La veritat és que, massa sovint en els últims temps, és fa difícil seguir defensant els partits polítics, als polítics i tot el sistema en general.
Avui em refereixo en particular al sector independentista de la societat i potser no tant, també moltes persones que, sense ser estrictament independentistes, si que pensen que un règim d'autogovern seria positiu per el nostre país.
El titular és aquest:
La Mesa del Parlament rebutja la ILP que volia convocar un referèndum d'autodeterminació (racócatalà.cat)
Que hem de pensar, per exemple, totes les persones que vam anar als carrers de Brussel·les a defensar aquest dret?
Que han de pensar totes les persones que lluiten cada dia per avançar en la consecució d'aquest dret?
Que hem de pensar les persones que encara creiem el la política com a medi per arribar als nostres objectius?
Doncs res bo.
Decepció, desànim, ganes de passar de tot.
I si això ho pensem els que, d'alguna manera, estem d'acord amb el sistema i formem part d'ell, que pensaran els que no ho tenen tant clar?
Podem estar més o menys d'acord amb el missatge que han donat els partits (sobretot tots aquells que asseguren reconèixer el dret d'autodeterminació als seus estatuts, que són CiU (CDC i UDC), ERC, ICV i EUiA.) per justificar el seu vot contrari dient que no tenim una llei de consultes populars del Principat que haurà de regular els referèndums que es puguin convocar a Catalunya, així com el règim jurídic que empraran aquestes consultes: qui el pot convocar, com, requisits, etcètera i també estem d'acord amb que al final el que importa és el resultat, arribar de la millor possible aconseguir els nostres objectius però…….
jo crec que els partits (i qualsevol) han de defensar els seus objectius, la seva ideologia, a la mesa del parlament, al parlament, a Madrid, a Brussel·les i a qualsevol xerrada fent un cafè o una cervesa, és fonamental que així sigui més encara quan parlem de votar una iniciativa del poble per donar la veu al poble, no hi ha excuses.
Especialment crític vull ser amb Esquerra ja que és el partit en el que milito i en el que tinc posades (com moltes altres persones) fundades esperances de que sigui un dels partits que ens porti aconseguir tot allò per el que tant lluitem, esperances que, si som sincers, disminueixen proporcionalment als errors que, al meu entendre, el nostre partit comet.
He dit.
Apa!!
dimecres, 1 / juliol / 2009
dijous, 25 / juny / 2009
SENTMENAT/ "expo" bandera estelada
Ep!!
Amics i companys, hola a totes i a tots.
Agafeu nota de la exposició que portem aquest cap de setmana al nostre poble, val la pena:
Títol: "100 anys de bandera estelada, història del independentisme català"
Lloc: "El salonet" de la Societat Coral Obrera "La Glòria Sentmenatenca"
Pg. Anselm Clavé, 46-48 · 08181 · Sentmenat
Presentació: divendres dia 26 a les 20.30h a càrrec de la secció local d'esquerra Sentmenat i en Pere Aragonès, Diputat al Parlament de Catalunya i Secretari Nacional de Moviments Socials d'Esquerra.
Desprès oferirem un petit aperitiu i un refrigeri.
Horaris de visita:
divendres 26 de les 20.30 a les 22.30h.
dissabte 27 matí de les 11 a les 14h i tarda de 18 a 21h.
diumenge 28 matí de les 11 a les 14 h i tarda de 18 a 20h.
Bé, segur que us podeu escapar un "momentet" i treure el cap per el salonet del coro a visitar la exposició, segur que us agradarà.
Us hi esperem!!
Ah!! us demano un favor, feu tota la publicitat que pugueu, quants més serem més riurem!!
Informació relacionada:
www.estelada.cat
estelada a wikipedia
sentmenat.com
diaridesentmenat.com
Apa!!
dimarts, 16 / juny / 2009
ESPORTS/ varis / actualitat (3 temes)
Un gran dia per el basquet català i per Catalunya.(1er tema)
Aquesta matinada s'ha escrit una de les fites més importants (la més important fins al moment) del basquet català.
Aquesta matinada el jugador de L.A.Lakers, Pau Gasol, ha estat el primer català en aconseguir un anell de campió de la millor lliga de basquet del món, la NBA.
Així ho han fet públic tots els mitjans de comunicació només saber-se la notícia, aquí tenim uns exemples:
vilaweb.cat
as.com
elmundodeportivo.es
elperiódico.cat
avui.cat
Bé, poc podem afegir nosaltres a tot el que s'ha dit, només direm que, des de la nostre condició de aficionats al basquet, aficionats al esport i, com no, des de la nostre condició de catalans, ens sentim molt orgullosos i molt contents per el Pau, el que ha fet és molt gran, molt, no només a nivell personal i professional, que també, sinó, i més important, per el conjunt del basquet català en particular i per Catalunya en general.
En Pau s'ha convertit, amb tot el mèrit, en un referent i en un exemple a seguir. La seva espectacular carrera professional està farcida de sacrifici, treball, esperit de superació i al final, com no podia ser d'una altre manera, d'èxits.
Enhorabona Pau!!!
Moto gp, la carrera del any!! (2on tema)
Serà difícil escriure res sobre el que va passar diumenge passat al Circuit de Catalunya en la cursa de moto gp.
Res, vull dir, que no siguin adjectius com espectacular, emocionant, increïble, irrepetible i un llarg etcètera.
as.com
elmundodeportivo.es
elperiódico.cat
avui.cat
El mundial arribava a Catalunya molt igualat i sembla clar que amb Jorge Lorenzo i Valentino Rossi com els pilots més en forma de tota la graella pilotant, tots dos, les seves Yamaha que també sembla que han donat un pas endavant més que la resta de màquines (alguna cosa tindrà a veure en tot això en Valentino també).
