”Educació vol avançar l'inici de curs i donar una setmana festiva al Febrer”
I nosaltres, afectats de ple, aprofitarem el nostre bloc familiar per, com sempre, expressar la nostra opinió al respecte.
En primer lloc creiem que el més lògic és pensar que tots aquests canvis, que el departament de educació està articulant al respecte del calendari escolar, responen a la necessitat de millorar aspectes importants de tot el sector i que, recolzats en un profund estudi de la situació, han de servir per això, per la millorar.
En aquest context doncs, la nostre opinió no pot ser altre que la de recolzar la millora i adaptar-nos, el millor que pugem, a tots el canvis que la mateixa produeixi.
Dit això que és molt maco i està molt bé, no podem deixar de denunciar allò que ja no ens sembla que sigui tant correcte i tant maco.
I es que, com per desgràcia passa sovint, els canvis arriben sense dotar-los de tots els recursos necessaris per intentar que la seva aplicació sigui un problema per ningú.
La administració ha dit que no té pensat dotar econòmicament la reforma, que tampoc articularà un plan (casal d'hivern) per oferir alternatives a fer durant la setmana de festa al Febrer i evidentment tampoc ningú s'ha preocupat de lo complicat que serà que totes les mares i pares puguin adaptar els seus calendaris laborals a la nova realitat escolar, com sempre.
Això és el que no ens agrada ja que sembla que al final, els pares i les famílies seran les perjudicades.
Tot és molt recent i aquestes problemàtiques tot just ara comencen a plantejar-se, és temps doncs, de que tots els implicats (administració, mares i pares, professors, etcètera) comencin a treballar plegats en busca de la millor solució per tots, dic jo.
Dir, com s'ha publicat recentment que ha dit el senyor conseller, que el millor que poden fer les famílies en aquesta nova setmana de festa al febrer, és “fer turisme”, és una cagada de les que, per desgràcia, estem molt acostumats últimament.
Amb el context de crisis que patim actualment en el que, per exemple, l'atur planeja per les cases de moltes famílies i tenint en compte el problema de que la conciliació real de la vida laboral amb la escolar i familiar està molt lluny de ser el que hauria de ser, pensar en marxar a fer turisme serà molt complicat a no ser, això si, que ho pagui el senyor conseller, per espavilat.
Sembla que tots els estudis defensen que el millor per els nens en edad escolar és poder gaudir més de la família i estic convençut que totes les mares i pares desitjarien poder dedicar-lis més temps als seus fills.
Sembla clar doncs que el que necessitem és articular solucions conjuntes que ens encaminin a poder assolir aquest objectiu, hi ha voluntat real de fer-ho?
Enllaços relacionats:
Educació porta al Consell Escolar de Catalunya una proposta de nou calendari/www.gencat.cat
El nou calendari escolar fa avançar la preinscripció al mes de Febrer/www.elpunt.cat
Proposta d'un nou calendari escolar/www.lavanguardia.es
calendari el periodico
Els sindicats convoquen mobilitzacions en contra de la reforma del calendari
Escola i religió?
La segona part d'aquesta entrada ve produïda per la sorpresa que em va causar una notícia que vaig escoltar en un programa de ràdio fa pocs dies.
Parlava de la quantitat de problemes que genera als centres educatius (educació secundària) l'encaix de la obligatorietat de donar classes de religió aquells nens que així ho demanin.
És increïble que, en els temps que vivim, coses com aquestes puguin ocasionar-nos tants problemes.
La problema prové d'aquí:
"La legislació espanyola, en concordança amb una llarga tradició en el sistema educatiu espanyol, garanteix el dret a rebre formació religiosa i moral, d'acord amb les pròpies conviccions."
(Orden de 20 de febrero de 1992 por la que se establece el currículo del área de Religión Católica en la Educación Secundaria Obligatoria; B.O.E. de 10 de marzo de 1992).
En definitiva i per intentar clarificar........ que si un noi que cursa educació secundaria, vol rebre classes de religió catòlica i cristiana el centre li ha de proporcionar aquestes classes, fort veritat? doncs encara és pitjor, de rebot la mida afecta directament a la resta d'alumnes de la classe ja que aquests no poden, en les hores que els seus companys fan religió, realitzar classes "normals" de qualsevol assignatura del curs, ja que això podria significar donar avantatge als alumnes que no vulguin fer religió comparats amb els que si que la fan.
Tot plegat, no us sembla lamentable i trist?
Amb aquest panorama (repeteixo que per mi....incrible!!), que fan als centres educatius???
Doncs, segons van demostrar algunes declaracions de responsables de diferents centres de tot el país, depèn.
Uns deixaven als alumnes fent "sudokus", a altres els donaven classes d'educació sexual, en altres casos veien un documental a classe i desprès debatien sobre ell, i un llarg etcètera.
I què passa amb els nens musulmans, budistes o testimonis de "Jehová" entre altres, que els agradaria que igual que s'imparteix religió catòlica en horari lectiu, que ells també tinguessin la possibilitat que s'impartissin les seves religions en el citat horari i impartit per mestres especialitzats en la seva doctrina? d'aquest passem, no?
És normal haver arribat aquesta situació? potser soc jo l'únic al que tot plegat li sembla un despropòsit?
A veure, si espanya és un país aconfessional, "L'Art. 16.3 de la Constitució Espanyola vigent defineix Espanya com un Estat aconfessional: "Cap confessió tindrà caràcter estatal", a què se suposa que juguem?
Alguns parlen de que abans de l'època democràtica, érem un país catòlic i cristià, en el qual s'anava a missa, es resava en l'escola (davant del crucifix), es cantava a María i es llegia la Bíblia i és veritat, la cosa anava així però també és veritat que, no fa tant temps, per exemple, a les dones no se les permetia votar i no per això en la actualitat les dones no tenen aquest dret, oi?
Vinga ja!! prou de tonteries!Fem fora la religió de les escoles.....ja!!! per deu!(jur, jur, ur!!)
No és una qüestió ni de rebuig ni de discriminació de les religions, no, respectem a totes les religions i a tots els seus seguidors però sembla de sentit comú pensar (així ho creiem nosaltres!) que tots aquells que vulguin formació en qualsevol d'elles, sigui la sigui, l'hauria d'anar a buscar fora del àmbit escolar, no?
Que en penseu?
Enllaços relacionats:
”Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula la enseñanza de la Religión. (Vigente hasta el 7 de noviembre de 2007)”
Apa!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada