ACTUALITAT/ diem prou!!

Per fi ha arribat el moment de dir prou.
Hi ha una plataforma decidida a portar una reforma de Llei al ple del Parlament que aboleixi les corrides de toros mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP).
Una plataforma a la que s'ha adherit des de filòsofs a escritors, des de periodistes a actrius i molts més, tots volen que s'acabin les corrides de toros:




La plataforma es: prou.cat

Només necessitem 50.000 signatures, mireu:

"Una ILP és una eina legal que consisteix en recollir 50,000 signatures en 120 dies només a una comunitat autònoma i, un cop finalitzat aquest termini, s'han de presentar al Parlament per a la seva validació (en aquest cas, el Parlament de Catalunya).
A partir d'aquí, i un cop validades les signatures, els diputats tenen l'obligació d'abordar el tema proposat en el ple.
Després dels corresponents debats dels diferents grups parlamentaris, es procedeix a la votació de la proposta."

A dia d'avui les signatures recollides sumen 105.203 entre totes....la meva.



Us convido a fer un dur però necessari recorregut per el que viu, més o menys, un toro l'últim dia de la seva vida, agafeu-vos:

24 Hores abans d'entrar a la sorra, el toro ha estat sotmès a un tancament a les fosques perquè al deixar-ho anar, la llum i els crits dels espectadors l'espantin i tracti de fugir saltant les barreres, el que produeix la imatge en el public de que el toro és feroç, quan la condició natural del toro és la fugir i NO la de atacar.


Els cavalls també pateixen la tortura d'aquest penós espectacle. Es trien a cavalls que ja no tenen valor comercial perquè normalment, mor en 3 o 4 curses, és molt habitual que l'animal sofreixi trencaments de costelles o talls que deixin veure els seus budells. Se'ls col•loca un peto simulant que se'ls protegeix, però en realitat es tracta que el public no vegi les ferides del cavall que amb freqüència presenten exposició de vísceres.


Si el torero percep que el toro envesteix amb molta energia, ordena al picador fer el seu treball: Consisteix a dessagnar al toro per a afeblir-lo, clavant-li en el llom una llança que destrossa músculs, lesiona, a més, gots sanguinis i nervis. Tot això perquè el torero pugui brindar “l'expressió artística” que se suposa ha de tenir aquest espectacle.

Les banderilles asseguren que l'hemorràgia segueixi, intenten col•locar-les just en el mateix lloc ja danyat amb els ganxos de metall. El ganxo es mou dintre de la ferida amb cada moviment del toro i amb el frec de la crossa, el pes de les banderilles té precisament aquesta funció. Algunes tenen una punta de 8 cm, i són "de càstig", les hi claven quan ha assolit evadir la llança del picador. Les banderilles perllonguen l'estripi i l'enfonsament de les ferides internes. No hi ha límit al nº de banderilles, tantes com siguin necessàries per a estripar els teixits i la pell del toro.


La pèrdua de sang i les ferides en l'espina dorsal impedeixen que el toro aixequi el cap de manera normal, i és quan el torero pot acostar-se. Amb el toro ja a prop de l'esgotament, el torero no es preocupa ja del perill i es pot donar el luxe de retirar-se del toro després d'una passada especialment artística, traient pit al rebre els aplaudiments del públic. El matador ofereix una celebració de bravura i masclisme, al enfrontar-se a un toro exhaust, moribund i confós.

Seguim.
El toro és travessat amb una espasa de 80 centímetres de longitud, que pot destrossar-li el fetge, els pulmons, la pleura, etcètera segons el lloc per on penetri en el cos de l'animal de fet, quan destrossa la gran artèria, el toro agonitza amb enormes vòmits de sang. A l'hora de matar, si el toro té sort mor d'una estocada, però no com es pensa d'una estocada al cor si no que l'espasa penetra pulmons i diafragma, de vegades una artèria major, i d'aquí l'hemorràgia que s'aprecia del musell i de la boca. De vegades moren ofegats en la seva pròpia sang.

L'animal, en un intent desesperat per sobreviure, es resisteix a caure, i sol encaminar-se penosament cap a la porta per la qual ho van fer entrar, buscant una sortida a tant maltractament i dolor. Però llavors ho apunyalen en el clatell amb el "descabello", altra llarga espasa que acaba en una fulla de 10 centímetres. Malgrat aquests terribles turments, l'animal, gràcies a la seva gran força, no sol morir immediatament però finalment cau, perquè l'espasa a anat destrossant els seus òrgans interns.


És una injustícia inexplicable, la súplica enfront de la innecessària crueltat.

No assisteixis a curses de braus, no donis suport a polítics, artistes i comunicadors associats a aquesta barbàrie, no consumeixis productes d'empreses que els patrocinin i el més important... ensenya als teus fills el respecte pels éssers vius.