La cursa de Montmeló va ser la encarregada de confirmar totes aquestes dades amb una cursa increïble sobretot en el seu tram final.
Hem de reconèixer que en Jorge Lorenzo no li va posar les coses fàcils al italià Valentino Rossi i el super campió va haver d'esforçar-se al màxim i treure tot el seu talent per guanyar la cursa.
Desprès de un parell d'avançaments en la apurada de frenada de final de recta principal dels dos pilots (a destacar un del Rossi "per fora!!), la última volta va ser espectacular.
Desprès d'un parell d'avançaments més en Lorenzo arribava primer a la zona del estadi (fins diumenge passat, últim revolt amb possibilitats per avançar) semblava que ja tenia la cursa a la butxaca i que poc podria fer en Valentino per canviar-ho.
Però no, en Rossi continuava enganxat com una paparra al darrera den Lorenzo com segur del que poc desprès havia de passar.
En l'últim revolt, allà a on a ningú abans havia gosat avançar i amb una maniobra espectacular, només al abast de cracks com ell, en Rossi va passar sense remei possible i va guanyar la cursa.
Crec que totes les persones presents al circuit així com tots els aficionats que seguien la cursa per televisió i fins i tot el mateix Lorenzo, van preguntar-se....què? com? aquí es pot avançar? és possible?, doncs si, ho és, és possible si ets el millor pilot del mon.
Curses com aquesta o com la de l'any passat als EEUU són les que fan afició i donen emoció a la competició.
En aquest cas, en el mundial de motociclisme, podem dir que si que han aconseguit allò que a la F1 no ha estat possible, tenir una competició totalment oberta i emocionant a on hi ha 4-5 i fins a 6 pilots amb possibilitats de guanyar curses, una competició en la que les curses, normalment, estan plenes d'avançaments, de lluita, d'espectacle.
A veure si prenen nota els companys dels cotxes!!això si, ells no tenen un Valentino Rossi al volant!! llàstima.
I per poder gaudir del espectacle una vegada més, us deixem amb el vídeo del final de cursa, poseu-vos el pitet!!:
El futbol i les seves coses.....(3er tema)
Hi ha hagut una certa polèmica amb les declaracions que va fer fa pocs dies en Jan Laporta president del F.C. Barcelona en les que va arribar a dir coses com aquestes:
"el model del Madrid és imperialista i té aires de prepotència"
Bé, és possible que en Laporta pugui tenir una part de raó, no diem que no, però ell no és el més indicat per dir-ho.
S'han omplert moltes pàgines dels diaris esportius i no tant esportius sobre aquest tema (massa diners per fitxar jugadors de futbol i més en època de crisi!!) i a dit la seva tothom però al final, la conclusió és que poc o res es pot fer al respecte.
El futbol s'ha convertit en un negoci rodó en el que gràcies a una multitud de seguidors/consumidors, els .... equips, jugadors, televisions, etcètera s'estant forrant.
Que els sous dels jugadors estan desfasats en relació a la resta de sous de la societat és quelcom que passa fa molt temps però no deixa de ser un tema d'oferta i demanda a on el marketing juga un paper molt important.
Per exemple, com s'explica que el fitxatge d'un paio com el Cristiano Ronaldo (sabent que segurament reuneix un talent espectacular per jugar a futbol) pugui ser més car que qualsevol dels sous de qualsevol jugador de la selecció espanyola?(que en teoria és la que més en forma està i la que millor jugadors té) és tant millor jugador en Cristiano Ronaldo que en Iniesta, Villa, Xavi, Fernado Torres, etcètera? jo crec que no. Tots guanyen massa? Si.
El que no deixa de ser sorprenent és que amb el context de crisi mundial que vivim, que va portar al govern espanyol (com altres), a fer una injecció de molts diners a molts bancs, en els temps que vivim que tant complicat és que et concedeixin un crèdit, una ajuda, un prestam, en la situació econòmica tant difícil que estem tots patint, no deixen de sorprendre coses com aquesta...pagar 95 milions d'euros pel fitxatge d'un jugador de futbol.
Però, que potser podem fer alguna cosa per canviar-ho? no, doncs aprofitem-ho.
En el terreny esportiu, si més no, tindrem, a la lliga de futbol espanyola, els millors jugadors del mon, no? és el que ens queda.
Al final serà veritat que surt més a compte tenir als nens tot el dia al camp de futbol que no pas estudiant, és trist però és així.
Tindrà final tota aquesta bogeria?
Apa!!
Aquesta matinada s'ha escrit una de les fites més importants (la més important fins al moment) del basquet català.
Aquesta matinada el jugador de L.A.Lakers, Pau Gasol, ha estat el primer català en aconseguir un anell de campió de la millor lliga de basquet del món, la NBA.
Així ho han fet públic tots els mitjans de comunicació només saber-se la notícia, aquí tenim uns exemples:
vilaweb.cat
as.com
elmundodeportivo.es
elperiódico.cat
avui.cat
Bé, poc podem afegir nosaltres a tot el que s'ha dit, només direm que, des de la nostre condició de aficionats al basquet, aficionats al esport i, com no, des de la nostre condició de catalans, ens sentim molt orgullosos i molt contents per el Pau, el que ha fet és molt gran, molt, no només a nivell personal i professional, que també, sinó, i més important, per el conjunt del basquet català en particular i per Catalunya en general.
En Pau s'ha convertit, amb tot el mèrit, en un referent i en un exemple a seguir. La seva espectacular carrera professional està farcida de sacrifici, treball, esperit de superació i al final, com no podia ser d'una altre manera, d'èxits.
Enhorabona Pau!!!
Moto gp, la carrera del any!! (2on tema)
Serà difícil escriure res sobre el que va passar diumenge passat al Circuit de Catalunya en la cursa de moto gp.
