Com segur molts de vosaltres sabeu, diumenge passat, ahir, era el dia de la hispanitat.
També era notícia que a moltes grans ciutats del país, inevitablement, es farien actes, celebracions, reunions, etcètera en defensa dels valors espanyols i també era sabut per tots que aquest dia és utilitzat per uns pocs per treure al carrer el pitjor de la defensa d'aquests valors.
Al respecte de tot plegat hi ha protestes, contra manifestacions, articles d'opinió: 12 d'octubre: per què permetre l'apologia del franquisme?, i al final, surten tots al carrer, uns defensant unes coses i els altres unes altres, el mossos escalfen als de sempre, als antifeixistes, (Aldarulls i cops en la manifestació contra el Dia de la Hispanitat a Barcelona) i tothom a cap a casa seva que no ha estat res!!
Hi ha unes quantes coses que jo vull exposar al respecte.
Jo, com no pot ésser d'una altre manera, estic totalment en contra de partits d'ultradreta que mantenen els postulats més extrems, amb apologia del nazisme i dels seus símbols inclosa. A més, la seva militància està composta gairebé exclusivament per caps rapats neonazis, amb un llarg historial delictiu, aquesta gent és comparable als assassins d'ETA, per exemple.
Però, al igual que no estic d'acord amb la il.legalització de partits polítics bascos, manifestacions prohibides de la esquerra "abertzale", etcètera, tampoc estic a favor de prohibir actes a ningú per molta ràbia que em puguin fer.
Que els fanàtics defensors de la espanya més radical volen sortir al carrer a exposar les seves idees? que ho facin, crec que també tenen dret.
Que per pocs que siguin, a mi em sembla massa gent? si.
Jo crec que qualsevol persona ha de poder exposar, allà on vulgui, les seves idees sempre que aquestes no vulguin ser imposades a ningú de cap forma.
Una altre cosa és el que crec que hem de fer nosaltres, tots aquells que defensem la independència del nostre país com la única sortida possible a tants anys de repressió i incomprensió.
El que hem de fer és treballar, treballar i treballar en la defensa dels nostres drets, de la nostre cultura i de la nostre llengua.
Ignorant completament els 4 0 400, és igual, que es vulguin manifestar a favor d'espanya i treballar fort per intentar sumar quantes més persones millor a la nostre causa.
La única formula que ens garantirà que ells cada vegada siguin menys i nosaltres més, és la de la unitat, la formula que ens permeti deixar de banda allò que ens separa i enfortir allò que ens uneix amb un sol repte.........la independència del nostre país.
Només ens cal trobar-la.
He dit, esteu d'acord?
Apa!!
2 comentaris:
benvolgut company!
jo no estic d'acord en els teus comentaris...estic d'acord en la llibertat d'expressió, però sempre que hi hagin uns límits, uns límits democràtics, i l'ultradreta més rància espanyola, això de la democràcia no ho toca bé... no es pot fer apologia del franquisme, o del nazisme... no, no es pot...perquè si això no ho tenim clar, és que no hem après del passat, i si no hem après del passat, podem tornar a viure episodis que ara creïem molt llunyants però que no ho són tant.
Així que la meva húmil opnió, és llbertat d'expressió sí, però amb uns límits...
Dit això, no tinc cap problema en que la gent que així ho senti, mostri el seu orgull de ser espanyol, i tregui banderes (consttucionals) i demés, com tu Toni, pots fer a la Diada de Catalunya.
El pare de l'Àlex i l'Ona.
Això si que és una sorpresa, benvingut pare de l'Àlex i l'Ona i moltes gràcies per col.laborar en el nostre bloc familiar.
Una cosa pot ésser el que no ens agrada i una altre, molt diferent...... la realitat.
Per molt patètic i trist que sigui fer apologia del franquisme, o del nazisme sempre hi haurà gent que pensi el contrari, sempre. Igual que sempre hi haurà gent que pensi que val la pena matar gent innocent per defensar unes idees, les que siguin.
Si això és així, que ho és, el que hauríem de fer és, o bé tancar a tothom o bé deixar que tothom pugui dir el que li roti, si no, no farem res.
És com els musulmans radicals que s'enfaden per una vinyeta d'humor que fa referència al seu deu, potser també tenen raó? jo crec que no.
és molt difícil posar els límits als que tu fas referència i les presons haurien de estar plenes de gent només per el que han dit, o fins i tot per el que han pensat, això no pot ésser per molt que ho vulguem.
Amb tot això no vull dir jo, ni molt menys, que hagem de passar de tot, hem de educar als nostres fills, les generacions futures, sobretot en el respecte als demés, sigui qui sigui i digui el que digui.
Publica un comentari a l'entrada