Com a mínim no en el meu cas.
L'objectiu d'aquesta entrada és debatre sobre les sensacions que desperta la participació de la selecció nacional espanyola de futbol al mundial que s'està jugant aquests dies a Sud-àfrica.
"Espanya passa ronda i jugarà vuitens contra portugal"
No entenc perquè hi ha gent (de un i l'altre cantó) que pensen que al ser independentista català obligatòriament he de estar en contra de tot el que sigui espanyol.
No és així.
El cas de l'esport és un bon exemple per intentar explicar-ho.
Efectivament no desitjo que Espanya perdi el mundial és més, potser de totes les participants, és la que menys m'importaria que guanyés.
Per moltes raons.
Perquè (sense ser un expert)crec que juguen molt bé al futbol, perquè juguen molts jugadors catalans, per proximitat, per simpatia.....
D'alguna manera sóc capaç de separar les coses intentant no treure-les de context, entenc també la decisió d'alguns jugadors catalans (que potser no se senten "tant" espanyols) a l'hora de defensar la samarreta espanyola, esportivament parlant jugar un mundial és un dels reptes de qualsevol futbolista.
Una altre cosa molt important és la sensació de profunda enveja que sento quan veig els partits del mundial per televisió.
Independentment del país que juga sento enveja dels aficionats que poden seure davant del televisor o anar al camp per veure jugar la seva selecció. Sento enveja dels jugadors que poden defensar els colors de la seva bandera i sento enveja de tots aquells que poden escoltar i emocionar-se amb el seu himne, jo no puc.
Jo no puc perquè la meva selecció desgraciadament no juga aquest mundial.
Però si m'imagino per un moment a Catalunya en el mundial automàticament puc entendre totes les reccions que això genera, les entenc i les respecto.
Podrem els catalans algun dia viure una experiència d'aquest tipus? tant de bo!
A la espera de que això sigui possible, de moment només podem aspirar a seure davant del televisor com aficionats al esport i en aquest cas al futbol.
En aquest sentit només podem desitjar que guanyi el millor equip i esperar gaudir amb un bon espectacle.
Com ho veieu?
Apa!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hablar de futbol es tan peliagudo como hablar de religión o política.
Pero de todo hay en la viña del señor. Senyor Lloreda es tan difícil viure en el món de vegades
i d'altres també. Però és tan interessant formar part d'ell.
Petonets
ets un crack!
falten més Toni's en aquest món!
jordi.
Ep!! gràcies a tots!!
Cuñá! tot (o quasi!) en aquesta vida té relació amb la política!!! a més, en certa manera és normal que així sigui, de moment la política és la forma de gestionar-nos com a societat.
Benvinguda Elena al nostre bloc i moltes gràcies per col·laborar!! (no tenim la sort de conèixen's, no?) bé ara d'alguna manera si.
Tens raó..."Hablar de futbol es tan peliagudo como hablar de religión o política." però com has pogut veure aquí parlem de quasi tot, amb respecte exposem el nostre punt de vista de les coses amb la finalitat de debatir i apendre uns del altres.
Amic Jordi.....això li hauriem de preguntar a la Eva, ella és la que em suporta "full time"!! sort que tenen alguns!
Apa!!
Publica un comentari a l'entrada