Res, vull dir, que no siguin adjectius com espectacular, emocionant, increïble, irrepetible i un llarg etcètera.
as.com
elmundodeportivo.es
elperiódico.cat
avui.cat
El mundial arribava a Catalunya molt igualat i sembla clar que amb Jorge Lorenzo i Valentino Rossi com els pilots més en forma de tota la graella pilotant, tots dos, les seves Yamaha que també sembla que han donat un pas endavant més que la resta de màquines (alguna cosa tindrà a veure en tot això en Valentino també).
La cursa de Montmeló va ser la encarregada de confirmar totes aquestes dades amb una cursa increïble sobretot en el seu tram final.
Hem de reconèixer que en Jorge Lorenzo no li va posar les coses fàcils al italià Valentino Rossi i el super campió va haver d'esforçar-se al màxim i treure tot el seu talent per guanyar la cursa.
Desprès de un parell d'avançaments en la apurada de frenada de final de recta principal dels dos pilots (a destacar un del Rossi "per fora!!), la última volta va ser espectacular.
Desprès d'un parell d'avançaments més en Lorenzo arribava primer a la zona del estadi (fins diumenge passat, últim revolt amb possibilitats per avançar) semblava que ja tenia la cursa a la butxaca i que poc podria fer en Valentino per canviar-ho.
Però no, en Rossi continuava enganxat com una paparra al darrera den Lorenzo com segur del que poc desprès havia de passar.
En l'últim revolt, allà a on a ningú abans havia gosat avançar i amb una maniobra espectacular, només al abast de cracks com ell, en Rossi va passar sense remei possible i va guanyar la cursa.
Crec que totes les persones presents al circuit així com tots els aficionats que seguien la cursa per televisió i fins i tot el mateix Lorenzo, van preguntar-se....què? com? aquí es pot avançar? és possible?, doncs si, ho és, és possible si ets el millor pilot del mon.
Curses com aquesta o com la de l'any passat als EEUU són les que fan afició i donen emoció a la competició.
En aquest cas, en el mundial de motociclisme, podem dir que si que han aconseguit allò que a la F1 no ha estat possible, tenir una competició totalment oberta i emocionant a on hi ha 4-5 i fins a 6 pilots amb possibilitats de guanyar curses, una competició en la que les curses, normalment, estan plenes d'avançaments, de lluita, d'espectacle.
A veure si prenen nota els companys dels cotxes!!això si, ells no tenen un Valentino Rossi al volant!! llàstima.
I per poder gaudir del espectacle una vegada més, us deixem amb el vídeo del final de cursa, poseu-vos el pitet!!:
El futbol i les seves coses.....(3er tema)
Hi ha hagut una certa polèmica amb les declaracions que va fer fa pocs dies en Jan Laporta president del F.C. Barcelona en les que va arribar a dir coses com aquestes:
"el model del Madrid és imperialista i té aires de prepotència"
Bé, és possible que en Laporta pugui tenir una part de raó, no diem que no, però ell no és el més indicat per dir-ho.S'han omplert moltes pàgines dels diaris esportius i no tant esportius sobre aquest tema (massa diners per fitxar jugadors de futbol i més en època de crisi!!) i a dit la seva tothom però al final, la conclusió és que poc o res es pot fer al respecte.
El futbol s'ha convertit en un negoci rodó en el que gràcies a una multitud de seguidors/consumidors, els .... equips, jugadors, televisions, etcètera s'estant forrant.
Que els sous dels jugadors estan desfasats en relació a la resta de sous de la societat és quelcom que passa fa molt temps però no deixa de ser un tema d'oferta i demanda a on el marketing juga un paper molt important.
Per exemple, com s'explica que el fitxatge d'un paio com el Cristiano Ronaldo (sabent que segurament reuneix un talent espectacular per jugar a futbol) pugui ser més car que qualsevol dels sous de qualsevol jugador de la selecció espanyola?(que en teoria és la que més en forma està i la que millor jugadors té) és tant millor jugador en Cristiano Ronaldo que en Iniesta, Villa, Xavi, Fernado Torres, etcètera? jo crec que no. Tots guanyen massa? Si.
El que no deixa de ser sorprenent és que amb el context de crisi mundial que vivim, que va portar al govern espanyol (com altres), a fer una injecció de molts diners a molts bancs, en els temps que vivim que tant complicat és que et concedeixin un crèdit, una ajuda, un prestam, en la situació econòmica tant difícil que estem tots patint, no deixen de sorprendre coses com aquesta...pagar 95 milions d'euros pel fitxatge d'un jugador de futbol.
Però, que potser podem fer alguna cosa per canviar-ho? no, doncs aprofitem-ho.
En el terreny esportiu, si més no, tindrem, a la lliga de futbol espanyola, els millors jugadors del mon, no? és el que ens queda.
Al final serà veritat que surt més a compte tenir als nens tot el dia al camp de futbol que no pas estudiant, és trist però és així.
Tindrà final tota aquesta bogeria?
Apa!!
dissabte, 13 / juny / 2009
ACTUALITAT/ política europea i municipal
Efectivament la abstenció de les passades eleccions al parlament Europeu ha estat molt alta, massa alta.
Jo soc dels que pensa que no tota la culpa és dels polítics o del sistema.
La culpa és una mica de tots, de tota la societat en conjunt i que, tard o d'hora, ho acabarem pagant tots.
Hi ha una clara desafecció d'una gran majoria envers la política, els polítics, el sistema, etcètera però, posats a analitzar les causes veure'm que no tothom aporta el seu petit gra de sorra.
A la gent no els hi ha arribat el missatge de la importància d’anar a votar (sempre és important anar a votar) i també hi ha molta a la que no li ha interessat en cap moment.
