ACTUALITAT/ ......fenomen Rodolfo Chikilicuatre

Si senyor!!!!
Nosaltres, igual que la immensa majoria de la "people", pensàvem que el tema "festival de eurovisión"era un tema tancat i barrat, un festival caspós i patètic en que mai hem sabut si es valorava la qualitat artística dels representants o els diferents condicionals polítics i socials del moment.

Recordo temps passats, quan jo era petit, la cel.lebració del festival era quasi una "qüestió nacional", és parlava mesos abans, el dia del festival tothom fitxava davant de la tele i al endemà els comentaris a mercats i perruqueries giraven entorn l'espectacle.

Desprès de sonades decepcions i de votacions molt polèmiques el festival, poc a poc, va perdre importància entre els espectadors que en majoria van deixar d'interessar-se tant.

Va ésser a rel de la elecció del representant espanyol, a través d'un famós programa de televisió ("operación triunfo"), quan la cosa va revifar una mica i la gent va tornar a connectar, si no en massa, si més que fins aquell moment.

També hem vist i sabut que últimament, en el festival, han participat alguns representants una mica, podem dir, curiosos, especials. estranys, fins i tot una mica “friki”, només cal que fem una ullada al guanyador 2006 del certamen: Lordi.

Tot molt respectable i molt defensable, perquè no?
Vist tot això i sent conscients del ridícul que espanya ha fet moltes vegades (recordo un "a quién maneja mi barca, quién?"o “la, la, la”) en el citat festival, ara tenim present el fenomen Rodolfo Chikilicuatre

.
Un personatge de la factoria Buenafuente que ve a representar tot això que pensem alguns de tot plegat: fer el ridícul per fer el ridícul, i com deia aquell, si s'ha de fer (el ridícul) fem-ho ben fet, collons!
Recolzat, per tot el que significa tenir al darrere tot el poder artístic i sobretot mediatic den Buenafuente i el seu public incondicional, s'ha presentat al concurs i l'ha guanyat....amb dos collons!

No falta la polèmica promoguda per el mateixos de sempre:
Per el diari den Pedro J. Ramírez, es “una irresponsabilidad y una tomadura de pelo que una televisión pública permita que España se asocie en Europa al Chilikicuatre” o "“Un estrafalario personaje al que da vida un actor- que no canta, por más que dé el cante- que se ha propuesto ridiculizar el festival y, de paso, abochornarnos a todos en una cita televisiva que siguen 300 millones de personas”, quasi res.
Per la seva part el dirari El País publica: “Baila el chiki chiki” está “concebida para resumir lo más mugriento de la música mal llamada popular” i "facturemos a Chikilicuatre; así sabrán lo que pensamos de Eurovisión y contribuimos a dinamitar un festival deplorable”, amb això últim estem d'acord.

Sabeu que opinem nosaltres?
que vist el ridícul que hem fet sovint, vist el personal que ha representat espanya els últims anys i sobretot, sabent el que representa en Rodolfo Chikilicuatre, per primera vegada en molts, molts anys, ens agrada aquest representant i serà la forma de que tornem a veure el festival per televisió, més que res per riere una mica.

Que ha votat la gent? Rodolfo, que vol la gent? riure, passar-ho bé, no? dons això! a més, la cançó no està tant malament, en pocs dies veurem a tothom ballant el "perrea, perrea!! i: 1 el breikindance, 2 el crusaito, 3 el maiquelyason, 4 el robocob"

Felicitar, per últim, a TVE per no caure en les pressions i les critiques dels sectors repressius i conservadors del país, i permetre gràcies als vots de la gent, enviar al guanyador al festival, un acte de valentia.

Apa!!