L´ONU fa una crida perquè Haidar pugui retornar al seu país
En la meva modesta opinió el que està passant respon a l'inici del càstig d'un poble ocupat (el Sahrauí) en vers del país repressor (el Marroc) i un país covard (l'espanyol) a través d'una lluitadora i valent defensora dels drets humans i activista política sahrauí.
És trist que una persona hagi d'arribar aquests extrems en la defensa, no només dels seus drets, també en la defensa dels drets d'un poble sencer.
I més trist és encara la actitud, no només dels dos països implicats en la desgràcia del poble Sahrauí (el Marroc i Espanya), també la actitud de països, organitzacions, institucions, organismes oficials com per exemple parlamentaris europeus o nacions unides que, signen campanyes internacionals per l'alliberament de Haidar i del poble Sahrauí o signen plans de pau i resolucions a favor del dret de l'autodeterminació del poble Sahrauí però que a la hora de la veritat no mouen ni un sol dit en la defensa dels drets dels sahrauís i del seu poble i permeten al Marroc que segueixi amb la seva ocupació.
Hi ha molta gent que critica la vaga de fam iniciada per Haidar, diuen que “posar la seva vida en risc no és la millor manera de defensar les seves idees”.
I jo penso.......que potser ha de ser fàcil viure en les condicions que ho fa el poble sahrauí des de fa ja massa temps?, potser no havia d'arribar un dia en el que el poble sahrauí esclatés?
Potser el que alguns esperen és que els sahrauís optin per les armes com a forma de defensar els seus drets?, o que, com fan altres, omplin cinturons d'explosius i que els facin esclatar allà a on més mal pugui fer? esperem que no, de veritat però, ni el Marroc, ni Espanya, ni el pas de temps ha millorat la seva injusta situació.
Mai les armes són la solució i potser aquesta, per desgràcia, serà la última lliçó que donarà Aminatou Haidar al món sencer.
Esperem que no.
Apa!!
Informació relacionada (que m'ha passat la Glòria Marrugat, gràcies Glòria!!):
Aminetu Haidar, està sent víctima del retall de les llibertats i els drets que té com a persona i membre d'un poble, el sahrauí.
Està patint la cruel duresa que imposa en aquests moments el govern del regne del Marroc a tota la població sahrauí que viu a l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental i que no accepten la marroquinitat del Sàhara.
Donada la insensibilitat de les autoritats marroquines i de la determinació de l'Aminetu, temem per la seva vida.
Aquesta situació ens obliga a manifestar públicament la nostra denúncia al poc o nul respecte de les autoritats marroquines als elementals drets i llibertats de les persones i demanar que permetin el retorn de l'Aminetu a la seva terra i al retrobament amb la seva família de forma immediata.
A partir del dia 9 de desembre a les 17 h. mantindrem un Punt Permanent de suport a la seva reivindicació a l'Aeroport del Prat del Llobregat T2. En aquest punt es podran recollir les mostres de solidaritat.
També a : puntdesuportaminetu@gmail.com
Punt de suport Aminetu
Sabadell, desembre de 2009
(Per fer més ressò d'aquesta acció s'han avisat els mitjans de comunicació, que estaran a l'aeroport a partir de les 16:30 d'avui dimecres 9 de desembre. També s'ha aconseguit la presència de Tortell Poltrona i s'està gestionant la presència durant tots els dies que s'hagi d'estar allà, fins que concedeixin a Aminetu la seva petició, d'altres persones conegudes. Es demana que tothom que pugui contactar amb actors, músics, escriptors, intel·lectuals, etc, ho facin i contactin amb el correu indicat més amunt).
Per aquest dijous dia 10 de desembre estan previstes vàries accions de suport a Aminetu Haidar:
1. Convocatòria la matinada del dia 10 de desembre (la nit de dimecres a dijous), a partir de les 5 de la matinada (hora prevista d'arribada del vol xàrter) a la Terminal 1 de l'aeroport de Barcelona, a la secció "D’ARRIBADES".
2. El mateix dia, a les 12 hores als Hall's de les Universitats de tot l'estat és farà una concentració i es llegirà un manifest.
3. Dijous 10 de desembre a les 19h, concentració multitudinària davant la Subdelegació del Govern (Av. Marquès de l’Argentera – Plaça Pla de Palau)
Més informació:
Comitè Català per la defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental
A Sabadell:
Buenas tardes:
Debido a los últimos acontecimientos en el territorio del Sáhara Occidental, ocupado por Marruecos, (expulsión de Aminatu Haidar de su tierra, detención y desaparición de siete activistas saharauis y por auge de las agresiones y violencia que sufre actualmente la población saharaui) las asociaciones Solidaris amb el Poble Sahrauí i Sabadell Acull Infants Sahrauís han convocado los siguientes actos:
- CONCENTRACIÓN EL JUEVES 10/12/09.
HORA: 20.45
LUGAR: PLAÇA DR. ROBERT (frente al Ayuntamiento de Sabadell)
Se leerá un manifiesto y será un acto pacífico.
