Hi ha un rumor al poble que, de ser cert, és preocupant.
Diu que al Institut del nostre poble hauria hagut una oposició a que es realitzin xerrades, col•loquis, debats, etcètera, sobre tot el que envolta a la consulta per l'autodeterminació que tindrà lloc a Sentmenat el pròxim dia 13 de desembre.
Com dic, no puc assegurar que la notícia sigui certa i tampoc coneix-ho els (sempre importants) detalls de tot plegat.
Però el que si que vull dir, i això és molt important!...ho dic a títol personal, és que, de ser veritat, seria un gran error.
Ara que obrim una porta als joves a participar, a involucrar-se, a viure, a conèixer la política, ara, alguns volen tancar-la?
Ara que a traves del poble (les consultes són organitzades per veïns i veïnes del nostre poble) ens trobem amb una immillorable possibilitat d’apropar la política als joves, volem perdre la oportunitat?
Ara que per primera vegada aquests joves tenen la possibilitat de dir-hi la seva, de fer-se escoltar, una de les institucions més propera a ells , no els farà costat?no pot ser veritat.
Però si hauria de ser tot el contrari!!!
Les administracions i les institucions involucrades, en aquest cas els instituts d'arreu del país, haurien d'assegurar-se que els seus estudiants estiguin completament informats sobre temes tant importants per els seus pobles, per el nostre país i, en definitiva, per tothom.
I NO parlo (perquè segur que hi haurà algú que aprofiti per criticar-me) d'apropar als joves als polítics o els seus partits, no! parlo de formar-los en qüestions tant importants com són, per exemple, els referèndums, l'autodeterminació o la democràcia, parlo de informar-los sobre qüestions que s'han debatut i votat democràticament als plens dels seus ajuntaments.
Sovint parlem de la desafecció de la població, i sobretot dels joves, envers la política i ara que toca donar-lis informació i protagonisme, no ho farem?
I tampoc parlo d'imposicions o obligacions, això mai!! però si que trobo que potser falta, als instituts, més formació sobre política (i vull insistir......sobre política! que no sobre polítics o els seus partits)
Jo crec que formar als joves en qüestions importants de la política municipal i també la nacional és quelcom important i necessari, al cap i a la fi, ens agradi més o menys, la nostre societat està dirigida, governada i articulada a través de la política, no?
I un altre punt molt important, per no dir el més important....quina opinió tenen ells? que pensen els joves al respecte de tot plegat?
Potser n'hi haurà que no volen saber res al respecte, si, d'igual manera que n’hi ha que no volen saber res de matemàtiques o literatura, no? però segur que també hi ha joves interessats, joves amb dubtes, joves amb ganes de conèixer més sobre la política en general i, crec jo, sobre la política municipal en particular, no?
Informem i formem als joves i deixe'm que siguin ells els que puguin prendre les seves pròpies decisions, deixe'm, ara que poden, que formin part d'un esdeveniment tant important com aquest.
Al cap i a la fi, aquests joves d'ara, seran els governants del futur, un futur que no és gens llunyà, per cert.
Crec jo.
Apa!
dimecres, 18 / novembre / 2009
dimarts, 10 / novembre / 2009
ACTUALITAT/ Cruyff seleccionador nacional!!!
La notícia va ser ahir portada de tots els mitjans de comunicació i ha generat un debat més polític que esportiu, és trist però és així.
Mireu:
racócatalà.cat
vilaweb.cat
avui.cat
elperiodico.cat
elmundodeportivo.es
Com dèiem al principi unes de les coses més destacades de la presentació de Johan Cruyff, com entrenador de la selecció catalana de futbol, ha estat més el fet de no parlar català que les possibles avantatges que té aquesta elecció per la pròpia selecció, esportivament i reivindicativament parlant.
Hi ha qui no ha perdut la oportunitat d’afegir llenya al foc:
'The Times' es frega les mans amb la negativa de Cruyff a parlar català
Jo crec que no hem de perdre el nord i hem de ser més intel·ligents.
Que evidentment seria fantàstic que el entrenador de la selecció catalana parlés català? doncs si, ho seria.
Que hi ha entitats, associacions, plataformes, i més, que han de reclamar que això sigui així ? no dic que no.
Però jo crec que no ens hauríem de tornar boixos amb el tema.
Crec que hem d'aprofitar al màxim les moltes avantatges que aquest personatge (en el bon sentit de la paraula) aportarà a la nostre selecció nacional i deixar-nos de collonades.
Atenció!! amb això no vull dir que…… voler que el seleccionador nacional parli català sigui una collonada o que…. creure que això ajudaria a la promoció de la nostre llengua sigui una collonada..rotundament no! el que vull dir és que molts aprofiten la projecció mundial que té la notícia per fer mal i altres, entenc jo, reivindiquen equivocadament, erren el tret.
Què potser no és cert que la situació d'en Cruyff (persona que porta molts anys a Catalunya i no parla català) no és la mateixa que la de molta gent al nostre país?exactament la mateixa.
Què potser no hi ha jugadors a la selecció que no parlin català? segur que hi ha.
Què potser no és més trist i lamentable la gran quantitat de joves catalans que no parlen català? jo crec que si.