Difon aquesta entrada, farà que la gent que gaudeix d'aquestes festes salvatges prengui consciència del que fa.

I, si us plau, si estas en contra de les curses de braus, fes el pas! apropa't a qualsevol dels punts a on pots signar (aquí tens les direccions)
i fes-ho!

Apa!!

Varis relacionats:

Declaració de Barcelona ciutat antitaurina

Protestes

més protestes

informació relacionada

manifestació 2008

Actualitat/ viatge a Brussel•les.

En aquesta entrada he volgut fer una mena de diari de viatge del que ha estat la nostre aventura a la capital europea.....Brussel•les.
Adherits a la campanya Deu mil a Brussel•les per l’autodeterminació hem anat a Brussel•les a manifestar-nos per la llibertat del nostre país i per demanar un estat propi per els Països Catalans.


Aquí teniu un resum de com van anar les coses:

Divendres 6 de març de 2009, primer dia de viatge.
Avui serà un dia especial, si som sincers, porto uns dies una mica nerviós, pel viatge, pel repte, per com anirà.
Surto de la feina una mica abans, a les 13h, vaig de cul. He quedat que passaria a buscar a l'Antoni (el meu company de viatge) a les 13:30h, les presses fan acte de presència, no vull arribar tard, el autobús direcció a Brussel•les surt de Figueres a les 16h.

Arribem bé a Figueres, tant, que tenim temps de menjar un entrepà abans d'agafar el autobús, comença la tortura.
Ens esperen aproximadament 15 hores de viatge, el espai és reduït, molt reduït i tot i que la companyia és grata, el viatge es fa etern.
En tantes hores tens temps de tot, parlar, llegir, mirar el paisatge, escoltar música i entre “pipistop” i “pipistop” (parades aprox cada 3 hores per anar al lavabo i estirar una mica les cames) intentar, només intentar, dormir una mica.
Hi ha una cosa que ens crida la atenció respecte a les zones de descans de carretera, a Espanya, generalment, no hi ha lavabos a no ser que hi hagi una benzinera, restaurant, supermercat, etcètera. A França, en canvi, moltes d'aquestes zones de descans tenen lavabos i el seu estat és prou bo. A Bèlgica per anar al lavabo has de pagar, bé, cada un…..


Dissabte 7 de març de 2009, segon dia de viatge.
08:30h arribem a Brussel•les.
Estem cansats però tenim ganes d'abandonar, quan abans millor, el autobús i poder estirar les cames, caminar, córrer, cridar....
Al baixar del autobús tothom adopta, quasi automàticament, el perfil de manifestant, banderes estelades, senyeres, pancartes, barretines, espardenyes, barrets, bufandes.....som-hi!!


No fa un fred extrem però anar ben abrigat és imprescindible. Ens dirigim cap a la estació de trens, just al davant tenim el punt de trobada i de sortida de la manifestació.
Hi ha poca gent, decepció, però….. és molt d'hora, resten dues hores per l'inici de la “mani”, tranquil.litzat Toni! som dels primers, la gent anirà arribant.

Efectivament poc a poc la mateixa estació i el carrer comencen a omplir-se de color, del color blau, blanc, vermell i groc de les estelades, vermell de les barretines, fa goig.
La gent que hi ha a la estació ens miren amb curiositat, no m'estranya, fotem una fila!!
11:00h a arribat el moment, ens dirigim cap al punt de sortida. En aquell moment ens adonem que la festa serà tot un èxit, som molts, moltíssims!!
Un moment! estàvem apunt de començar la marxa quan veiem que arriben 4 autocars més plens de gent!!! això no serà un èxit això serà gran, molt gran.

Música de grups i solistes catalans i valencians, gralles, s'ha alçat algun castell i fins i tot hi ha un gegant, estem tots!!



Les consignes? les de sempre: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!! IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!! NO VOLEM SER UNA REGIÓ D'ESPANYA, NO VOLEM SER UNA REGIÓ D'ESPANYA, VOLEM, VOLEM, VOLEM, VOLEM LA INDEPENDÈNCIA, VOLEM, VOLEM, VOLEM PAÏSOS CATALANS!!

En mig de la festa et trobes amb amics i companys d'altres seccions locals d'esquerra i parles amb gent que ha vingut de diferents parts dels països catalans per intercanviar impressions i emocions.

De Sentmenat vàrem anar unes 8 persones, que no està gens malament, uns d'esquerres, altres del Col•lectiu Dissident, amics i acompanyants, això si! tots independentistes.

La manifestació avança lentament, no volem que allò s'acabi mai.

Allò podia estar passant a qualsevol ciutat de Catalunya i seria fins i tot normal però no, no estava passant a casa nostra, ni tant sols a Espanya, estàvem a Brussel•les la capital europea, deu ni do!!