- CHARLA EL MIÉRCOLES 16/12/09:
HORA: 19.30
LUGAR: CASAL CAN CAPABLANCA (C/ Comte Jofre, 30, al costat de Sabadell Estació, parada de los Ferrocarriles de la Generalitat)
PONENTES: SR. TONI GUIRAO Y MUJER SAHARAUI DE LA UNMS
TEMA: LA VIOLACIÓN DE LOS DDHH EN EL SÁHARA OCUPADO
Por este motivo os pedimos a todos los amigos del pueblo saharui y a las personas que estéis en contra de las injusticias que asistáis a los actos: queremos demostrar que este pueblo no está solo. Gracias.
Junta de Sabadell Acull Infants Sahrauís.
ES DEMANA MÀXIMA DIFUSIÓ!!!!!
4 comentaris:
Moltes gràcies a tu, Toni, per difondre tan depressa aquesta, com dius, injusta situació, que a més, ha estat tan descuidada pels mitjans de comunicació.
Com diuen els sahrauís quan es manifesten "Marroc n'és culpable i Espanya responsable" d'aquesta situació.
Si Aminetu té clar que es tracta del seu poble o la mort, cal respectar aquesta decisió i posar-se en el lloc d'un poble que pateix un autèntic genocidi en silenci. Un silenci que ja fa massa temps que dura, i que no es trencarà fins que no cridem totes i tots amb ells.
Pel dret a l'autodeterminació del Poble Sahrauí!!!
Salut i fins aviat!
Ets el millor!! Només puntualitzar una cosa... és molt trist que no es parli del tema en cap mitjà de comunicació durant anys i que ara, "gràcies" a la vaga de fam d'Aminetu, obri tots els telenotícies. Menys demagògia. És una defensa pacífica, i cadascú decideix com defensar els drets de tantes persones, mentre no faci mal a ningú, si ella ha decidit fer-ho així només ens queda recolzar la seva decisió fins al final. Els que critiquen el que esta fent haurien d'analitzar el perquè ho fa, no les maneres. Com sempre, només ens quedem amb l'exterior sense profunditzar més. Per sort, encara hi ha gent com tu, Toni, o com la teva amiga Glòria (que no tinc el gust de conèixer, però suposo que avui veuré a Sabadell, a la concentració, o a l'Aeroport, ja que jo m'hi passaré) que creuen en el que fan persones com Aminetu. Menys Nobel de la pau a Obama, qui es mereix un Nobel per la seva lluita pacífica i per tot el que ha patit, aquesta és ella! La seva lluita no ha començat amb aquesta vaga de fam, fa molts més anys que dura. Llibertat per Aminetu! Llibertat al poble Sahrauí!!
Maria Vinyets
No, no, no, no!!! la meva implicació/preocupació per el problema sahrauí va iniciar-se gràcies a vosaltres i a la vostra implicació en aquest tema.
Les dues heu donat en el clau, han passat més de 30 anys i ha fet falta que una bona persona posi la seva vida en perill perquè de veritat ara sigui....... actualitat, ja era hora!! si fins i tot els americans volen "ajudar"!!!
En fi, hem de continuar, com he llegit avui en un article den Raúl Romeva....exigint el retorn immediat d'Aminetu a Al Aiún, i que es congeli l'acord d'Associació amb el Marroc fins que aquest assumpte no estigui resolt o, almenys, encarat políticament i amb voluntat de solució, per part del règim marroquí.
Si el voleu llegir:
La força d'Aminetu de Raúl Romeva
Com va anar la concentració?
Petons!!
Hola!!!
Doncs la concentració a Sabadell va anar molt bé.
Podeu veure'n una bona crònica amb foto inclosa a vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/3666347/concentracio-suport-aminetu-haidar.html
Us copio també aquí sota el poema sahrauí que vam llegir:
OLVIDO
Porque no olvido,
podrán pasar ejércitos de palabras
cosiendo negativas en mi alma,
podré escuchar versos cadenciosos,
negando mi origen,
justificando que duerma.
No consiento, no transijo.
Vendrán a mí, hombres anunciando ser justos
para hastiar de nubes mi razón,
y en los ojos y oídos descansando
su olvido, me dirán que no existo,
que el dolor fue un sueño,
que nunca hubo cárceles de niños,
ni muertos, ni hambres de conciencia,
que nunca hubo río, ni de agua, ni de sangre,
ni barrios de protesta en la calle,
que los hombres son arena de desierto,
y no aúllan las barreras del silencio.
No consiento.
Me dirán que mi piel se desvanece,
que mi padre no fue y no nací,
que no hubo exilio, ni guerra,
ni campos de la miseria,
ni palabras en mi boca,
ni sal en los ojos,
ni en mi sangre venas,
que la verdad no es eterna,
como el amor,
que me olvide,
que todo lo olvide, que fue un sueño.
No consiento.
Olvido en español, pero no en hassanía.
Por un Sáhara libre,
Salka Embarek.
Una abraçada i visca el Sahra lliure!!!
Glòria.
Publica un comentari a l'entrada