Doncs això, jo em quedo amb el que he llegit que ha dit en Cruyff....que si és un orgull ser seleccionador català, que si no vol violar el català, que vol treballar amb la base del futbol català, que vol aconseguir que un partit de la selecció sigui una festa nacional, etcètera.
També em quedo amb la indiscutible (encara que de futbol no entenc massa) experiència esportiva den Cruyff i amb la extraordinària repercussió mediàtica que té el seu nomenament.
Si algun dia en Cruyff ens sorprèn i comença a utilitzar el català, per poc que sigui, benvingut sigui!
Com ho veieu?
Apa!!
Mireu:
racócatalà.cat
vilaweb.cat
avui.cat
elperiodico.cat
elmundodeportivo.es
Com dèiem al principi unes de les coses més destacades de la presentació de Johan Cruyff, com entrenador de la selecció catalana de futbol, ha estat més el fet de no parlar català que les possibles avantatges que té aquesta elecció per la pròpia selecció, esportivament i reivindicativament parlant.
Hi ha qui no ha perdut la oportunitat d’afegir llenya al foc:
'The Times' es frega les mans amb la negativa de Cruyff a parlar català
Jo crec que no hem de perdre el nord i hem de ser més intel·ligents.
Que evidentment seria fantàstic que el entrenador de la selecció catalana parlés català? doncs si, ho seria.
Que hi ha entitats, associacions, plataformes, i més, que han de reclamar que això sigui així ? no dic que no.
Però jo crec que no ens hauríem de tornar boixos amb el tema.
Crec que hem d'aprofitar al màxim les moltes avantatges que aquest personatge (en el bon sentit de la paraula) aportarà a la nostre selecció nacional i deixar-nos de collonades.
Atenció!! amb això no vull dir que…… voler que el seleccionador nacional parli català sigui una collonada o que…. creure que això ajudaria a la promoció de la nostre llengua sigui una collonada..rotundament no! el que vull dir és que molts aprofiten la projecció mundial que té la notícia per fer mal i altres, entenc jo, reivindiquen equivocadament, erren el tret.
Què potser no és cert que la situació d'en Cruyff (persona que porta molts anys a Catalunya i no parla català) no és la mateixa que la de molta gent al nostre país?exactament la mateixa.
Què potser no hi ha jugadors a la selecció que no parlin català? segur que hi ha.
Què potser no és més trist i lamentable la gran quantitat de joves catalans que no parlen català? jo crec que si.
Doncs això, jo em quedo amb el que he llegit que ha dit en Cruyff....que si és un orgull ser seleccionador català, que si no vol violar el català, que vol treballar amb la base del futbol català, que vol aconseguir que un partit de la selecció sigui una festa nacional, etcètera.
També em quedo amb la indiscutible (encara que de futbol no entenc massa) experiència esportiva den Cruyff i amb la extraordinària repercussió mediàtica que té el seu nomenament.
Si algun dia en Cruyff ens sorprèn i comença a utilitzar el català, per poc que sigui, benvingut sigui!
Com ho veieu?
Apa!!
dissabte, 31 / octubre / 2009
SENTMENAT/ una catàstrofe imprevisible
El passat dijous va ser un mal dia per nosaltres i en especial per a mi.
Un incendi va deixar inutilitzada per complert la nau que Scharlab (la meva empresa) fa pocs dies va estrenar per la fabricació de medis deshidratats.
Tots els mitjans de comunicació digitals del poble van publicar la notícia:
diaridesentmenat.com:"L'empresa Scharlab pateix un incendi”
sentmenat.com: "Incendi al Polígon Industrial de Can Clapers"
Com podem veure a les fotos el edifici ha quedat totalment afectat per el foc que es va propagar ràpidament per tota la nau sense que res poguessin fer els companys que allà treballaven.
A la espera del que diguin els experts, bombers i perits al respecte del futur de la nau, la empresa ha reaccionat ràpid i ja està buscant diferents formules per poder, el més aviat possible, tornar a fabricar i entregar els nostres productes de microbiología.
Al fil d'això hem de dir, perquè és important, que aquest incident no ha afectat de cap manera a la resta de departaments ni productes que la nostre empresa ofereix, com són: reactius químics, cromatografia i instrumentació, seguretat, higiene, medi ambient i material de laboratori.
Primer a través d'un comunicat i més tard en una reunió que gerència va mantenir amb tots els treballadors, la empresa ha deixat clara la seva voluntat i determinació en voler adreçar la situació el més aviat possible, no serà fàcil.
En l'actual moment de crisis generalitzada, que, poc o molt afecta a tots no podem negar que aquest incident no és el millor que ens podia passar i potser l'únic positiu de tot plegat és poder felicitar-nos del fet que cap persona hagi pres mal.
Ara de poc serveix lamentar-se.
Hem d'analitzar a fons el que ha passat per aprendre dels errors, aixecar-nos entre tots de la caiguda i començar a caminar en buscar de la recuperació.
Animem als companys de microbiologia, col.laborem en tot el que puguem i segur que entre tots sortirem reforçats d'aquesta situació.
Apa!!
Un incendi va deixar inutilitzada per complert la nau que Scharlab (la meva empresa) fa pocs dies va estrenar per la fabricació de medis deshidratats.
