Benvinguts al nostre bloc

diumenge, 28 de novembre del 2010

POLÍTICA/ eleccions 2010, una nit trista.

Aquest és el meu particular anàlisi.
Amb els resultats de les eleccions al parlament de Catalunya ja definitius a sobre de la taula, hi ha per posar-se a plorar.

CiU arrasa, el tripartit s'enfonsa i Solidaritat Catalana irromp al Parlament


El gir cap al centre-dreta que donarà el parlament serà espectacular i inapel•lable i, inevitablement, la caiguda de les esquerres és, desgraciadament, proporcional.
CiU és el partit clarament guanyador i Esquerra és, amb similar claredat, el partit perdedor.
El PP treu els seu millors resultats a Catalunya i l'independentisme, tot i que tindrà una nova formació al parlament, NO és a dia d'avui, una prioritat per el catalans.

Fan por (a mi em fan) els resultats de la dreta I dels partits no nacionalistes catalans.
Fan por els milers i milers de vots que ha aconseguit un partit com PxC.

Hi haurà qui trobarà explicacions per tot, justificacions per tot el que ha passat però els resultats són molt clars i la gent ha parlat a les urnes.
Aquest és el país que tenim i no un altre.

Ara el que ens toca, als independentistes d'esquerres, és tornar a treballar des de la oposició en construir una alternativa real, una alternativa independentista i d'esquerres.

No serà fàcil, tenim molta, molta feina a fer.....som-hi! comencem a treballar en aquest sentit des de ja.

No ens queda un altre camí.

Apa!

6 comentaris:

Miquel ha dit...

Home, com a mínim ara tindrem un President de la Generalitat català, i no un d'espanyol com fins ara. Aquesta ha estat la causa de la trompada que s'ha fotut ERC i que a més ha dividit i afeblit l'independentisme quan més independentistes hi ha a Catalunya.

família Lloreda - Piñol ha dit...

Ep! Miquel, gràcies per el teu comentari.
Amb el que, evidentment, no estic gens d'acord.

Respecto el teu punt de vista i sóc conscient de que hi ha molta molta gent, inclús dintre d'Esquerra, que pensa igual que tu.

Jo no.
Crec que una de les coses que hauria d'haver fet més Esquerra és explicar més i millor la feina que ha fet en aquests anys al govern, que no ha estat poca.
Potenciar polítiques socials i d'esquerres sense oblidar les polítiques en defensa de la nostre cultura, la nostre llengua i la nostra nació ha estat una bona feina poc promocionada i poc defensada.

I tot això amb un president no nascut a Catalunya però tant català com qualsevol altre que hagi nascut a Manresa o Solsona per exemple.
Aquest és l'exemple d'integració per el que Esquerra va apostar i que, per mi, no ha sapigut potenciar.
Una integració en la que qualsevol persona, sigui nascuda o no a Catalunya, que estima aquest país, que viu i treballa en ell o que decideix que és el millor lloc per formar una família, pot arribar a sentir-se tant català com el que més.

I aquest és precisament el camí, crec jo, que hauria de seguir Esquerra ara treballant des de la oposició.
Perquè, al igual que no arribarem a la independència d'aquest país només amb partits d'esquerres, tampoc ho farem només amb els catalans nascuts al territori, que parlin un excel·lent català, portin barretina i que ballin de forma espectacular les sardanes.
Ho haurem de fer amb tothom i per això necessitarem aquest exercici d'integració de totes les persones que no han tingut la sort de néixer aquí.

Aquesta és la meva visió (molt resumida, particular i personal) de per a on haurien d'anar les coses.
Culpar a Esquerra de dividir i afeblir l'independentisme crec, per dir-ho suau, que no s'ajusta a la realitat.
En aquestes últimes eleccions, apart d'Esquerra, hi havien 2 opcions independentistes més a les que poder votar i, tot i els bons resultats d'una d'elles, la realitat final és que l'independentisme té 14 escons al parlament, cap més.
Crec que haurem de seguir treballant per canviar això.
Som-hi!!

Miquel ha dit...

