Benvinguts al nostre bloc

dilluns, 31 de desembre del 2007

REIVINDICANT/el idioma no ha de ser mai un problema....

Jo sempre soc partidari de que tothom ha de tenir la llibertat de expressar-se com li roti, depenent de les limitacions que cada un vulgui assumir.

Dit això, vull fer referència a les declaracions i queixes d'alguns personatges sobre aquest tema.

El sr. Francisco Caja, professor de la Universitat de Barcelona (UB), ha dit entre altres coses que a Catalunya l'escola s'ha convertit en un correccional lingüístic, i també.....«El precio que pagas por defender el castellano es la muerte civil"

També coneixem la opinió al respecte dels partits espanyolistes, “Rajoy compara el trato al castellano con el que daba Franco al catalán” i altres amb certa importància com la de Gregorio Salvador (Real Academia Española (RAE)) que ha dit: "Los hijos de castellano hablantes, en Cataluña, no tienen la opción de estudiar en castellano."
Entre moltes altres.

Jo crec que no tenen raó.
El castellà, a hores d'ara, gaudeix d'una presència raonable a les aules, amb molt més ús i pes social que el català.

El que pretén aquesta gent, fent servir la demagògia i les mentides, que és?.... la separació dels infants segons la llengua? la segregació lingüística? Això no pot ésser.

Tenim la gran sort de tenir dues llegues oficials al nostre país, el català i el castellà.
En la meva opinió el català ha de ser la llengua comuna dels catalans, el vehicle transmissor de comunicació i per això ha de tenir aquesta presencia privilegiada (si és vol dir així) de ple dret en tots els àmbits i a tot el territori de llengua catalana.
I tenint en compte, que la llengua catalana és la que realment està discriminada, minoritzada i mancada de drets, tots aquells catalans que estimem la nostre llengua hem de potenciar formes, polítiques, processos, que ajudin a transformar el panorama actual, que facin que el català vagi agafant importància entre la gent del nostre poble i país.
I ho hem de fer recolzant totes aquelles polítiques que defensin aquests processos.
També hem de intentar, tant com sigui possible, no és fàcil, ajudar a la integració dels nouvinguts a través de la nostra llengua que serà la millor forma de que tots ells puguin conèixer la nostre cultura i vulguin formar part de la nostre societat.

Respecte la llegua castellana, llegua materna de molts de nosaltres, el que hem de procurar és que els nostres fills la coneguin, la sàpiguen parlar i escriure perfectament per donar-lis així, la possibilitat de fer-la servir, al igual que nosaltres, quan ells ho creguin convenient.
Evidentment, i estic convençut que això no passa, seria irresponsable i del gènere tonto prohibir-la o discriminar-la, ja que en aquest cas estaríem convertint una lluita justa (la defensa del català) en una venjança absurda i cauríem de ple , d'aquesta manera, en els mateixos errors que altres van cometre en el passat amb el català.

Apa!!

2 comentaris:

CMENAT ha dit...

Jo parlo, sempre ,en català a tothom.
Precisament perquè a Catalunya tots provenim de fora d'ella, amb independència del temps o de les generacions que faci que hi som, considero que és una bona manera de demostrar respecte i acceptació vers tothom el fet de parlar la llengua pròpia de la comunitat catalana autòctona.
Això pressuposa , no gensmenys, el fet que a tants de llocs públics i privats com hi sóc he de tenir cura a parlar amb claredat a fi que se m'entengui.
He quedat gratament sorprés com a la majoria de persones amb qui parlo m'entenen perfectament i , també, una gran majoria d'elles parlen un català molt entenedor.
L'ús social del català avança i seguirà avançant , malgrat hi hagi alguna minça veu que consideri que la potenciació de la nostra cultura i la nostra llengua comporti, també ,anar en contra dels drets individuals de les persones a ser o no , voluntàriament, políglotes.
Us desitjo que el vostre bloc sigui el 2008 tant actiu, amè i interessant com fins ara.
Salutacions cordials des de Pedra Santa -Sentmenat-,

família Lloreda - Piñol ha dit...

Hola Isidre.
Gràcies per el teu comentari.
I espero que així sigui que, com tu dius, el català avanci i segueixi avançant cap a una normalització total i normal i el que és més important....que tothom, TOTHOM, ho vegi com una cosa normal......això, serà més difícil.
En fi, haurem de seguir lluitant sense descans, desprès de tants anys la lluita.....no ens fa cap por.
Apa!!