tots 2: "jejeejje".(toni: quin crack l’Àlex!!)
Buf! Com em disperso! Total, que després de Reincidentes va tocar l'Orquestra Mitjanit (fan versions variades de rumba, ska, pop-rock, estan força bé per acabar una nit de festa-concert perquè animen molt a ballar i són bons músics). El repertori de la Mitjanit és d'unes 4 hores, no sé quant de temps estava previst que toquessin, però nosaltres els vam sentir 1 horeta aproximadament, doncs el Xavi estava destruït i avui s'havia de llevar bastant d'hora per anar de voluntari a la consulta popular per la independència a Sentmenat.
Per cert, he estat veient la web (www.referendumindependencia.cat)…. aquí i si cliques a Municipis, Sentmenat, es pot seguir en directe com va tot, però suposo que el Toni penjarà aquí mateix la pertinent crònica i valoracions personals, així que no m'extenc amb aquest tema.(toni: ho faré Així que tingui un plis!)
Com heu vist, la crònica és d'un concert, però al ser de Reincidentes ha donat corda per tocar diferents temes polítics, i encara en queda un altre: l'organització del concert. No puc acabar aquesta crònica sense fer menció a l'Assemblea de Joves de Granollers i el Centre Social l'Esquerda com a promotors d'aquesta iniciativa. Cal dir que cap dels que vam anar-hi coneixem aquesta organització juvenil i què fan a Granollers. Vam tenir un petit debat entorn a la pancarta que havien penjat amb el lema: "Ser jove no és cap delicte. Organitza't, pren conciència i lluita". El Xavi posava en dubte si el concepte "lluitar" té sentit per a la joventut actual, doncs segons ell vivim en una democràcia i el concepte de lluita no té sentit. Amb això, jo personalment no hi estic d'acord, però en el cas concret de Granollers, no puc jutjar si les actuacions polítiques de l'AJG són de lluita o es limiten a organitzar concerts i activitats lúdiques, doncs no ho conec. I sí que coincideixo amb el Xavi que si les actuacions es limiten a això no condueixen enlloc i no es poden considerar com accions de lluita.
Tot i així (aquests han sigut elements que he situat per veure si "pica" algú i entrem en debat), felicito també l'organització d'aquest concert i espero que l'AJG pugui continuar endavant i desenvolupi a la pràctica accions de lluita contra el sistema que ens oprimeix a la joventut i a la població en general en els nostres drets bàsics, com tenir una educació, treball i vivenda dignes. I que, a més d'això, puguin continuar organitzant concerts com aquest.
(toni: Jo pico!! vull debat!!
Això que vivim aquí és una democràcia de "pacotilla" en la que els drets d'alguns es respecten si als partits polítics "grans" els hi dona la gana....hi ha un munt de exemples (país basc, consultes populars, llei de partits, cas Haidar i un llarg etcètera).
Llavors entra la implicació de la gent en general (en política, en la societat, en campanyes de solidaritat, etcètera) en aquest cas parlem dels joves....per desgràcia hi ha moltes coses per les que lluitar, moltes i joves, com en qualsevol secor de la societat, hi ha que s'impliquen i hi ha que no. Crec que la voluntat de tots ha de ser la de canviar el que faci falta per intentar que tots ens impliquem més en aquelles coses que considerem (cada un les seves) importants, no serà fàcil!!! Aquesta és la meva aportació al debat obert!!)
Una abraçada i fins aviat!
(I espero que els que vau venir amb mi doneu opinions del què he escrit i afegiu o critiqueu coses que m'hagi deixat o amb les que no estigueu d'acord. I que els i les que no vau poder venir, també doneu les vostres opinions!)
Glòria, ets una crack! saps que hauríem de fer? quedar un dia, fer un sopar, proposar uns temes de debat i que cada un opines sobre el tema en qüestió...allò que sempre acabem fent però en el que no profunditzem prou potser....
M'agrada tant poder debatre i parlar obertament de les coses que ens ocupen i ens preocupen.
Vinga!!! petons!!!
Apa!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada