Doncs si, ja tenim un nou (que no és tant nou) sarau a sobre de la taula:
Una vaga encoberta de controladors aeris bloqueja l'espai aeri en ple pont de la Puríssima
.....al que no li falta de res, la suposada vulneració dels drets laborals d'un gremi, l'emprenyamenta de molts usuaris atrapats als aeroports, i per rematar, la actuació d'un govern ineficaç militaritzant un sector (mai vist abans!) segurament per culpa de la seva pròpia ineficàcia en trobar solucions anteriors i millors.
Jo sóc contrari a totes les vagues que comportin perjudicis a tercers, aquelles que normalment fan els sectors que treballen en punts estratègics i que, quan s'aturen, perjudiquen a un gran volum de persones i la pressió en defensa dels seus drets és més forta.
No estic en contra de que hom defensi els seus drets, faltaria més!, però entenc que s’han de trobar altres formes de defensa que no impliquin el perjudici a innocents a la seva causa.
Dit això és evident que no estic d'acord amb la actuació dels controladors aeris que, a més, sembla que han escollit el dia que més mal podia fer la seva reivindicació.
Però també penso que molt, molt cremat ha d'estar aquest gremi (per molt privilegiat que sigui) per exposar-se a les greus conseqüències que aquesta acció els hi pot ocasionar.
I per rematar, com deia al principi, la solució pressa per el govern......militaritzar els aeroports…..increible!
No estic en disposició de dir si hi havia una altre sortida a la crisi generada divendres passat però del que si que estic segur és d'assegurar que aquesta mesura (l'estat d'alerta) fa molta, molta por.
Això de la utilització de l'exercit com a solució d'un problema que s'hauria d'haver solucionat democràticament, no us fa por? no és un pas enrere en la feina feta des de la dictadura del Paquito fins ara? a mi em sembla que si.
I llavors? qui té la culpa? doncs a mitges....de lo que va passar divendres...els controladors.
De que la situació hagi arribat fins a lo que va passar divendres......el govern.
Els perjudicats? com sempre, ni uns, ni altres.
Osti! en quina mena de democràcia vivim?
Apa!
dimarts, 7 de desembre del 2010
dijous, 2 de desembre del 2010
POLÍTICA/ ara no és hora de plegar
Puigcercós sotmetrà el lideratge a votació secreta
Ara no és hora de plegar, ara és hora de treballar més que mai des de l'oposició per tornar a elaborar una opció forta, independentista i sobretot, d'esquerres.
I, en la meva opinió, en Joan Puigcercós és la persona que ha de seguir liderant aquesta feina, reuneix de sobres tots els requisits,: preparació, experiència, lideratge i, al meu entendre, una visió clara de quin és el camí a seguir i, que collons!.... s'ha guanyat amb el seu esforç i amb el seu treball aquest dret.
Una de les moltes evidències que ens han deixat els resultats de les últimes eleccions és que l'independentisme, lluny del que voldríem molts, no és a dia d'avui una prioritat per la gran majoria dels catalans.
Crec que ara toca, per si no ho hem fet prou!, prioritzar el treball d'integració al nostre projecte de gent nouvinguda i cal també generar complicitats i adhesions de gent poc o gens independentista amb l'objectiu de demostrar-lis que el nostre camí cap a la independència del nostre país és la millor opció per els seu futur.
I com crec jo que ho hem de fer?
Doncs amb la força de la esquerra, potenciant la integració de tothom al projecte, defensant polítiques en l'àmbit social, polítiques en defensa dels més necessitats, també treballant en polítiques agràries i mediambientals pera aconseguir sostenibilitat, polítiques educatives i de joventut, polítiques d'ocupació, seguir treballant en polítiques per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i un llarg i llarg etcètera.
També hem de continuar demostrant a tothom que estem nets, que no hem ficat la ma a la caixa i que la transparència en tot el que fem és bàsica per tal de fer les coses com volem fer-les, no tothom pot dir el mateix, oi?
I hem de deixar de treballar en la defensa dels nostres objectius nacionals? Evidentment......NO!
La defensa de la nostra llengua, la nostre cultura, la nostra identitat i la llibertat del nostre país són part del nostre adn i part important de la nostra raó de ser però no cal que li demostrem res a ningú, no ens cal ser més independentistes que altres que també ho siguin, el que cal, crec jo, és tenir molt clar quin és el camí que volem seguir per arribar a ser independents.
Ara cal que la gent d'esquerra fem pinya, que treballem plegats i que fugim, tant com puguem, de tot aquell que no entengui i recolzi el nostre camí.
Jo, com he llegit que diu en Pere Aragonès…..”sóc independentista i d’esquerres i, per tant, el meu lloc és a ERC” Pere Aragonès: 'Ara és el moment de fer pinya a Esquerra'
Apa!
Ara no és hora de plegar, ara és hora de treballar més que mai des de l'oposició per tornar a elaborar una opció forta, independentista i sobretot, d'esquerres.
I, en la meva opinió, en Joan Puigcercós és la persona que ha de seguir liderant aquesta feina, reuneix de sobres tots els requisits,: preparació, experiència, lideratge i, al meu entendre, una visió clara de quin és el camí a seguir i, que collons!.... s'ha guanyat amb el seu esforç i amb el seu treball aquest dret.
Una de les moltes evidències que ens han deixat els resultats de les últimes eleccions és que l'independentisme, lluny del que voldríem molts, no és a dia d'avui una prioritat per la gran majoria dels catalans.
Crec que ara toca, per si no ho hem fet prou!, prioritzar el treball d'integració al nostre projecte de gent nouvinguda i cal també generar complicitats i adhesions de gent poc o gens independentista amb l'objectiu de demostrar-lis que el nostre camí cap a la independència del nostre país és la millor opció per els seu futur.
I com crec jo que ho hem de fer?
Doncs amb la força de la esquerra, potenciant la integració de tothom al projecte, defensant polítiques en l'àmbit social, polítiques en defensa dels més necessitats, també treballant en polítiques agràries i mediambientals pera aconseguir sostenibilitat, polítiques educatives i de joventut, polítiques d'ocupació, seguir treballant en polítiques per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals i un llarg i llarg etcètera.
També hem de continuar demostrant a tothom que estem nets, que no hem ficat la ma a la caixa i que la transparència en tot el que fem és bàsica per tal de fer les coses com volem fer-les, no tothom pot dir el mateix, oi?
I hem de deixar de treballar en la defensa dels nostres objectius nacionals? Evidentment......NO!
La defensa de la nostra llengua, la nostre cultura, la nostra identitat i la llibertat del nostre país són part del nostre adn i part important de la nostra raó de ser però no cal que li demostrem res a ningú, no ens cal ser més independentistes que altres que també ho siguin, el que cal, crec jo, és tenir molt clar quin és el camí que volem seguir per arribar a ser independents.
Ara cal que la gent d'esquerra fem pinya, que treballem plegats i que fugim, tant com puguem, de tot aquell que no entengui i recolzi el nostre camí.
Jo, com he llegit que diu en Pere Aragonès…..”sóc independentista i d’esquerres i, per tant, el meu lloc és a ERC” Pere Aragonès: 'Ara és el moment de fer pinya a Esquerra'
Apa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