Desprès de quasi tres hores de recorregut arribem al final.
és hora de parlaments, intervencions, felicitacions, aplaudiments, cançons i alegria, molta alegria.
Acabem l'acte amb un emotiu cant dels segadors que emociona a més d'un.

Ja teníem la feina feta i la sensació general era de eufòria, de alegria i de esperança, sobre tot d'això, esperança en que tot aquell esforç, de tantes i tantes persones, obtingui els seus fruits en un futur no molt llunyà, jo estic convençut de que així serà.

Era moment per descansar, relaxar-nos, menjar calent i fer una mica de turisme abans de marxar.

Així ho vam fer, desprès de menjar i descansar una mica vam aprofitar el temps que ens quedava, abans de tornar al autobús, per fer una petita visita turística.
No va donar per molt, la veritat, la Grand Place, el Mannenken Pis i els carrers dels voltants van completar la visita, el temps just per comprar una mica de xocolata i galetes artesanes i tornada al autobús.

El que si que va ser gratificant va ser el treball de difusió i propaganda que vam poder fer durant aquelles hores. Voltant per aquells carrers la gent s'apropava a tu a preguntar-te per la bandera que portaves penjada, de quin país és? que passa, que hi ha alguna final esportiva? Vam haver de explicar unes quantes vegades i en diferents llengües (tant bé com vam poder), qué és el que havíem anat a fer allà i que representava la nostre bandera estelada, bé, al cap i a la fi, aquest era l'objectiu, cap problema.

A les 19:00h sortíem de tornada a casa.

Diumenge 8 de març de 2009, tercer i últim dia de viatge.
09:30h arribem a Figures.
El viatge ha sigut una mica més curt, menys parades, més (intentar) dormir.
Agafem el cotxe i enfilem camí direcció Sentmenat, hi ha ganes d'arribar i veure a la família, dos dies sense ells sembla una eternitat, fer una dutxa, descansar i intentar arribar al final del dia sencer, serà difícil.

Estem contents d'haver pogut formar part de tot això, en representació pròpia i també en la de tots aquells que, tot i voler, no van poder desplaçar-se.
Ha estat un èxit incontestable, ignorem si érem 3000, 5000 o més de 8000 persones però això no és important, si tenim en compte el silenci informatiu i el nul recolzament institucional que ha hagut a la proposta i que cada una de les persones que vam anar ho vam fer pagant-nos el viatge de la nostre butxaca, quan veus les fotos tens clar que l'èxit ha estat…….. rotund.

La lluita no s'acaba aquí, ni molt menys, hem de seguir treballant però una cosa és certa...les sensacions, son bones, la tendència també i sembla clar que el moviment independentista va guanyant terreny poc a poc.
Només podem lamentar-nos de la poca unitat de forces que tenim i que això, per desgràcia, fa perdre força a les nostres demandes, haurem de treballar per corregir-ho.

Totes les fotos:

A Brussel•les per l'autodeterminació

Un parell de vídeos curts:





Recull d’articles relacionats:
vilaweb: “estels a Brussel•les”
”El sobiranisme civil” per Salvador Cot
Brussel•les parla de Catalunya
”El fill de la carnissera se'n va a Brussel•les” per Albert Balanzà
Milers de catalans marxen a Brussel•les per l'autodeterminació
Clam per la independència de Catalunya a Brussel•les
Concentració a la plaça Sant Jaume per afegir-se a la reivindicació dels 10mil a Brussel•les
Deu mil catalans per fer-se sentir
Edils sobiranistes ultimen una consulta d'autodeterminació

Visca Catalunya lliure!!

Apa!!

ACTUALITAT/ eleccions a Euskadi

El que ha passat, passa i, pitjor encara, el que pot passar en pocs dies a Euskadi és, per dir-ho de forma tranquil.la, increïble!

Primer va ser la antidemocràtica il.legalització de D3M impedint així la presencia de l'esquerra abertzale a les eleccions basques de l'1 de març passat: ”El juez Garzón suspende actividades de las formaciones ilegalizadas D3M y Askatasuna”


Malgrat això el procés electoral segueix endavant, en el PNB (crec jo) pensaven que guanyarien les eleccions i que podrien formar govern amb el recolzament de EA I ARALAR, en el PSE-ee tenien possibilitats de pujar en escons i posar-li les coses difícils als nacionalistes, els POPULARS, en fi, a veure-les venir, ARALAR i EA suposo que pensaven guanyar escons uns (ARALAR) dels votants de l'esquerra abertzale i els altres (EA) del fet de presentar-se en solitari.

Els resultats finals són, per desgràcia, el pitjor que podia haver passat.
El PNB guanya però no té majoria i tampoc la té amb el recolzament de EA I ARALAR, el PSE-ee no guanya però amb el recolzament de PP I UPyD pot formar govern, el PP això (encara governaran!!), ARALAR obté els seus millors resultats però no li serviran per co-governar, EB perd la mitat del seu electorat i EA fracassa estrepitosament.