Tots els mitjans de comunicació digitals del poble van publicar la notícia:
diaridesentmenat.com:"L'empresa Scharlab pateix un incendi”
sentmenat.com: "Incendi al Polígon Industrial de Can Clapers"
Com podem veure a les fotos el edifici ha quedat totalment afectat per el foc que es va propagar ràpidament per tota la nau sense que res poguessin fer els companys que allà treballaven.
A la espera del que diguin els experts, bombers i perits al respecte del futur de la nau, la empresa ha reaccionat ràpid i ja està buscant diferents formules per poder, el més aviat possible, tornar a fabricar i entregar els nostres productes de microbiología.
Al fil d'això hem de dir, perquè és important, que aquest incident no ha afectat de cap manera a la resta de departaments ni productes que la nostre empresa ofereix, com són: reactius químics, cromatografia i instrumentació, seguretat, higiene, medi ambient i material de laboratori.
Primer a través d'un comunicat i més tard en una reunió que gerència va mantenir amb tots els treballadors, la empresa ha deixat clara la seva voluntat i determinació en voler adreçar la situació el més aviat possible, no serà fàcil.
En l'actual moment de crisis generalitzada, que, poc o molt afecta a tots no podem negar que aquest incident no és el millor que ens podia passar i potser l'únic positiu de tot plegat és poder felicitar-nos del fet que cap persona hagi pres mal.
Ara de poc serveix lamentar-se.
Hem d'analitzar a fons el que ha passat per aprendre dels errors, aixecar-nos entre tots de la caiguda i començar a caminar en buscar de la recuperació.
Animem als companys de microbiologia, col.laborem en tot el que puguem i segur que entre tots sortirem reforçats d'aquesta situació.
Apa!!
dimarts, 27 / octubre / 2009
FAMÍLIA/ tarda per els nens!!
Efectivament ahir vam poder gaudir d'una tarda per els nens i vam anar a Barcelona a veure l'espectacle: "Disney Live; Los Cuentos Favoritos de Mickey"
El Palau Sant Jordi estava a tope!! les cues per entrar (res dramàtic, la entrada era ràpida i fluida) es recargolaven portes a fora a la espera de poder entrar i seure.
Al entrar pots veure que l'escenari està situat en un gol, ocupant aprox 1/4 de pista amb el que s'aconsegueix que les grades formin un enorme amfiteatre.
Tot està preparat, els nens imaxients quan..........tatxan!!! llums, focs artificials, música a tope i........ep!! surten els personatges preferits dels nens!!en Mickey, la Minnie, en Donald i en Goofy!!!! que a través d'un llibre màgic expliquen les tant conegudes històries de la blancaneus i els set nans, la ventafocs i la bella i la bèstia.
Com deia, en una recent entrevista en Kenneth Feld, productor guardonat amb un premi Tony y director executiu de la empresa Feld Entertainment......"l'espectacle es compon d'una versàtil escenografia, una coreografia captivadora, una il•luminació innovadora i un impressionant vestuari", "Tot això conjugat per a submergir a les famílies en un autèntic conte de fades amb final feliç" i d'això en podem donar fe.
El que més impressiona (a nosaltres els adults) és la espectacular posada en escena i els ràpids canvis d'escenaris que permeten viatjar en un instant d'un bosc encantat a un castell o de un saló de ball al tètric castell de la bruixa dolenta, per exemple.
També ens va agradar la relació del espectacle amb el públic i, la participació de tota la gent (grans i petits) resolent pistes, aplaudint i cantant cançons ja consagrades.
En fi, només cal veure les cares que fan els nens per saber que s'ho han passat d'allò més bé i que, per un moment, han viscut una experiència màgica plena d'emocions i sorpreses, val la pena.
També hi ha coses (que si el que volem és fer un resum real del que vam viure les hem de dir) que no ens van a acabar de agradar, per exemple:
Que a dia d'avui, amb tot el que està passant, no sigui possible veure l'espectacle amb català, és increïble, queda clar que cal seguir treballant i que resta molta feina per fer.
I també ens sembla llastimosa la detestable avarícia espiritual (i no espiritual també!) que tenen alguns (els que siguin.....recinte, responsables del espectacle, etcètera) que, sabedors del difícil moment econòmic general i aprofitant la innocència dels més petits, no tenen problemes en enganyar i estafar a la gent que, lligats sota la pressió emocional dels nens, han de acabar comprant joguines i accessoris infantils de baixa qualitat a preus espectacularment elevats o comprant crispetes a preu de pernil de Jabugo 5 jotas!! no hi ha dret!!
Si, ja sé que ningú t'obliga a comprar res, però tots aquells que tenen nens segur que ja saben de que estic parlant quan dic: "sota la pressió emocional dels nens", és un abús i s'ha de denunciar.
No és menys cert que si tothom es negués rotundament a comprar aquests preus, la cosa canviaria, és possible.
Resumint, un espectacle del tot recomanable per anar en família a passar una bona estona, això si! porteu-vos les crispetes, el berenar i les joguines dels nens de casa si no, passareu una mala estona.
Apa!!
El Palau Sant Jordi estava a tope!! les cues per entrar (res dramàtic, la entrada era ràpida i fluida) es recargolaven portes a fora a la espera de poder entrar i seure.
Al entrar pots veure que l'escenari està situat en un gol, ocupant aprox 1/4 de pista amb el que s'aconsegueix que les grades formin un enorme amfiteatre.
