COL.LABORACIONS/ la Glòria al Sàhara!!!

Epp!! companys, família, amics, amigues, visitants coneguts i desconeguts, hola a tots.
En aquesta entrada tenim la sort de contar amb una nova col.laboració de la nostre bona amiga Glòria que ha decidit compartit amb tots nosaltres la seva experiència al Sàhara.

Per nosaltres és un autèntic luxe poder contar amb aquestes col.laboracions que omplen de contingut el nostre bloc i que a més a més ajuden a treure a la llum i donar publicitat a temes molt importants per nosaltres.
Estem encantats de poder col.laborar en la difusió de la realitat del poble sahrauí i com no, de poder fer-ho a través de les experiències dels nostres amics.

Per tot plegat li donem les gràcies a la Glòria i us convidem a gaudir del seu treball.



Salutacions a tothom!

Feia molt de temps que no escribia res per a aquest fantàstic raconet de la xarxa que m’ha apropat amistats. De fet, des de l’estiu passat que em vaig traslladar de casa, tinc ben poc temps de connectar-me a internet i amb prou feines us he visitat gaire.

Torno a ser aquí doncs per explicar-vos l’aventura que aquest hivern m’ha fet endinsar en una realitat completament diferent a la nostra. Una realitat que ja ha estat present en algunes ocasions en aquest espai. (entrades relacionadaes: ”més pobles en lluita”, ”documental 30 minuts”, ”tots hem de col.laborar”)

He tingut la oportunitat de conviure uns dies amb el Poble Sahrauí als campaments de refugiats d’Argèlia, a Tindouf. Van ser 10 dies que em van semblar 3 mesos com a resultat de la immersió cultural, tot i que, per altra banda, ens van faltar dies per fer tot el que ens proposàvem.

El motiu del viatge va ser coordinar diversos temes del projecte “Dents sanes per tothom” que està duent a terme l’associació “Sabadell acull infants sahrauís” (recomano a tothom de Sabadell i rodalies que si es plantegen acollir un infant i els interessa el tema sahrauí, ho facin a través d’aquesta associació al correo.... sabadellwilaia@hotmail.com o al telèfon 628697690)


Per aquest projecte viatjàvem el Marcos, president de l’associació i un bon amic (per Sentmenat també el deveu conèixer, doncs ha col•laborat amb el projecte de l’institut), i jo. El cas és que jo feia mooolts anys que volia conèixer de primera mà la realitat d’aquest poble massacrat i oprimit i el Marcos em va oferir d’acompanyar-lo, cosa que no em vaig ni parar a pensar.

El viatge el fèiem en un vol xàrter muntat especialment per a projectes de cooperació, on hi havia el projecte més gran que comprenia unes 45 persones, i la resta, fins a 100 persones, d’altres projectes com el nostre. Aquest projecte més gran, consistia en un intercanvi de joves catalans amb joves sahrauís per treballar el tema de l’educació i concienciació mediambiental, i estava coordinat entre l’ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí) de Vilafranca del Penedès i la UJSario (joventut del Frente Polisario) del campament d’Smara.

El Marcos i jo anàvem a visitar famílies dels nens i nenes acollits a Sabadell durant els estius. Principalment la família de la Koria, que és la nena que acull el Marcos des de fa 2 estius i a la que havia promès que ens quedaríem a casa seva. Vam passar totes les nits allà, al campament d’Smara, excepte una nit, que vam estar al campament 27 de febrer, a casa la família del Sidi (el primer nen que va acollir el Marcos fa 7 anys). I també vam visitar les cases d’altres famílies per entregar-los paquets i cartes que els enviaven les famílies d’aquí.



Així que, resumint una mica, els dies que vam estar a Smara (gairebé tots), vam compaginar la feina que havíem de fer per al projecte de dentistes, amb les visites a les famílies i la col•laboració amb el projecte de l’ACAPS.

