Benvinguts al nostre bloc

dijous, 8 de novembre del 2007

POLÍTICA/ socioconvergència??






Sempre he pensat que el bo den Josep Antoni Duran i Lleida era un home intel·ligent, bon orador, bon polític i que sempre que ha calgut defensar els interessos de Catalunya a Madrid podem dir que ho ha fet prou bé.

Però últimament ha fet unes declaracions a on torna a defensar amb força una socioconvergència com a formula per a governar el nostre país i deixar clar, una vegada més, que CIU no és un partit independentista....prou que ho sabem alguns....

CIU va donant tombs, desprès de la seva visita al notari per deixar clar que no pactaria amb el PP en busca d'algun vot independentista desanimat, desprès del seu "Confidencial Cat" (sense comentaris) i desprès de la seva baixada de pantalons post electoral a on van oferir quasi tot el poder a ERC si aquests feien a Mas president, ara i desprès de sol.lucionar (de moment) els seus problemes interns, tornen amb el tema de la socioconvergència.......

La pregunta que en ve al cap és, que fa pensar als dirigents de CIU que el PSC està igual de disposat a fer aquest pacte? Impensable oi?

Uns dels somnis de molts independentistes seria que CIU apostes de forma contundent per la independència de Catalunya, que per aquesta via, pogués arribar a acords ferms amb ERC que permetessin aparcar les diferencies (no poques) entre aquest dos partits amb la finalitat de governar el país cap a un millor autogovern i una futura independència.

Però això és més un somni d'alguns que una possible realitat.

La realitat és, segons el meu parer, que el nostre país està adquirint molta més consciència de país ara, que en els 23 anys de govern nacionalista de CIU, el nostre país està treballant molt més en polítiques socials ara, que en els 23 anys de govern nacionalista de CIU, també el nostre país està involucrant a moltes més persones en reivindicacions nacionals ara, que en els 23 anys de govern nacionalista de CIU, en el nostre país ara es potencia molt més la política lingüística per tothom que en els 23 anys de govern nacionalista de CIU i tot això i moltes coses més s'estan fent amb un govern tripartit d'esquerres i presidit per un català d'origen espanyol, fidel mirall de la realitat social del nostre país.
Un govern tripartit que, en contra del que pensa molta gent, per mi, té tots els elements que asseguren una bona barreja política......... socialisme, independentisme i ecologisme d'esquerres.........molt millor que barreges estranyes (CIU + PSC), somnis impossibles (ERC + CIU) o amargs records del passat (CIU + PP).

Que en penseu?

Apa!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs des del meu punt de vista, CiU no ha defensat ni defensarà mai la independència de Catalunya senzillament perquè representa els interessos d'un sector del capital industrial i financer català que social i políticament és d'allò més conservador, és a dir, de dretes; i formar part d'Espanya per mantenir el poder a Catalunya i negociar les condicions econòmiques que els afavoreixin, ja els va bé.

I el PSC, com el PSOE, no en té res de socialista. No veig pas que representi els interessos de la majoria de la població treballadora de Catalunya i l'estat espanyol. Jo més aviat crec que les seves polítiques representen els interessos d'un altre sector del capital, d'un liberalisme més d'esquerres, però al cap i a la fi, que posen els interessos econòmics d'uns pocs per davant de les condicions de vida a la nostra societat.

Sinó, què està passant amb les infraestructures? Que són capaços de barallar-se (empresaris i govern català, amb empresaris i govern espanyol) amb dents i ungles pel tema de l'AVE, perquè per l'economia és vital, però les rodalies, que són les que utilitzem la majoria de gent per fer la nostra vida, s'estan caient per moments i ningú hi diu ni hi fa res.

I finalment, una reflexió...a tot això, els partits que són suposadament l'esquerra del nostre país i estan a les institucions pels vots que han obtingut, és a dir EUiA i ERC, realment creieu que estan pressionant tot el què podrien si realment fossin d'esquerres?

o més encara...què enteneu per ser d'esquerres?

Uff! Espero no haver-vos cansat gaire amb aquest discurset, jeje
Petonets a tothom!
Glòria.

família Lloreda - Piñol ha dit...

Hola Glòria, això t'agrada eh......
A mi també, m'apassiona la política.

Estem d'acord amb lo que dius de CIU i potser ens quedem curts.

En la resta de coses que dius també entenc que tens part de raó però jo hi veig alguns matisos.
Amb el temps he après a desradicalitzar-me una mica, és a dir, ara penso molt més en veure el got mig ple que no pas mig buit.

Amb aquesta forma de veure les coses crec que tant el PSC com el PSOE si que practiquen polítiques socials i de esquerres. Que poden ser manifestament millors? segur que si, però també poden ser (i tenim exemples recents amb governs de CIU a Catalunya i de PP a espanya) molt pitjors.

El tema de les infraestructures és molt patètic, però aquí no es salva ni deu, tots els governs, del color que siguin, tant d'aquí (Catalunya) com d'allà (espanya) tenen la seva part de culpa.
Per això jo soc partidari de descentralitzar molt més "el poder" per no dependre tant de Madrid i fer, d'aquesta manera, més fàcil responsabilitzar als culpables de tant despropòsit, ara que passa? que entre els que es defenen dient que les competències són d'allà, els altres que les autoritats d'aquí haurien d'haver fet més coses etcètera, total..........res.

Més coses,
si que crec que els partits d'esquerra estan pressionant i estan treballant per governar com governen els governs d'esquerra i lligant això amb el que preguntes de "què enteneu per ser d'esquerres?" jo, i això és una opinió personal i res professional, crec que ser d'esquerres és voler polítiques més socials, polítiques més preocupades en les persones, més obertes als canvis de la societat en aspectes de noves famílies, noves sensibilitats, més polítiques de igualtat, i un llarg etcètera, és dir, tot allò que no fan les polítiques de dretes.

UFF!! quin rotllo, és la part dolenta de la comunicació escrita, que pots escriure i escriure i tornar a escriure però és realment difícil deixar constància de tot allò que penses i com ho penses en un escrit...necessitem temps, reunions i debats, això que no falti mai!!!

Gràcies

Apa!!