Us recomano que llegiu aquí un anàlisi post electoral molt més acurat que el meu, és del politòleg i analista internacional basc Gabirel Ezkurdia, veureu que és genial, un tast del seu escrit: “Sudoku virtual. Deseos y realidades”:
“Hace mucho tiempo que el abismo perceptivo sobre Euskal Herria en el estado español se hace más inmenso gracias a los media “nacionales”. La percepción que existe en el sobre Euskal Herria pasa del desenfoque premeditado a la realidad virtual con total impunidad y desvergüenza. Prevalece el deseo del qué quieren que sea, sobre la realidad que acontece. De ahí que a futuro el desconcierto ante la materialización de los hechos sea luego brutal. Se creen sus propias mentiras.”


Que pot passar ara?

Govern PSOE-PNB amb Patxi López de lehendakari.
Govern PNB-PSOE amb Ibarretxe de lehendakari.
Govern PSOE en minoria amb suports puntuals.
Govern PSOE-PP-UPyD amb Patxi López de lehendakari.

Al final faran el que vulguin, dintre de la seva democràcia tot és possible i si han decidit que calia controlar Euskadi des de dins, ho faran encara que això no sigui el que vol el poble basc, o com a mínim, la seva majoria.


O com ho diu en Gabirel Ezkurdia:

“La realidad está lejos de los deseos de quienes imponen sus parámetros y políticas desde la capital metropolitana del Reino español. Obviar que el PNV ha ganado unas elecciones antidemocráticas e ilegítimas, promocionando un pacto unionista que permite las cuentas del sudoku virtual gracias a la ilegalización de la cuarta fuerza política ( ¡cuarta en estas condiciones!), y vender que es el fin de un ciclo y que el nacionalismo está derrotado, es patético por irreal y una alucinación mediocre a la que solo le quedan dos telediarios.”

Tot plegat fa una pudor que no agrada i, a mi, no em sembla la millor manera de voler sol.lucionar el "problema basc" si no….. ben bé tot el contrari.

Estarem atents a com evoluciona tot.

Apa!!

ACTUALITAT/ adéu a un artista.

Com ja sabeu, ens ha deixat un artista, un "crack", en Pepe Rubianes, aquí la seva web.

Molts dels seus amics han volgut donar-li el seu comiat:

Adéu a Pepe Rubianes

Paco Mir

Albert Om

Carles Flavià

Nosaltres creiem que la millor manera de recordar-lo és veure'l a sobre del escenari, aquí podreu trobar el seu monòleg "Rubianes solamente" espectacle d'humor que el actor va estar representant durant prop de 10 anys a Barcelona i és un dels més emotius i graciosos, un petit tast:




I aquí hem pogut trobar la seva darrera aparició pública en la que ja parla de la seva malaltia, "el moment de l'assistència inesperada de Pepe Rubianes a la gala {Guanyat el cel amb el Pare Manel'2008} que es va celebrar el 19 de maig de 2008 al Teatre Tivoli de Barcelona.”:



Bé, a nosaltres ens sembla un "crack" del humor, una persona solidaria, implicada i un bon amic dels seus amics (només cal veure que diuen d'ell els seus amics).


Sigui on sigui en Pepe Rubianes li volem donar les gràcies per el que ens ha deixat.
Estem segurs que allà a ón s'escoltin uns quants "tacos", algú rient de la família reial i molta gent rient.... allà, segur que estar en Pepe Rubianes.

Descansi en pau i gràcies de nou....per tot.

Apa!!!

COL.LABORACIONS/ la Glòria al Sàhara!!!

Epp!! companys, família, amics, amigues, visitants coneguts i desconeguts, hola a tots.
En aquesta entrada tenim la sort de contar amb una nova col.laboració de la nostre bona amiga Glòria que ha decidit compartit amb tots nosaltres la seva experiència al Sàhara.

Per nosaltres és un autèntic luxe poder contar amb aquestes col.laboracions que omplen de contingut el nostre bloc i que a més a més ajuden a treure a la llum i donar publicitat a temes molt importants per nosaltres.
Estem encantats de poder col.laborar en la difusió de la realitat del poble sahrauí i com no, de poder fer-ho a través de les experiències dels nostres amics.

Per tot plegat li donem les gràcies a la Glòria i us convidem a gaudir del seu treball.



Salutacions a tothom!

Feia molt de temps que no escribia res per a aquest fantàstic raconet de la xarxa que m’ha apropat amistats. De fet, des de l’estiu passat que em vaig traslladar de casa, tinc ben poc temps de connectar-me a internet i amb prou feines us he visitat gaire.

