ACTUALITAT/ la lluita per la independència no s’acaba mai!

Si fem un petit recull d’algunes de les últimes notícies que han estat actualitat aquests últims dies no és difícil caure en el desànim, baixar els braços i pensar que res val la pena o que tot està perdut.

Feu una ullada a:

”El Tribunal Suprem espanyol anul•la la llista europea d'Iniciativa Internacionalista”
"Mayor Oreja celebra que el seu besavi prohibís parlar euskera a casa seva"
"Saura repesca Olmos amb un complement de 41.000 euros”
”El PP amenaça de recórrer la LEC davant el TC”

Però lluny de retirar-nos hem de seguir endavant amb la nostre lluita, aixecar-nos cada vegada que caiem i continuar caminant.

Perquè ells són molts més, perquè estan més organitzats i perquè si nosaltres abandonem ja no hi haurà lluita i tota la feina feta fins ara, no haurà servit de res.

Des de el nostre (suposat) bàndol tampoc estem fent les coses del tot bé.
Les diferents forces, corrents, iniciatives, moviments independentistes no són capaces d'unificar esforços amb un objectiu comú i les que, a priori, estan unides (ERC, per exemple) en la realitat per un costat no ho estan tant, oi? sinó que li preguntin al Carretero i companyia i per un altre costat el seu full de ruta (arribar a la independència des de el govern i pactant amb partits no independentistes i que no assumeixen les seves responsabilitats (cas del PSC o en Saura i els mossos)) no és recolzat ni tant sols per la majoria de la seva militància i...........així ens va.

No sóc dels que pensa que Esquerra sigui la única possibilitat d'arribar a la independència del nostre país, ni Esquerra ni cap altre...... en solitari.

Però tampoc crec que tot sigui possible amb l'excusa de que l'objectiu és la independència i em refereixo a un suposat tàndem ERC + CiU, hi ha coses que, amb tot el que ens uneix, per mi són difícils de visualitzar, per altres no tant……”Joan Carretero assegura que ERC no és l'eina adequada per aconseguir la independència de Catalunya”

Potser un gir a la esquerra o al centre de CiU? A mi també em sembla impossible però, que potser no ho serà intentar articular una possible majoria independentista al parlament sense aquesta part de la població? La que vota CiU?

Amb tot i sent conscient de que la independència no és patrimoni únic ni d'esquerres ni de dretes, jo soc més partidari d'un pacte de totes les forces independentistes d'esquerres per arribar a la independència perquè, per mi, tant important és el fet d'arribar com també la forma en que arribem a aconseguir-la, tot no s'hi val.

Però aquest no és l'únic escull que té l'independentisme en el seu camí.
També hauríem de ser clars i definir-nos al respecte d'altres dubtes que ens acompanyen històricament com són la importància de la nostre llengua en tot aquest tema i també si quan parlem de la independència ho fem dels Països catalans o només del principat.

Respecte a la llengua, últimament molts estudis i algunes enquestes mostren l'augment del independentisme a la vegada que també es constata que el català, per desgràcia, perd força i que molts d'aquests "nous independentistes" serien de parla castellana.

Jo no hi veig cap problema en que "castellano" parlants siguin independentistes, de fet jo ho soc i no hi ha dubte de que molts ho som però no podem pensar ni per un moment, crec jo, en renunciar a la nostre llengua en busca de més suports, com dèiem abans, tot no s'hi val. Els "castellano" parlants independentistes i la resta també ho haurien de tenir molt clar, la llengua és fonamental en aquest tema i sense català, no hi ha independència, ni país ni res........

Més complicat encara serà arribar a la independència sense deixar a ningú pel camí. Sovint, com deia abans, surten enquestes en que les xifres que surten a favor d'una hipotètica voluntat independentista va en augment però no ens enganyem, aquestes enquestes seran fetes al principat, dubto molt que la xifra fos la mateixa si la enquesta estés feta en la totalitat dels Països catalans.
No hem de estudiar molt per adonar-nos que la perspectiva des de València o des de les Illes Balears, per exemple, és molt , però que molt diferent a la que pugem tenir aquí al principat, la seva lluita encara és molt més complicada.
Amb tot, jo crec que hem de ser valents i tenir clar quin camí volem recórrer, el de no ser independents si no ho som tots (amb tot el que suposa) o el de assolir la independència poc a poc allà a on la majoria ens ho permeti.

Jo soc partidari del primer camí..... no ser si no ho som tots, però entenc les dificultats que això comporta i soc conscient de que potser el segon camí..... poc a poc, és potser el més factible. (això si, sense oblidar mai aquells que també volen ser-ho (Valencians i Balears) i no ho tenen tant bé com nosaltres, si és que podem dir que nosaltres (al principat) ho tenim bé!

Enteneu ara el títol d'aquesta entrada? No serà fàcil i per aquesta raó no hem de deixar de lluitar.....mai.

Que en penseu?