La gent, tret d'uns quants, no compra els diaris per llegir una entrevista d'un candidat, no busca per internet els programes electorals en busca d'informació del que ofereix o deixa d'oferir un o altre partit, no coneixen (però els és igual) qui són, d'on provenen els candidats ni tal sols d'aquells partits que poden ser afins.
La gent no milita en partits polítics però no ens enganyem!! Potser hi ha moltes iniciatives populars no polítiques promogudes/recolzades per una multitud? No. Quasi sempre són els mateixos quatre els que es mullen i fan coses, és dir, la gent passa molt de tot.
Però el que si que fa molta d'aquesta gent (no tota per sort) és queixar-se i és queixa de tot, del sistema, dels polítics, de les regles de joc, de la despesa, d'això i d'allò i de tot.
Com sempre defensem, tot és respectable però no comprensible, per mi no.
Però....... si és a nivell municipal i pots veure a una majoria de gent (siguin d'un o d'un altre partit o de cap) més preocupada en criticar i desmerèixer la feina que fan els altres que assumir riscos, invertir temps lliure, mal de caps i implicar-se i col•laborar.
Així no anem bé.
És urgent que la gent, tots en general siguem més conscients de la importància de tot plegat i també és urgent que la gent tingui clar que sempre hi ha coses que pot fer, coses per les que lluitar, coses que defensar.
Tot importa i tot és important, hi ha feina per tothom i tots podem aportar, amb el nostre treball, beneficis per el conjunt.
Des de institucions petites o grans, públiques o privades, moviments polítics, socials, populars, culturals, etcètera, cadascun des de la seva ideologia, des de les seves creences, des de la seva forma de veure i viure la vida, en defensa de lo seu i dels seus, com sigui però és urgent col•laborar, aportar, ajudar, sumar, participar, integrar........
I és amb aquesta voluntat és amb la que jo he decidit implicar-me més seriosament en la política municipal del meu poble, amb la voluntat de col•laborar, aportar, ajudar, sumar, participar, integrar.....
I dic això per fer referència a les notícies que, sobre la meva persona, s'han publicat últimament en els mitjans de comunicació del nostre poble, els podeu veure aquí: sentmenat.com i diaridesentmenat.com (per cert, val a dir als companys del diari de Sentmenat, que la foto publicada a la notícia no està de cap manera relacionada amb la mateixa, és una foto especialment relacionada a una campanya en contra del maltracte animal (podeu veure la entrada aquí) i que no crec que sigui bo barrejar els conceptes.....amb tot el "carinyu" eh!)
Efectivament, com ja va publicar la secció local d'Esquerra Sentmenat (aquí podeu veure la entreda), el passat dia 28 d'abril de 2009 tingué lloc la renovació de l'Executiva de la Secció Local de Sentmenat en la que jo vaig ser escollit com a president.
Però crec que és molt important, com ja vaig dir a la presentació oficial, tenir clar que tot aquest tema dels càrrecs, la formalització de la executiva i tot plegat és un tràmit més burocràtic que altre cosa i que el més important és que som un grup de persones del poble a les que ens agrada la política i creiem en la política, tenim una ideologia clarament d'esquerres i independentista i que amb això ens reunim, treballem i funcionem sempre donant més importància al equip que a les individualitats.
També és important deixar clar els nostres reptes més importants que passen per, desprès d'haver aconseguit muntar una mínima estructura que ens ha permès començar a treballar regularment hem de continuar sumant més veïns i veïnes al nostre projecte, sobretot i més important pel que fa referència a jovent i dones, no serà fàcil.
Finalment aprofitaré per enviar un missatge més personal a les persones més properes a mi, la meva família i amics......ja em coneixeu, això m'agrada, i sabeu que la meva intenció no és pas altre que la de aportar el meu modest i petit gra de sorra en benefici del poble a on vivim i a on volem veure créixer els nostre fills, esperem que tot això no em resti molt temps per gaudir de la vostre companyia i que entre tots plegats pugem aportar coses bones en benefici del nostre poble que tant i tant estimem.
Gràcies per el vostre sincer i necessari recolzament i espero no defraudar-vos.
Apa!!
Jo soc dels que pensa que no tota la culpa és dels polítics o del sistema.
La culpa és una mica de tots, de tota la societat en conjunt i que, tard o d'hora, ho acabarem pagant tots.
Hi ha una clara desafecció d'una gran majoria envers la política, els polítics, el sistema, etcètera però, posats a analitzar les causes veure'm que no tothom aporta el seu petit gra de sorra.
A la gent no els hi ha arribat el missatge de la importància d’anar a votar (sempre és important anar a votar) i també hi ha molta a la que no li ha interessat en cap moment.
La gent, tret d'uns quants, no compra els diaris per llegir una entrevista d'un candidat, no busca per internet els programes electorals en busca d'informació del que ofereix o deixa d'oferir un o altre partit, no coneixen (però els és igual) qui són, d'on provenen els candidats ni tal sols d'aquells partits que poden ser afins.
La gent no milita en partits polítics però no ens enganyem!! Potser hi ha moltes iniciatives populars no polítiques promogudes/recolzades per una multitud? No. Quasi sempre són els mateixos quatre els que es mullen i fan coses, és dir, la gent passa molt de tot.
Però el que si que fa molta d'aquesta gent (no tota per sort) és queixar-se i és queixa de tot, del sistema, dels polítics, de les regles de joc, de la despesa, d'això i d'allò i de tot.
Com sempre defensem, tot és respectable però no comprensible, per mi no.
Però....... si és a nivell municipal i pots veure a una majoria de gent (siguin d'un o d'un altre partit o de cap) més preocupada en criticar i desmerèixer la feina que fan els altres que assumir riscos, invertir temps lliure, mal de caps i implicar-se i col•laborar.
Així no anem bé.