Recordes que Montilla, ministre d'indústria i primer secretari del PSC, era qui va anunciar que presentarien esmenes contra l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya ?
Doncs a una persona que va anar contra l'Estatut no el pots fer President de la Generalitat com si no hagués passat res. Per mi aquesta és la clau de la reculada d'ERC i he sentit a prou gent que diu el mateix.
Per arribar a la independència fa falta molta gent, però ja sabem que no tindrem el recolzament de qui se senti espanyol. Montilla és un d'aquests. ERC massa vegades oblida que molts dels seus votants estan a cavall entre ERC i CIU. En canvi dubto que hi hagi gaires votants que ho estiguin entre ERC i el PSC. I en canvi a l'hora de les aliances sempre mira cap al PSC. No sé si és alguna mena de trauma, però ara ho ha acabat pagant.

família Lloreda - Piñol ha dit...

Home Miquel, amb aquest anàlisi que fas crec que ho tenim una mica difícil.
És increïble com és de diferent la realitat segons sota quin prisma la mires, oi?

El que és cert és que a Esquerra hi ha de tot però això, que per a molts pot ser un problema, jo ho veig com una virtut.
Amb el PSC ens apropava la possibilitat de fer polítiques d'esquerres, i així ho hem fet.
També ens apropava el catalanisme d'una part (no poc important) del PSC i la possibilitat d'arrossegar la part menys catalanista cap a postures més nacionals i durant bona part dels nostres mandats així ho hem fet.
Crec que la relació va començar bé i només la cada vegada més dependència del PSC (o millor dit, del Montilla) al PSOE i la necessitat per part nostre de marcar diferencies independentistes (ara si!) han fet impossible que la relació fos tot lo bona que hauria pogut estar.

Dius: "ERC massa vegades oblida que molts dels seus votants estan a cavall entre ERC i CIU" doncs home! no és el meu cas i, sincerament, no ho veig clar....CiU no és d'esquerres i tampoc és independentista, només ens apropa el catalanisme que, no ho oblidem, CiU va amagar el seu cada vegada que va pactar amb el PP, no et sembla?

A més, i per acabar, el concepte "mans netes" i CiU, per el que sembla, no acaben de lligar molt.

En tot cas, tot el que ha passat és història i ara la gent ha decidit que governin els convergents esperarem que ho facin bé.

Miquel ha dit...

No, la realitat és la mateixa per tots dos, Toni, el que ens diferència és l’anàlisi de perquè hi som. Tinc les meves raons per fer les afirmacions que he fet, de la mateixa manera que tu tindràs les teves, i si penso que ERC ha pagat l’haver pactat amb el PSC és pel fet de parlar sovint de política amb gent d’aquesta que et dic, catalans que només tenien, fins ara, dos partits a qui votar, CiU i ERC, i que si la primera vegada que ERC va pactar amb els socialistes l’hi van mig perdonar o van pensar que no es tornarien a equivocar, a la segona van dir “no em fotràs més”.
He dit que molts dels votants d’ERC estan a cavall entre ERC i CiU, no que ho siguin tots. Ja sé que no és el teu cas, però si que és el meu i de la mateixa manera que conec més gent que sent com jo, també conec gent d’ERC que odia a CiU, i mai he entès perquè.

família Lloreda - Piñol ha dit...

En el que segurament si que estarem d'acord és en l'interessant debat que hem encetat aquí, en un moment......gràcies.

Entens el que dius i les teves reflexions i he de reconèixer (no és massa difícil) que hem fet coses malament.
En una altre entrada he afegit un comentari dient....."Has de pensar que en un partit, com per exemple, el meu....Esquerra, i segur que a la resta també, no tothom pensa igual ni molt menys, hi haurà gent dintre del partit que pensi igual que jo i gent, en el mateix partit, que pensi just el contrari i tot això sota la mateixa taulada.
Això té les seves avantatges i també els seus inconvenients"

Això lliga amb el que comentes tu de gent d'Esquerra a la que li ha agradat el treball fet al govern i altres que no, uns que no accepten haver fet al Montilla president i altres que no ho veuen tant malament, això passa, lo difícil de tot plegat és saber trobar la formula que més agradi a la majoria.

Respecte a quan dius..."també conec gent d'ERC que odia a CiU, i mai he entès perquè."...home! odi, odi, no ho crec, el que passa i estaràs d'acord amb mi, que hi ha coses (poques, crec jo) en les que CiU i ERC poden coincidir i altres coses (alguna més) que ens separen.
Potser és això?

Això si, podem debatre sobre la necessitat futura d'enteniment, crec que serà inevitable.

Apa!