Torno a ser aquí doncs per explicar-vos l’aventura que aquest hivern m’ha fet endinsar en una realitat completament diferent a la nostra. Una realitat que ja ha estat present en algunes ocasions en aquest espai. (entrades relacionadaes: ”més pobles en lluita”, ”documental 30 minuts”, ”tots hem de col.laborar”)

He tingut la oportunitat de conviure uns dies amb el Poble Sahrauí als campaments de refugiats d’Argèlia, a Tindouf. Van ser 10 dies que em van semblar 3 mesos com a resultat de la immersió cultural, tot i que, per altra banda, ens van faltar dies per fer tot el que ens proposàvem.

El motiu del viatge va ser coordinar diversos temes del projecte “Dents sanes per tothom” que està duent a terme l’associació “Sabadell acull infants sahrauís” (recomano a tothom de Sabadell i rodalies que si es plantegen acollir un infant i els interessa el tema sahrauí, ho facin a través d’aquesta associació al correo.... sabadellwilaia@hotmail.com o al telèfon 628697690)


Per aquest projecte viatjàvem el Marcos, president de l’associació i un bon amic (per Sentmenat també el deveu conèixer, doncs ha col•laborat amb el projecte de l’institut), i jo. El cas és que jo feia mooolts anys que volia conèixer de primera mà la realitat d’aquest poble massacrat i oprimit i el Marcos em va oferir d’acompanyar-lo, cosa que no em vaig ni parar a pensar.

El viatge el fèiem en un vol xàrter muntat especialment per a projectes de cooperació, on hi havia el projecte més gran que comprenia unes 45 persones, i la resta, fins a 100 persones, d’altres projectes com el nostre. Aquest projecte més gran, consistia en un intercanvi de joves catalans amb joves sahrauís per treballar el tema de l’educació i concienciació mediambiental, i estava coordinat entre l’ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí) de Vilafranca del Penedès i la UJSario (joventut del Frente Polisario) del campament d’Smara.

El Marcos i jo anàvem a visitar famílies dels nens i nenes acollits a Sabadell durant els estius. Principalment la família de la Koria, que és la nena que acull el Marcos des de fa 2 estius i a la que havia promès que ens quedaríem a casa seva. Vam passar totes les nits allà, al campament d’Smara, excepte una nit, que vam estar al campament 27 de febrer, a casa la família del Sidi (el primer nen que va acollir el Marcos fa 7 anys). I també vam visitar les cases d’altres famílies per entregar-los paquets i cartes que els enviaven les famílies d’aquí.



Així que, resumint una mica, els dies que vam estar a Smara (gairebé tots), vam compaginar la feina que havíem de fer per al projecte de dentistes, amb les visites a les famílies i la col•laboració amb el projecte de l’ACAPS.

Per situar-vos, a nivell territorial i de dades, us diré que els campaments (a uns 50km de Tindouf) són els següents: Smara, Ausserd, El Aaiun, Dahla, Escuela 27 de febrero i Escuela 12 de Octubre (que són escoles reconvertides en campaments com a conseqüència de l’augment de la població en aquests) i Rabuni (que és com el “campament base” on hi ha el que es podria dir les institucions d’allà). Penseu que cada campament rep el nom d’una ciutat de la part del Sahra Occidental ocupada pel Marroc. I que el total de població registrada actualment és d’unes 200.000 persones aproximadament. És a dir, com tot Sabadell, però sense edificis amb pisos, sinó que totes les vivendes d’una planta, per tant, és d’una extensió brutal.


Com a dies a destacar:
- El dia 31 de desembre vam anar a visitar el mur construït pel Marroc (més de 2700km) en uns 5 o 6 camions plens de cooperants i sahrauís i vam muntar una manifestació de rebuig a la ocupació. Vam dinar al mig del desert i a la tornada al campament, vam visitar el mercat d’artesania. Al vespre, per felicitar-nos l’entrada de l’any, el Marcos i jo vam fer un brindis amb un parell d’ampolles de cava (benjamín) que el Marcos es va “colar” entre els paquets que portàvem i fins i tot vam menjar raïm (de llauna). Als campaments no hi ha alcohol per una qüestió cultural-religiosa i perquè si la gent pogués veure alcohol en la situació que han de viure, es tornarien “bojos”.
- El dia que vam anar al desert amb la família de la Koria que va comprar una cabra (bé, un “cabró”, Pepe li va posar el Marcos de nom, jeje) per matar-la i menjar-la en el nostre honor.
- I d’altres dies: les visites al centre de dones, a la Federació de dones sahrauís, a l’escola de cecs, a l’escola per infants amb necessitats educatives especials, a una escola sahrauí.

Com a experiències a destacar:
- L’amor i calor humà que desprèn la gent i que va fer que amb poc menys de 10 dies que vam estar allà, els acomiadaments fossin d’allò més emotius. I que la ràbia que sentia per la injustícia que el món està permetent i perpetrant sobre aquest poble, s’hagi multiplicat exponencialment.
- L’espectacle de les estrelles a la nit sobre el desert. No es pot explicar amb paraules.