És urgent que la gent, tots en general siguem més conscients de la importància de tot plegat i també és urgent que la gent tingui clar que sempre hi ha coses que pot fer, coses per les que lluitar, coses que defensar.
Tot importa i tot és important, hi ha feina per tothom i tots podem aportar, amb el nostre treball, beneficis per el conjunt.
Des de institucions petites o grans, públiques o privades, moviments polítics, socials, populars, culturals, etcètera, cadascun des de la seva ideologia, des de les seves creences, des de la seva forma de veure i viure la vida, en defensa de lo seu i dels seus, com sigui però és urgent col•laborar, aportar, ajudar, sumar, participar, integrar........
I és amb aquesta voluntat és amb la que jo he decidit implicar-me més seriosament en la política municipal del meu poble, amb la voluntat de col•laborar, aportar, ajudar, sumar, participar, integrar.....
I dic això per fer referència a les notícies que, sobre la meva persona, s'han publicat últimament en els mitjans de comunicació del nostre poble, els podeu veure aquí: sentmenat.com i diaridesentmenat.com (per cert, val a dir als companys del diari de Sentmenat, que la foto publicada a la notícia no està de cap manera relacionada amb la mateixa, és una foto especialment relacionada a una campanya en contra del maltracte animal (podeu veure la entrada aquí) i que no crec que sigui bo barrejar els conceptes.....amb tot el "carinyu" eh!)
Efectivament, com ja va publicar la secció local d'Esquerra Sentmenat (aquí podeu veure la entreda), el passat dia 28 d'abril de 2009 tingué lloc la renovació de l'Executiva de la Secció Local de Sentmenat en la que jo vaig ser escollit com a president.
Però crec que és molt important, com ja vaig dir a la presentació oficial, tenir clar que tot aquest tema dels càrrecs, la formalització de la executiva i tot plegat és un tràmit més burocràtic que altre cosa i que el més important és que som un grup de persones del poble a les que ens agrada la política i creiem en la política, tenim una ideologia clarament d'esquerres i independentista i que amb això ens reunim, treballem i funcionem sempre donant més importància al equip que a les individualitats.
També és important deixar clar els nostres reptes més importants que passen per, desprès d'haver aconseguit muntar una mínima estructura que ens ha permès començar a treballar regularment hem de continuar sumant més veïns i veïnes al nostre projecte, sobretot i més important pel que fa referència a jovent i dones, no serà fàcil.
Finalment aprofitaré per enviar un missatge més personal a les persones més properes a mi, la meva família i amics......ja em coneixeu, això m'agrada, i sabeu que la meva intenció no és pas altre que la de aportar el meu modest i petit gra de sorra en benefici del poble a on vivim i a on volem veure créixer els nostre fills, esperem que tot això no em resti molt temps per gaudir de la vostre companyia i que entre tots plegats pugem aportar coses bones en benefici del nostre poble que tant i tant estimem.
Gràcies per el vostre sincer i necessari recolzament i espero no defraudar-vos.
Apa!!
dissabte, 6 / juny / 2009
FAMÍLIA/ cap de setmana a port aventura!
A tope!!
Sempre ens ha agradat aquest parc d'atraccions (però no només atraccions) de la costa daurada.
El parc, amb les seves 4 zones (mediterrània, la xina, la Polinèsia i el far west) perfectament ambientades, decorades i caracteritzades, les atraccions, tant per els nens com per els adults i sobretot els espectacles, fan del parc un centre d'oci amb moltes, moltes possibilitats.
Els nens s'ho passen pipa! tot i que encara són petits (en Jan té 4 anys i la Mar en té 1 i mig) i no poden treure-li el suc a totes les atraccions, ells al•lucinen amb tot, tot és nou, tot és "a lo grande" i tot fa gràcia.
La possibilitat de poder veure o compartir esmorzar amb alguns dels seus ídols infantils, veure pistolers del llunyà oest, veure a un "xinès" dintre de les seves bombolles de sabó o veure ocells que sembla que obeeixen al seu amo, és quelcom que impressiona.
A les representacions i els espectacles en viu els nens queden embovats, captivats per la màgia i la expressió de les seves cares ho diu tot.
La estància al Hotel de la Mediterrània va ser prou acollidora encara que hi havia molta, molta gent, no vull ni pensar com serà a ple estiu. El millor sens dubte en aquest cas també són els decorats, les vistes des de la habitació i la ambientació que fan que, per moments, puguis pensar que estas en qualsevol reco d'una població de la costa mediterrània.
Nosaltres també vam tenir els nostres moments per poder gaudir de les atraccions més famoses, i aprofitant que no hi havia cues molt llargues vam pujar a la estampida, el Dragon Khan, Hurakan Condor i la gran novetat.....el Furius Baco.
Per si voleu fer-vos una idea de com és un viatge, mireu:
Des de dins......
i des de fora......
I si el que voleu (les iaies sobretot) és veure totes les fotos........., aquí teniu:
Bé, ja sabeu, si no heu anat mai no us ho podeu perdre, val la pena.
Apa!!
Sempre ens ha agradat aquest parc d'atraccions (però no només atraccions) de la costa daurada.
El parc, amb les seves 4 zones (mediterrània, la xina, la Polinèsia i el far west) perfectament ambientades, decorades i caracteritzades, les atraccions, tant per els nens com per els adults i sobretot els espectacles, fan del parc un centre d'oci amb moltes, moltes possibilitats.
Els nens s'ho passen pipa! tot i que encara són petits (en Jan té 4 anys i la Mar en té 1 i mig) i no poden treure-li el suc a totes les atraccions, ells al•lucinen amb tot, tot és nou, tot és "a lo grande" i tot fa gràcia.
La possibilitat de poder veure o compartir esmorzar amb alguns dels seus ídols infantils, veure pistolers del llunyà oest, veure a un "xinès" dintre de les seves bombolles de sabó o veure ocells que sembla que obeeixen al seu amo, és quelcom que impressiona.
