ACTUALITAT/ teràpia del dolor?

Tothom coneix la oposició de la església i grups afins, entre altres moltes coses, al dret a una mort digna i voluntària de malalts en fase terminal.

També és per tothom coneguda la opinió (evidentment contraria) que tenen al respecte partits com el PP que adopten mesures del tot discutibles al respecte, com per exemple la de la comunitat de Madrid a on Aguirre permetrà en els hospitals que els cures participin en els comitès de decisió sobre els malalts terminals, enllaceu la notícia

No ho trobeu patètic?
Desgraciadament el tema el tinc bastant present últimament, tinc un conegut que està a l'hospital ingressat en fase terminal per culpa d'un càncer a l'estomac.
Per les noticies que ens arriben li resten pocs dies de vida i, el pitjor de tot és que aquests dies els ha de passar reclús al seu llit del hospital, aguantant dolors i mals de cap.

I jo em pregunto........és necessari?
És necessari tenir a una persona que sap que li resten pocs dies de vida, reclús, atrapat, en contra la seva voluntat?
Quina mena d'infern ha de ésser haver de passar els teus últims dies de vida patint física i mentalment en el llit d'un hospital?
Això és el que voldria aquest suposat senyor Deu nostre i salvador de la humanitat?
Clar, com que ... "Jesús no tuvo cuidados paliativos”..quins collons!!

I no seria molt millor un sistema que permeti als malalts terminals i aquells que pateixen una malaltia incurable o que estan en una situació que no té cura, una sol.lució definitiva per posar fi a tant patiment si aquesta és la seva voluntat?.......( eutanàsia).

Nosaltres creiem que si.

És més, espero no trobar-me mai en una situació d'aquestes però si tinguéssim la mala sort, espero, com deia el poeta:

"En tinc prou de morir-me decentment, sobretot ara que ja sé que em moro i el veïnatge de la mort no em fa, per dir-ho clar, ni poc ni gens de nosa"
(fragment extret del poema "D'aquesta mort" del mestre Miquel Martí i Pol.)

Apa!!

POLÍTICA/ ERC, en busca d'un canvi de rumb?

25è congrés nacional d'esquerra republicana de Catalunya , deu ni do!, no són pocs.
Els militants d'ERC ens trobem immersos en plena campanya electoral interna per la direcció del partit.
Desprès de la pèrdua de vots a les ultimes eleccions al parlament català i la important davallada en les eleccions al parlament espanyol alguna cosa s'havia de fer.

Entre la base social, no només militants amb els seus corrents interns, si no també amics, simpatitzants i possibles votants d'ERC hi ha, com a quasi tots els partits, una gran diversitat d'opinions, de sensibilitats, de posicionaments, des de els més conservadors als més radicals.
Opinions i opinadors per tots els gustos i formes de fer i des-fer totes les que vulguem.

Entre tanta bona diversitat però, jo crec que hi ha un sentiment majoritari de necessitat de canvi, un canvi cap a una forma de funcionar amb personalitat pròpia que permeti al partit ser peça clau, en un futur, per aglutinar tot el sentiment independentista i no necessàriament independentista en un escenari propici per arribar, democràticament, a la independència del nostre país.

Molts som els que pensem que és bo que ERC estigui, si el poble així ho vol, al govern.
Però és fonamental que estigui amb personalitat pròpia i no rebaixat sota el control d'altres partits pagant preus massa alts i fent concessions del tot inassolibles.
Si no és amb garanties potser seria millor treballar des de la oposició.

Bé, amb la intenció de redreçar aquest rumb i d'escollir les persones encarregades de dirigir el partit a partir d'ara, s'organitza aquest 25è congrés nacional amb les següents candidaturas oficials:

-gent d’esquerra: per president: Joan Puigcercós i per secretari general: Joan Ridao.
-esquerra independentista: per president: Jaume Renyer i per secretari general: Uriel Bertran.
-reagrupament.cat: per president: Joan Carreterro i per secretaria general: Rut Carandell.
-erc futur: per president: Ernest Benach i per secretari general: Rafel Niubò

Dintre del procés intern per escollir els seus dirigents més net i democràtic, com és el d'ERC, en el que qualsevol militant té dret a presentar-se a qualsevol càrrec, els pròxims dies 7 i 14 de juny els militants tenen una cita amb les urnes.

Esperem que tot acabi bé i que guanyi el.......partit, el país...sobretot.

Nosaltres, a dia d'avui, encara no tenim decidit el nostre vot......continuem reflexionant.

Apa!!

Enllaços relacionats:
x Toni Cruanyes