Per situar-vos, a nivell territorial i de dades, us diré que els campaments (a uns 50km de Tindouf) són els següents: Smara, Ausserd, El Aaiun, Dahla, Escuela 27 de febrero i Escuela 12 de Octubre (que són escoles reconvertides en campaments com a conseqüència de l’augment de la població en aquests) i Rabuni (que és com el “campament base” on hi ha el que es podria dir les institucions d’allà). Penseu que cada campament rep el nom d’una ciutat de la part del Sahra Occidental ocupada pel Marroc. I que el total de població registrada actualment és d’unes 200.000 persones aproximadament. És a dir, com tot Sabadell, però sense edificis amb pisos, sinó que totes les vivendes d’una planta, per tant, és d’una extensió brutal.


Com a dies a destacar:
- El dia 31 de desembre vam anar a visitar el mur construït pel Marroc (més de 2700km) en uns 5 o 6 camions plens de cooperants i sahrauís i vam muntar una manifestació de rebuig a la ocupació. Vam dinar al mig del desert i a la tornada al campament, vam visitar el mercat d’artesania. Al vespre, per felicitar-nos l’entrada de l’any, el Marcos i jo vam fer un brindis amb un parell d’ampolles de cava (benjamín) que el Marcos es va “colar” entre els paquets que portàvem i fins i tot vam menjar raïm (de llauna). Als campaments no hi ha alcohol per una qüestió cultural-religiosa i perquè si la gent pogués veure alcohol en la situació que han de viure, es tornarien “bojos”.
- El dia que vam anar al desert amb la família de la Koria que va comprar una cabra (bé, un “cabró”, Pepe li va posar el Marcos de nom, jeje) per matar-la i menjar-la en el nostre honor.
- I d’altres dies: les visites al centre de dones, a la Federació de dones sahrauís, a l’escola de cecs, a l’escola per infants amb necessitats educatives especials, a una escola sahrauí.

Com a experiències a destacar:
- L’amor i calor humà que desprèn la gent i que va fer que amb poc menys de 10 dies que vam estar allà, els acomiadaments fossin d’allò més emotius. I que la ràbia que sentia per la injustícia que el món està permetent i perpetrant sobre aquest poble, s’hagi multiplicat exponencialment.
- L’espectacle de les estrelles a la nit sobre el desert. No es pot explicar amb paraules.

I podria explicar molt més…sobre la cultura, la religió, el paper de la dona, la concepció de la família, l’alimentació, els recursos tecnològics als campaments, i tantes coses que ni m’hi cabrien en l’espai ni podria expressar per escrit tal com ho vaig viure.

Així que us convido a apropar-vos a la realitat d’aquest poble, a través dels sahrauís que viuen aquí o visitant el desert, que és el seu país, encara que no els deixin habitar-lo com a poble lliure.

I per acabar, una convocatòria:

Proper dissabte 28 de febrer de 2009
Conmemoració de la RASD en el seu 33 aniversari
Concert de Mariem Hassan (La voz del Pueblo Sahrauí):


19:00 Centre Cívic de Sant Oleguer (Sabadell)

Ens veiem allà!!!
Salut i abraçades!!!
Glòria.

RECOMANACIONS/ us heu de fer fotos?

En els temps que vivim és difícil obrir-se camí en una professió en la que sovint el avenços tecnològics han restat exigències i professionalitat als resultats finals.

Parlem de la fotografia.

Qui no té una càmera fotogràfica a casa? cada dia surten al mercat màquines més sofisticades i tenir un conjunt a casa de càmera digital + impressora a color + un ordinador és a l'abast de quasi tothom.

En aquest context, per quina raó podem necessitar els serveis d'un/a fotògraf/a?

Doncs molt fàcil...... per aquelles fotos que volem que siguin especials.

És igual el motiu, hi ha moltes raons per les que podem necessitar un treball fotogràfic de qualitat, els nens, la família, per la feina, esdeveniments personals importants, etcètera.

Per sort en aquest punt (fer fotos de qualitat) la tecnologia no ho és tot, necessites un/a professional.

Us recomanem un, bé, en aquest cas una:


És cert que, en aquest cas, la recomanació no és imparcial, la Raquel és de la família però aquest fet només fa que ens reafirmem en la nostra recomanació.
Precisament perquè la coneixem sabem que per ella la fotografia, més enllà d'una professió amb la que guanyar-se la vida o un "hobbie" en el que passar les hores lliures, és una forma de entendre la vida.