I podria explicar molt més…sobre la cultura, la religió, el paper de la dona, la concepció de la família, l’alimentació, els recursos tecnològics als campaments, i tantes coses que ni m’hi cabrien en l’espai ni podria expressar per escrit tal com ho vaig viure.

Així que us convido a apropar-vos a la realitat d’aquest poble, a través dels sahrauís que viuen aquí o visitant el desert, que és el seu país, encara que no els deixin habitar-lo com a poble lliure.

I per acabar, una convocatòria:

Proper dissabte 28 de febrer de 2009
Conmemoració de la RASD en el seu 33 aniversari
Concert de Mariem Hassan (La voz del Pueblo Sahrauí):


19:00 Centre Cívic de Sant Oleguer (Sabadell)

Ens veiem allà!!!
Salut i abraçades!!!
Glòria.

RECOMANACIONS/ us heu de fer fotos?

En els temps que vivim és difícil obrir-se camí en una professió en la que sovint el avenços tecnològics han restat exigències i professionalitat als resultats finals.

Parlem de la fotografia.

Qui no té una càmera fotogràfica a casa? cada dia surten al mercat màquines més sofisticades i tenir un conjunt a casa de càmera digital + impressora a color + un ordinador és a l'abast de quasi tothom.

En aquest context, per quina raó podem necessitar els serveis d'un/a fotògraf/a?

Doncs molt fàcil...... per aquelles fotos que volem que siguin especials.

És igual el motiu, hi ha moltes raons per les que podem necessitar un treball fotogràfic de qualitat, els nens, la família, per la feina, esdeveniments personals importants, etcètera.

Per sort en aquest punt (fer fotos de qualitat) la tecnologia no ho és tot, necessites un/a professional.

Us recomanem un, bé, en aquest cas una:


És cert que, en aquest cas, la recomanació no és imparcial, la Raquel és de la família però aquest fet només fa que ens reafirmem en la nostra recomanació.
Precisament perquè la coneixem sabem que per ella la fotografia, més enllà d'una professió amb la que guanyar-se la vida o un "hobbie" en el que passar les hores lliures, és una forma de entendre la vida.


Apart de la seva extensa preparació (encara està cursant estudis de fotografia) i la seva experiència, desprès d'haver treballat en diferents sectors del ram, el més important que té la Raquel com a fotògrafa és la seva sensibilitat darrera de la càmera, saber esperar el moment idoni per prémer el botó i realitzar la instantània perfecte, intentar anar més enllà de la pròpia foto intentant captar les necessitats en cada cas i el tacte i la el.laboració dels seus treballs salten a la vista quan veus les seves fotos.

Però no ho diem nosaltres, les seves fotos parlen, entreu en el seu bloc i gaudireu molt:

fotos de la Raquel

Per tot el que hem dit i heu vist, ja ho sabeu, si necessiteu els serveis d'una professional poseu-vos en contacte amb ella, exposeu les vostres necessitats i us ajudarà segur a que el resultat final sigui el millor possible.

Apa!!!

SENTMENAT/…per la seguretat al poble.

Diu la dita: "al Cèsar el que és del Cèsar"

Així com hi ha temes en els que no estem d'acord en la forma que s'han portat i ho diem i ho publiquem, dels que tenim molts exemples:

-tema manteniment dels parcs

-tema banderes

-tema bust del rei

……….. per exemple, quan veiem que hi ha coses que s'estan fent bé, no tenim cap problema en reconèixer-ho.

És el cas de les accions preses per eliminar les barreres arquitectòniques i millorar la seguretat del passeig d'Alselm Clavé.

En el seu dia, aquí teniu el enllaç, ja vam publicar una entrada en la que denunciàvem aquest tema en la que dèiem coses com: "el que ha de fer el nostre consultori és escoltar al poble i liderar i realitzar totes aquestes modificacions i millores que portin la seguretat al nostre poble i a la nostre gent.
També ha de denunciar totes aquelles millores que no pugui realitzar per qüestions competencials amb la generalitat de Catalunya.", i sembla que “coses” s'estan fent.

La remodelació de la part final dels carrers Coromines i Montserrat en la seva arribada al passeig d’Alselm Clavé:



El canvi d'ubicació de la parada del bus:


O el arrengament de les voreres per minimitzar el perill al creuar el carrer:





Són alguns exemples.

Això és així i així queda dit.
Volem felicitar a tots els responsables...ajuntament, diputació, Generalitat i sobretot a tots els veïns i comercials de la zona, no deu ser fàcil suportar tans dies d'obres al carrer, enhorabona! bona feina.