Tot està preparat, els nens imaxients quan..........tatxan!!! llums, focs artificials, música a tope i........ep!! surten els personatges preferits dels nens!!en Mickey, la Minnie, en Donald i en Goofy!!!! que a través d'un llibre màgic expliquen les tant conegudes històries de la blancaneus i els set nans, la ventafocs i la bella i la bèstia.
Com deia, en una recent entrevista en Kenneth Feld, productor guardonat amb un premi Tony y director executiu de la empresa Feld Entertainment......"l'espectacle es compon d'una versàtil escenografia, una coreografia captivadora, una il•luminació innovadora i un impressionant vestuari", "Tot això conjugat per a submergir a les famílies en un autèntic conte de fades amb final feliç" i d'això en podem donar fe.
El que més impressiona (a nosaltres els adults) és la espectacular posada en escena i els ràpids canvis d'escenaris que permeten viatjar en un instant d'un bosc encantat a un castell o de un saló de ball al tètric castell de la bruixa dolenta, per exemple.
També ens va agradar la relació del espectacle amb el públic i, la participació de tota la gent (grans i petits) resolent pistes, aplaudint i cantant cançons ja consagrades.
En fi, només cal veure les cares que fan els nens per saber que s'ho han passat d'allò més bé i que, per un moment, han viscut una experiència màgica plena d'emocions i sorpreses, val la pena.
També hi ha coses (que si el que volem és fer un resum real del que vam viure les hem de dir) que no ens van a acabar de agradar, per exemple:
Que a dia d'avui, amb tot el que està passant, no sigui possible veure l'espectacle amb català, és increïble, queda clar que cal seguir treballant i que resta molta feina per fer.
I també ens sembla llastimosa la detestable avarícia espiritual (i no espiritual també!) que tenen alguns (els que siguin.....recinte, responsables del espectacle, etcètera) que, sabedors del difícil moment econòmic general i aprofitant la innocència dels més petits, no tenen problemes en enganyar i estafar a la gent que, lligats sota la pressió emocional dels nens, han de acabar comprant joguines i accessoris infantils de baixa qualitat a preus espectacularment elevats o comprant crispetes a preu de pernil de Jabugo 5 jotas!! no hi ha dret!!
Si, ja sé que ningú t'obliga a comprar res, però tots aquells que tenen nens segur que ja saben de que estic parlant quan dic: "sota la pressió emocional dels nens", és un abús i s'ha de denunciar.
No és menys cert que si tothom es negués rotundament a comprar aquests preus, la cosa canviaria, és possible.
Resumint, un espectacle del tot recomanable per anar en família a passar una bona estona, això si! porteu-vos les crispetes, el berenar i les joguines dels nens de casa si no, passareu una mala estona.
Apa!!
dijous, 22 / octubre / 2009
ACTUALITAT/ en defensa de la nostra llengua
Últimament podem veure molts titulars d'actualitat que parlen sobre la nostra llengua, bona senyal.
Quan es parla significa que interessa i això, en aquest cas, és molt important.
Per exemple:
L'avantprojecte de la nova Llei del Cinema de Catalunya manté l'obligació d'exhibir el 50% de còpies en català
Suport popular a les quotes al cinema del Principat
La Generalitat ultima la llei del cine que obligarà a estrenar el 50% en català
Tresserras diu que les 'majors' no poden ignorar que Catalunya és un mercat important i amb una llengua diferent
Els empresaris rebutgen les sancions "desmesurades" que preveu la llei de cinema
Reclamen que s'exigeixi el nivell C de català als professors d'universitat
Jo estic d'acord.
Reconec que és una llàstima que, per defensar, garantir i protegir la nostra llengua, haguem d'arribar a crear lleis que ho facin però ha quedat clar, crec jo, que és fonamental de lo contrari podem córrer el risc de perdre-la.
És evident, per molt que diguin el contrari els interessats, que la oferta de cinema en català és molt, massa petita.
Deixar que siguin les sales i els empresaris del sector els que poc a poc incorporin més pel·lícules en català i augmenti així aquesta oferta, és quelcom complicat que doni els resultats desitjats i és per això que estic d'acord amb la nova llei.
El que també haurien de fer les administracions és ajudar al sector en tot el que puguin ja que és responsabilitat seva fer que tot això funcioni, s'ha de promocionar, s'ha de vendre el producte, s'ha de conscienciar a la gent....
I també nosaltres, tots els que estem sensibilitzats amb el tema, tenim la nostra part de responsabilitat, la de crear demanda, la de quan anem al cinema, escollir veure les pel·lícules en català, nosaltres també som importants en tot això.
Respecte a la obligació d'exigir el nivell C de català als professors d'universitat així com a altres sectors de la nostre societat com per exemple metges, forces de seguretat, jutges, etcètera, trobo increïble que pugui haver gent que estigui en contra.
Que potser a un professor que vol fer classes a França no li reclamaran que sàpiga parlar francès?
Que potser per donar classes a Madrid no és necessari saber parlar castellà?
Home, no fotem!!
El que no hem de fer és tornar-nos boixos i voler ser més papistes que el papa.
Ningú demana perdre la oportunitat de gaudir d'una classe magistral d'un excel·lent professor per el fet de que aquest professor no parli català, no crec que es tracti d'això però, si aquest professor vol treballar, vol fer classes durant una llarga temporada a Catalunya, que menys que saber la nostre llengua, no?