Apart de la seva extensa preparació (encara està cursant estudis de fotografia) i la seva experiència, desprès d'haver treballat en diferents sectors del ram, el més important que té la Raquel com a fotògrafa és la seva sensibilitat darrera de la càmera, saber esperar el moment idoni per prémer el botó i realitzar la instantània perfecte, intentar anar més enllà de la pròpia foto intentant captar les necessitats en cada cas i el tacte i la el.laboració dels seus treballs salten a la vista quan veus les seves fotos.

Però no ho diem nosaltres, les seves fotos parlen, entreu en el seu bloc i gaudireu molt:

fotos de la Raquel

Per tot el que hem dit i heu vist, ja ho sabeu, si necessiteu els serveis d'una professional poseu-vos en contacte amb ella, exposeu les vostres necessitats i us ajudarà segur a que el resultat final sigui el millor possible.

Apa!!!

SENTMENAT/…per la seguretat al poble.

Diu la dita: "al Cèsar el que és del Cèsar"

Així com hi ha temes en els que no estem d'acord en la forma que s'han portat i ho diem i ho publiquem, dels que tenim molts exemples:

-tema manteniment dels parcs

-tema banderes

-tema bust del rei

……….. per exemple, quan veiem que hi ha coses que s'estan fent bé, no tenim cap problema en reconèixer-ho.

És el cas de les accions preses per eliminar les barreres arquitectòniques i millorar la seguretat del passeig d'Alselm Clavé.

En el seu dia, aquí teniu el enllaç, ja vam publicar una entrada en la que denunciàvem aquest tema en la que dèiem coses com: "el que ha de fer el nostre consultori és escoltar al poble i liderar i realitzar totes aquestes modificacions i millores que portin la seguretat al nostre poble i a la nostre gent.
També ha de denunciar totes aquelles millores que no pugui realitzar per qüestions competencials amb la generalitat de Catalunya.", i sembla que “coses” s'estan fent.

La remodelació de la part final dels carrers Coromines i Montserrat en la seva arribada al passeig d’Alselm Clavé:



El canvi d'ubicació de la parada del bus:


O el arrengament de les voreres per minimitzar el perill al creuar el carrer:





Són alguns exemples.

Això és així i així queda dit.
Volem felicitar a tots els responsables...ajuntament, diputació, Generalitat i sobretot a tots els veïns i comercials de la zona, no deu ser fàcil suportar tans dies d'obres al carrer, enhorabona! bona feina.

Però no és suficient, hem de continuar fent coses, dèiem llavors....."la manifesta perillositat que representa per els vianants, un dels carrers més transitats del poble, com és el passeig d'Anselm Clavé, també hem d'afegir la impossibilitat i la perillositat de recórrer molts dels carrers del poble si has d'arrossegar el cotxet d'un bebè per exemple o si vas en cadira de rodes"........i ho seguim pensant ara.

Des de el ajuntament, des de els partits polítics, des de les associacions, des de els col.legits i entitats, en fi, des de tots i cadascun de nosaltres hem de continuar la lluita, no ens podem relaxar.

Tenim el poble que tenim, si, i hauran coses difícils de sol.lucionar però la resta, tot allò que podem millorar, hem de fer-ho.

Apa!!

MÚSICA/ concert de S.A

Siiiiiiiiii!!!! per fi, un altre vegada els tenim aquí! SOZIEDAD ALKOHOLIKA en concert! quan temps fa de la seva última visita? bé, és igual, fa molt temps.

Podrem tornar a gaudir EN DIRECTE!! de les seves descàrregues de metal, hardcore, punk o diga-li com vulguis, bona música i de qualitat, per tots aquells als que els hi agradi....és clar, será el pròxim 14 Febrer a Roda De Ter (Barcelona).


Podrem tornar a gaudir en directe de “no quiero participar”:


Però hi ha un problema.

És possible (esperem que no) que el concert no arribi mai a realitzar-se.
Soziedad Akoholika, com altres grups bascos, són (fa molts anys) víctimes d'una persecució per part dels de sempre.....mireu (aquí) i qui sap? potser aquest és un més dels molts concerts que han hagut de suspendre.

No és cosa del passat, per desgràcia no.
Fa molt poc, els mateixos de sempre.... ”El PP de L’Hospitalet denuncia que el Ayuntamiento patrocina el concierto de un grupo musical proetarra” van aconseguir, suspendre un concert del grup, també basc web oficial de SUTAGAR.

Com podeu veure en el comunicat de la La sala Salamandra de L’Hospitalet deixen molt clar qui és el detonant de la situació de inseguretat:
"La Salamandra entiende que las declaraciones del Sr. Juan Carlos del Rio, portavoz del PP de L'H, han conseguido crear un clima de inseguridad ante la actuación de Su Ta Gar que no existía antes de éstas y que la situación creada por el nos obliga a tomar esta decisión para mantener la seguridad de todas las personas que pudiesen venir al concierto."

Un comunicat en el que la sala també vol deixar clar que aquest grup a actuat altres vegades en aquesta, i en altres sales de Catalunya, sense que mai s'hagin produït problemes de cap tipus.

En fi, un atemptat contra la lliberta d'expressió més que aguantem i permetem, com gairebé sempre en aquests casos, s'acaba imposant la hipocresia al seny, la intolerància a la cultura i la repressió a la llibertat.

El pitjor de tot plegat, el més injust, és que sempre surten perdent els mateixos.
Segur que ho hem comentat en altres entrades però, en aquesta merda de país ningú persegueix suspendre concerts de grups de ultra dreta (que també hi ha, eh!), ningú persegueix il.legalitzar partits polítics de ultra dreta (que també hi ha, eh!) ningú persegueix tancar diaris o programes de ràdio i televisió de ultra dreta, no, a aquests ningú els persegueix.

I el que més mal fa és que això passi també aquí, a casa nostre, a Catalunya, no hauria de passar enlloc però aquí, per moltes raons, menys encara.

Però és igual.

Mai, mai, mai, podran aquests pallassos tancar-los la boca, ni a ells (els grups bascos), ni a nosaltres.

Anirem al concert perquè ens agrada la música que fan, perquè ens agraden i estem d'acord amb el que diuen les seves lletres, per donar recolzament, amb la nostre presència, a la seva lluita i i sobretot i per damunt de tot per defensar la llibertat........en aquests cas d'expressió.

Com diuen ells, “piedra contra tijera”:



Apa!!

ACTUALITAT/ un tema important.

Sobre la educació dels nostres fills.
Gran debat el que s'ha generat al voltant d'aquesta notícia:
Educació vol avançar l'inici de curs i donar una setmana festiva al febrer

No és per menys, oi? és, per tots aquells que tenim fills, un tema prou important.

La meva opinió al respecte de tot plegat no difereix molt de la expressada per els sindicats docents o la principal federació d'associacions de pares, la Fapac.
Crec que és una bona iniciativa voler introduir canvis en el calendari escolar i la redistribució de les vacances escolars com una oportunitat de millora pedagògica, aquí teniu les explicacions: Les raons pedagògiques


Però sembla, com quasi sempre, que el que sol.luciones per un costat, ho espatlles per un altre.
Si fem un cop d'ull al que diu el conseller d'educació, Ernest Maragall, "el seu departament no tenia previst garantir que les escoles estiguin obertes durant aquest pa- rèntesi festiu ni que les activitats que es programin siguin gratuïtes. "El que és gratuït és l'educació", va subratllar."


Molt bé, fantàstic, perfecte, millor....impossible.

Si això segueix endavant, que passarà?
Que les empreses no es faran càrrec (econòmicament) de les vacances del febrer dels seus treballadors i moltes altres no tenen la flexibilitat suficient per donar vacances al febrer, el que vol dir que molts pares no podran fer-se càrrec dels seus fills en aquelles dates perquè hauran de treballar.
Les escoles restaran tancades.
I, tant si vols contractar una persona com si decideixes portar els nens a un casal especial d'hivern, en els dos casos, els diners els hauran de posar les famílies que, a més a més, no podran gaudir junts d'aquestes vacances.

De poc serviran les recomanacions, que ha fet el conceller, de "flexibilitat" a les empreses perquè els pares puguin fer festa al Febrer, de poc.

Falten recursos, recursos i més recursos.

Com seria totalment aplicable aquesta reforma?
Donant, als pares que tinguin fills en edat escolar, la setmana de vacances del febrer.......... PER LLEI, o com a mínim…a un d’ells.
Igual que el permís de paternitat quan tens un nen (15 dies x llei) o igual que el permís per matrimoni (15 dies x llei) i és clar, ajudant a les empreses a fer-se càrrec d'aquest cost.

Això si que és conciliació laboral i familiar, de veritat.


No és l'únic que s'hauria de fer en aquest sentit.

Els pares no haurien de regir les seves vides personals per els seus horaris laborals, si no per l'horari escolar dels seus fills.
És dir, una parella treballadora que tingui un fill, quan aquest fill comenci anar a la escola bressol els pares automàticament haurien de poder canviar els seus horaris laborals per adaptar-los al escolar i també haurien de poder agafar la baixa quan el seu fill estigui malalt sense que això li repercuteixi en el seu sou.

No parlo de treballar menys hores, si no de repartir-les de manara diferent.
Parlo d'un canvi de "chip" que ens permeti veure el problema des de una perspectiva favorable a les persones, favorable a les famílies i al cap i a la fi, favorable a tothom.

Sovint tots prioritzem, generalment per necessitat, la feina, la nostre carrera professional, treballar més hores per guanyar més diners, etcètera, a la nostre vida personal i familiar i això no hauria de ser així, els nens han de ser el més important.
Normalment les persones que decideixen ser pares ho volen ser per estar amb els seus fills, compartir temps de lleure, activitats, aprenentatges, etcètera, cosa cada vegada més difícil.


Amb canvis com aquests que proposem potser hi haurà més gent que accediria a tenir fills, les famílies podrien disposar de més temps per compartir i compaginar feina, família i casa ja no seria la tortura que és ara.

O no?

Somiar és gratuït i alguns, com jo, no perdem la esperança de que els somnis, algun dia.........és tornin realitat.

Que opineu els pares que entreu al nostre bloc? bé, i la resta també, que opineu?

Apa!!

ACTUALITAT/ Wyoming contra "intereconomia"

De "crack", la lliçó que li va donar ahir El Gran Wyoming des de el seu programa ”el intermedio” a la televisió "intereconomia" i en especial al programa "mas se perdió en cuba", va ser, definitivament........de "crack".

La cosa ve de lluny.
Si no sabeu de que va la història, aquesta és la notícia al diari i mireu aquest vídeos i riureu una mica, així ho va emetre "intereconomia" al seu programa:



I aquesta és la veritat de tot plegat:



Ja els hi està bé aquests de "intereconomia"......bé, jo no sé com és la resta de la programació d'aquest canal però el mencionat programa de "más se perdió en cuba", per el que jo he pogut comprovar, és molt més dur que la cope (que ja és dir!) en els seu atacs al govern i a polítics catalans, per exemple.
Presentat per en (Xavier) (que deu ni do! com el posen a la "wikipedia"....."Fue motivo de burla desde el programa del gran Wyoming, en un falso montaje donde se la metieron más que doblada y del que no ha rectificado hasta el momento. Un falso montaje inteligente y audaz y que mostró la profesionalidad de este periodista a la hora de contrastar los datos."), el programa és un atac constant a tot allò que sigui de esquerres, català, basc, etcètera.

En el cas que ens ocupa, tantes ganes tenia el tal Horcajo de putejar a en Wyoming que, quan va tenir el vídeo al seu poder, ni tan sols va parar-se a contrastar les dades, això si, ha quedat molt clara la professionalitat d'aquest periodista....nula.

El millor de tot plegat? un muntatge final a on en Wyoming surt al costat den Horcajo........ho podeu veure........aquí, impressionant!!

En fi, llarga vida al Wyoming i ara només falta veure amb que surten aquests de "intereconomia" per intentar justificar-se, quin fàstic, de veritat.

Apa!!

SENTMENAT/ una de pallassos!!!

Com vam riure ahir diumenge a la plaça de la vila del nostre poble!!

Com anunciava la agenda cultural del ajuntament ahir vam tenir la sort de poder assistir al espectacle infantil "Falando Serio" de Pallassos sense fronteres, representat per la companyia cop de clown.



L'espectacle, que vol denunciar la situació dels infants i de les persones que viuen situacions bèl•liques camuflades i que no poden gaudir plenament de la Pau, va aconseguir reunir força gent a la plaça de la vila.



Les condicions climatològiques van acompanyar i tot i que allà a on no tocava el sol feia fred, va fer un dia perfecte i el vent, que també a Sentmenat va bufar fort el dia anterior (consulteu aquí), no va fer acte de presència.

No podia faltar a la fita en Camilo, que va portar coca i xocolata per tothom:


...i els pallassos, amb les seves peripècies, van fer riure als nens:




…com als no tant nens:




Bé, els pallassos són fantàstics, oi? en el seu món, barreja de ignorància, innocència, torpeça, i molta molta simpatia, de tot es pot parlar i tots els temes, per durs que siguin, poden arribar a fer riure a qualsevol.

En aquest sentit cal destacar la feina que fan organitzacions, associacions, etcètera, com per exemple PALLASSOS SENSE FRONTERES, ens trèiem el barret!

Una associació sense ànim de lucre, d'àmbit internacional i de caràcter humanitari creada per un col•lectiu d'artistes procedents del món de les arts escèniques. Formada per pallassos, altres artistes i socis solidaris té dos objectius principal: millorar la situació psicològica de les poblacions de camps de refugiats i zones de conflicte i exclusió per un costat i sensibilitzar la nostra societat i promoure actituds solidàries per un altre.

Us adjuntem el enllaç a la seva pàgina web: (web pallassos sense fronteres) a on trobareu més informació sobre el que fan, campanyes, col.laboracions, etcètera.

Dona gust veure una associació que té com a normes ètiques bàsiques aspectes tant importants com: humanisme, imparcialitat, voluntarietat, no lucre, no adoctrinament, respecte cultural, denúncia, acció, identitat, financiació ètica.
Quasi res, i jo em pregunto, i ho faig en serio......no ens aniria millor a tots plegats si associacions com aquesta es poguessin presentar a unes eleccions per governar el país? jo els votaria segur.
Com a mínim aquests.......... tenen gràcia.

Bé, llarga vida a Pallassos sense fronteres i totes les associacions semblants i també llarga vida a tots els pallassos del món que tantes bones estones ens fan passar.


Com diuen ells, intentem posar somriures a on hi ha llàgrimes, que bonic, oi?



Apa!!

RECOMANACIONS/ ....per riure molt!!!

Avui, en aquesta secció, us volem recomanar un espectacle d'humor, per passar ben bé una hora i mitja rient.
Bé, ja sabeu.....no tothom riu amb els mateixos acudits i no a tothom li agraden els mateixos espectacles però aquí queda la recomanació.

Es tracta del espectacle del humorista Toni Moog (web oficial toni moog)"singles, encuentra el amor de tu vida", aquí més informació


Com aquell que diu no vam poder parar de riure durant tot el espectacle. En Toni Moog passa la hora i mitja que dura la actuació parlant sense parar. Sota el guió de presentar distintes maneres de estar solter i presentar els casos d'alguns amics seus ("el friki i el choni") o el seu propi, el humorista enllaça un acudit amb un altre només interromputs per agafar una mica d'aire i poder fer un glop de...frenadol, jur, jur, jur.


El espectacle, dirigit per en Santi Millán, no ofereix grans novetats si ja coneixeu o heu vist abans al humorista, però és perfecte per desconnectar i passar una bona estona rient una mica.

Res més, us deixo un vídeo de la promo del espectacle:



Un tast del humor del mendas:



I aquí podeu aconseguir més informació sobre el espectacle i la compra d'entrades:
atrápalo.com
ServiCaixa

Va home va!! escapeu de la vostre monotonia i aneu al teatre a passar una bona estona, és la millor manera de recuperar-se i desconnectar del dia a dia a la feina, els estudis, els nens, els pares o amb el que sigui.....

Apa!!

ACTUALITAT/ ......PAU?

Sembla que Israel ha decidit posar fi a la seva cruel ofensiva a la franja de Gaza enllaç a la notícia, de moment.

És una bona notícia, a Sentmenat la setmana passada vàrem assistir a un acte simbòlic a favor de la pau, en contra de la violència i per demanar el final de la guerra a Gaza que va tenir lloc ahir a la plaça de la Vila del nostre poble.


Com bé diu la convocatòria va ésser un acte amb un únic posicionament unitari: la pau, ni a favor d'uns ni en contra dels altres, cadascun té el seu propi criteri al respecte i tots son molt respectables però el que la gent de Sentmenat va voler reclamar és el final de la guerra i una sortida dialogada del conflicte, la pau ja la tenim, una sortida dialogada del conflicte...serà més difícil..

Convocats per esquerra (convocatòria ERCSentmenat) una cinquantena de persones incloent representació de de tots els partits del consistori municipal, van assistir al acte.
Una vegada presentat l'acte i els motius de la concentració es va dipositar un ram de flors a peus de les banderes que onegen a la plaça.

Seguidament la alcaldessa de Sentmenat, la Núria Colomé, va ser la encarregada de llegir un manifest basat en les peticions de pau de la convocatòria, desprès, durant aprox dos minuts el silenci va inundar la plaça trencat per una representació de la coral que va cantar "cànon de la pau" al temps que la gent assistent encenia i dipositava espelmes al costat del ram de flors com a símbol de pau i record per a totes les víctimes.



Un sentit aplaudiment va donar per tancat l'acte.

Tots els diaris del poble s'han fet ressò de la notícia:

sentmenat.com
diari de sentmenat.com

I fins i tot diaridesentmenat.com ha publicat un vídeo de la concentració:

Concentracio per la Pau a Gaza, Sentmenat
Cargado por diaridesentmenat

Tant de bo sigui possible un final definitiu al conflicte, ho desitgem amb totes les nostres forces.


De totes formes creiem que Israel, amb la col.laboració dels USA i Europa entre d'altres, no ha actuat bé.
Massa càstig i massa persones innocents mortes en una lluita contra uns fills de puta (Hamàs) que lluny de baixar del burro, ara aprofitaran la situació per agregar més fidels a la seva causa, tinc dubtes per decidir, en aquesta història, qui és el més fill de puta de tots.

Insistim, esperem que, com diu la cançó "cànon de la pau":

"Escolteu!! s'acosta ja el temps de saber tots la veritat.
Temps del que el lleó no ataqui l'anyell.
De fer rendir les armes amb amor i collir-ne totes les roses.
La pau serà el nostre estandart.
No en dubteu pas! Ja arriba!"

Tant de bo!

Apa!!

RECOMANACIONS/ Torre Marimon a Caldes de Montbui

Si, si, últimament recomanem molt, mira, som així, fidels al dit den Miguel de Unamuno quan va dir: “Es detestable esa avaricia espiritual que tienen los que, sabiendo algo, no procuran la transmisión de esos conocimientos”, nosaltres ho transmitim tot.....bé, qüasi tot.

Si la setmana passada recomanàvem el parc del tren de Palau, avui li toca el torn a Caldes de Montbui.
A la carretera C-1413 km 36 podem trobar Torre Marimon.
És un complex d'enormes dimensions que aglutina (camps, horts, granges, hivernacles, etc) des de una escola- granja a un "IRTA" (Institut de recerca i tecnologia agroalimentàris), en aquest enllaç trobareu tota la informació:
IRTA Torre Marimon

Al igual que amb el parc del tren de Palau nosaltres recomanem aquesta visita a tothom que busqui un espai al aire lliure amb moltes possibilitats, fer un passeig a peu o en bici, anar a treure el gos, jugar a futbol, fer esport i…..amb circuit d'entrenament inclòs.

Dintre d'un petit bosc podem trobar un circuit d'entrenament en el que podem intercalar sessions de carrera continua amb exercicis amb aparells més propis d'un gimnàs.


Si, si, mireu:




A més, a cada zona a on trobeu un aparell trobareu també un cartell amb tota la informació necessària al respecte......part del cos que treballem, com fer-ho, consells, etcètera i, amb il.lustracions i tot!!!




Desprès tenim el camp de futbol, no és el "Camp nou" però..... deu ni do!! si fa goig:


Bé, aquí us deixem la recomanació per si us pot interessar, també desitjaríem tenir alguna cosa semblant aquí a Sentmenat però de moment.....res de res.

Apa!!