A les representacions i els espectacles en viu els nens queden embovats, captivats per la màgia i la expressió de les seves cares ho diu tot.
La estància al Hotel de la Mediterrània va ser prou acollidora encara que hi havia molta, molta gent, no vull ni pensar com serà a ple estiu. El millor sens dubte en aquest cas també són els decorats, les vistes des de la habitació i la ambientació que fan que, per moments, puguis pensar que estas en qualsevol reco d'una població de la costa mediterrània.
Nosaltres també vam tenir els nostres moments per poder gaudir de les atraccions més famoses, i aprofitant que no hi havia cues molt llargues vam pujar a la estampida, el Dragon Khan, Hurakan Condor i la gran novetat.....el Furius Baco.
Per si voleu fer-vos una idea de com és un viatge, mireu:
Des de dins......
i des de fora......
I si el que voleu (les iaies sobretot) és veure totes les fotos........., aquí teniu:
 |
| Port Aventura maig 2009 |
Bé, ja sabeu, si no heu anat mai no us ho podeu perdre, val la pena.
Apa!!
dimarts, 2 / juny / 2009
POLÍTICA/ campanyes electorals.
S'apropen unes noves eleccions europees.
El pròxim diumenge dia 7 de juny estem citats amb les urnes per decidir quines són les persones que volem que ens representin a Europa els pròxims quatre anys.
Aquestes eleccions són, si com sembla tots estem d'acord amb que estar a Europa és important, vitals.
En aquest sentit, per mi, és molt important com es presenten els diferents partits als futurs votants. Entenc que és difícil poder transmetre, en un anunci per qualsevol mitjà de comunicació, totes les propostes i línies importants que un partit creu importants i que per aquesta raó, quasi tots, opten per
campanyes agressives utilitzant als seus adversaris com a referents.
A mi no m'agrada aquest sistema, el veig com una sortida fàcil…..si no aneu a votar, (i ens voteu a nosaltres) guanyaran aquells que tot ho fan tant malament o que són tant i tant dolents!!
Falta confiança en lo propi i sobra agressivitat en contra del adversari.
Fem una ullada:
Socialistes
PP
PP-PSOE
Uns en contra dels altres i els altres en contra dels uns.
Però quan cal, quan és necessari pactar per governar (Heuskal Herria, per exemple) en aquestes ocasions ho oblidem tot i ja no compta que els seus programes siguin diferents, que la seva ideologia sigui oposada, el que calgui per governar.
ICV
Els ecologistes atribueixen la crisi econòmica a les polítiques de dretes i diuen tenir solucions d'esquerres.
ERC
El cas d'esquerra és curiós perquè té un espot prou bo en el que la idea principal és la capacitat de decidir, en al·lusió al dret de decidir sobre l'autodeterminació de Catalunya però a última hora s'ha apuntat a la moda de fer referència als altres.......
Greu error.
La meva opinió és que Esquerra té un molt bon candidat, uns bons companys de viatge i uns objectius prou clars, deixem de caure en els errors dels altres, nosaltres hem de defensar el nostre potencial, que en aquest cas és molt i oblidar la resta, com si no existissin.
CiU
El que sorprèn de CiU és el seu crit de campanya "ARA" bastant semblant al "AHORA" del PP, no?
Els millors sens dubte, per mi, els de IU i iniciativa Internacionalista, barreja d'humor i innovació, d'això que tant falta en la política actual......
IU
II
I vosaltres, com ho veieu tot plegat?
Sigui com sigui, us agradi un o altre espot, un o altre candidat o candidata, un partit o un altre, és igual.
Però això si! aneu a votar, és important.
Apa!!
Ep!! aquí teniu el vídeo del que parla la Glòria al seu comentari, no està gens malament, unes quantes veritats més:
El pròxim diumenge dia 7 de juny estem citats amb les urnes per decidir quines són les persones que volem que ens representin a Europa els pròxims quatre anys.
Aquestes eleccions són, si com sembla tots estem d'acord amb que estar a Europa és important, vitals.
En aquest sentit, per mi, és molt important com es presenten els diferents partits als futurs votants. Entenc que és difícil poder transmetre, en un anunci per qualsevol mitjà de comunicació, totes les propostes i línies importants que un partit creu importants i que per aquesta raó, quasi tots, opten per
campanyes agressives utilitzant als seus adversaris com a referents.
A mi no m'agrada aquest sistema, el veig com una sortida fàcil…..si no aneu a votar, (i ens voteu a nosaltres) guanyaran aquells que tot ho fan tant malament o que són tant i tant dolents!!
Falta confiança en lo propi i sobra agressivitat en contra del adversari.
Fem una ullada:
Socialistes
PP
PP-PSOE
Uns en contra dels altres i els altres en contra dels uns.
Però quan cal, quan és necessari pactar per governar (Heuskal Herria, per exemple) en aquestes ocasions ho oblidem tot i ja no compta que els seus programes siguin diferents, que la seva ideologia sigui oposada, el que calgui per governar.
ICV
Els ecologistes atribueixen la crisi econòmica a les polítiques de dretes i diuen tenir solucions d'esquerres.
ERC
El cas d'esquerra és curiós perquè té un espot prou bo en el que la idea principal és la capacitat de decidir, en al·lusió al dret de decidir sobre l'autodeterminació de Catalunya però a última hora s'ha apuntat a la moda de fer referència als altres.......
Greu error.
La meva opinió és que Esquerra té un molt bon candidat, uns bons companys de viatge i uns objectius prou clars, deixem de caure en els errors dels altres, nosaltres hem de defensar el nostre potencial, que en aquest cas és molt i oblidar la resta, com si no existissin.
CiU
El que sorprèn de CiU és el seu crit de campanya "ARA" bastant semblant al "AHORA" del PP, no?