Es tracta de que la gent en general i els nouvinguts en particular percebin, cada dia més, la necessitat de saber la nostre llengua, de conèixer-la quan més millor i estimar-la i defensar-la com a la seva pròpia.
Però ho hem de fer sense trasbalsos, sense nerviosismes, poc a poc, pluja fina però persistent.
Només així aconseguirem que la nostre llengua no desaparegui, si ha de ser amb ajuda de lleis, requisits, obligacions, benvingudes i benvinguts siguin.
O no?
Apa!!
Quan es parla significa que interessa i això, en aquest cas, és molt important.
Per exemple:
L'avantprojecte de la nova Llei del Cinema de Catalunya manté l'obligació d'exhibir el 50% de còpies en català
Suport popular a les quotes al cinema del Principat
La Generalitat ultima la llei del cine que obligarà a estrenar el 50% en català
Tresserras diu que les 'majors' no poden ignorar que Catalunya és un mercat important i amb una llengua diferent
Els empresaris rebutgen les sancions "desmesurades" que preveu la llei de cinema
Reclamen que s'exigeixi el nivell C de català als professors d'universitat
Jo estic d'acord.
Reconec que és una llàstima que, per defensar, garantir i protegir la nostra llengua, haguem d'arribar a crear lleis que ho facin però ha quedat clar, crec jo, que és fonamental de lo contrari podem córrer el risc de perdre-la.
És evident, per molt que diguin el contrari els interessats, que la oferta de cinema en català és molt, massa petita.
Deixar que siguin les sales i els empresaris del sector els que poc a poc incorporin més pel·lícules en català i augmenti així aquesta oferta, és quelcom complicat que doni els resultats desitjats i és per això que estic d'acord amb la nova llei.
El que també haurien de fer les administracions és ajudar al sector en tot el que puguin ja que és responsabilitat seva fer que tot això funcioni, s'ha de promocionar, s'ha de vendre el producte, s'ha de conscienciar a la gent....
I també nosaltres, tots els que estem sensibilitzats amb el tema, tenim la nostra part de responsabilitat, la de crear demanda, la de quan anem al cinema, escollir veure les pel·lícules en català, nosaltres també som importants en tot això.
Respecte a la obligació d'exigir el nivell C de català als professors d'universitat així com a altres sectors de la nostre societat com per exemple metges, forces de seguretat, jutges, etcètera, trobo increïble que pugui haver gent que estigui en contra.
Que potser a un professor que vol fer classes a França no li reclamaran que sàpiga parlar francès?
Que potser per donar classes a Madrid no és necessari saber parlar castellà?
Home, no fotem!!
El que no hem de fer és tornar-nos boixos i voler ser més papistes que el papa.
Ningú demana perdre la oportunitat de gaudir d'una classe magistral d'un excel·lent professor per el fet de que aquest professor no parli català, no crec que es tracti d'això però, si aquest professor vol treballar, vol fer classes durant una llarga temporada a Catalunya, que menys que saber la nostre llengua, no?
Es tracta de que la gent en general i els nouvinguts en particular percebin, cada dia més, la necessitat de saber la nostre llengua, de conèixer-la quan més millor i estimar-la i defensar-la com a la seva pròpia.
Però ho hem de fer sense trasbalsos, sense nerviosismes, poc a poc, pluja fina però persistent.
Només així aconseguirem que la nostre llengua no desaparegui, si ha de ser amb ajuda de lleis, requisits, obligacions, benvingudes i benvinguts siguin.
O no?
Apa!!
diumenge, 18 / octubre / 2009
SENTMENAT/ sentmenat per l'autodeterminació, també.
Si, si, seguint l'exemple del que va passar a Arenys de munt (del que vam informar a la nostre entrada ”ACTUALITAT/ va de consultes…”), a Sentmenat també s'ha creat una plataforma que vol organitzar una consulta similar el pròxim dia 13 de desembre al nostre poble.
La notícia va sortir publicada fa uns dies a sentmenat.com i la plataforma porta per nom SPA (Sentmenat per l'autodeterminació) i aquest és el seu bloc: bloc SPA
Nosaltres creiem que és una molt bona notícia.
El més important de tot plegat, pensem, és que la gent vegi la necessitat de defensar el dret i la llibertat de poder, a través de les urnes, decidir democràticament sobre qualsevol cosa que afecti directa o indirectament al nostre poble o a la seva gent.
I això és el que han d'intentar des de l'SPA, que la consulta la recolzi quantes més persones millor, independentment de les ideologies polítiques, creences, pensaments, etcètera.
El que no acabem d'entendre és com pot haver gent que estigui declaradament en contra de realitzar consultes com aquesta, ho respectem però no ho entenem.
Què pot haver de dolent en que la gent pugui dir la seva? quin problema hi ha en deixar que la gent opini?
Si no estas d'acord amb el que es pregunta o vas i votes en contra o no vas i ja està, no?
També hi ha gent que pensa que tot això de les consultes populars no deixen de ser paper mullat sense cap transcendència ni importància final i tampoc estem d'acord.
Qualsevol gest, per petit que sigui, en defensa d'una qüestió justa (la que sigui) és important i si parlem de deixar que sigui la gent la que opini.... més encara.