Però no és suficient, hem de continuar fent coses, dèiem llavors....."la manifesta perillositat que representa per els vianants, un dels carrers més transitats del poble, com és el passeig d'Anselm Clavé, també hem d'afegir la impossibilitat i la perillositat de recórrer molts dels carrers del poble si has d'arrossegar el cotxet d'un bebè per exemple o si vas en cadira de rodes"........i ho seguim pensant ara.

Des de el ajuntament, des de els partits polítics, des de les associacions, des de els col.legits i entitats, en fi, des de tots i cadascun de nosaltres hem de continuar la lluita, no ens podem relaxar.

Tenim el poble que tenim, si, i hauran coses difícils de sol.lucionar però la resta, tot allò que podem millorar, hem de fer-ho.

Apa!!

MÚSICA/ concert de S.A

Siiiiiiiiii!!!! per fi, un altre vegada els tenim aquí! SOZIEDAD ALKOHOLIKA en concert! quan temps fa de la seva última visita? bé, és igual, fa molt temps.

Podrem tornar a gaudir EN DIRECTE!! de les seves descàrregues de metal, hardcore, punk o diga-li com vulguis, bona música i de qualitat, per tots aquells als que els hi agradi....és clar, será el pròxim 14 Febrer a Roda De Ter (Barcelona).


Podrem tornar a gaudir en directe de “no quiero participar”:


Però hi ha un problema.

És possible (esperem que no) que el concert no arribi mai a realitzar-se.
Soziedad Akoholika, com altres grups bascos, són (fa molts anys) víctimes d'una persecució per part dels de sempre.....mireu (aquí) i qui sap? potser aquest és un més dels molts concerts que han hagut de suspendre.

No és cosa del passat, per desgràcia no.
Fa molt poc, els mateixos de sempre.... ”El PP de L’Hospitalet denuncia que el Ayuntamiento patrocina el concierto de un grupo musical proetarra” van aconseguir, suspendre un concert del grup, també basc web oficial de SUTAGAR.

Com podeu veure en el comunicat de la La sala Salamandra de L’Hospitalet deixen molt clar qui és el detonant de la situació de inseguretat:
"La Salamandra entiende que las declaraciones del Sr. Juan Carlos del Rio, portavoz del PP de L'H, han conseguido crear un clima de inseguridad ante la actuación de Su Ta Gar que no existía antes de éstas y que la situación creada por el nos obliga a tomar esta decisión para mantener la seguridad de todas las personas que pudiesen venir al concierto."

Un comunicat en el que la sala també vol deixar clar que aquest grup a actuat altres vegades en aquesta, i en altres sales de Catalunya, sense que mai s'hagin produït problemes de cap tipus.

En fi, un atemptat contra la lliberta d'expressió més que aguantem i permetem, com gairebé sempre en aquests casos, s'acaba imposant la hipocresia al seny, la intolerància a la cultura i la repressió a la llibertat.

El pitjor de tot plegat, el més injust, és que sempre surten perdent els mateixos.
Segur que ho hem comentat en altres entrades però, en aquesta merda de país ningú persegueix suspendre concerts de grups de ultra dreta (que també hi ha, eh!), ningú persegueix il.legalitzar partits polítics de ultra dreta (que també hi ha, eh!) ningú persegueix tancar diaris o programes de ràdio i televisió de ultra dreta, no, a aquests ningú els persegueix.

I el que més mal fa és que això passi també aquí, a casa nostre, a Catalunya, no hauria de passar enlloc però aquí, per moltes raons, menys encara.

Però és igual.

Mai, mai, mai, podran aquests pallassos tancar-los la boca, ni a ells (els grups bascos), ni a nosaltres.

Anirem al concert perquè ens agrada la música que fan, perquè ens agraden i estem d'acord amb el que diuen les seves lletres, per donar recolzament, amb la nostre presència, a la seva lluita i i sobretot i per damunt de tot per defensar la llibertat........en aquests cas d'expressió.

Com diuen ells, “piedra contra tijera”:



Apa!!

ACTUALITAT/ un tema important.

Sobre la educació dels nostres fills.
Gran debat el que s'ha generat al voltant d'aquesta notícia:
Educació vol avançar l'inici de curs i donar una setmana festiva al febrer

No és per menys, oi? és, per tots aquells que tenim fills, un tema prou important.

La meva opinió al respecte de tot plegat no difereix molt de la expressada per els sindicats docents o la principal federació d'associacions de pares, la Fapac.
Crec que és una bona iniciativa voler introduir canvis en el calendari escolar i la redistribució de les vacances escolars com una oportunitat de millora pedagògica, aquí teniu les explicacions: Les raons pedagògiques


Però sembla, com quasi sempre, que el que sol.luciones per un costat, ho espatlles per un altre.
Si fem un cop d'ull al que diu el conseller d'educació, Ernest Maragall, "el seu departament no tenia previst garantir que les escoles estiguin obertes durant aquest pa- rèntesi festiu ni que les activitats que es programin siguin gratuïtes. "El que és gratuït és l'educació", va subratllar."