Els millors sens dubte, per mi, els de IU i iniciativa Internacionalista, barreja d'humor i innovació, d'això que tant falta en la política actual......
IU
II
I vosaltres, com ho veieu tot plegat?
Sigui com sigui, us agradi un o altre espot, un o altre candidat o candidata, un partit o un altre, és igual.
Però això si! aneu a votar, és important.
Apa!!
Ep!! aquí teniu el vídeo del que parla la Glòria al seu comentari, no està gens malament, unes quantes veritats més:
dissabte, 23 / maig / 2009
PER RIURE/ clàssics d'actualitat
Epp!! voleu passar una bona estona? us proporcionem uns vídeos d'actualitat per riure i poder passar una estona divertida, que us ho passeu bé!!!
En primer lloc tenim el vídeo que va enregistrar el pare d'un nen just desprès de sortir de la consulta del dentista, és bo:
Tot seguit podem veure a un avi que ha pres una copeta de més....
Clàssics del "APM" uns dels millors programes de la televisió.
Se va abé en un follón…..
Concurs de marques de cotxes:
La tensió talla l'aire….
I per acabar, una socorrista una mica....torpe?
Si sabeu d'algun vídeo o imatge que us sembli molt, molt divertit no dubteu en passar-nos l'enllaç i el publicarem perquè tothom el pugui veure......
Vagi bé!!
Apa!!!
En primer lloc tenim el vídeo que va enregistrar el pare d'un nen just desprès de sortir de la consulta del dentista, és bo:
Tot seguit podem veure a un avi que ha pres una copeta de més....
Clàssics del "APM" uns dels millors programes de la televisió.
Se va abé en un follón…..
Concurs de marques de cotxes:
La tensió talla l'aire….
I per acabar, una socorrista una mica....torpe?
Si sabeu d'algun vídeo o imatge que us sembli molt, molt divertit no dubteu en passar-nos l'enllaç i el publicarem perquè tothom el pugui veure......
Vagi bé!!
Apa!!!
dilluns, 18 / maig / 2009
ACTUALITAT/ la lluita per la independència no s’acaba mai!
Si fem un petit recull d’algunes de les últimes notícies que han estat actualitat aquests últims dies no és difícil caure en el desànim, baixar els braços i pensar que res val la pena o que tot està perdut.
Feu una ullada a:
”El Tribunal Suprem espanyol anul•la la llista europea d'Iniciativa Internacionalista”
"Mayor Oreja celebra que el seu besavi prohibís parlar euskera a casa seva"
"Saura repesca Olmos amb un complement de 41.000 euros”
”El PP amenaça de recórrer la LEC davant el TC”
Però lluny de retirar-nos hem de seguir endavant amb la nostre lluita, aixecar-nos cada vegada que caiem i continuar caminant.
Perquè ells són molts més, perquè estan més organitzats i perquè si nosaltres abandonem ja no hi haurà lluita i tota la feina feta fins ara, no haurà servit de res.
Des de el nostre (suposat) bàndol tampoc estem fent les coses del tot bé.
Les diferents forces, corrents, iniciatives, moviments independentistes no són capaces d'unificar esforços amb un objectiu comú i les que, a priori, estan unides (ERC, per exemple) en la realitat per un costat no ho estan tant, oi? sinó que li preguntin al Carretero i companyia i per un altre costat el seu full de ruta (arribar a la independència des de el govern i pactant amb partits no independentistes i que no assumeixen les seves responsabilitats (cas del PSC o en Saura i els mossos)) no és recolzat ni tant sols per la majoria de la seva militància i...........així ens va.
No sóc dels que pensa que Esquerra sigui la única possibilitat d'arribar a la independència del nostre país, ni Esquerra ni cap altre...... en solitari.
Però tampoc crec que tot sigui possible amb l'excusa de que l'objectiu és la independència i em refereixo a un suposat tàndem ERC + CiU, hi ha coses que, amb tot el que ens uneix, per mi són difícils de visualitzar, per altres no tant……”Joan Carretero assegura que ERC no és l'eina adequada per aconseguir la independència de Catalunya”
Potser un gir a la esquerra o al centre de CiU? A mi també em sembla impossible però, que potser no ho serà intentar articular una possible majoria independentista al parlament sense aquesta part de la població? La que vota CiU?
Amb tot i sent conscient de que la independència no és patrimoni únic ni d'esquerres ni de dretes, jo soc més partidari d'un pacte de totes les forces independentistes d'esquerres per arribar a la independència perquè, per mi, tant important és el fet d'arribar com també la forma en que arribem a aconseguir-la, tot no s'hi val.
Però aquest no és l'únic escull que té l'independentisme en el seu camí.
També hauríem de ser clars i definir-nos al respecte d'altres dubtes que ens acompanyen històricament com són la importància de la nostre llengua en tot aquest tema i també si quan parlem de la independència ho fem dels Països catalans o només del principat.
Respecte a la llengua, últimament molts estudis i algunes enquestes mostren l'augment del independentisme a la vegada que també es constata que el català, per desgràcia, perd força i que molts d'aquests "nous independentistes" serien de parla castellana.
Jo no hi veig cap problema en que "castellano" parlants siguin independentistes, de fet jo ho soc i no hi ha dubte de que molts ho som però no podem pensar ni per un moment, crec jo, en renunciar a la nostre llengua en busca de més suports, com dèiem abans, tot no s'hi val. Els "castellano" parlants independentistes i la resta també ho haurien de tenir molt clar, la llengua és fonamental en aquest tema i sense català, no hi ha independència, ni país ni res........