En fi, queda clar que estem totalment d'acord amb la realització d'aquesta consulta, d'aquesta i de qualsevol altre consulta que es pugui organitzar en qualsevol lloc.
Anirem i, com no pot ser d'una altre forma, votarem, lluny de qualsevol consideració política, a favor del dret els catalans a poder decidir el seu futur.
Va! si sou de Sentmenat i us interessa el tema, no ho dubteu, poseu-vos en contacte amb l'SPA aquí: spa@sentmenat.org o passeu qualsevol dijous a partir de les 21:30h per el Coro i allà us informaran.
I, si us plau, si esteu d'acord amb la pregunta de la consulta, no perdeu la oportunitat d'anar a votar, cada vot és important.
Apa!!
La notícia va sortir publicada fa uns dies a sentmenat.com i la plataforma porta per nom SPA (Sentmenat per l'autodeterminació) i aquest és el seu bloc: bloc SPA
Nosaltres creiem que és una molt bona notícia.
El més important de tot plegat, pensem, és que la gent vegi la necessitat de defensar el dret i la llibertat de poder, a través de les urnes, decidir democràticament sobre qualsevol cosa que afecti directa o indirectament al nostre poble o a la seva gent.
I això és el que han d'intentar des de l'SPA, que la consulta la recolzi quantes més persones millor, independentment de les ideologies polítiques, creences, pensaments, etcètera.
El que no acabem d'entendre és com pot haver gent que estigui declaradament en contra de realitzar consultes com aquesta, ho respectem però no ho entenem.
Què pot haver de dolent en que la gent pugui dir la seva? quin problema hi ha en deixar que la gent opini?
Si no estas d'acord amb el que es pregunta o vas i votes en contra o no vas i ja està, no?
També hi ha gent que pensa que tot això de les consultes populars no deixen de ser paper mullat sense cap transcendència ni importància final i tampoc estem d'acord.
Qualsevol gest, per petit que sigui, en defensa d'una qüestió justa (la que sigui) és important i si parlem de deixar que sigui la gent la que opini.... més encara.
En fi, queda clar que estem totalment d'acord amb la realització d'aquesta consulta, d'aquesta i de qualsevol altre consulta que es pugui organitzar en qualsevol lloc.
Anirem i, com no pot ser d'una altre forma, votarem, lluny de qualsevol consideració política, a favor del dret els catalans a poder decidir el seu futur.
Va! si sou de Sentmenat i us interessa el tema, no ho dubteu, poseu-vos en contacte amb l'SPA aquí: spa@sentmenat.org o passeu qualsevol dijous a partir de les 21:30h per el Coro i allà us informaran.
I, si us plau, si esteu d'acord amb la pregunta de la consulta, no perdeu la oportunitat d'anar a votar, cada vot és important.
Apa!!
dilluns, 5 / octubre / 2009
FAMÍLIA/ a casa ja tenim un futbolista!
Doncs res que al Jan, li ha donat per el futbol!
Si, si, el que sentiu!! a mi!! a casa nostre!! que sempre hem jugat a bàsquet!....en fi.
La cosa, de moment, va així.
Nosaltres volíem que el nen fes una activitat extraescolar a ser possible relacionada amb l'esport i ell va decidir que volia fer futbol, que farem! paciència!
L'hem apuntat a la escola de futbol del poble al Centre d’Esports Sentmenat, el club de futbol del poble i club centenari…….notícies relacionades.
De moment sembla que el nen ho té prou clar, quan son tant petits ja se sap....avui volen jugar a futbol, demà a bàsquet i demà passat a tennis.
El que si que és divertit és anar a veure els entrenaments i els partits.
Veure'ls tant petits sotmesos a la disciplina esportiva i veure les seves reaccions al camp és quelcom que no es paga amb diners.
Els partits són molt divertits, en general els petits no tenen molt clar allò de que hi ha una porteria per cada equip, també és molt normal que algun nen agafi la pilota amb les mans, sempre hi ha nens que, al marge del lloc, juguen a baralles, a donar-se abraçades, a fer muntanyes amb el cautxú de la gespa........
També és molt divertit veure les reaccions dels pares a les grades, nosaltres, que més o menys sabem com va això, cridem i cridem animant a uns i altres (no!! en aquesta porteria no!!) i quan els nens fan un gol esclatem d'alegria mentre els petits no saben ben bé que ha passat.
En definitiva, de moment és el que ens ha tocat i ho afrontem de la millor manera, el més important és que el nen s'ho passi bé practicant un esport i que comenci de ben petit a practicar-lo, si vol futbol, serà futbol ell decideix.
De moment res més, quan el futur Messi (jur, jur, jur) faci el seu primer gol (a ser possible a la porteria contrària) ja us ho farem saber.
Ah!! i per si us sembla poc patiment per un amant del bàsquet com jo......la peque sembla que també apunta al futbol....que hauré fet malament!!!???
Ah!! per acabar una cosa important......
Heu llegit aquesta notícia....
Un nen de 9 anys mor després de caure-li a sobre una banqueta portàtil d'un camp de futbol a Sabadell
Doncs malauradament les banquetes aquestes, que li han costat la vida a un nen a Sabadell, són les mateixes (o molt semblants)a les que tenim a Sentmenat.
