Benvinguts al nostre bloc

dimecres, 1 de juliol del 2009

ACTUALITAT/ sabem el que votem?

La veritat és que, massa sovint en els últims temps, és fa difícil seguir defensant els partits polítics, als polítics i tot el sistema en general.

Avui em refereixo en particular al sector independentista de la societat i potser no tant, també moltes persones que, sense ser estrictament independentistes, si que pensen que un règim d'autogovern seria positiu per el nostre país.

El titular és aquest:

La Mesa del Parlament rebutja la ILP que volia convocar un referèndum d'autodeterminació (racócatalà.cat)

Que hem de pensar, per exemple, totes les persones que vam anar als carrers de Brussel·les a defensar aquest dret?
Que han de pensar totes les persones que lluiten cada dia per avançar en la consecució d'aquest dret?
Que hem de pensar les persones que encara creiem el la política com a medi per arribar als nostres objectius?

Doncs res bo.
Decepció, desànim, ganes de passar de tot.
I si això ho pensem els que, d'alguna manera, estem d'acord amb el sistema i formem part d'ell, que pensaran els que no ho tenen tant clar?

Podem estar més o menys d'acord amb el missatge que han donat els partits (sobretot tots aquells que asseguren reconèixer el dret d'autodeterminació als seus estatuts, que són CiU (CDC i UDC), ERC, ICV i EUiA.) per justificar el seu vot contrari dient que no tenim una llei de consultes populars del Principat que haurà de regular els referèndums que es puguin convocar a Catalunya, així com el règim jurídic que empraran aquestes consultes: qui el pot convocar, com, requisits, etcètera i també estem d'acord amb que al final el que importa és el resultat, arribar de la millor possible aconseguir els nostres objectius però…….

jo crec que els partits (i qualsevol) han de defensar els seus objectius, la seva ideologia, a la mesa del parlament, al parlament, a Madrid, a Brussel·les i a qualsevol xerrada fent un cafè o una cervesa, és fonamental que així sigui més encara quan parlem de votar una iniciativa del poble per donar la veu al poble, no hi ha excuses.

Especialment crític vull ser amb Esquerra ja que és el partit en el que milito i en el que tinc posades (com moltes altres persones) fundades esperances de que sigui un dels partits que ens porti aconseguir tot allò per el que tant lluitem, esperances que, si som sincers, disminueixen proporcionalment als errors que, al meu entendre, el nostre partit comet.

He dit.

Apa!!