Més complicat encara serà arribar a la independència sense deixar a ningú pel camí. Sovint, com deia abans, surten enquestes en que les xifres que surten a favor d'una hipotètica voluntat independentista va en augment però no ens enganyem, aquestes enquestes seran fetes al principat, dubto molt que la xifra fos la mateixa si la enquesta estés feta en la totalitat dels Països catalans.
No hem de estudiar molt per adonar-nos que la perspectiva des de València o des de les Illes Balears, per exemple, és molt , però que molt diferent a la que pugem tenir aquí al principat, la seva lluita encara és molt més complicada.
Amb tot, jo crec que hem de ser valents i tenir clar quin camí volem recórrer, el de no ser independents si no ho som tots (amb tot el que suposa) o el de assolir la independència poc a poc allà a on la majoria ens ho permeti.
Jo soc partidari del primer camí..... no ser si no ho som tots, però entenc les dificultats que això comporta i soc conscient de que potser el segon camí..... poc a poc, és potser el més factible. (això si, sense oblidar mai aquells que també volen ser-ho (Valencians i Balears) i no ho tenen tant bé com nosaltres, si és que podem dir que nosaltres (al principat) ho tenim bé!
Enteneu ara el títol d'aquesta entrada? No serà fàcil i per aquesta raó no hem de deixar de lluitar.....mai.
Que en penseu?
Feu una ullada a:
”El Tribunal Suprem espanyol anul•la la llista europea d'Iniciativa Internacionalista”
"Mayor Oreja celebra que el seu besavi prohibís parlar euskera a casa seva"
"Saura repesca Olmos amb un complement de 41.000 euros”
”El PP amenaça de recórrer la LEC davant el TC”
Però lluny de retirar-nos hem de seguir endavant amb la nostre lluita, aixecar-nos cada vegada que caiem i continuar caminant.
Perquè ells són molts més, perquè estan més organitzats i perquè si nosaltres abandonem ja no hi haurà lluita i tota la feina feta fins ara, no haurà servit de res.
Des de el nostre (suposat) bàndol tampoc estem fent les coses del tot bé.
Les diferents forces, corrents, iniciatives, moviments independentistes no són capaces d'unificar esforços amb un objectiu comú i les que, a priori, estan unides (ERC, per exemple) en la realitat per un costat no ho estan tant, oi? sinó que li preguntin al Carretero i companyia i per un altre costat el seu full de ruta (arribar a la independència des de el govern i pactant amb partits no independentistes i que no assumeixen les seves responsabilitats (cas del PSC o en Saura i els mossos)) no és recolzat ni tant sols per la majoria de la seva militància i...........així ens va.
No sóc dels que pensa que Esquerra sigui la única possibilitat d'arribar a la independència del nostre país, ni Esquerra ni cap altre...... en solitari.
Però tampoc crec que tot sigui possible amb l'excusa de que l'objectiu és la independència i em refereixo a un suposat tàndem ERC + CiU, hi ha coses que, amb tot el que ens uneix, per mi són difícils de visualitzar, per altres no tant……”Joan Carretero assegura que ERC no és l'eina adequada per aconseguir la independència de Catalunya”
Potser un gir a la esquerra o al centre de CiU? A mi també em sembla impossible però, que potser no ho serà intentar articular una possible majoria independentista al parlament sense aquesta part de la població? La que vota CiU?
Amb tot i sent conscient de que la independència no és patrimoni únic ni d'esquerres ni de dretes, jo soc més partidari d'un pacte de totes les forces independentistes d'esquerres per arribar a la independència perquè, per mi, tant important és el fet d'arribar com també la forma en que arribem a aconseguir-la, tot no s'hi val.
Però aquest no és l'únic escull que té l'independentisme en el seu camí.
També hauríem de ser clars i definir-nos al respecte d'altres dubtes que ens acompanyen històricament com són la importància de la nostre llengua en tot aquest tema i també si quan parlem de la independència ho fem dels Països catalans o només del principat.
Respecte a la llengua, últimament molts estudis i algunes enquestes mostren l'augment del independentisme a la vegada que també es constata que el català, per desgràcia, perd força i que molts d'aquests "nous independentistes" serien de parla castellana.
Jo no hi veig cap problema en que "castellano" parlants siguin independentistes, de fet jo ho soc i no hi ha dubte de que molts ho som però no podem pensar ni per un moment, crec jo, en renunciar a la nostre llengua en busca de més suports, com dèiem abans, tot no s'hi val. Els "castellano" parlants independentistes i la resta també ho haurien de tenir molt clar, la llengua és fonamental en aquest tema i sense català, no hi ha independència, ni país ni res........
Més complicat encara serà arribar a la independència sense deixar a ningú pel camí. Sovint, com deia abans, surten enquestes en que les xifres que surten a favor d'una hipotètica voluntat independentista va en augment però no ens enganyem, aquestes enquestes seran fetes al principat, dubto molt que la xifra fos la mateixa si la enquesta estés feta en la totalitat dels Països catalans.
No hem de estudiar molt per adonar-nos que la perspectiva des de València o des de les Illes Balears, per exemple, és molt , però que molt diferent a la que pugem tenir aquí al principat, la seva lluita encara és molt més complicada.
Amb tot, jo crec que hem de ser valents i tenir clar quin camí volem recórrer, el de no ser independents si no ho som tots (amb tot el que suposa) o el de assolir la independència poc a poc allà a on la majoria ens ho permeti.
Jo soc partidari del primer camí..... no ser si no ho som tots, però entenc les dificultats que això comporta i soc conscient de que potser el segon camí..... poc a poc, és potser el més factible. (això si, sense oblidar mai aquells que també volen ser-ho (Valencians i Balears) i no ho tenen tant bé com nosaltres, si és que podem dir que nosaltres (al principat) ho tenim bé!
Enteneu ara el títol d'aquesta entrada? No serà fàcil i per aquesta raó no hem de deixar de lluitar.....mai.
Que en penseu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