O sigui que ara és feina de tots el vigilar molt de prop aquestes banquetes i que fan els nens amb elles, res de penjar-se, res de jocs, molta cura.
Apa!!
Apa!!
Si, si, el que sentiu!! a mi!! a casa nostre!! que sempre hem jugat a bàsquet!....en fi.
La cosa, de moment, va així.
Nosaltres volíem que el nen fes una activitat extraescolar a ser possible relacionada amb l'esport i ell va decidir que volia fer futbol, que farem! paciència!
L'hem apuntat a la escola de futbol del poble al Centre d’Esports Sentmenat, el club de futbol del poble i club centenari…….notícies relacionades.
De moment sembla que el nen ho té prou clar, quan son tant petits ja se sap....avui volen jugar a futbol, demà a bàsquet i demà passat a tennis.
El que si que és divertit és anar a veure els entrenaments i els partits.
Veure'ls tant petits sotmesos a la disciplina esportiva i veure les seves reaccions al camp és quelcom que no es paga amb diners.
Els partits són molt divertits, en general els petits no tenen molt clar allò de que hi ha una porteria per cada equip, també és molt normal que algun nen agafi la pilota amb les mans, sempre hi ha nens que, al marge del lloc, juguen a baralles, a donar-se abraçades, a fer muntanyes amb el cautxú de la gespa........
També és molt divertit veure les reaccions dels pares a les grades, nosaltres, que més o menys sabem com va això, cridem i cridem animant a uns i altres (no!! en aquesta porteria no!!) i quan els nens fan un gol esclatem d'alegria mentre els petits no saben ben bé que ha passat.
En definitiva, de moment és el que ens ha tocat i ho afrontem de la millor manera, el més important és que el nen s'ho passi bé practicant un esport i que comenci de ben petit a practicar-lo, si vol futbol, serà futbol ell decideix.
De moment res més, quan el futur Messi (jur, jur, jur) faci el seu primer gol (a ser possible a la porteria contrària) ja us ho farem saber.
Ah!! i per si us sembla poc patiment per un amant del bàsquet com jo......la peque sembla que també apunta al futbol....que hauré fet malament!!!???
Ah!! per acabar una cosa important......
Heu llegit aquesta notícia....
Un nen de 9 anys mor després de caure-li a sobre una banqueta portàtil d'un camp de futbol a Sabadell
Doncs malauradament les banquetes aquestes, que li han costat la vida a un nen a Sabadell, són les mateixes (o molt semblants)a les que tenim a Sentmenat.
O sigui que ara és feina de tots el vigilar molt de prop aquestes banquetes i que fan els nens amb elles, res de penjar-se, res de jocs, molta cura.
Apa!!
Apa!!
divendres, 2 / octubre / 2009
MÚSICA/ concert S.A. a Terrassa!!La crònica.
Divendres 25 de setembre de 2009, per fi ha arribat el dia.
20.45h agafo el cotxe, passo pel caixer i enfilo cap a casa den Sebas.
Pujo al seu pis, la porta està oberta ell espera a dintre, està acabant de pentinant-se, vestir-se, etcètera, lo típic..... (jur, jur)
Passem a buscar a l'Alex i sortim cap a Terrassa.
Hem triomfat!!! en poc més de 30 minuts hem arribat i aparcat relativament a prop de la sala, anem a sopar.
No coneixem molt la zona però trobem una bar que es diu "Reco del Xapata" (crec)....fantàstic!! un xapata de botifarra del país, una cerveseta, cafè i som-hi!! que ara si que estem preparats.
Entrem a la sala aprox a les 22.45h (S.A. comença a les 23h), no està ple, que estrany, oi? pregunto en la barra i em diuen que encara no han tocat ni els teloners......ara si que ho entenc!! perfecte, veurem el show complert.
Poc abans de les 23h comença a tocar el grup teloner, la música està molt bé però la greu veu del cantant i no conèixer les cançons fan que la majoria de gent passi una mica d'ells, això de tocar de teloners de S.A. és el que té……que tothom vol que marxis quan més aviat millor.
No para de entrar gent i més gent, així que avança el concert dels teloners la sala va quedant petita per moments i arriba un moment que és impossible moure's del lloc a on estas.
Nosaltres hem tingut sort estem al costat de la barra i com a mínim no passarem sed.
Abans de començar el concert i una vegada ja està preparat el escenari fan el sorteig de una guitarra signada per el grup, s'ha de ser afortunat!!
No ens ha tocat, quina merda! bé és igual, que marxi el tio de la guitarra i que comenci l'espectacle ja!!!
Els Soziedad Alkoholika comencen a saco, com sempre, contundents, sense miraments.
És impossible està parat, has de saltar al ritme de la música.
Nosaltres estem aproximadament a uns 20 metres del escenari, més endavant era impossible arribar.....impossible per nosaltres que ja tenim una edat! (a on han quedat aquells concerts en els que ens barallàvem amb els de seguretat intentant pujar als escenaris per saltar sobre la multitud?) jur, jur, jur cada cosa al seu temps.
Tant és estar a mig metre que a 20 o 30 metres de l'escenari, s'escolta tot molt bé, tota la sala està saltant i ballant les cançons que enllacen una rere una altre a una velocitat de vèrtex.