Molt bé, fantàstic, perfecte, millor....impossible.

Si això segueix endavant, que passarà?
Que les empreses no es faran càrrec (econòmicament) de les vacances del febrer dels seus treballadors i moltes altres no tenen la flexibilitat suficient per donar vacances al febrer, el que vol dir que molts pares no podran fer-se càrrec dels seus fills en aquelles dates perquè hauran de treballar.
Les escoles restaran tancades.
I, tant si vols contractar una persona com si decideixes portar els nens a un casal especial d'hivern, en els dos casos, els diners els hauran de posar les famílies que, a més a més, no podran gaudir junts d'aquestes vacances.

De poc serviran les recomanacions, que ha fet el conceller, de "flexibilitat" a les empreses perquè els pares puguin fer festa al Febrer, de poc.

Falten recursos, recursos i més recursos.

Com seria totalment aplicable aquesta reforma?
Donant, als pares que tinguin fills en edat escolar, la setmana de vacances del febrer.......... PER LLEI, o com a mínim…a un d’ells.
Igual que el permís de paternitat quan tens un nen (15 dies x llei) o igual que el permís per matrimoni (15 dies x llei) i és clar, ajudant a les empreses a fer-se càrrec d'aquest cost.

Això si que és conciliació laboral i familiar, de veritat.


No és l'únic que s'hauria de fer en aquest sentit.

Els pares no haurien de regir les seves vides personals per els seus horaris laborals, si no per l'horari escolar dels seus fills.
És dir, una parella treballadora que tingui un fill, quan aquest fill comenci anar a la escola bressol els pares automàticament haurien de poder canviar els seus horaris laborals per adaptar-los al escolar i també haurien de poder agafar la baixa quan el seu fill estigui malalt sense que això li repercuteixi en el seu sou.

No parlo de treballar menys hores, si no de repartir-les de manara diferent.
Parlo d'un canvi de "chip" que ens permeti veure el problema des de una perspectiva favorable a les persones, favorable a les famílies i al cap i a la fi, favorable a tothom.

Sovint tots prioritzem, generalment per necessitat, la feina, la nostre carrera professional, treballar més hores per guanyar més diners, etcètera, a la nostre vida personal i familiar i això no hauria de ser així, els nens han de ser el més important.
Normalment les persones que decideixen ser pares ho volen ser per estar amb els seus fills, compartir temps de lleure, activitats, aprenentatges, etcètera, cosa cada vegada més difícil.


Amb canvis com aquests que proposem potser hi haurà més gent que accediria a tenir fills, les famílies podrien disposar de més temps per compartir i compaginar feina, família i casa ja no seria la tortura que és ara.

O no?

Somiar és gratuït i alguns, com jo, no perdem la esperança de que els somnis, algun dia.........és tornin realitat.

Que opineu els pares que entreu al nostre bloc? bé, i la resta també, que opineu?

Apa!!

ACTUALITAT/ Wyoming contra "intereconomia"

De "crack", la lliçó que li va donar ahir El Gran Wyoming des de el seu programa ”el intermedio” a la televisió "intereconomia" i en especial al programa "mas se perdió en cuba", va ser, definitivament........de "crack".

La cosa ve de lluny.
Si no sabeu de que va la història, aquesta és la notícia al diari i mireu aquest vídeos i riureu una mica, així ho va emetre "intereconomia" al seu programa:



I aquesta és la veritat de tot plegat:



Ja els hi està bé aquests de "intereconomia"......bé, jo no sé com és la resta de la programació d'aquest canal però el mencionat programa de "más se perdió en cuba", per el que jo he pogut comprovar, és molt més dur que la cope (que ja és dir!) en els seu atacs al govern i a polítics catalans, per exemple.
Presentat per en (Xavier) (que deu ni do! com el posen a la "wikipedia"....."Fue motivo de burla desde el programa del gran Wyoming, en un falso montaje donde se la metieron más que doblada y del que no ha rectificado hasta el momento. Un falso montaje inteligente y audaz y que mostró la profesionalidad de este periodista a la hora de contrastar los datos."), el programa és un atac constant a tot allò que sigui de esquerres, català, basc, etcètera.

En el cas que ens ocupa, tantes ganes tenia el tal Horcajo de putejar a en Wyoming que, quan va tenir el vídeo al seu poder, ni tan sols va parar-se a contrastar les dades, això si, ha quedat molt clara la professionalitat d'aquest periodista....nula.

El millor de tot plegat? un muntatge final a on en Wyoming surt al costat den Horcajo........ho podeu veure........aquí, impressionant!!

En fi, llarga vida al Wyoming i ara només falta veure amb que surten aquests de "intereconomia" per intentar justificar-se, quin fàstic, de veritat.

Apa!!