Ufff!! calor, suor, "roce", molt "roce", cervesa (ep!!jo llimonada que he de conduir!!), ens ho estem passant de conya.
El repertori va passant sense pauses quasi, sonen algunes cançons noves però sobretot de les més velles i no van faltar les més conegudes és clar, en definitiva, el concert quasi perfecte.
Dic quasi perfecte perquè, desprès de poc més de hora i mitja de descàrrega metalera dels S.A., ens hem quedat amb ganes de més però....tot té un final, oi? en una altre ocasió serà.
Sortim al carrer, cansats, suats, bruts (hi havia un capullo que va llençar més cervesa de la que va beure, pringat!) però contents, molt contents.
Tant contents i cansats que no tenim ganes de voltar més i com que no hem begut….. cap al cotxe i cap a casa a dormir.
Fi.
Atenció!! Esteu atents perquè sembla que els de la Faktoria s'han proposat portar la música que ens agrada a Terrassa.
Mireu:
2on DIA DE LA BÈSTIA: BERRI TXARRAK + THE HOLLYBUTTONS 23/10/2009
3er DIA DE LA BÈSTIA : KOMA 20/11/2009 (aquest no fallo, segur!)
I molt més!!!!entreu aquí:
Factoría d’Arts
Ja era hora!!! una sala que programa bona música (de la que ens agrada a nosaltres) i a prop de casa, que més volem? aprofitem-ho!!!! llarga vida a la Faktoria!!
Apa!!
20.45h agafo el cotxe, passo pel caixer i enfilo cap a casa den Sebas.
Pujo al seu pis, la porta està oberta ell espera a dintre, està acabant de pentinant-se, vestir-se, etcètera, lo típic..... (jur, jur)
Passem a buscar a l'Alex i sortim cap a Terrassa.
Hem triomfat!!! en poc més de 30 minuts hem arribat i aparcat relativament a prop de la sala, anem a sopar.
No coneixem molt la zona però trobem una bar que es diu "Reco del Xapata" (crec)....fantàstic!! un xapata de botifarra del país, una cerveseta, cafè i som-hi!! que ara si que estem preparats.
Entrem a la sala aprox a les 22.45h (S.A. comença a les 23h), no està ple, que estrany, oi? pregunto en la barra i em diuen que encara no han tocat ni els teloners......ara si que ho entenc!! perfecte, veurem el show complert.
Poc abans de les 23h comença a tocar el grup teloner, la música està molt bé però la greu veu del cantant i no conèixer les cançons fan que la majoria de gent passi una mica d'ells, això de tocar de teloners de S.A. és el que té……que tothom vol que marxis quan més aviat millor.
No para de entrar gent i més gent, així que avança el concert dels teloners la sala va quedant petita per moments i arriba un moment que és impossible moure's del lloc a on estas.
Nosaltres hem tingut sort estem al costat de la barra i com a mínim no passarem sed.
Abans de començar el concert i una vegada ja està preparat el escenari fan el sorteig de una guitarra signada per el grup, s'ha de ser afortunat!!
No ens ha tocat, quina merda! bé és igual, que marxi el tio de la guitarra i que comenci l'espectacle ja!!!
Els Soziedad Alkoholika comencen a saco, com sempre, contundents, sense miraments.
És impossible està parat, has de saltar al ritme de la música.
Nosaltres estem aproximadament a uns 20 metres del escenari, més endavant era impossible arribar.....impossible per nosaltres que ja tenim una edat! (a on han quedat aquells concerts en els que ens barallàvem amb els de seguretat intentant pujar als escenaris per saltar sobre la multitud?) jur, jur, jur cada cosa al seu temps.
Tant és estar a mig metre que a 20 o 30 metres de l'escenari, s'escolta tot molt bé, tota la sala està saltant i ballant les cançons que enllacen una rere una altre a una velocitat de vèrtex.
Ufff!! calor, suor, "roce", molt "roce", cervesa (ep!!jo llimonada que he de conduir!!), ens ho estem passant de conya.
El repertori va passant sense pauses quasi, sonen algunes cançons noves però sobretot de les més velles i no van faltar les més conegudes és clar, en definitiva, el concert quasi perfecte.
Dic quasi perfecte perquè, desprès de poc més de hora i mitja de descàrrega metalera dels S.A., ens hem quedat amb ganes de més però....tot té un final, oi? en una altre ocasió serà.
Sortim al carrer, cansats, suats, bruts (hi havia un capullo que va llençar més cervesa de la que va beure, pringat!) però contents, molt contents.
Tant contents i cansats que no tenim ganes de voltar més i com que no hem begut….. cap al cotxe i cap a casa a dormir.
Fi.
Atenció!! Esteu atents perquè sembla que els de la Faktoria s'han proposat portar la música que ens agrada a Terrassa.
Mireu:
2on DIA DE LA BÈSTIA: BERRI TXARRAK + THE HOLLYBUTTONS 23/10/2009
3er DIA DE LA BÈSTIA : KOMA 20/11/2009 (aquest no fallo, segur!)
I molt més!!!!entreu aquí:
Factoría d’Arts
Ja era hora!!! una sala que programa bona música (de la que ens agrada a nosaltres) i a prop de casa, que més volem? aprofitem-ho!!!! llarga vida a la Faktoria!!
Apa!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
